Hi ha una frase que li vaig llegir a Santiago Carrillo que em va impactar per què és exacta: els partits polítics de tant en tant han de menstruar. Aquesta és la situació en la que es troba Alternative für Deutschland (AfD) davant del Congrés del partit que ha tingut lloc a principis de juliol a Essen. Hi hagut òsties: us podeu imaginar un congrés atiborrat de militants que viuen i respiren per la causa, suant la cansalada de l'estiu i perfectament dividits ? L'espectacle guanya una plasticitat que no pot aconseguir plasmar ni la Fura dels Baus.
Gènesis: Bernd Lucke, el profe de macro d'Hamburg
Recordo bé el dia que va guanyar la Merkel les eleccions, el 22 de setembre de 2013, el dia que va néixer el meu fill - si, si conservo el diari del naixement amb la Merkel de portada ;)-. En aquelles eleccions l'AfD no va treure ni un representat al Bundestag ja que no va superar la barrera del 5% pels pèls - 4,7%- . Era un partit creat al Març de 2013 que agrupava els descontents amb la política europea seguida per Schäuble i Merkel. El partit anti-euro, anti-rescat dels països del sud d'europa, anti posar en joc els diners del contribuent alemany - salvant els bancs -, i sobretot amb el focus sobre Grècia a punt més débil del sistema: com pot ser que el govern alemany hagi afluixat més de 60.000 M€ a Grècia i no podem pujar les pensions?
Amb aquest discurs Bernd Lucke va aconseguir el 6,5% dels vots a les europees de Maig del 2014 i 7 eurodiputats. Amb aquest capital es proposaven conquerir Alemanya i crear un nou Volkspartei - partit nacional -. El frontman Lucke és un profe de Macroeconometria a la Universitat d'Hamburg, molt avesat a les matemàtiques, amb poca empatía pel prògim i segons Der Spiegel no deixa ni un cèntim de propina als restaurants on va. Detall no menor.
Auge: l'Ambició per créixer.
A les eleccions regionals de Sachsen - agost 2014- van treure un 9,7% dels vots , al 14 de setembre entren amb un 10,6% al Thüringen i 12,2% a Brandenburg aconseguint un bon grapat de parlamentaris regionals en els länders de l'Est. Al febrer entren al Parlament d'Hamburg amb un 6,1% dels vots i al Maig de 2015 aconsegueixen 4 seients a l'altra ciutat hanseàtica, Bremen amb un 5,5% . Ho tenien tot per convertir-se en un gran volkspartei.
Aquest gran creixement ha creat una estructura paral·lela dintre del partit: parlamentaris, alliberats, presidents regionals de partit amb els seus propis objectius....i tot això no ha estat guanyat simplement amb el discurs anti-euro, sinó a base de tocar temes sensibles com les polítiques d'immigració o bé defensa de la familia. És a dir, Lucke va agafar-se a tot el que corria per tal d'entrar als parlaments regionals, pensant que després ho podria controlar.
Caiguda: Frauke Petry, masses pretencions
Frauke Petry estava en el triumvirat que portava la direcció de l'AfD des de març de 2013. Originària de Dresden -DDR- , química becada per l'estat a l'Universitat de Göttingent -Oest - , amb estudis a Anglaterra i amb empresa propia de plàstics - encara que va fer fallida l'any passat -. Casada amb un pastor protestant de Leipzig amb quatre fills - com deu ser la seva vida sexual?-. Aquesta té empatía i ganes d'escalar.
Frauke Petry és la cap de AfD a Sachsen i es va posar al davant de la conxorxa per fer saltar Lucke, com a cap de de l'ala més dretana del partit. Res de liberalisme racional de Lucke, tradició i conservadurisme amb flirteig inclòs amb el moviment PEGIDA con la islamització d'europa aparegut a Dresde -Sachsen -.
La batalla es planteja en termes d'Estatuts de partit - un avorriment - : si es fa congrés o no, si aquest és amb delegats o militants, si hi poden haver corrents internes ( p.e. la platafroma de suport a Lucke, Weckruf 2015)....Tot això amb amanit amb entrevistes a tots els mitjans. Finalment Lucke ha perdut la presidència de l'AfD davant Petry (40% a 60%).
Epíleg: not this time.
Existeixen partits d'extrema dreta amb representació a Dinamarca - Dansk Folkeparti - o bé el FPÖ austriac. A Alemanya només existeixen aquest tipus de partits de forma molt molt marginal per raons obvies, però cada cap tenen un espai més gran dintre de l'estructura sociològica del país. La crisis del AfD és un reflex d'aquesta tensió: o Anti Euro o Anti Immigració.
Willy Brandt, no hem canso de repetir-ho, volia un partit que aglutinés, que no fos: o bé això o bé allò, si no tant això com allò. Això implica rebaixar maximalismes per sintetitzar el major nombre forces. Petry no passa del 3% d'intenció de vot a les enquestes i aquest cap de setmana Lucke crearà un nou partit amb els escindits - 5 de 7 europarlamentaris li son fidels-. És difícil que ambdós puguin sortir a les eleccions regionals de Baden Wüttenberg o bé Rheinland Pfalz del 2016, mentre que la CDU de Merkel es frega les mans. Les escicions en política es paguen.
EL MILLOR DE TOT ÉS QUE TOT AIXÒ HA PASSAT DURANT EL PUNT MÉS ÀLGID DE LA CRISIS GREGA!!!!!
Nota1. Si aneu a la web de l'Alternative für Deutschland venen or. Us passo l'enllaç per que trobo genial que un partit polític vengui or a la seva pàgina web. (Nota de la nota: Als EEUU al S.XIX hi va haver el partit de la plata amb força èxit per cert.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada