Aquest desembre es va celebrar l'últim congrés de la CDU a Köln , Merkel va sortir rescollida amb el 96,7% dels vots dels 919 delegats. Des de setembre de 2013 governa amb el SPD malgrat tenir més del 40% dels vots. Control polític absolut.
És difícil per entendre a la pròpia parroquia de la CDU/CSU que el govern apliqui iniciatives plenament socialdemòcrates com el Mindestlohn - el salari mínim -, la jubilació als 63 o bé les quotes femenines, mentre deixa el flanc obert pels euroescèptics del Alternative für Deutschland (AfD). Darrera hi ha la voluntat de guanyar el centre polític, ampliar l'espectre de possibles aliances (Verds) i evitar que un front d'esquerres guanyin les pròximes eleccions de 2017.
L'1 de gener de 2015 ha entrat en vigor el MINDESTLOHN, un salari mínim de 8,50 euros l'hora (10 bruts) i que afectarà a 3,7 milions de persones en sectors tant diversos com el transport - taxis - , la construcció, hostelería - restaurants , hotels -, comerç minorista -perruqueres-, serveis - cuidadors avis -. agricultura - treballadors temporals -. ÉS UN REFORMA PROFUNDA I TRANSVERSAL que tindrà un periode transitori de dos anys (fins 2017). Fins aleshores Alemanya era un dels 7 països de 28 de la Unió Europea que no tenia establert un salari mínim.
Els Pedros Schwartz de turno
Bona part de la dreta liberal - en sentit alemany- que va donar suport al Schröder i l'Agenda 2010 es posen els pèls de punta per la introducció del salari mínim. Crítiques: increment de la burocràcia, pèrdua de competitivitat de l'economia alemanya a llarg termini (com si els sectors exportadors estiguessin afectats directament pel Mindestlohn), increment de preus, increment de l'economia submergida, reducció del temps de treball, ajust de costos, reducció de la inversió i at last but not least retalladles de personal - o sigui increment de l'atur.
En determinades branques l'increment de salaris repercutirà amb un increment de preus com per exemple la Hosteleria ja que són sectors intensius en mà d'obra i difícilment substuïbles per maquinària. En altres sectors, com el comerç minorista, predominarà la reducció de personal ja que els marges en els costos són més ajustats. Aquí es veurà qui té poder per manegar preus (INFLACIÓ) i qui no (ATUR).
El IFO institut xifra entre 200.000 i 900.000 la reducció de llocs de treball. El IZA (Forschungsintitut zur Zukunft der Arbeit) en 600.000 mentre altres com el Institut für Arbeit und Berufsforschung (IAB) no és mullen, el que si diuen és que la massa salarial creixerà entre el 1,5% i el 2% i que per tant els preus tampoc poden pujar gaire i inclús aquest pot ser absorvit per un increment de la productivitat.
Est - Oest
Els Pedros Schwartz de turno
Bona part de la dreta liberal - en sentit alemany- que va donar suport al Schröder i l'Agenda 2010 es posen els pèls de punta per la introducció del salari mínim. Crítiques: increment de la burocràcia, pèrdua de competitivitat de l'economia alemanya a llarg termini (com si els sectors exportadors estiguessin afectats directament pel Mindestlohn), increment de preus, increment de l'economia submergida, reducció del temps de treball, ajust de costos, reducció de la inversió i at last but not least retalladles de personal - o sigui increment de l'atur.
En determinades branques l'increment de salaris repercutirà amb un increment de preus com per exemple la Hosteleria ja que són sectors intensius en mà d'obra i difícilment substuïbles per maquinària. En altres sectors, com el comerç minorista, predominarà la reducció de personal ja que els marges en els costos són més ajustats. Aquí es veurà qui té poder per manegar preus (INFLACIÓ) i qui no (ATUR).
El IFO institut xifra entre 200.000 i 900.000 la reducció de llocs de treball. El IZA (Forschungsintitut zur Zukunft der Arbeit) en 600.000 mentre altres com el Institut für Arbeit und Berufsforschung (IAB) no és mullen, el que si diuen és que la massa salarial creixerà entre el 1,5% i el 2% i que per tant els preus tampoc poden pujar gaire i inclús aquest pot ser absorvit per un increment de la productivitat.
