Durant la últim dècada alemanya ha viscut un Wirtschaftsboom, una dècada
d’expansió econòmica sense precedents: els nombre d’aturats és de 2,2 milions –
el nivell més baix de la sèrie amb un 5,2% de la població activa -, la renda
real disponible s’ha incrementat un 20% des de la reunificació, i les
exportacions han passat de 1.146.000M€ al 2008 a 1.607.000M al 2018. En termes
quantitatius és una història d’èxit però comencen a parèixer núvols a l’horitzó, durant
l’últim trimestre, el creixement està a zero, els encàrrecs a la indústria
s’han desplomat i els profit warnings han pujat de forma notable.
No s’espera una Gran Recessió, ni un crash
devastador però el model alemany s’esgota i tothom és conscient que els millors
anys han quedat enrere. La Deutschland Aktein Gesellschaft – Alemanya societat
limitada- trontolla: VW lluita contra les conseqüències del Diesel Affair,
Bayern en prou feines està digerint Montsanto i el Deutsche Bank és una ombra
del que va ser. Sempre hi ha hagut sectors en crisis però no tants de forma
simultània. Tampoc sorgeixen empreses tecnolològiques rellevants i en molts camps
de futur com la Intel·Ligència Artificial o Biotech van tard.
Si la indústria
automobilística va malament, Alemanya també.
La primera víctima del conflicte entre la Xina i els USA és la globalització,
el motor del creixement de les últimes dècades i del que s’han ha aprofitat
Alemanya. L’amic Trump vol fer una redistribució de la globalització i amenaça
en crear un aranzel del 25% per cada cotxe importat. Seria el detonant de la
tormenta pefecte per el sector automobilístic alemany que té amb USA i la Xina els
seus mercats més importants.
South Carolina era un estat amb un camp ple de pagesos i amb unes ciutats
copades de bandes fotent-se trets pels carrers, fins que BMW va decidir
invertir 600M$ i instal·lar la seva fàbrica més grossa, on es monten cada any
400.000 cotxes que s’exporten a 140 paÏsos. BMW ha multiplicat per set les seves
des de la reunificació i el seu negoci es basa en el lliure comerç: té tres
dotzenes de fàbriques escampades per tot el món i el seu mercat és el món. BMW
no pensa en termes nacionals. Fins i tot,
South Carolina té un representat en el consell d’Administració a München i cada
any flueixen inversions. Aquest mes BMW ha presentat números vermells en els seus comptes.
Si s’aplica l’aranzel del 25%, s’hauran de retallar producció i els llocs de
feina.
Un aranzel del 25% suposa que BMW, Daimler i BMW vendrien 650.000 cotxes
menys, o sigui reduirien vendes en 6.000M€ i seria un cop dur per una economia
com l’alemanya molt depenent del sector automobilístic amb 800.000 llocs de
treball directes. La part important dels Wirtschaftsboom ve de la ma de
la indústria automobilística entre: 2007 i 2017, BMW, Dailmer i VW i proveïdors
representaven el 60% del creixement de les 50 primeres empreses alemanyes.
Els últims anys, tots els players automobilístics miraven el canvi
tecnològic amb atenció: electromobilitat, cotxes autònoms, serveis de
mobilitat....grans projectes que requerien forces inversions i anys en pèrdues
per començar a generar caixa. Però com
canvies el model negoci quan no pares de vendre BMW a la Xina? A on dirigeixes
les inversions ???? La resposta és clara, anem exprimint la mamella però perdem
competitivitat: Toyota és el líder dels cotxes híbrids mentre que Tesla amença
el sector directament mentre dintre dels E- autos en prou feines hi ha empreses
alemanyes. La rapidesa del canvi tecnològic amenaça en carregar-se sectors
consolidats des de fa molts anys d’una forma vertiginosa. El valor afegit per
exemple en les bateries està a Corea o bé Xina, no a Bayern.
Els Xinos, nou
competidor.
L’exemple Japonès posa els pèls de punta, com líders tecnològics com Sony o
Toshiba tenen un rol secundari en l’actualitat.
No hi ha cap gran tecnològica a Alemanya entre els primers del món - SAP i no és puntera- . Del total de 331 empreses digitals valorades
en més de 1.000M€, Europa només té 38
tech-companies . La primera gran onada digital està dominada pel Sillicon
Valley, però els xinesos no volen perdre la segona. Els xinesos from scratch
estan construïnt grans empreses tecnològiques seguint el mateix patró: posen centenars d’enginyers a treballar a un
nou projecte finançat generosament per l’Estat. Amb això arriba la millor
tecnologia per mòbils des de Shenzen o bé la competència d’Amazon a Hangzhou...En
molts caps de futur l’economia alemanya està poc desenvolupada: software,
biotech o bé màquines intel·ligents.
A Alemanya hi
falten startups malgrat l’èxit de les
mittelstand, empreses de mitjana dimensió molt especialitzades i
internacionalitzades, però aquesta especialització - que roça l’obsessió pels detalls - molts
cops els lliga de peus i mans alhora d’innovar, només fan les coses una mica
millor però sense innovacions disruptives.
El nombre de sol·licituds de patents xinès és 1.306.000, mentre que els USA
són 526.000 i Alemanya 176.000. En camps com la Intel·ligència Artificial,
Alemanya va significativament enrere, per tant la indústria 4.0 – el procés de
digitalització de la producció - té
millor planter a Shenzen que a Baden Württemberg. I tot això, malgrat que les
inversions en Recerca, Desenvolupament i Innovació s’han incrementat
significativament en 16.000M€ anuals . No
hi ha prou dimensió.
Els alemanys s’han beneficiat fins ara de la gana de màquina-eina xinesa
però ara s’està donant pas a un lideratge tecnològic xinès que preveu la
industrialització de l’Africa a costa dels alemanys. Els managers alemanys
estan espantats de com de ràpid el xinesos estan liderant noves empreses
S’hem va quedar gravada una frase de Keynes que en el capitalisme els
beneficis eren sempre extraordinaris, el que no preveïa que el canvi tecnològic
fos tant ràpid i que les avantatges competitives fossin tant curtes que aquest
beneficis duressin cada cop menys. A les empreses se les obliga a una innovació
continua i accelerada i aquesta innovació no només és tècnica sinó orientada a
sol·lucionar problemes als clients. El mercat maquina-eina – B2B - xinès està
saturat però el mercat orientat a consum -B2C- no. Concentrar-se en el mercat
europeu significa anar caure...
L’economia
alemanya al psicòleg
Els anys de
bonança no han servit per crear les bases per un nou creixement: les empreses
han invertit en fàbriques al estranger –
les sortides de capital han de compensar el superàvit de la balança per compte
corrent - i el upside d’ingressos
de l’Estat ha servit per finançar política clientelar - la G de la Demanda
Agregada keynesiana-. Les empreses i l’Estat no inverteixen suficient...es
passen tot el dia estalviant o bé gastant en coses que no són estratègiques pel
futur de l’economia alemanya 😉.
Tampoc la integració econòmica europea no avança al ritme que hauria
d’avançar, és impossible que el BNP compri el Deutsche Bank sense que hi hagi
un daltabaix o bé en camps com la digitalització o biotech existeixin forces barreres
de mercat entre països europeus. No apareixen campions europeus de la dimensió
del xinesos o americans. En prou feines hi ha una política industrial coherent.
A Suècia o Finlandia han creat agències d’innovació per que bones idees no
ballin pels diversos ministeris.
El cap de ganivet de Merkel, sosté que l’Estat ha d’intervenir més
directament com a inversor i com a empresa: “l’Estat ha de crear un nou d’Airbus
per produir bateries elèctriques”, ja que l’economia no pot per si sola fer
canvis disruptius profunds. En definitiva: l’ Estat emprenedor (!) decidint
quina tecnologia s’ha d’imposar en un futur. Jo després de conèixer com
funcionen els burocràtes, que són pitjor que la burgesia, tinc els meus dubtes.
Això si, les polítiques públiques han de crear l’ambient per que la innovació
sigui fluïda amb subvencions a tecnologies el més obertes possibles, temporals
i amb esperit crític.
Siemens l’esperança de futur per una model exportador alemany 2.0. Una
empresa històrica que el nou CEO està
intentant construir: deixar el core buisness clàssic de Siemens de les
centrals elèctriques i basar l’empresa en innovació i agilitat. Fa dues dècades
estava en tot tipus de negoci: telefonia, construcció de maquinaria,
superconductors....i ho ha anat venent o deixant anar. Ara s’ha especialitzat
en automatització a la indústria i acabats digitals, amb una plantilla de 30.000
enginyers de software. Siemens vol crear el Standard de l’automatització de les fàbriques tant
sigui a Bayern com a la Xina o els USA.
Ja veieu entre els xinos i els americans estem ben fotuts !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada