Als turcs del segle XVI els hi faltaven persones així que eren força liberals acceptant cristians, conversos i jueus als seus territoris. Hi va haver un flux significatiu de cristians que van anar a raure a l’imperi otomà. La tendència s’ha invertit i de quina manera: una setmana abans del confinament estava en una conferència d’un gestor de fons que explicava que quan siguem vells, veurem Catalunya plena d’africans. A Nigèria cada dona té 7 criatures. Per cert, al catalanisme també li falten homes i dones.
La demanda: Fam al mercat de treball
El 15% dels contribuents a la seguretat social no tenen Deutsch Pass i són
5,3 de 35M de treballadors alemanys cotitzants – de 45,9M població ocupada- .
Sense immigrants no es podrien cobrir molts llocs de treball, la immigració és
un bon negoci per Alemanya – malgrat alguns estudis -.
Fins el 2035 faltaran 7,2M de llocs de treball per cobrir. Durant el 2023
ha incrementat l’ocupació en 264.000 persones i només són immigrants, el nombre
d’alemanys treballant s’ha reduït en 77.000. La creació d’ocupació
doncs, és exclusiva de la immigració. Si descomptem refugiats ucraïnesos, sirians o afgans, venen
gent de la Índia o Turquia. Aquests són els que s’estan ocupant en el mercat de
treball.
Alemanya necessita 400.000 immigrants anuals per mantenir la població
ocupada constant. L’impacte de la digitalització i la intel·ligència artificial
afectarà al mercat de treball impulsant una millor qualificació de la mà d’obra
però en qualsevol cas es necessiten immigrants.
Si la mà d’obrar qualificada es jubila, es redueixen les inversions en
sectors innovadors. Menys mà d’obra no només significa menys força productiva,
sinó que afecta a la divisió del treball: si falta mà d’obra qualificada es
redueixen les inversions en els sectors més dinàmics. Si falten cuidadors de
gent gran, s’han d’ocupar familiars que podrien està fent altres coses. Això
impacta directament en la productivitat. S’anomena l’empobriment silenciós.
Segons els experts falten 1,5M de llocs de treball. Malgrat la crisis del sector de l’automoció es necessita un 30% més de personal. Es calcula que el cost de la falta de personal és de 49.000M€. La falta de personal limita el creixement, és a dir, si l’economia utilitza tota la força laboral, el creixement que pugui sortir d’aquí és més aviat escàs - el zero coma - mentre el PIB potencial està per sobre del 2%. Això no va a millor, aquest any es jubilen 450.000 persones que no tenen substitut entre els joves. Fins i tot estan nerviosos els sindicats per que la falta de mà d’obra en sectors crítics. Es poden posar en perill indústries senceres.
Per evitar s’han de buscar les reserves de treball al mercat laboral. Reduir
treball a temps parcial: dels 45 milions d’ocupats alemanys, 16M treballen a
temps parcial – és a dir 18-20 hores la setmana – i el seu valor és constant
independent de si falten treballadors o no al mercat de treball. No cal dir que s’ha d’allargar l’edat de jubilació i/o la jornada laboral,
però per això cal crear incentius incrementant salaris, reduint contribucions a
la SS o bé desgravacions al IRPF....
La nova cultura de benvinguda
Les grans empreses alemanyes no busquen entre els demandants d’asil la
força de treball especialitzada. Es creuen
que hi ha un indi molt espavilat esperant la seva oferta de treball per venir a
Europa. Però no funciona així a la pràctica, primer s’obren filials occidentals
instal·lades a la Índia que capten el talent i al cap d’un temps l’envien als
USA, Europa o on faci falta. Aconseguir el NIE alemany és un malson: mails no
llegits, telèfons que no s’aixequen...Les autoritats se centren en el flux
migratori sense fer diferències entre mà d’obra qualificada i els que tenen
baixa formació. S’ha de distingir entre
ambdós per que realment hi ha una competència internacional pel talent. Els
immigrants als USA paguen 10.000$ per una Visa de treball mentre que alemanya
75€ i 110€ per l’estada. A més a més, als 16 Länder hi ha 540 administracions
públiques amb els seus sistemes informàtics propis que tenen competències en
immigració. A nivell estatal també hi ha embolic de competències entre
Ministeris: Exteriors, Interior, Treball....Fins i tot, Scholz ha nomenat un
Comissionat del Bund per reduir burocràcies... va per llarg.
Al 2021 només van poder atraure 40.000 persones qualificades...en
definitiva a Alemanya només hi arriben els pobres de solemnitat. Les oficines
d’ocupació només intermedien un 5% dels contractes de treball qualificats mentre que al Canadà o Australia
són 40% dels contractes. El Ministre de Treball va fent tours per un munt de països per atraure mà d’obra
però sense èxit...Alemanya és incapaç d’atraure mà d’obra qualificat: idioma,
preus de la vivenda- variable crítica - , burocràcia i por a la discriminació
són les principals barreres. Una enquesta del Spiegel explica que tres quartes
parts dels enquestats creuen que els immigrants qualificats o no, rebran algun
tracte discriminatori. Necessiten immigrants però no els volen. Scholz parla d’una
nova cultura de benvinguda per que realment hi ha quelcom que falla.
El refugiats
Durant la última dècada demanat asil 2,5M de persones: Afganesos, Sirians o
bé iraquians. A més, han entrat 1,1M ucraïnesos ben preparats. I no són només
feines precàries, falten 40.000 operaris en el sector industrial. Hi ha un
fotimer d’històries d’èxit, però també de gent poc motivada i poc formada que
deixa la feina al cap d’un parell de dies. Els ucraïnesos reben calers de
l’Estat pel simple fet de ser refugiats sense tenir cap obligació de treballar.
De fet, només treballen un 20% mentre que a Dinamarca Polonia o Txèquia
treballen més del 50%. Molts volen treballar però no poden per les barreres
burocràtiques. El govern, pressionat per les empreses, vol accelerar el procés
d’integració al mercat laboral.
Les oficines de treball aconsellen aprendre una mica d’Alemany després
directe al mercat de treball. De cursos d’alemany n’hi ha un fotimer així com
per aprendre oficis però una bona part dels refugiats no s’hi posa. Un 67%
després de 5 anys no ha millorat la seva qualificació. Un 35% dels que van
sol·licitar asil en prou feines tenen la formació primària. A més a més, bona
part de les dones segueix el rol de no treballar tal com feien els seus països
d’origen ( 2 terços). I a més, no hi ha suficients guarderies per ajudar a les
dones a integrar-se al mercat laboral. Els ucraïnesos per contra tenen un bon
nivell d’estudis però només un 8% dels parla un bon alemany. A Suïssa van fotre
fora 100 taxistes per no superar l’examen d’Alemany.
Les oficines d’ocupació fan una funció entre psicòlegs, control dels
subsidis i headhunters. Aquí
t’has d’enfrontar amb casuístiques dures
de gent que escapa de la guerra però també amb diversos backgrounds
culturals. A l’Afganistan està permesa la poligàmia. Els joves són més fàcils
de motivar alhora de trobar feina, però com no parlen alemany les feines són
molt bàsiques. La clau és parlar alemany i poder tenir un plaça de formació
especialitzada.
Les estadístiques diuen que un 50% dels demandants d’asil troben feina al cap de 6 anys, la majoria en
feines amb el salari mínim. L’èxit de la integració passa pel mercat de
treball.
En fi, la primera conclusió és que els alemanys no
volen treballar massa mentre es mostren incapaços d’atraure talent internacional
simplement poder mantenir uns nivell de creixement econòmic acceptable. Importar
mà d’obra de països en desenvolupament no és una solució a curt ni mig termini però
segurament aquí està el repte......
NOTA1: La política actual sembla que hi ha costum de creure que problemes
econòmics o socials complexos són solubles, que es poden revertir tendències o
bé dirigir-les. En el millor dels casos amb mesures simples. El tema migratori
és un d’aquests: creure que es pot tallar el flux d’immigrants expulsant-los o
posar un mur fins al cel és il·lusori. I això afecta la credibilitat de la
política, per què és una tendència més enllà de la voluntat política.
La reducció d’immigrants va ser un dels motius del Brèxit. En molts països
apareix el lema Take back the control en contra de la cessió de
sobirania a la UE. Els anglesos han multiplicat per tres el nombre d’immigrants
després del Brexit, força de treball i estudiants, no pas refugiats. Indis i
xinesos mentre que els polonesos van a la baixa. La majoria de previsions
oficials han subestimat l’arribada d’immigrants encara que el ex-primer
ministre britànic enviï ruandesos de tornada amb avió. El mur de Donald Trump
tampoc ha aturat la dinàmica migratòria.
Ja no arriben mexicans sinó d’altres països llatinoamericans. Fins i
tot, a la restrictiva Austràlia puja el nombre d’immigrants.
NOTA3:Falten persones per ocupar llocs de treball en multitud de sectors.
Els empresaris ho proven tot: xarxes socials, primes pels treballadors que
portin amics, pugen salaris, serveis en espècies ( vivenda, transport,
assegurances...). Els immigrants són una
de les solucions per cobrir llocs de treball, és igual d’on vinguin però falta
gent en sectors com IT, restauració, sector salut...Segons la Cambra de comerç
una de cada dos empreses té problemes per cobrir els llocs de treball
NOTA4: Els immigrants arriben alemanya i marxen tant ràpid com poden. En
una reunió per demanar cuidadors per la tercera edat a Manila, 90 persones
aixequen la mà disposades a anar a l’estranger, quan diuen que el país és
alemanya només queden unes poques mans aixecades. La companyia d’autobusos de
München busca africans com a conductors mentre el ministre de treball es
passeja per India o Brasil per buscar mà d’obra qualificada. L’èxit és força
penós només 665 persones ha pogut intermediar el ministeri de treball per que
s’incorporin com a cuidadors.
NOTA5: Al Canadà hi ha una ministeri d’immigració. Els canadencs saben que
necessiten immigrants i fan el següent càlcul: quants emigrants qualificats
necessitem per finançar un refugiat. Es fan tres preguntes, què necessitem, qui
encaixa i a qui podem ajudar.
