Merz ha trencat la
seva promesa electoral i demana ordre i comprensió als seus diputats. Un fons
“especial” de 400.000M€ per invertir en infraestructures + 100.000M€ de protecció climàtica pels pròxims 10 anys (50.000M€ anuals
representen un 10% del total del pressupost) i trencar la promesa electoral de mantenir els schuldenbremsen:
l’increment de despeses militars en 1% del PIB, no computa. Es pot arribar 3,5%
del PIB en despeses militars i pujar el deute públic del 63% al 80% en 10 anys.
La CDU crema. El que no ha aconseguit Scholz i el que Merz sempre ha críticat
de Merkel ara es gira completament en una tarda de dimarts. En Cinto sempre
recordava que deute i culpa en alemany són la mateix paraula, Schuld.
Es trenca el
tabú
Estats i empreses
es van endeutar al 2024 en 25Trillion$ (25B$europeus) reciclant deute i adquirint deute
adicional. Cinc vegades i mitja el PIB d’Alemanya i tres vegades més que el
2007. Segons les estimacions del IMF, el
deute nacional superarà els 100 bilions de dòlars a finals d’any, el que
equivaldria al 93% del producte interior brut (PIB) de totes les nacions. L’FMI
reclama una consolidació ràpida del deute públic per evitar futures crisis del
deute amb conseqüències imprevisibles.
No sembla que el
FMI vagi amb el signe dels temps. El fons de 500.000M€ per
infraestructures i els 150.000M€ adicionals per seguretat i 800.000€ per
rearmament de la UE més el que s’endeutin la resta d’Estats europeus, no sembla
que vagi per aquest camí. En deu anys Alemanya estarà com França ara mateix. La
senyora Maria alemanya no fa falta que us digui que està atacada dels
nervis ara mateix.
Itàlia ara mateix, destina un quatre per cent de la seu PIB al servi dels interessos del deute
públic, els Estats Units un cinc per cent, Grècia un sis per cent i Alemanya
només una mica més d'un per cent, uns 40.000M€. El tipus pugen, el bò alemany a
10 anys ha pujat fins al 2,7%...aquí teniu la gràfica, a Desembre 2024 estaven
al 2%.
En què
gastem...sobretot què renti!!!!
El que és important
és en què es gastaran els calers de l’endeutament. Si hi ha creixement econòmic
prop del màxim potencial, el deute es podrà pagar. El primer és estabilitzar
l’ocupació per després incrementar la productivitat i per això esperen un
creixement adicional d’un 1% del PIB pel 2026...pel 2025 anem tard.
Durant la dècada
del 2010, l’economia alemanya va créixer principalment perquè cada cop més
persones s’incorporaven al mercat laboral. El nivell d’ocupació és alt en
comparació internacional. A això s’hi van afegir milions d’immigrants, sobretot
d’altres països europeus. Però aquesta situació no es mantindrà i l’ocupació
potencial no sabem si es podrà sostenir. En definitiva o posem la gent a treballar – inclòs allargaments de jubilació - o ja
podem plegar.
La productivitat:
tothom espera spillovers amb la
ingent inversió en l’indústria militar -així com esperaven del Green Deal-. Ja
ho veurem, per que produir bales o construir casernes no és que tingui una efecte
arrossegament molt gran per la resta de l’economia. Tampoc fent ponts i
construint infraestructures augmentarem la productivitat per si sola. Així si,
si la inversió en I+D augmenta un terç, té un impacte d’un 0,2% en el PIB
segons un estudi del IMF, és a dir, en 10 anys està la inversió recuperada. La
forma més eficientment de gastar els
diners de l’Estat és invertir en I+D. L’estudi abaix.
La intel·ligentsia econòmica Alemanya
Fins aquí la versió
oficial, tots els mitjans alemanys estan calmant al personal des del
Süddeutchland Zeitung fins a Der Spiegel. Alguns militants de la CDU fins i tot
han trencat el carnet i l’AfD té forat amb la política pressupostària però és
que no hi ha cap més alternativa que insuflar calers públics per mantenir el
creixement ja sigui amb l’excusa del canvi climàtic o bé un Putin amenaçador.
En una trobada
d’homenatge a Jakob von Weizsäcker, els presidents dels principals centres
d’estudis econòmics (IFO, IfW, IDW) alemanys es van trobar a porta tancada per
validar el paquet de deute. Tots endavant amb l’endeutament, però hi ha fisures:
l’ala més conservadora dels economistes alemanys sosté que si s’incrementen
unes despeses s’han de reduir unes altres i a llarg termini la despesa militar
s’haurà de finançar via impostos (IFO). Aquesta posició és la de Joachim Nagel,
President del Bundesbank. A la llarga implica reduir certa despesa social i ampliar la militar i
infraestructures.
