dimarts, 3 de juliol del 2018

Esperant el Minsky Moment

Si hom llegeix els informes de cojuntura del Fons Monetari Internacional, la OCDE o la Comissió Europea es veu un creixement robuts, amb unes taxes d'inflació baixes i uns salaris que pugen una micona. Aquest esquema és global, serveix a grosso modo pels USA i Europa suportades per una política monetària expansiva. I quan tot sembla que vagi bé....Patapam, arriba el Minsky moment, en honor al premi Novel, el moment quan els preus de les accions, immobles i materies primes s'enfonsen.

Els fundamentals no s'aguanten

Entre el primer trimestre de 2009, quan la depressió tocava fons i el primer trimestre de 2018, el DAX s'ha incrementat un  217% mentre que el increment nominal del PIB ha estat del 37,4%. Això no és una exclusiva alemanya, el Standard and Poors 500 ha crescut un 238% mentre que el PIB nominal un 38,7%. Aquestes discrepàncies no són sostenibles. Paul Samuelson sostenia que "the stock market has called nine of the last five recessions". Els preus relatius del treball i capital han perdut qualsevol sentit i han de ser corretgits. 

El mercat de bons, fa por, el rendiment -yield- del Bo a 10 anys alemany és del 0,33% i per tant, a menor rendiment major preu, és a dir, estan caríssims i més tenint en compte que la inflació esperada és del 2%. Una normalització dels tipus, amb rendiment del Bo a 10 anys al 3,5% representaria una  pèrdua del 30% pels tenedors de Bons - bancs, asseguradores... - . Això a Europa.


La pujada de tipus al USA

Una pujada de tipus als USA deixaria la economia brasilera, turca o bé argentina als peus dels cavalls. El Brexit o bé la guerra comercial jugen un paper poc rellevant però el que és important és que la plena ocupació que de facto es troba els USA, impulsi els salaris a l'alça i amb ells la inflació per sobre del 2%. La reacció seria una pujada de la corba del Fed Fund Rate.

Si pugen els tipus i de retruc, s'aprecia el dòlar - especialment si Europa i Japó no segueixen una política monetària restrictiva -  les economies emergents patirien un doble impacte per finançar tant el seu Deute Públic com el Dèficit en la Balança de Pagaments. Per exemple, si el dèficit de la Balança de Pagaments argentina supera el 5% del seu PIB, és força difícil pels argentins  trobar finançament extern i si no que li preguntin al FMI. ( Per cert, tant el Regne d'Espanya com Italia com l'Euroland tindran superàvit en la BP al 2018 ).  Els països emergents que no podrien fer front a una pujada de tipus americana combinat amb una apreciació del dòlar seria Túrquia, Brasil, India, Pakistan, Indonesia, Mexic i Sud Àfrica.  

I Quan un país no paga, hi ha un altre que pringa....I aquest són els xinos que han estat posant duros a l'exterior per finançar el seu superàvit comercial. L'impacte a Europa seria un refredament de la cojuntura degut a la parada de les exportacions. 


El Minsky Moment

Un crash es pot produir en els millors temps, simplement per que les expectatives de beneficis declinin en algun punt. Les limitacions de la capacitat productiva es fan visibles després d'una llarga expansió, el retorn marginal de les noves inversions declina  mentre que els baixos tipus actuen de manera pro ciclica facilitant l'endeutament. La inflació ja no és un risc però si el palanquejament.

El Minsky moment arriba quan, després d'un periode llarg d'expansió amb preus dels actius creixents  i incremement del deute,  les inversions no generen suficent cash flow per pagar el deute. Els prestadors demanen recuperar el deute i comença un espiral de venda d'actius que fa caure el seu preu  a nivells molt baixos. I a partir d'aquí, els bancs amb el balanç enmerdat amb actius mal valorats, les empreses congelant la inversió i reduint plantilles afectant el PIB. La correcció en els mercats financers es trasllada a l'economia real.... el problema és que els nivells d'endeutament no s'han corretgit gaire des de 2007 i per tant, els risc que una correcció del mercat financer afecti l'economia real és força alt.

PECADORS, EL MÓN S'ACABA!!!!!!!! 


NOTA1: A l'Argentina estan cagats, en la última intervenció del Fons Monetari Internacional, l'atur va arribar al 22,5%. Hi ha que fer una crida mundial per que la ocupació argentina aguanti a nivells acceptables per evitar una nova diaspora ;).

NOTA2. Rússia no està dintre dels països emergents amb potencials problemes ja que la seva divisa es va depreciar substancialment fa uns anys, de 34 a 79 rubles -dòlars entre 2014-2015.

NOTA3. Pujades de tipus d'interès accelerades per part del BCE com de la Fed no són esperables ja que intenten ser previsibles, Forward Guidance.

NOTA4: La font
https://blog.zeit.de/herdentrieb/files/2018/06/Wermuths_Investment_Outlook_June_2018.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada