Von der Leyen ha canviat el seu rol en temes econòmics: de participar en els Fridays for Future i la creació del Green Deal a ser la representant de la patronal. En un acte aquest abril a Baden va presentar el seu programa econòmic: més confiança a les empreses i menys prescripcions. Promet més mà d’obra, preus de l’energia més baixos i major accés a capital. Simple, ràpid i menys burocràtic.
Europa es despenja respecte
indicadors de renda per càpita, productivitat o bé creixement amb els USA. La
majoria de països europeus estan de mitja un 25% per sota en aquest indicadors.
Les empreses americanes inverteixen un 60% més que els seus competidors
europeus i el doble de R+D. Tard o d’hora afectarà als estàndards de vida
europeus.
El mercat energètic: com abaratir l’Energia
La fàbrica de la seu històrica de
BASF a Ludwigshafen genera 3M de Tn anuals de CO2 a base de consumir gas car. A
partir d’aquest abril, es proven dos nous forns amb energies renovables
estalviant i gas i emissions però no se sap a on es farà la inversió.
Europa només cobreix amb energia europea
el 37,5% del seu consum, la resta s’importa. Al 1990 produïa la meitat de la
seva energia primària. La substitució del gas rus per gas liquat té un petit handicap:
el seu cost és el doble que als USA.
La única opció per mantenir
activitats intensives amb energia és desenvolupar energies renovables el més
ràpid que es pugui: l’energia solar és un 60% més barata al Estat Espanyol que
Alemanya mentre que els aerogeneradors del Mar del Nord costen la meitat que
els de la costa d’Itàlia. No hi ha projecte Europeu: França ha torpedinat
qualsevol connexió d’energia solar entre Espanya i Alemanya. Els països
europeus es construeixen les seves centrals elèctriques independents els uns
dels altres es creen sistemes de reserva nacionals per quan no bufi el vent amb carbó,
gas o bé petroli. Cada cop hi ha més instruments nacionals en comptes
d’europeus en el mercat del gas. Es calcula que ens podríem estalviar un 20% de
les reserves, si el mercat energètic estigués coordinat amb connexions
transnacionals. No hi ha una Agència Europea de l’Energia que hi posi remei.
Mercat de Capitals
Entre les 100 primeres empreses
del món, no hi ha cap d’alemanya. Al sector Biotech, els USA inverteixen 5 vegades en
capital risc que Europa. El mercat de crèdits titulitzat és d’un 1% del PIB
europeu als USA és el 18%. Hi ha 130 fons de capital risc americans que
gestionen més de 1.000M$ mentre que a Europa són 10-15. I això en un marc en
que l’accés a capital cada cop és més crític: els canvis tecnològics s’acceleren,
les empreses pugen i baixen més ràpidament i el mercat de capitals s’ha d'emmotllar
a aquesta situació. Ha de ser més àgil.
El mercat europeu de capitals és
dèbil i aquí hi ha plena unanimitat entre economistes i polítics: és un problema reconegut des de fa 30 anys
que es va posar en marxa el mercat interior. S’intenta que hi hagi el mateix
règim de supervisió així com l’aplicació de les mateixes regles en els
productes financers. Les diferències
legals limiten la inversió entre països.
Fa 2 anys es va posar en marxa un
pla de pensions panaeuropeu PEPP sense cap èxit per que no ofereix cap
avantatge als inversors. Després del Brèxit es volia traslladar el mercat de
derivats a Frankfurt però els francesos no van voler i així continua a Londres.
Tots els països lluiten entre ells per exemple per reforçar la ESMA Autoritat
Europea de Mercats i Valors a París implica el rebuig de Luxemburg, Àustria o
Irlanda països que no tenen cap interès en regular res ja que bona part de la
seva economia es deu a regles fiscals laxes per fons d’inversió, multinacionals
.... L’última reunió de Finanzministers europea ningú volia centralitzar
res, així coordinació la que vulgueu. La legislació de bancarrotes, fusions i
impostos s’ha d’harmonitzar a curt termini per que és un impediment a la inversió.
Quan tornarà aparèixer tecnologia punta a Europa?
VW ja admet públicament és el seu retard a
nivell de producte així com de costos i necessita dos anys per posar-se a to
amb els competidors xinesos. La indústria automobilística és l’exemple clar com
Europa en una sector en el que és líder perd pistonada enfront la Xina i les seves
empreses d’alta tecnologia. Fins i tot,
Xiaomi que es dedica a fer assecadors de
mà ha llençat el seu model de cotxe elèctric SU7. A més a més el govern xinès
porta 15 anys potenciant el cotxe elèctric amb subvencions , electricitat
barata, deduccions fiscals i 2,7M de punts de recàrrega mentre Europa dubta encara:
que si els E-fuels, que si retarden la sortida del motor d’explosió més enllà
del 2035, els punts de recàrrega....Les associacions empresarials
automobilístiques semblen més part del problema que de la solució és a dir,
volen retardar al màxim el canvi tecnològic, especialment BMW. A més a més, els
alemanys estan atrapats en la trampa xinesa: costarà molt que es posin a
fixar aranzels malgrat Macron es favorable.
Per que Europa amb el seu I+D,
el capital humà i tradició enginyera no és capaç d’innovar mentre els xinesos no
paren? El Comissari Europeu Thierry Breton,
ex-CEO de la consultora tecnològica Atos respon que hi ha un mercat gran global
i unit cosa que no passa a Europa malgrat els esforços de la Comissió que ha
potenciat la llei de la AI, llei sobre mercat digital, la Data Act per poder canviar la tendència
creant un marc estable per fomentar startups i inversió. No semblen arguments
molt potents i a més la realitat supera la ficció: SAP es queixa que hi ha una
regulació de dades per Land. Hi ha excés de legislació - o sent més retorçat es
legisla malament per deixar forats
- la famosa Teoria del Barullo -.
Un altre cacau és el mercat de
les Telecomunicacions amb milers d’oferents. Mentre que als USA la principal
empresa de telecomunicacions té 107M de clients aquí tenen 5M. Les inversions
europees amb High tech s’estanquen mentre es concentren en sectors tradicionals
com l’automòbil. És la trampa Mid Tech, s’inverteix en sectors
tradicionals i menor capacitat de creixement – Mid Tech – però no en sectors
d’alta tecnologia deixant cada cop Europa al marge. A Brussel·les s’ha
presentat un estudi amb economistes italians (Daniel Gros), francesos (el novel Jean Tirole) i
Alemanys (Clemens Fuest del IFO institut) que donen suport a una major
innovació. A baix teniu la nota.
Mario Draghi està treballant en
un pla estratègic de 10 sectors per rellançar l’economia europea davant el
repte xinès i americà. En una trobada amb Finanzministers de la UE va
dir que hi ha diverses opcions però s’ha d’actuar ràpid. Les seves idees
fonamentals: creació d’un mercat únic, col·laboració de diverses empreses
dintre d’un mateix sector com l’automobilístic, protegir el mercat de la Xina i
més calers per la UE. Sinó la UE serà una servicial aliança de països, proposa
un suport profund entre empreses i Estat – la nova política industrial -. Tothom
aplaudeix però quan es tractar de transferir competències i renunciar a
rebaixes fiscals....s’acaba l’entusiasme. Els europeistes no estan de moda a
Europa, Verds i liberals cauran força.
Per fer que l’Energia, Transports
i Comunicacions siguin plenament europees calen calers concretament 120.000M€ anuals segons el
Think Tank Bruegel i passar d’un pressupost Europeu del 1,2% del PIB al 2%.
Serà difícil que hi hagi transferències d’impostos. Bruegel proposa un camí
alternatiu: coordinació per una major competència. Els calers surten d’Europa i
dels Estats tal com s’ha finançat la guerra d’Ucraïna i així superar les
resistències a la integració.
En qualsevol cas es necessita més creixement per pagar l’exèrcit, l’estat del benestar i la lluita contra el canvi climàtic. La cosa és crítica per que Europa pot caure com un castell de cartes.
NOTA0: INFORME SOBRE INNOVACIÓ A EUROPA
NOTA1: Mario Draghi està
presentant el programa econòmic que probablement s’aplicarà a la propera
legislatura. La tesis fonamental és que els USA s’estan escapant a nivell
inversions, despesa en I+D, senyalant un forat de 600M€ en inversions anuals.
Més capital privat i major despesa pública i no només per la necessitat de
digitalització o bé el clima sinó per que l’economia mundial no només pot ser
manegada amb política monetària sinó que necessita la fiscal i això significa
dèficits sostinguts.
Draghi es va mostrar a favor del
deute conjunt i dels fons de Reconstrucció i Resilència que acaben el
2026. Un discurs de reforç del mercat
interior a través de la política fiscal i a més afegeix que s’han de fer grans
inversions en relatiu poc temps. Molts economistes estan d’acord amb
incrementar la inversió en infraestructures. La CDU de Merz veu els fons de
Reconstrució com una excepcionalitat i vol tornar al topall de deute. Draghi
vol presentar el seu informe després de les eleccions quan Von der Leyen hagi
de buscar el suport del centre i socialdemòcrates. Com les polítiques de Draghi
acabin amb el Toolkit digital anem arreglats.
NOTA2: Paolo Gentiloni: parla de
reforma fiscal per mantenir l’estabilitat financera però també creixement,
competitivitat i inversions públiques. Tant els USA com la Xina s’estan
endeutant per donar suport a la seva indústria. Europa no pot anar amb el lliri
a la mà i els fons de Reconstrucció del COVID
són un primer instrument per impulsar les inversions en digitalització i
transformació. És força probable que això generi més deute i impulsi els balanç
del BCE més amunt. No es parla de transferències entre rics i pobres sinó de
projectes d’infraestructures.
Aquest octubre es van reunir el
ministre de finances Francès i Alemany per tal d’acostar posicions sobre el
finançament europeu. Lindner, el Finanzminister, espera que sigui Europa per
elevació qui li resolgui el Sudoku pressupostari després de que el Tribunal
Constitucional Alemany hagi declarat els pressupostos inconstitucionals.
El tractat de Maastricht va ser
la precondició per introduir l’Euro però amb la crisis de 2008-2010 va quedar
clar els defectes del seu disseny quan les restriccions d’endeutament van
aprofundir en la crisis. Durant la presidència espanyola de la UE espanyola s’ha
buscat una sol·lució a mida: la Comissió treballa amb cada Estat específicament
pel control del deute. Això permetrà unes regles més laxes i a la vegada un
control per objectius del pressupost durant un període de temps de 4-7 anys.
També inclou excepcions com la despesa militar que Polònia fa front a causa de
la guerra. Està per veure com funcionarà el sistema en temps de crisis amb els
objectius de dèficit. S’ha de lligar la reducció del dèficit al creixement per
no actuar de forma procíclica.
Nota3: La indústria intensiva en
energia es localitzarà on es produeixi l’energia més barata i Ludwigshafen no
és el lloc òptim per això cada estat europeu està subvencionant l’energia de la
industrial. BASF ha rebut 15M€ del govern.
NOTA4: El seu Green Deal ha funcionat de forma moderada: Europa està en termes de descarbonització clarament per sota de USA i Xina. Fer d’Europa l’exponent de les energies verdes no acabat de reeixir: Xina produeix un fotimer més d’aerogeneradors, plaques solars i bateries, hidrogen o bé cotxes elèctrics que Europa. I tot això durant el mandat. Els USA amb l’IRA atrauen les empreses europees ( ACS 😉) relacionades amb el medi ambient mentre van construint el seu domini digital.