Flassbeck sosté que
no es pot parlar de deute públic sense tenir en compte estalvi privat. Segons
ell, un increment de l’estalvi – reducció del consum tant públic com privat-
redueix la inversió empresarial ja que els rendes i beneficis empresarials es
redueixen, és a dir, les empreses venen menys i tenen menys beneficis...l’income i els profits empresarials són claus
en les decision d’inversió de les empreses. Afegeix que si es redueix la
despesa social afectaria també al nivell d’inversió de les empreses. Per això,
des d’Europa a Australia i passant per l’adicció americana al deute públic, es
necessita despesa pública per mantenir el nivell d’inversió empresarial.
La realitat, una cosa
són els plans i les opinions dels economistes i l’altre les execucions: dels
70.800M€ que els Ministeris tenien a disposició com a inversió a 2024 només és van
executar 56.700M€. Quan més calers hi ha, menys s’executa. Apart l’infern dels permisos
administratius i la falta de mà d’obra necessària- especialment enginyers- per
executar-la. Esperem pel bé de tots que l’Esta alemany pugui mantenir una certa
crediblitat en tot això, per què és la situació és més complexe que la crisis
del COVID.
NOTA0 : El mite de
la intervenció del BCE amb la compra de deute. El principal risc no és tant
l’augment dels tipus d’interès relatius, sinó el nivell absolut que poden
assolir. Si aquest és massa alt, pot posar en perill la sostenibilitat fiscal i
forçar la intervenció del BCE per evitar una crisi del deute a la zona euro. El
debat dels Eurobonds per d’aquí una parell d’anys 😉.
NOTA1: No incrementar el pressupost de defensa
és una aposta geopolítica arriscada. L’Estudi
del Centre d’Estudis Economics de Kiel on s’explica que la millor forma de
finançar l’increment de despesa militar és via deute
https://www.ifw-kiel.de/de/publikationen/aktuelles/deutschland-und-europa-sollten-steigende-militaerausgaben-durch-kreditaufnahme-finanzieren/
Nota2:La OCDE ho formula clarament, la demanda
sostinguda a base d’emetre deute no pot continuar.
https://www.oecd.org/en/publications/global-debt-report-2025_8ee42b13-en/full-report.html
Hi ha amenaça d’un
xoc de tipus d'interès. Una gran part del gegantí deute mundial vencerà abans
de finalitzar el 2027. En els països de l'OCDE es refinançarà el 45% del deute
públic mitjançant nous bons. La major part d'això es va contractar abans de
2022, per tant, a tipus d'interès extremadament baixos. Als països emergents i en desenvolupament, el 40%
dels bons sobirans pendents de pagament, vencen. El mateix passa amb un terç de
totes les bons corporatius globals. Paral·lelament, els Bancs Centrals (FED,
BCE, BoE) estan reduint les carteres després del Covid. De moment tot va bé:
França l’última subhasta de 8.000M€ de deute a 30 anys va tenir una demanda de
115.000M€ i això que estan endeutats fins a les celles.
NOTA3: La inversió en I+D dona dividends
https://www.imf.org/en/Publications/WEO/Issues/2021/10/12/world-economic-outlook-october-2021
NOTA4: Hi ha un
llibre de l’editorial Deusto – a 5€ a Casa del Llibre- de Markus Brunnermeier,
Harold James und Jean-Pierre Landau on s’explica les diferents visions que
tenen Alemanya i França sobre la política pressupostària. Quan les finances
se’n van a norris, se’n va tot a norris – experiència històrica - i per tant
hem de ser prudents amb el pressupost diuen els alemanys mentre que els
francesos creuen que els alemanys els van invair tant facilment per que no van
fer les despeses que tocava en materia de defensa. Ortodòxia contra Heterdòxia.
Per cert, ara apareixen estudis econòmics tipus que Gran Bretanya va preferir
ortodoxa pressupostàira a mitjans dels anys trenta mentre Alemanya es rearmava.
Com molen les justificacions ex-post.
NOTA5: Respecte les
inversions públiques en infraestructures i habitatges... No pot haver un ens
central que pugui estandaritzar projectes i permisos per executar les obres més
ràpidament????
