La política com aventura.
Quan els nous parlamentaris arriben al Bundestag, han d'omplir una mena de currículum vitae: Fischer posa nascut al 1948 i parlamentari. Sembla que entremig no hagi fet res. Nascut en un poblet schwabish, suau, fills i net de carnissers, en el si d'una familia profundament católica, conservadora que formava part de la rica minoria alemanya d'Hungria i que va ser expulsada al 1946... Els empobrits. Allà no es parlava del nazisme, ni de la guerra - ell diu que s'assemblava molt a Irlanda del Nord -. Deixa els estudis a l'adolescència, sense acabar res, fuig de casa un parell de vegades i es casa abans dels divuit. El seu pare havia mort amb el mono de treball a l'escorxador d'un infart quan ell tenia setze anys.
Els intents de tornar als estudis sempre són fallits però assisteix als seminaris - d'oient - de Habermas i Adorno a la Universitat de Frankfurt. Allí afina el nas i es fica en els cercles d'estudiants amb prespectives, coneix a Cohn-Bendit, Tom Koenigs - fill de banquer - i diversos intel·lectuals, apareix com un heroi de la classe obrera fardant del seu origen húmil. Okupa radical, practicant de la lliuta als carrers i Sponti - que abogaven per l'esponanietat de les masses com element de la historia -. La lluita armada de la Baader Meihnoff l'observa com un camí erroni i el sucïdi del moviment, encara que l'amistat amb membres de la RAF és més que notable - fins i tot, va deixar el seu cotxe per fer una acció - . La "tardor calenta" del 1977 i l'arribada al poder de la CDU al poder al länder de Hesse i l'alcaldia de Frankfurt fan que començi a pensar que la APO -oposició extraparlamentaria - potser no és el millor camí....
Del Taxi al Bundestag
I arriba la seva oportunitat amb la fundació de Die Grüne, deixa el taxi i apareix a les llistes com número 3.
El paio brilla al Bundestag, que defineix com una "gran assamblea d'alcòholics on fa pudor a schnaps", al Vicepresident del Bundestag li espeta Arschloch i brilla com a orador amb l'affer Kiessling, general de la OTAN retirat abans d'hora per pressumta homosexulitat - podría ser un objectiu fàcil per l'espionatge soviètic -.
Ràpidament va entendre que les relacions personals en política són importants, començant a maniobrar.....Segons la llegenda, és en aquesta època quan es fa amic de Schröder i es reparteixen un hipotètic govern de coalició entre Otto Schily a Exteriors, Fischer a Medi Ambient amb Schröder de Bundeskanzler. No va anar exactament així.
A causa del principi de rotació ha de deixar el Bundestag al 1985, però es ressitua al seu Länder, Hesse.
Quan els nous parlamentaris arriben al Bundestag, han d'omplir una mena de currículum vitae: Fischer posa nascut al 1948 i parlamentari. Sembla que entremig no hagi fet res. Nascut en un poblet schwabish, suau, fills i net de carnissers, en el si d'una familia profundament católica, conservadora que formava part de la rica minoria alemanya d'Hungria i que va ser expulsada al 1946... Els empobrits. Allà no es parlava del nazisme, ni de la guerra - ell diu que s'assemblava molt a Irlanda del Nord -. Deixa els estudis a l'adolescència, sense acabar res, fuig de casa un parell de vegades i es casa abans dels divuit. El seu pare havia mort amb el mono de treball a l'escorxador d'un infart quan ell tenia setze anys.
Els intents de tornar als estudis sempre són fallits però assisteix als seminaris - d'oient - de Habermas i Adorno a la Universitat de Frankfurt. Allí afina el nas i es fica en els cercles d'estudiants amb prespectives, coneix a Cohn-Bendit, Tom Koenigs - fill de banquer - i diversos intel·lectuals, apareix com un heroi de la classe obrera fardant del seu origen húmil. Okupa radical, practicant de la lliuta als carrers i Sponti - que abogaven per l'esponanietat de les masses com element de la historia -. La lluita armada de la Baader Meihnoff l'observa com un camí erroni i el sucïdi del moviment, encara que l'amistat amb membres de la RAF és més que notable - fins i tot, va deixar el seu cotxe per fer una acció - . La "tardor calenta" del 1977 i l'arribada al poder de la CDU al poder al länder de Hesse i l'alcaldia de Frankfurt fan que començi a pensar que la APO -oposició extraparlamentaria - potser no és el millor camí....
Del Taxi al Bundestag
I arriba la seva oportunitat amb la fundació de Die Grüne, deixa el taxi i apareix a les llistes com número 3.
El paio brilla al Bundestag, que defineix com una "gran assamblea d'alcòholics on fa pudor a schnaps", al Vicepresident del Bundestag li espeta Arschloch i brilla com a orador amb l'affer Kiessling, general de la OTAN retirat abans d'hora per pressumta homosexulitat - podría ser un objectiu fàcil per l'espionatge soviètic -.
Ràpidament va entendre que les relacions personals en política són importants, començant a maniobrar.....Segons la llegenda, és en aquesta època quan es fa amic de Schröder i es reparteixen un hipotètic govern de coalició entre Otto Schily a Exteriors, Fischer a Medi Ambient amb Schröder de Bundeskanzler. No va anar exactament així.
A causa del principi de rotació ha de deixar el Bundestag al 1985, però es ressitua al seu Länder, Hesse.
Del parlament a la responsabilitat: el pacte de govern.
Al 1985 arriba al poder la primera coalició de Die Grüne i SPD a Hesse ( Frankfurt). A Indústrials i banquers se'ls va posar els pèls de punta, amenaçaven desinversions i fugida d'empreses de la capital financera d'Alemanya. El Frankfurter Allgemeine sostenia que Hesse "estava en perill". Fins i tot, Helmut Kohl es negava pronunciar el seu nom, feia escarni ja que Fischer s'autodenominava com a geni del Bundestag i sostenia que l'arribada d'una coalició SPD - Die Grüne seria el final de l'economia Alemanya.
Les bofetades no només arribaven per la dreta. El propi SPD tenia molts dubtes - entre ells Schröder- alhora de pactar amb un força "anti-sistema" i els sindicats més, tenien por de perdre llocs de treball a causa d'una legislació ambiental més estricta. Malgrat tot, Willy Brandt promocionava el pacte amb Die Grüne als länders i Ajuntaments per collar Kohl al Bundestag. Dintre de Die Grüne tampoc va estar exempts de tensions: el pacte els separava parcialment dels moviments socials que l'havia originat. Cohn Bendit i Fischer van haver de sortir corrents de la Universitat de Frankfurt.
Fischer es va crear un bon equip amb idees: fins i tot volien desenvolupar una nova política química, van intervenir amb la gestió de residus, contminació atmosfèria, energia...Fins que va arribar l'explosió de la central nuclear de Hanau, posant de manifest dèficits de seguretat - Txernòbil ja havia succeït- i amb suposat ministre del SPD ensucrat per la companyia. Fischer va posar un últimatum al govern, la coalició es va trencar i el propi president del SPD va deixar la política amb un pressió sanguínea de 200. Les noves eleccions van donar com a guanyadors la CDU i els liberals del FDP. Fins al 1991 no es va tornar a refer la coalició.
La llarga marxa
Fischer es va posicionar sempre pel pacte amb el SPD: la victòria dels realos amb els fundis va ser molt lenta, no evident i va durar fins a mitjans dels noranta. Fischer va ser el que es van enduur el gat a l'aigua. El punt crític va ser la debacle del 1990 amb un slogan "Alle reden von Deutschland, wir reden vom Wetter" - tothom parla d'Alemanya, nosaltres parlem del temps - no es van donar compte de la nova situació que sortia de la caiguda del mur i ho van pagar car. En prou feines tenien referents a l'Est, així que es van haver de coaligar amb el Bündnis 90 un petit grup ecologista. Tres arreplegats.
Tres riscos: el debat ecònomic començava a imposar-se al ecològic, ja que l'economia alemanya estava en ple ajust davant la reunificació i a Die Grüne no hi havia gaires experts per afrontar la problemàtica de l'atur, els del SPD tampoc eren idiotes, així que en la pregunta ecològica també s'hi van posar intensament i més des de l'oposició i per últim alertava del sofortismus dintre del propi partit, evitar maximalismes i execussions massa precipitades de les polítiques aplicades.
I Fischer s'hi va posar....L'èxit de les eleccions del 1994 va generar l'expectativa que Die Grüne podria esdevenir força de govern. Davant aquesta expectativa va arribar a un pacte amb els Fundis, , acceptant una bicefàlia amb Jürgen Trittin, va viatjar a arreu del país i del món presentant-se a Die Grüne com força de govern reformadora i ell en particular, com el motor de la reforma i va escriure un parell de llibres que un cop mirades les rescencions, es poden obviar. Si hi havia algun dubte en el discurs.....canya a Kohl, que això sortia gratis.
NOTA1:
Fischer, En la seva època com a parlamentari al Bundestag 1983, alava a
Schäuble, llavors cap de grup parlamentari de la CDU, com un mestre.
NOTA2: Tom
Koenigs va cedir la seva herència al Vietcong i a l'oposició xilena a l'any
1973.
NOTA3: Era complicat que Die Grüne arribés al govern a Berlin, els Aliats no ho veien clar....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada