Ho hem aconseguit. Hem aconseguit que Alemanya sigui un país més del sud d'Europa. Com nosaltres. La gestió del COVID ha posat en dubte la immaculada fiabilitat alemanya en processos organitzatius. Si la Segona Guerra Mundial hagués començat així, els russos haguessin arribat fins al Ebre. No han complert les promeses de vacunació o la implementació de test massius, ni s’han aclarit amb les obertures de d’hotels, restaurants o bé esglésies i cases de barrets. Ningú sap si enguany podrà anar de vacances. La normalitat esperada encara trigarà i la promesa que tot alemany es pugui vacunar abans que acabi l’estiu, serà difícil de complir. En fi..han fet figa i tenen l'autoestima pels terres.
Tests massius i vacunes
Els polítics es defensen dels atacs de la premsa argumentant que els periodistes remenen cada error en una situació extraordinària com la que vivim, però la crítica va més enllà, hi ha un problema estructural en la gestió de la pandèmia. Quan arriben 6M de vacunes setmanalment cal un infraestructura per distribuir-la i punxar a la gent. A finals de febrer es va posar en marxa un Task Force de vacunació tant bon punt es va anunciar l’èxit de la vacuna. A partir d'aquí es van empantanar amb el dret administratiu, la distribució responsabilitats entre administracions, el judici dels experts i els jutges jugant a polítics. Tot mentre corria un temps valuós: la incompetència en la vacunació afecta proporcionalment a la recuperació.
Fins a la prohibició d’Astrazeneca, s’havien posat 1,3M de vacunes de 3,1M que tenien disponibles, és a dir, hi havia força stock disponible en els magatzems. Marriamiau. Respecte Pfizer i Modena, no hi ha stocks retingut, però hi ha un cacau amb la previsió la segona vacuna que encara no s’han aclarit: hi ha un parell de Bundesländer que no tenen reserves de Pfizer mentre que Thüringen té el 50% de les reserves totals de la segona vacuna.
A Niedersachsen, per cap d’any, quan va rebre les primeres 10.000 vacunes, la consellera del Land va demanar quins ajuntament necessitaven vacunes i en prou feines van respondre un quants. Després, a finals de gener, quan ja tenien 50 centres de vacunació, van començar a trucar tots els alcaldes de cop. Els avis de més de 80 anys, se’ls enviava un carta per fixar la data vacunació amb el cacau de bases de dades que comporta: en forces casos només hi havia el nom de pila de l’avi en qüestió. La campanya de vacunació que a principis d’any pintava bé, ha fallat estrepitosament.
Els test ràpids són una altra cagada com la introducció de mascaretes la principi de la pandèmia, si no, si si....A l’octubre, els tests massius entraven dintre de l’estratègia del Ministeri de Sanitat però després s’ha refredat a mesura que les dades empitjoraven. I ara, el Ministre de Sanitat anuncia, sense complir, tests massius ràpids i gratuïts per a tothom a partir de 1 de Març.
Els models a seguir: la USA – ja amb Trump - i UK de Johnson
Els contraexemples europeus no fan més que posar de relleu la incapacitat de Merkel. Johnson va cometre tots els errors possibles des de març fins desembre de 2020 amb una economia vivint la pitjor crisis dels últims 300 anys i 126.000 morts per la Covid. A partir d’aquí ha posat a vacunar a tothom amb una Task Force dirigida per una gestora de capital risc i bioquímica, que sense tenir ni fava de vacunació, tenia contactes dintre del món polític i econòmic. Amb un bon pressupost i llibertat - al marge del dret administratiu- : es van comprometre a assumir el risc de l’efectivitat de les vacunes en els primers estadis de desenvolupament. Sense aquesta assumpció de risc no podien assegurar el nombre de vacunes. A juliol de 2020 van tancar l’acord amb Pfizer ( i també amb Astrazeneca i Novavax. L’oficina de vacunació va obrir al desembre de 2020 i ja hi ha més de 25M de britànics amb la vacuna punxada, a partir de maig ja podran viatjar i al juny portaran un vida normal. Summer of fun!
Enguany als USA s’han proposat produir 300M de dosis posant 10.000M$ sobre la taula - amb Trump president - per aixecar una fàbrica per produir vacunes a gran escala, mentre aquí els epidemiòlegs discutien per la tele. Com els britànics, tot això depenia d’un ens nacional centralitzat (m’atreviria a dir, al marge de “l’Estat” o paral·lel a ell). Hi ha un Response Team de 20 caps a la Casa Blanca que es dediquen des de la producció i la distribució entre els Estat Federals, fins a l’estratègia de comunicació. Els militars s’han dedicat a assegurar la cadena logística i de proveïdors, en alguns casos han utilitzat els avions de l’exercit per rebre aprovisionaments de les farmacèutiques privades (Modena).
La disculpa de Merkel
Les conferències entre Merkel i els Länder han estat l’evidència de la impotència de la política i el caos davant de la crisis. Una taula que es reunia un parell de cops d’any des de 1954 i que amb la crisis ha esdevingut l’òrgan de govern on el Bund i els Länder s’han assegut de igual a igual, i on el que se li retreu a Merkel, es que hagi moderat en comptes de liderat. També s’han filtrat tots els detalls a la premsa de les reunions, fent que tots el Ministerpräsident dels Länder apareguéssin com a gestors de crisis impecables de cara revalidar les seves expectatives electorals. Merkel s’ha lliurat al dret administratiu i no s’ha atrevit amb els Länder, i molt pitjor per la part que ens toca, amb Europa. I ho tenia tot per arriscar, ja que no havia de ser reescollida. Helmut Schmidt ja s’hagués posat la pistola al cinto i hagués començat a donar ordres a tort i a dret.
Armin Laschet, els candidat a Bundeskanzler de la CDU i president NordReihn Westfalia, volia obrir esglésies i sales de poker, Kretschmann dels Verds, contra l’obertura de botigues de mobles, mentre que Söder, president de Bayern, apareixia com el pare de la patria. Els Länder han bloquejat l’acció del Bund, i al final, han seguit el seu propi calendari amb tancament d’escoles, de restaurants o pernoctacions. Mentre a Sachsen s’havia prohibit el cant coral a Hamburg hi havia 15 cors funcionant. Un despropòsit que ja vaig comentar en un altre post, el COVID no passarà als anals de la història del federalisme alemany. En fi, zero sentit de la responsabilitat mentre Merkel opinava, amonestava i moderava però no els raspava de debò. Merkel, presidenta d’honor.
El més trist ha estat el fiasco
de la Setmana Santa on Merkel, personalment i seguint els seus assessors, va
presentar un pla per afluixar el confinament durant la Setmana Santa,
contradient tot la política seguida fins aleshores. La proposta de fer dia
festiu dijous Sant, que mai ha estat festiu a Alemanya, i la seva implementació
pràctica i jurídica esmenant el calentari laboral, va fer que Merkel hagués carregar-se
amb la culpa, retirar la proposta i demanar perdó públicament al poble alemany.
Nois i noies, davant d’aquesta crisis, Merkel i el federalisme s’han enfonsat.
NOTA1: Les discussions estèrils dintre de la UE, on tothom ha volgut fotre cullerada no han ajudat gaire. La Comissió ha passat la responsabilitat de les vacunes a les empreses farmacèutiques amb la qual cosa, la UE ha demostrat que no està capacitada per afrontar una situació d’urgència i posa en qüestió de forma molt directe el federalisme. El federalisme debilita la UE.
NOTA2: L’escola ha estat el paradigma de la ineficiència alemanya, el director ha hagut de retorna als alumnes a l’escola per odre del Land sense poder fer test ràpids. I ja fa un any que el ministeri d’Educació treballa en una solució de test ràpids. Al final el director s’ha hagut de posar d’acord amb els pares però clar, no es poden fer tests fora del CAP. El capítol de l’escola ha estat kafkià, en molts instituts han hagut de pagar els pares la desinfecció, després van pagar els filtres de l’aire però els directors no assumien la responsabilitat de fer obres. Tampoc la plataforma online del ministeri tampoc a funcionat...tot a base de conferències del Microsoft TEAMS. És un exemple del que molts dels 11 milions d’estudiants s’han trobat. Els Länder no han trobat un línia d’actuació concreta, mentre Bayern i Berlin s’han gastat una pasta en infraestructures, Baden ha manat obrir les finestres. Els test han estat un altre capítol kafkià, primer els nens a classe sense test, després obligació de test, després voluntaris, primer setmanals després quinzenals. Per no parlar del caos judicial, a Berlin era permès tornar a l’escola mentre a Munster no. Per no parlar de la vacunació arbitraria que es va donar al principi de la campanya on forces familiars de funcionaris van quedar vacunats. Malgrat tot, en pobles on s’han vacunat pràcticament el 100% de la població la vida continua igual, mascaretes, visites restringides i cap festa d’aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada