Fa
un fotimer d’anys em van presentar l’últim CEO de Inoxcrom. Em va impressionar,
tenia una analítica pels negocis que em va deixava bocabadat. És un perfil de
gent que li parles de vostè - i no em passa sovint -. L’havien contractat per reestructurar l’empresa i
em va donar diverses lliçons de management. Lesson one: quan una empresa
està crisis te la temptació de buscar altres mercats per compensa la caiguda de
vendes...Error. No has de malbaratar els pocs calers que tens en sectors on ja hi ha
competència establerta i no tens know-how. T’has de quedar en allò que et fa
realment bò - allò per què et compren -.
Hi ha més lliçons però em quedo amb aquesta i el fet que necessites 2 anys per
donar la volta al mitjó a una empresa. Inoxcrom va tancar per que els
propietaris volien fer pisos al solar de la fàbrica i no es podia moure la
maquinaria sense destrossar-la.
La competitivitat i canvi estructural a la indústria
Una
de cada 11 empreses alemanyes pateix per la seva existència segons el IFO Institut. Una 25% de la capacitat de
producció industrial roman inutilitzada, les comandes s’han reduït a nivells de
l’esclat de la crisi del Covid. Les companyies dilaten inversions i
contractacions. Es una crisis estructural, no només d’una branca: el
sector Biotech que s’havia salvat fins
ara s’està degradant ràpidament. El 20% del PIB alemany és industrial, més del
doble que USA, França o bé UK i l’ocupació industrial significativa – 19% del
total d’ocupats – amb sindicats i salaris alts.
L’economia
alemanya no s’ha mogut cap a la digitalització i s’ha concentrat en sectors
tradicionals creats al segle XIX: Automoció, Maquina-eina i Química. Aquest sectors innoven en
producte – replicant estructures a tot el món -
però no escalen a nivell internacional: és a dir, les empreses alemanyes
inverteixen a l’estranger obrint noves fàbriques - no a Alemanya- i aquesta és la gran contradicció
amb els superàvits de la balança per compte corrent. Des de 2018 cau la
producció industrial total, el creixement previst pel 2024 és un 0,1% positiu i
una 0,4% el 2025 mentre que la part del creixement degut a l’increment de
productivitat és pròxim a zero....com nosaltres 😉.
Els beneficis de VW, Mercedes i BMW cauen, apareixen reestructuracions de personal i proveïdors que es van concentrar en la indústria automobilística en comptes de focalitzar-se en altres branques, pateixen. El 40% de la inversió en I+D a Alemanya està orientada al sector automobilístic. Tesla té un capitalització bursatil 20 vegades més gran que VW.
Les mesures tipus reducció impostos, energia barata o bé menys burocràcia poden ajudar a curt termini però no en el fons del problema. Les subvencions que planteja Robert Habeck i Olaf Scholz per la indústria automobilística no sé quin recorregut poden tenir a llarg termini així com les devaluacions del euro. La desindustrialització significa que el seu pes relatiu disminueix però la capacitat productiva es manté, no desapareix d’un dia per l’altre, però malgrat tot, hi ha una tendència a reduir la producció industrial als països avançats: la necessitat de béns materials s’ha reduït, s’ha traslladat a la demanda a serveis i a bens de coneixement. Segon punt, l’avantatge relatiu dels alemanys s’ha reduït amb l’aparició de Xina i els països emergents que dominen molts indústries tradicionals ( automòbil, maquina eina...) i inunden els mercats amb exportacions barates i finalment, els aranzels i restriccions a les exportacions alemanyes. Tots els països que han fomentat el creixement amb l'exportació pateixen.
El món d’ahir: la Xina i els USA es tanquen
Dos
tendències De-Risiking, reducció de riscos i Friendshoring,
retorna la producció a casa o bé a països que comparteixen els mateixos valors i això afecta a països exportadors com Alemanya o bé Corea.
Segons la Cambra de comerç Alemanya un 34% de les empreses alemanyes es trobava
amb barreres comercials al 2013, actualment el valor és el 61%. El creixement
econòmic alemany depèn un 50% de les exportacions, només Xina és un 20%
d’aquest 50%.
La Xina es tanca i per moltes empreses ha arribat a un punt de no retorn. Durant molt anys hi ha hagut un boom de la construcció i no només de vivendes sinó d’infraestructures, això s’ha acabat i el govern xinès ha retornat a la política industrial per mantenir nivells de creixement al voltant del 5%. L’excés de producció i la inundació de productes xinesos arreu del món n'és la conseqüència. El cotxes elèctrics són un exemple. Realment els xinesos volen reduir les importacions de mercaderies, el seu pla quinquennal es basa en el doble cercle: enfortir la innovació i fer que la Xina sigui tecnològicament independent amb un classe mitjana forta que eviti la dependència del sector exportador. Desvincular-se dels USA i/o Australia per seguir exportant a Europa, Africa i Asia. Aquí teniu el gràfic de l'index d'obertura d'una economia (la suma de importacions i exportacions respecte el PIB, la Xina en vermell).
Respecte
els americans no sé sap ben bé, si són partners o rivals. Als USA cada cop és
més rellevant la tecnologia per la seguretat dels Estats així com les
exportacions de determinats béns.. Tant Republicans com Democràtes aposten
per una certa isolació: rics en matèries primes i cervells amb un gran mercat
consumidor. No els calen partners internacionals, tractats
comercials o bé proveïdors. Traduït en mesures econòmiques representen més
aranzels, més restriccions al comerç i més proteccionisme.. Al 2027 s’espera
que no hi hagi cap cotxe xinès circulant pels USA. A més les expectatives de vendes
de VW als USA no s’han complert, de fet els falta 1.000M de beneficis del
mercat americà que el tresorer de VW haurà de retallar d’algun altre lloc. Es
probable que el 2025 VW tingui pèrdues als USA. VW ho ha apostat tot pel
cotxe elèctric però no li dona beneficis als USA.
La pregunta clau: per on ha de venir el creixement alemany.
Com
que no es pot tornar al món d’ahir, el multiletarisme no tornarà i per tant cal
un pensament estratègic sobre quins béns i tecnologies ha de desenvolupar
Europa i si s’escau amb ajuda de l’Estat. Les relaciones econòmiques entre
estats seguiran però d’una altra manera i Alemanya ha diversificar mercats:
Asia, Africa, Llatinoamerica.... El problema és que van tard....els xinesos se’ls han avançat.
En
el millor casos, Alemanya s’orienta cap a la sol·lució Suïssa on el nivell industrial té un pes similar al PIB alemany però amb la metita d’ocupació ja que es concentren a sectors
altament productius amb una inversió intensiva en R&D. La producció o està
molt automàtizada o bé es trasllada a l’estranger.
LA INDÚSTRIA EUROPEA HAURÀ DE PRESENTAR BATALLA!!! BONA ENTRADA D'ANY!!!
NOTA0:
Les subvencions. El ICO alemany ha donat 600M€ a Northovolt per construir una
fàbrica de bateries mentre la matriu a declarat concurs de creditors. Scholz i
Habeck van posar la primera pedra. La famosa fàbrica de Intel a Magdeburg s’ha aturat,
l’empresa Meyer Burger de panells solars ha emigrat als USA mentre Wolfspeed empresa
americana de semiconductors ha posposat indefinidament la seva inversió en un
fàbrica a Saarland. Actualment els sindicats alemanys estan aterrats amb les
reestructuracions que s’esperen de VW o BASF per no parlar de les mitjanes i
petites empreses...mantenir ocupació a base de subvencions és el que feia la Unió Soviètica per fabricar sabates que ningú es posava, els miners asturians...i el que fa actualment el govern xinès.
NOTA1:
Llatinoamerica. A la trobada del G20 a Brasil, el President brasilé es mostrava
partidari de signar un acord entre els països del Merco-Sur i Europa, però
França s’hi va oposar. L’acord representaria obrir nous mercats per alemanya. Siemens
Energy aporta 3 turbines de gas per la nova planta de gas de 130KM2 a la costa brasilera per conjuntament per
produir energia verda amb Hidrògen. Brasil produirà el doble electricitat al
2027 del que realment consumeix, és ric en matèries primes ( liti, coure, niob)
i pot ser un destí de la inversió alemanya que ja contribueix amb un 10% del
PIB brasiler. El problema és que els Xinesos han vist l’oportunitat abans i ja
han inaugurat una planta de producció de cotxes elèctrics, BYD.
Xina
vol crear vinculacions a tot Asia i Llatinoamerica i amb això també
dependències econòmiques. A Chancay al Perú, Cosco Shippin, l’empresa logística
xinesa està construïnt el port del futur on es podran manegar vaixells de 400m
de llargada. No m’he equivocat en el zero. Una inversió de 1.300M€ que forma
part del Camí de la Seda xinès amb la construcció d’infraestructures per
assegurar-se les matèries primes i mercats: Xina exportarà tèxtil barat, cotxe
elèctrics i electrodomèstics a canvi de coure i altres matèries primes. El port
de Chancay reduirà en 10 dies el trànsit de mercaderies entre la Xina i Sud
Amèrica. El Shangai de Sud Amèrica. Els americans creuen que el port pot ser
utilitzat militarment cosa que COSCO jura i perjura que no. Les inversions
xineses no són només comercials sinó geostratègiques: quan un vaixell de guerra
xinès vulgui atracar, el govern Peruà el deixarà o no tenint en compte el grau
de dependència. Durant el G20, el
representant americà va llença una advertència la govern brasiler respecte a la
Ruta de Seda....
