A nivell microeconòmic quan un emprenedor té problemes amb la startup el primer reflex és reduir costos ja que generalment no pot controlar la banda dels ingressos – la demanda –. Quan redueixen costos, estan danyant la demanda d’altres empreses, per exemple via proveïdors o amb acomiadaments que al final redueixen el consum...És una espiral negativa per empreses i treballadors que només ho pot aturar l’Estat gastant calers. Pels empresaris l’Estat del Benestar és un cost, paguen salaris que consideren sempre massa alts, carregats d’impostos i tot això afecta a la seva capacitat productiva alhora que els hi genera pèrdues. Com que els empresaris “no poden controlar” la demanda, mai demanen polítiques de despesa sinó al revés. És un fantàstic exemple de la fal·làcia de la composició.
La negociació
Molts estan
sorpresos del poc que ha aconseguit la Comissió Europea durant les negociacions
amb Trump. Simplement Trump ha aplicat aranzels i la Comissió no ha fet res,
literalment. Obrir una guerra comercial amb els USA implicaria que els USA
retornaran el cop amb més aranzels i en una guerra comercial amb un país amb
superàvit i un dèficit, sempre guanya el que dèficit per compte corrent.
La nota de premsa
americana afirma ”The United States and the European Union have concluded a
cooperation agreement on reciprocal, fair and balanced trade” mentre que la
de la Ursula diu: “On 27 July 2025, European Commission President Ursula von
der Leyen and US President Donald J. Trump agreed on an agreement on tariffs
and trade”.
Les notes de premsa
deixen entreveure com ha anat la negociació: els americans treuen els gràfics
amb les balances per compte corrent europees i americanes, les primera amb
superàvit per compte corrent constant en el temps i la segona amb dèficit...i
diu l’americà, volem equilibrar les balances d’ambdós. Els americans afegeixen
el mercantilisme que permet obtenir superàvits persistents per compte corrent a
costa de tercers països s’ha mostrat molt negatiu al llarg de la història. El
comerç just representa una balança per compte corrent equilibrada. No és això a
on voleu arribar els europeus internament?
Von der Leyen mira
els apunts sense trobar resposta i finalment afirma “el 30% és massa”
mentre els americans somriuen i li diuen que un 15% està bé però ens hauràs de
comprar petroli i gas i a més hauràs de fer unes quantes inversions als USA.
Records a Donald.
Els aranzels ( 15%)
i la depreciació del dòlar ( 15% des de principi d’any) causarà un impacte
negatiu a l’economia alemanys i tindrà conseqüències profundes per la política
econòmica, el model exportador s’ha acabat per molt que s’afanyi el Ministre
d’Exterior alemanys a buscar nous mercats l’altre punta del món.
Esperant la
socialdemocràcia
La conjuntura
actual a Alemanya no és molt bona, l’índex del IFO setembre mostra estancament
i debilitat de la seva indústria. No és d’estranyar a la primera meitat de 2025
s’ha reduït el superàvit comercial un 22% interanual fins als 100.000M€. Això
abans que entrin en vigor els aranzels de Trump. Les exportacions s’estanquen
mentre pugen les importacions, això representa una reducció de la demanda per
les empreses alemanyes i per tant afecta directament als seus beneficis – si
tenim un compte de resultats amb costos constants -. Paral·lelament apareixen aquells que sostenen
que l’Estat del Benestar està fent fallida mentre el Frankfurter Allgemaine
sosté que les empreses alemanyes per guanyar competitivitat han de
baixar salaris i reduir costos- . Si la demanada baixa, hem de reduir
costos i despesa pública mentre el nostre principal partner comercial
ens està posant obstacles?
El model de
superàvits per compte corrent alemany ha arribat als seus límits i si volen
mantenir la demanda agregada i no caure en una recessió hauran o bé
d’incrementar el dèficit públic o bé incrementar salaris per estimular el
consum per que la inversió empresarial no està ni se l’espera. SPD amb la
pressió conservadora a les esquenes, haurà de “d’assumir la responsabilitat”.
Els alemanys tenen un renda disponible de 2,2B€ dels quals estalvien 300.000M€, això vol dir que les Empreses i l’Estat paguen unes rendes ( salaris, transferències) on hi ha un forat de 300.000M€ de rendes no consumides. Segons qualsevol llibre de macro, les empreses haurien d’omplir aquest forat endeutant-se i invertint, però això no passa, és més, tal com vaig tractar en un post passat, les empreses alemanyes estan rebossant de tresoreria, és a dir, també estalvien... De fet les empreses alemanyes han estalviat 40.000M€ a 2024. La bretxa s’ha tancat amb empreses i ciutadans estrangers consumint béns alemanys en els últims anys però això ja no passarà més, almenys amb aquest volum. El superàvit per compte corrent pels propers anys és que es redueixi al voltant d’uns 150.000M€. Si fem aritmètica, si els estrangers compren 150.000M€ i hem d’omplir 340.000M€, l’Estat ha d’endeutar-se en 190.000M€ per mantenir el mateix nivell de creixement. S’espera que el dèficit per aquest any sigui de 100.000M€....massa poc per evitar una recessió. Això tindrà conseqüències polítiques i s’anomena POPULISME.
S'IMPOSA UN CANVI A LA POLÍTICA ECONÒMICA ALEMANYA, PERÒ SERÀ DIFÍCIL QUE SEGUEIXEN EL CAMI DEL DÈFICIT I EL CONSUM.
NOTA0: Un prevenció, els càlculs del post no sòn tant simples (estalvi empreses) i hi ha certes incògnites ( devaluació dòlar i impacte dels aranzels ) però a grans trets la cosa va per aquí.
NOTA1: L’argument
té deficiències. Bona part de l’economia occidental ja s’aguanta per la despesa de l’Estat-
especialment l’americana però també l’europea o l’australiana -, fins a on
arribarà això i quins límits té, ja no ho sé però els vents bufen per aquí, reducció del comerç exterior augment de la despesa pública. Com es gasti ja són figues d'un altre paner. Salaris
i productivitat també dona per un joc però Myth and Measurement: The New
Economics of the Minimum Wage de Krueger i Card pot ajudar a sostenir que
pujar els salaris baixos – no només els dels enginyers – també pot generar
ocupació.
NOTA2: Primer van pintar
a Trump con un idiota que haurien de suportar quatre anys i que no tenia ni
fava dels beneficis del comerç internacional. Els economistes europeus negaven
que els USA tingués un problema amb els seus dèficits comercials persistents i
que Europa, guiada per Alemanya podria obtenir superàvits comercials fins a la
fi dels temps argumentant un excés d’estalvi europeu.
Els últims 30 anys
Alemanya, Holanda seguida de Suècia i Dinamarca han utilitzat el seu poder
polític per millorar la competitivitat a costa dels altres països de la UE
(França, Italia i també Espanya). Aquest va ser l’error capital tant la
Comissió Europea com del BCE i dels governs europeus i que ningú ha
esmenat....Si algú es pregunta per què Europa falla, només cal veure el
personal.
NOTA3: La taxa
d’estalvi de les llars privades als Estats Units és actualment d’aproximadament
el 4 % del PIB. Les empreses nord-americanes també tenen una taxa d’estalvi
positiva, que fluctua però que en els darrers anys s’ha situat al voltant de
l’1 % del PIB. A això s’hi ha d’afegir el dèficit per compte corrent dels
Estats Units, que significa que altres països estalvien “pels Estats Units” o,
dit d’una altra manera, resten demanda als Estats Units, en una magnitud
d’almenys un 3 % del PIB. En conjunt, això equival al 8 % del PIB (o a més de
dos bilions de dòlars nord-americans) de demanda perduda cada any a la major
economia del món. Si Trump aconsegueix tancar el gap exterior del 3% del PIB el
nivell de deute americà serà sostenible en el temps....a 2040 un 170% del PIB
amb un creixement del 2,5%.
NOTA4: Col·lecció
de galtes: Noruega. Són un país ric en reserves i amb un fons sobirà exitós. El
que passa més desapercebut és que la corono noruega porta anys depreciant-se
real i nominalment mentre obté un superàvits per compte corrent any rera any.
Els últims anys ha explotat arribant a un 15% del PIB gràcies a les
exportacions de gas per substituir el gas rus. No lliga el superàvit explosiu
per compte corrent amb la depreciació de la corona noruega....El Banc Central
manipula la divisa a base d’acumular reserves, actualment les reserves amb
moneda estrangera representen un 15% del PIB noruec. Això representa el caos
monetari a nivell internacional i l’assimetria en l’actuació del IMF amb països
pobres i no amb els països rics. UNS GALTES AQUESTS NORUECS.
NOTA 5: Següents
GALTES, Suïssa
Suïssa dubte de la
seva pròpia imatge i potser també d’un model que fins ara havia garantit a
aquest petit país una prosperitat sense precedents: l’exportació. Suïssa té
41.200M€ de superàvit per compte corrent amb els USA...... Trump va pujar
l’anunciat 31% d’aranzels al 39% deixant a Suïssa al nivell de Laos ( 40%) i
Siria ( 41%). L’estratègia d’estar callats com putes i portar-se bé amb tothom
no ha funcionat amb Trump....(La Bundespräsident suïssa va aplaudir
l’incendiari discurs de Vance a la Conferència de Seguretat de München mentre
que el ministre d’economia suïs va iniciar el seu mandat amb la frase “ I can
English understand”.). Ho han provat tot, importar carn dels USA, comprar 100
caces, importar gas liquat encara que en tenen de sobres....Tot per salvar el
sector de la Maquina-Eina suïssa. Fins i tot, han buscat de mediador el
president de la FIFA amb bona relació amb Trump.
