Com això de les startup mola,
tinc un emprenedor que assessoro que li ha anat bé, ha fet créixer
l’empresa i ha contractat força personal. Molts cops em pregunta pels perfils
de la gent que contracta i jo li dic: de ciències polítiques no n'agafis a
cap, emboliquen més que treballen.
Taxatiu. No em va fer cas i al cap d’un parell d’anys, dels tres que havia agafat
amb ciències polítiques,
tots li van sortir llufa. Cap excepció. Amb Die Grüne passa una mica el mateix, ho tenen tot de cara però el personal és fluixet i la capacitat d'aterrar el programa ecologista és més que discutible...Encara els hi queda un tros per trencar el bipartidisme i fer-se amb la Cancelleria.
Die Grüne al govern.
Per primera vegada els Die Grüne tenien la opció de governar, les enquestes li han arribat a donar un 30,2% d’intenció de vot directa, cosa que situaven l’Annalena Baerbock a les portes de Bundeskanzlerin provocant els atacs tant Olaf Scholz ( SPD) com Armin Laschet (CDU). Els dos són advocats amb experiència de govern contra la diplomada - que no llicènciada - en ciències polítiques sense experiència. El bipartidisme tradicional contra un partit puixant, el nou contra el vell.
Malgrat el bon començament, s'han enfonsat, les enquestes actuals només li donen un 15-17% d'intenció directe de vot i Annalena Baerbock ja només aspira a fer d'escolanet de Scholz: Vizekanzlerin. Fa 8 anys es va estrenar de diputada i ara està a les portes del govern. És guapa amb una cabellera ben negra i ulls blaus, eixerida i estudiosa per que domina els detalls de les qüestions. Dintre del partit ningú parla malament de la candidata, cosa certament estranya, les bufetades històriques entre Realos i Fundis s’han esvaït i han aconseguit crear una xarxa de col·laboradors força unida. Per primer cop a la història, el partit es presenta unit, i des de 2005 que no rasquen ni un trist ministeri. Tenen gana.
Robert Habeck, el seu company de ball, filòsof i poeta de Haikus, ja es veu com a Ministre d’Exteriors, visita Ucrania i té reunions amb tothom. La imatge que vol projectar de Die Grüne és de govern, fiabilitat i precisió però tenen molts forats: Habeck es va veure forçat a rectificar les seves declaracions de suport a donar armes als ucrainians, ja que contradeia la posició del govern alemany i el programa del seu propi partit. Vol i dol.
Al 2017 van treure un
8,9% del vots, essent "el partit del 10%"....d’on surten els nous votants que
arriben? El tema dels Die Grüne ha passat a ser un tema mainstream, i a més recull
també les ganes de canvi després de 16 anys de govern Merkel. A sobre la dilució
dreta esquerra, deixa Die Grüne la màxima flexibilitat
per pactar amb qui sigui.
L’error Martin Schulz
Schulz va treure el pitjor resultat del SPD des del final de la Segona Guerra Mundial amb un 20,5% dels vots. El tren va descarrilar mentre els seus assessors li deien que parlés més de sentiments i que no entrés en masses detalls tècnics. Quan va haver de fer front problemes reals, les explicacions eren excessives, arribaven tard i no eren convicents. Aquesta forma de menystenir l’electorat, li va passar factura.
A 5 mesos de les eleccions, Die Grüne encara no tenia un programa ben definit, tenen clar que volen retornar als Acords de París, però en altres punts la cosa es transforma en nebulosa. De fet, volen aplicar un impost del CO2 i recaptar 50.000M€ per finançar la reforma energètica, volen acabar amb l'equilibri pressupostari i introduir un impost de patrimoni...tot per resoldre la crisis climàtica. Preveuen el final del motor d’explosió pel 2030 – vaja, com el nostre Referèndum -.
Tampoc han pogut trencar la imatge del “partit del no” com per exemple l’embolic de prohibir la carn el Dia dels Vegans o bé, la proposta de prohibir els vols de curt abast i substituir-los pels trens, sense especificar massa. La premsa es va recrear amb els titulars: Die Grüne vol prohibir els vols a Mallorca. Hi ha molts errors de principiant, ja que l’alcalde verd de Hambrug Nord va prohibir les cases unifamiliars, mentre el cap del grup parlamentari parlava d’expropiació. Tots se’ls van tirar a la jugular: Die Grüne vol prohibir les cases unifamiliars. Per una candidata que ha de marranejar diàriament en debats, tertúlies i entrevistes la cosa es complica: quan l’apreten, contesta amb grans línies mentre s’empetiteix davant Olaf Scholz...No ha pogut trencar amb el bipartidisme.
Hessen i Baden
Experiència de govern la tenen dues puntes de llança als Länder de Hessen ( Frankfurt) i Baden (Stuttgart) on govern en coalició i on apareixen les dificultat reals per salvar el planeta. Al 2011 van anunciar que la indústria alemanya de Baden utilitzaria energies renovables amb un 10% d’energia eòlica. A 2019 només arriba al 4,4%. Els defensors de la natura estan contra els parc eòlics. Tampoc tenen un pla coherent per eliminar les mines de carbó. En definitiva, Baden aconsegueix els objectis climàtics a base de comprar drets de CO2.
Quan Kretschmann - l’únic president del Land que ostenta Die Grüne - va arribar al poder a Baden va espetar als Presidents de Daimler i Porsche, que menys cotxes era millor que més. Durant el període de govern de Die Grüne el nombre cotxes ha passat de 7 a 8,2M i s’ha invertit més en fer carreteres que en el canvi de mobilitat. L’últim any ha subvencionat l’adquisció de vehicles i fins i tot, ha enviat una carta demanant que les mesures en defensa de clima no ofeguin als pobres fabricants de cotxes.
A Hessen, el conseller de transport de Die Grüne, està al consell d’administració de l’aeroport de Frankfurt i evidentment ni ha canviat els vols de curt abast per trens, ni ha reduït l’horari de l’aeroport que fa dècades que surt al seu programa electoral. De fet, surten vols diaris de Frankfurt a Stuttgart que només està a 150km i volen fer una nova terminal per 20 milions de nous passatges, tallant milers de d’arbres...Al 2016 fins i tot va reduir les tarifes de l’aeroport per que Ryan Air s’instal·lés. Quan la A49 passava per un bosc dels que cal preservar, va afirmar que això li venia imposat pel Bund i que no podia fer res....La consellera de medi Ambient, també de Die Grüne, no va posar cap impediment per que l’empresa del DAX, K+S extragués milers de metres cúbics de aigües residuals salades abocades al Werra i posant en perill els aqüífers. Fins i tot, va haver d'intervenir la fiscalia per l’autorització del Land.
El tema migratori és un dels temes amb més contradiccions que té Die Grüne: es queixen de la disfuncionalitat de la política migratòria entre els diferents països de la UE però aposten per que els immigrants es registrin en un control de seguretat i siguin repartits entre països independent de si hi tenen dret o no. Els països que no acullen, aporten calers. És a dir, els immigrants no se’ls aplica la llei en el país que arriben sinó del país al que demanen asil. Aplicar això és wishfull thinking. Això si, a Hessen on governen amb la CDU, si al immigrant se li denegaven els papers, se’ls enviava de tornada al Afganistan, malgrat el COVID.
Conclusió
El gran problema de Die Grüne és aterrar tot el reguitzell d’idees sobre el canvi climàtic a la realitat alemanya: cada alemany gasta 9 tones de CO2 anualment, reduït això representa canvis en la producció i el consum substancials, no només política declarativa. El vol de München a Barcelona consumeix 0,5 tones de CO2. Passar de 4 a 12 milions de vots, els confronta amb l’electorat: no es pot salvar el planeta sense cap cost per l’estil de vida dels alemanys. Sostenir el contrari és mentir: different faces, same old song.
Robert Habeck ja no fa tant tàndem amb Annalena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada