En Cinto va arriba puntualment al dinar- jo un pèl tard ;) -. Malgrat la seva avançada edad feia cara de nen entremaliat...Somrient va dir: avui m’he comprat un llibre en un llibreria de vell.... La Estructura Económica de España de Ramon Tamames......PER 1 EURO! Deixarem Ramon Tamames per lluitar amb la macroeconomia i el Pla Draghi.
La balança
per compte corrent
Fins al 2010, la
balança de pagaments d’Europa estava globalment equilibrada. Alguns estats del
nord d’Europa -Alemanya i els Països Baixos- , registraven superàvits i els
països del sud de l’euro, tenien dèficits. Malgrat els desequilibris interns - perillosos -, Europa en el seu conjunt estava en equilibri respecte a la resta
del món.
La situació va canviar fonamentalment amb la crisi financera i del deute públic a partir del 2010. Els països amb dèficit es van veure obligats a aplicar mesures
d'austeritat, generant superávits a la Balanç per compte corrent. De
fet, les tensions internes de la UE es van descarregar cap a l'exterior, – una
estratègia que va ser impulsada especialment pel govern federal de l'època i
que els xinesos están copiant 😉-. Això va ser vist com un signe competitivitat
recuperada i va congelar la pressió política per modificar una estructura institucional europea deficient.
La balança de pagaments de la UE en el seu conjunt cada cop se sembla més a l'alemanya. Això signfica que mentres hi ha superàvit per compte corrent es compensa amb sortides de capital de la balança de capital. S’ha acumulat un patrimoni net exterior
alemany de més de tres bilions d’euros, diners que, per cert, no són gestionats
per fons d'inversió estatals, sinó que majoritàriament pertanyen als
propietaris d’empreses nacionals. És a dir, Europa no ha fet un ruta de la seda sinó que ha anat plantant fàbriques arreu del món. Paral·lelament, la taxa neta d’inversió
(després d’amortitzacions) ha anat caient constantment. Aquest és el drama
alemany: no s’inverteix en el futur.
Draghi i la competitivitat.
Aquestes sortides de capital d'aquesta magnitud són insostenibles. Estem
alimentant l’economia europea amb una dieta escassa i, en canvi, surten
capitals a l'estranger. Això pot ser una estratègia raonable per a països
exportadors de matèries primeres tipus Noruega o els Emirats Àrabs Units o
paradisos fiscals (Suïssa o Singapur) perquè manquen d'oportunitats d'inversió
a l’interior, però respecte la UE és perjudicial
A Europa, doncs, s’inverteix des de fa temps massa poc, tant per part dels agents privats com dels públics amb un resultat clar: la productivitat disminueix. La UE ha de començar a aprendre a utilitzar de manera productiva els fons obtinguts a través del comerç exterior. Per això, és necessari un gran mercat de capital comú, recolzat pel govern mitjançant regles unificades, una supervisió financera comuna i un sistema comú de garantia de dipòsits. Fins ara, els mercats de capitals estan fragmentats a nivell nacional, cosa que fa que la inversió dels superàvits a Europa sigui poc atractiva mentre els empresaris europeus innovadors marxen als EUA: accés a capital més fàcil, mà d’obra especialitzada i menys burocràcia. Draghi va cap a la micro amb una sèrie de mesures molt ben detallades i la majoria força raonables, que haurien de ser el roadmap del proper govern alemany.
La Demanda
Agregada: Flassbeck
Em flipa el bloc de Heiner Flassbeck, professor d’economia, ex secretari d’Estat i jubilat amb ganes de donar guerra. Si Europa no és competitiva per que Alemanya acumula superàvits per compte corrent al voltant del 6% del PIB. Per contra, si els USA són tan competitius per que tenen un dèficit de la balança per compte corrent al voltant del 3% - 2023 -. S’ha llegit l’informe Draghi que veu USA com a model per incrementar la productivitat això si, sense atacar el marketshare de les empreses nord americanes a Europa. De fet, si Europa fos més competitiva, el superàvit de la balança per compte corrent augmentaria encara més! cosa que colocaria Europa en el punt de mira de Trump per sobre de la Xina ;).
Els USA ho han fet
millor aquest últims anys per la intervenció de l’Estat. El creixement econòmic
dels USA ha estat un 2,2% entre 2010 i 2023 mentre que el deute ha passat del
85% del PIB al 120%. Per contra la UE ha tingut un creixement 1,2% durant el
mateix període mentre que el deute s’ha estancat en un 90% del PIB. La inversió
pateix i amb ella, la productivitat.
Segons Flassbeck, Draghi
comet dos erros: otorgar el superàvit per compte corrent a l’excés d’estalvi
europeu - una explicació medieval - i atribueix el baix nivell d’inversió a un sistema financer ineficient.
Si tant eficients són els mercats financers americans, per que emet tant deute
l’Estat. Les empreses americanes estalvien també.
Veurem qui guanya les eleccions a Alemanya, però si no es fan reformes estructurals a nivell Europeu ho portem clar.
NOTA0: És probable
que el rearmament d’Europa comporti una transformació de la capacitat
industrial de civil a militar.
NOTA1: Per si voleu
més plans:
NOTA2: Pàgina 280 i 281 del informe Draghi.
In the EU, productive investment is low and
private sector saving is high, contributing to a substantial current account
surplus.
The failure of high EU savings to flow into
productive investments in Europe comes down to less efficient financial
intermediation.
Nota3: Dades de
comerç exterior a Alemanya
De gener a setembre
d'aquest any, les exportacions, ajustades per calendari i estacionalitat, han
assolit els 1.175,5 mil milions d'euros, cosa que suposa un 1,0% menys en
comparació amb el mateix període de l'any anterior
En el període de
nou mesos, de gener a setembre, les importacions a Alemanya van sumar un valor
de 988,6 mil milions d'euros, un 4,2% menys en comparació amb el mateix període
de l'any anterior.
Al setembre, els
Estats Units van ser, una vegada més, el principal comprador de productes
alemanys: les exportacions cap als EUA van augmentar un 4,8% respecte a l'agost
de 2024, assolint un valor total de 14,2 mil milions d'euros. En canvi, les
exportacions a la Xina es van reduir un 3,7%, fins als 7,1 mil milions d'euros,
i les exportacions al Regne Unit van caure un 4,9%, fins als 6,4 mil milions
d'euros.
