Amb Energia....Les renovables a Alemanya

Després del accident de Fukushima al 2011, Merkel va anunciar la sortida d’Alemanya de  l’energia atòmica,  però la realitat demostra que en el mix d’energia, tant la nuclear com el carbó i les energies fòssils, gas o petroli, conformen el 65% de l’energia consumida a Alemanya. Es fan lleis, conferències sobre el clima però el Merkel way of life, és anar a pas de tortuga. Les energies renovables avancen però no al ritme que s’esperava i això que Merkel va signar el Tractat de París contra el canvi climàtic a desembre de 2015. En definitiva, les emissions de CO2 no s’han reduït substancialment durant la última dècada i  Alemanya està enmig de la cruïlla, o espavilen com a país pioner en energies renovables o queden es queden enrere.

Els buròcrates, pitjor que la burgesia.

El canvi energètic ha costat en els últims 5 anys 160.000M€ amb uns rendiments més aviat minsos.  S’està al bell mig del canvi, però els parc eòlics i les plaques solars no avancen amb rapidesa , hi ha mancances en la  xarxa i  falta de bateries, i sobretot voluntat política.  Només al Ministeri d’Economia ( amb Indústria i Energia) dedica 287 funcionaris dividits en quatre departaments i 34 seccions. També hi ha 45 comissions repartides pels Länder i Bund amb l’embolic que comporta. Durant molts mesos, el càrrec de Secretari d’Estat d’Energia va restar vacant....i no va passar res. Amb la falta d’un Ministeri d’Energia, el tema es passeja per diverses comissions i departaments i Merkel calla.

La gran cagada de la Política Energètica alemanya va ser no sortir del carbó paral·lelament a l’energia atòmica. Mentre es construïen parcs eòlics i solars continuava cremant-se carbó. Des dels temps de la Coalició entre Verds i Socialdemòcrates hi ha hagut un divisió entre el ministeri de Medi Ambient, dominat per la concepció d’impulsar el canvi a les renovables a qualsevol preu i el ministeri d’Indústria més preocupat per mantenir els llocs de treball. Aquestes dues visions mai s’han acabat d’harmonitzar i sempre han estat en tensió. Mai s’ha creat un Ministeri d’Energia sinó que s’han dividit les competències en tres: Media Ambient, Economia i la Cancelleria. Un emputxa, l’altra frena i Merkel decideix, una de freda i una de calenta.

Per què pot fracassar el canvi energètic a Alemanya.

Es va planificar una xarxa elèctrica de 7.700Km fa 10 anys dels quals només s’han construït 950 i l’any passat es van acabar 30km. L’objectiu és passar l’electricitat dels parc eòlics del nord a la indústria del Sud. Els polítics tremolen cada cop que han de fer obres en un poble per fer passar els cables...Si fan passar per sota el cable per no emprenyar els veïns, el cost es dispara – multiplica per quatres -.

La instal·lació de parcs eòlics xoca també amb la normativa ambiental, la protecció del milà vermell, els ratpenats, els sorolls...i bona part de la instal·lació ho decideix el municipi. Cada cop es legisla més i hi ha més embolic, de fet, durant el 2018, s’han connectat a la xarxa 743 nous aerogeneradors, 1.000 menys que l’any anterior. Durant el 2018 es van connectar a tot Bayern 8 nous aerogeneradors. El boom inversor ha passat i els productors pateixen, Enercon – eòlica - o bé  Nordex -turbines- no deixen de reduir plantilla. Alguns com Senvion -turbines- s’han declarat insolvents. Tothom està acollonit pensat que l’energia eòlica pot partir una crisis semblant a la de les plaques solars.

Els parc eòlics al mar tenen un petit problema, la titularitat del parc i de la connexió a la xarxa són diferents, i per tant, no està garantit la compra de  l’electricitat del parc eòlic – a diferència del Regne d’Espanya -, sobretot per que no hi ha cable fins al sud d’Alemanya. Per sota del Main hi ha només el 15% dels aerogeneradors de tot Alemanya mentre que bona part dels demandants d’electricitat s’hi concentren allà, especialment la indústria.

Després de 20 anys de promulgar la llei d’Energies Renovables (EEG) s’ha aconseguit que Alemanya tingui 1,7M€ d’instal·lacions fotovoltaiques i prop de 30.000 aerogeneradors produint una energia un 4% més barat  ( Kw/h) que el carbó o bé l’energia atòmica. Amb aquesta llei, el pagès que s’instal·lava plaques solars podia rebre 50% del ingrés per Kilowatt/hora, avui en dia només un 5%. L’Estat ha repartit una pasta inhumana de 25.000M€ anuals dedicada als productors de renovables  i  sense aquests diners, que ara s’acaben, moltes instal·lacions de renovables no seran rendibles. El problema és que el model de subvencions han generat un creixement artificial molt espumós.

L’economia dels incentius

1/A Alemanya hi ha un 19 Milions d’edificis, dels quals només 4Milions estan energèticament acondicionats. Molts calentadors són antics, un 25% de les cases cremen oli al soterrani. El ritme de renovació d’equips és lent. Es preveu que el 2050 la meitat del parc d’edificis estigui adequat energèticament. No hi ha incentius estatals a la inversió.

2/ Malgrat la digitalització, l’Energia continua sent un cost crític per la Indústria i per tant, hi ha incentius a fer les fàbriques més eficients. Des de fa 20 anys el consum d’energia per la indústria roman constant.

3/ En el sector del transport i mobilitat-  on domina el diesel i la benzina - les emissions són les mateixes que el 1990. L’objectiu pel 2030 és que baixin un 40%. Però és poc realista ja que hi ha 47 Milions d’automòbils a Alemanya i cada any es venen 3,4M...Si la meitat dels cotxes que es venen fossin elèctrics,  en els propers vint anys, només hi haurien 15M de cotxes elèctrics en circulació.

Com mes cara és la producció de CO2 més incentius per invertir en renovables hi ha, per això la Ministra de Medi Ambient (SPD) volia introduir un impost d’emissions de gas, però mirant la reacció de les Armilles Grogues francesos, aixecats per un impost energètic, els companys de partit del SPD s’hi van distanciar. Els drets d’Emissió de CO2 només engloben el 45% de les emissions totals i estendre-ho a edificis i transport seria un procés de negociació força llarg amb els socis europeus. La Ministra vol pujar impostos al petroli, gas o carburants tal com han fet suecs i britànics. L’objectiu de l’impost no és recaptatori sinó que torna al ciutadà via desgravacions i per tant no augmentar la pressió fiscal. La CDU no vol cap mena de pujada d’impostos però clar, alguna cosa han de fer i estan buscant el millor model que permeti optimitzar l’excedent del consumidor amb la protecció del Medi Ambient. Durant les últimes setmanes s’han posat en contactes diversos economistes liberals, Christoph Schmidt amb economistes verds, Ottmar Edenhofer per arribar a punt en comú per plantejar un proposta  raonable, i tot pinta que anirà per certificats d’emissió de CO2 tant en cotxes com edificis.  Traducció: la indústria automobilística està preparada pel canvi que ve.

Col·lorari...

Després de 20 anys de canvi energètic, els ciutadans han d’estar disposats a fer renuncies. Hi ha capacitat tecnològica per d’aquí al 2050 ser independents del petroli i les energies fòssils, això si cal augmentar els parcs eòlics i les plaques solars per 5 o per 7 i això costa fins al 2050, 70.000M€ anuals. 

NOTA1:. Un dels punts importants és  que l’energia eòlica permet generà Hidrògen o Metà, el e-Fuels. Però el procés no és eficient, ja que es perd un 40% de l’energia generada en el procés. Això si, si hi ha excés d’energia eòlica surten a compte els e-fuels, i aquests si que es poden emmagatzemar.

Els e-Fuels generats per energia eòlica es poden transformar en benzina i tot però es necessita infraestructura i força canonades. Un estudi assenyala els e-Fuels amb capacitat per competir amb el petroli cru i on les empreses tipus Siemens o ThyssenKrupp estan ben posicionades. Arreu d’Alemanya hi ha petites startups que intenten utilitzar energies renovables per fer hidrogen.

Si no hi ha una infraestructura d’energies renovables potent es produirà el gap.  I si l’any és nubolat o sense vent en parlarem. Fins ara, les energies fòssils mantenen la xarxa estable però els e-fuels poden donar aquesta estabilitat en el suministre. 

Nota2: A Holanda, el gran proveïdor de gas de la UE, han decidit sortir de les energies fòssils en una dècada, han permès que les canonades puguin moure electricitat tant del gas com eòlica. A Noruega en sis anys no hi haurà motor d’explosió, a Suècia s’implanta un impost contra el CO2 de 120 €/tonelada. Fins i tot, als USA ja no cremen carbó sinó gas, que és una mica menys contaminant. Els alemanys pioners, s’ho miren amb incredulitat.