Els "anglo-cabrones".....Brexit part II

La City apreta les dents

Hi una rus a Londres que organitza els Kleptocracy Tours, on visita les luxoses vivendes propietat oligarques russos, milonaris xinos o dictadors africans. Hi ha tot un excèrcit de banquers, economistes i advocats que ajuden a blanquejar diners d'origen dubtós. A Londrés per això arriba diner de tot tipus, net i brut, ja que és el primer centre financer del món, per davant de Nova York o Hong-Kong, ocupant 730.000 persones. Londres té un PIB equivalent al de Suècia  i representa un 25% del PIB del Regne Unit. 

Thatcher va fer la reconversió indústrial per passar a una societats de serveis i quin millor servei que manegar duros. L'anomenat Big Bang va liquidar el sistema bancari anglès d'avis malpartis fumant puros per una forta liberlització del sector permeten l'entrada de firmes estrangeres en el mercat de capitals anglès. Els americans van arribar, però també alemanys - el Deutsche Bank va fer servir Londres de cap de pont a finals dels vuitanta per la seva aventura americana - i amb ells la ideologia del Stakeholder-value , l'accionista per sobre clients, proveïdors, treballadors i el que faci falta - en parlarem en post posterior- . Van convertir Londres en la seu de la banca d'inversió però també la seu del fenòmen Wimbeldon: ser el gran anfitrió de les grans companyies financeres, però no tenir cap a la final. Després del Big Bang  em prou feines va quedar banca autòctona.

Amb els atacs del 11 de Setembre i el tancament dels USA van situar Londres com a primer centre financer mundial i encara que la crisi financera de 2008 va impactar durament amb la intervenció del Northern Rock i el Royal Bank i els escàndols  de manipulació del Libor, ha reaccionat modernitzant la supervisió i introduint major competencia dintre del sector.

La crisis del 2008, la política de diner barat i el nou benestar dels països emergents, ha fet que torni a fluir el diner cap Londres, però aquesta vegada no és a través dels bancs sinó dels gestors de fons i  hedge fonds. De la banca a la gestió de patriomoni: en els últims vuit anys s'ha doblat el volum que maneguen els gestors de fons. Blackrock, Hermes o bé Hedge Fonds com TCI són els principals clients dels bancs i alhora els principals accionistes ( i no només de bancs sinó també de grans empreses indústrials com VW o el mateix Deutsche Bank). El Brexit ha impactat directament al sector financer.

Frankfurt no és Londres

Londres és la seu del principal del trading de divises. Des de la creació de l'Euro, els alemanys sempre han tingut la il·lusió de crear un gran centre financer a Frankfurt per que no s'entèn que el principal mercat de l'euro estigui Londres. Res més lluny de la realitat: Frankfurt ha prosperat, ha guanyat la plaça per fer el clearing del Renminbi xinès a Europa però té mateixa població que tota la gent ocupada al sector bancari a Londres.

Deutsche Bank i el seu CEO, el britànic John Cryan va anunciar que un Brexit provocaria un replegament del DB a Europa....alguna cosa es mourà ja que s'espera que Frankfurt guanyi 20.000 nous treballadors financers. Cal tenir en compte  que els Bancs que s'instal·len a UK tenen el EU Pass permetent-los operar en tot el conjunt de la UE sense suportar restriccions nacionals. És el cap de pont perfecte per qualsevol expansió per europa, de fet Londres és la seu de 250 bancs estrangers. François Villeroy de Galhau, cap del Banc de França, ja s'ha afanyat a dir que això del EU pass s'acabarà....Ja veurem com van les negociacions.

London Stock Exchange té el major nombre d'empreses estrangeres cotitzant, concretament 126 i per això mateix la Deutsche Börse vol adquirir-la i crea una Mega Borsa europea. El president de la Deutsche Börse afirma a cada ocasió que pot, que això del Brexit no altera els plans de fusió i que la seu serà evidentment a Londres i no a Frankfurt, encara que alguns dubten que una gran borsa europea pugui està fora de la UE. Ambdues borses han creat una comissió de seguiment però resulta obvi que el Brexit no facilitarà la fusió.

La guerra per les Start Up's: Berlin vs Londres,

El Canary Wharf i la incubadora Level 39 concentra les 200 principals Fintech londinenques que destrossaran el sector bancari tal com l'hem conegut. Com els anglesos no són idiotes, el supervisor bancari FCA ha col·locat una oficina per suavitzar els requisits legals de llançament (!) per que les start ups puguin testar els nous productes. El govern ha entès que l'evolució del sistema financer és clau per Londres.  Al 2015 es van invertir 524 Milions de Lliures en Fintech mentre actualment treballen 61.000 persones, més que a Nova York. L'impacte del Brexit de moment no ha generat gaires turbulències a l'economia real però per les start ups respresentarà més burocràcia, restriccions en la contractació de mà d'obra i ja no diguem que passarà si trontolla el UE Pass: la última adquisició dels germans Samwer és el Funding Circle que estan fusionant amb Zencap per expandir-se a la resta d'Europa. Si la incertesa augmenta pot ser que moltes es desplacin a Dublin, Luxemburg o bé Berlin.

En els últims 5 anys Berlin ha guanyat terreny, es comptabilitzen 171.000 start ups mentre que Londres, el number one europeu de les Start Ups, compta amb 275.000. El més sorprenent dels informes de Venture Capital és que Berlin ha aconseguit inversions per import de 2.145M€ mentre que Londres 1.773M€, segons l'informe de Ernst and Young (2013-2105).  En els últims tres anys, a Berlin s'hi han instal·lat 3.000 empreses tecnològiques i 13 empreses que cotitzen al DAX han obert Innovation Labs aquí. Per cert, el segon sector on s'inverteix més a les start ups alemanyes és el Fintech.

NOTA1: Soros va apostar pel Brèxit ;) .

NOTA2: La inversió alemanya en Fintech durant aquesta primera meitat d'any ha arribat als 209M€ que comparat em els 90M€ s'ha més que doblat.