Est - Oest
El nombre d'empreses afectades a l'Alemanya de l'Est és del 43% mentre que a l'Oest és el 24%. Igualment un 20% dels Ossis guanya regularment un salari inferior a 8,5 euros/hora mentre que només un 8,3% de Wessis. Resulta evident doncs que qui està competint amb Polònia no és München sinó Dresden i per tant un pujada de salaris provocarà probablement un increment de l'atur - encara més - a l'Oest. A l'Oest en canvi, l'increment salarial impulsarà la inflació - i el consum- ja que manega sectors menys sensibles al Mindestlohn.
El cost d'oportunitat: L'Economia submergida
Aquest funciona de la següent manera, en les èpoques d'expansió es redueix mentre que en les crisi augmenta. El Mindestlohn afectarà negativament a l'economia oficial incrementant el treball en negre, cosa que cabreja al Schäuble (que ja ha contractat 1.600 nous inspectors d'Hisenda). Segons un estudi de l'Institut Angewandte Wirtschaftsforschung (IAW) de Tübingen seran 1.500 milions d'euros més que aniran a parar a l'economia submergida aturant la reducció - que no incrementant - dels últims anys ( S'estima que el 12,2% del PIB alemany - Espanya un 18,2% - és economía submergida).
Els més desgraciadets: els minijobbers
Els més pringats del sistema social alemany són els minijobbers que tenen un treball pel qual no cotitzen i poden cobrar com a màxim 450 euros al mes per treballar 15 hores setmanals. Aquests els afecta la mesura del Mindestlohn directament ja que és el col·lectiu amb salaris més baixos.
Per ells un increment de salari implica automàticament una reducció del temps de treball. i per tant hi ha molts incentius per passar a treballar en negre.
Hi ha 1,3 milions d'Alemanys que treballen en un minijob i que reben prestacions adicionals de l'Estat (Hartz IV). L'increment salarial farà reduir en 60.000 persones aquesta xifra.... No gaire, oi? El Mindestlohn no és el sant greal per reduir la pobresa.
I per últim les dades:
Les dades d'Ocupació del mes de gener, netes (desestacionalitzades) mostraven una caiguda de l'atur de 9.000 persones...s'esperava que fossin 10.000. Actualment hi ha alemanya més de 43M de persones ocupades i l'últim trimestre de 2014 ha augmentat un 1% -412.000- bàsicament en serveis públics (educació, sanitat), seguit de transport, comerç i hostelería. La Industria només ha incrementat en 38.000 els llocs de treball. Els estudis pel 2015 marquen un increment de l'ocupació encara que amb creixements més moderats....degut al Mindestlohn ?? Ho seguirem atentament.
Les dades d'Ocupació del mes de gener, netes (desestacionalitzades) mostraven una caiguda de l'atur de 9.000 persones...s'esperava que fossin 10.000. Actualment hi ha alemanya més de 43M de persones ocupades i l'últim trimestre de 2014 ha augmentat un 1% -412.000- bàsicament en serveis públics (educació, sanitat), seguit de transport, comerç i hostelería. La Industria només ha incrementat en 38.000 els llocs de treball. Els estudis pel 2015 marquen un increment de l'ocupació encara que amb creixements més moderats....degut al Mindestlohn ?? Ho seguirem atentament.
Nota1:Per cert, és curiós que els tricks que fan servir els alemanys per pagar menys impostos o treballar en negre són exactment iguals que els d'aquí: falsos autònoms, falses jornades parcials, manipulació de la jornada de treball....
Nota2: Estudis sobre els efectes del Mindestlohn.
https://www.diw.de/documents/publikationen/73/diw_01.c.428112.de/13-39.pdf
http://www.iaw.edu/index.php/aktuelles-detail/511
Nota 3. Evolució dels salaris reals a Alemanya....la inflació té molt a veure...també podeu veure l'efecte de l'agenda 2010 del Schröder ( Tariflöhne són els salaris vinculats a conveni col·lectiu, els altres inclou els sectors amb salaris baixos i sense conveni).
Nota 3. Evolució dels salaris reals a Alemanya....la inflació té molt a veure...també podeu veure l'efecte de l'agenda 2010 del Schröder ( Tariflöhne són els salaris vinculats a conveni col·lectiu, els altres inclou els sectors amb salaris baixos i sense conveni).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada