Von der Leyen, la futura Presidenta de la Comissió

Vicenç Vives ha estat un dels meus puntals de jove: Industrials i Polítics, Notícia de Catalunya, els llibres sobre Ferran el Catòlic i  Joan II d’Aragó i fins i tot, em vaig llegir la seva biografia amb  testimoni inclòs sobre l’enterrament de Durruti a Barcelona. Industrials i Polítics acaba amb allò que el catalanisme és l’estat d’esperit que ens connecta amb Europa. Veient la classe dirigent que tenim costa molt de trobar l’estat d’esperit  europeu. Les cartes de Vicenç Vives sempre portaven la locució llatina Super Adversa Augeri, creixes davant de l'adversitat. Esperem que el seu exemple ens inspiri.

La batalla Alemanya

La CDU/CSU van aconseguir el 29% del vots a les eleccions de 2019 amb Manfred Weber com a cap de cartell, un resultat difícil de aconseguir tot i les enquestes favorables. La baixa participació afavoreix a partits euroescèptics tipus AfD o el Bündnis de Sarah Wagenknecht. La candidata del  SPD és la vicepresidenta del parlament europeu però en prou feines la coneix massa gent sembla que les eleccions europees no siguin importants per Scholz – li interessen més les regionals-. Les enquestes li donen un miserable 15% i en prou feines poden somiar un resultat com el que va treure Martin Schulz deu anys abans, un 27,5%. Sembla que els socialdemòcrates no vulguin competir amb Ursula Von der Leyen.

Hi ha gran unanimitat en l’elecció de Von der Leyen dintre de la CDU i la CSU: Manfred Weber accepta el seu paper de coronador dintre del Popular Europeu i deixa a Markus Söder  - el seu competidor a Bayern - el camí lliure a la CSU. Weber  també segueix ordres del cap de CDU, Friederick Merck de marcar diferències amb el AfD però a nivell europeu les fronteres amb altres formacions d’extrema dreta es difuminen.  De fet, a la majoria de votacions relacionades amb el canvi climàtic, el PPE ha votat conjuntament amb l’ultradreta.

Malgrat tot, forces eurodiputats de la CDU no parlen positivament sobre Von der Leyen ja que va impulsar personalment el Green Deal. Semblava que estigués més pels Verds que per la indústria automobilística alemanya i a més a més, oberta a nous programes d’endeutament amb Roma o París. La cosa s’està redreçant: Green Deal  ara mateix representa la defensa dels interessos de la pagesia.

 

 La batalla Europea

Von der Leyen necessita una majoria qualificada en el Consell Europeu - negoci dels Caps d’Estat - i on ha de tenir un suport del 55% dels estats membres i que representin un 65% de la població europea – d’aquí  el flirteig amb Meloni - i una majoria al Parlament Europeu que fins ara ha construït amb els socialdemòcrates i els liberals. Si es trenca aquesta majoria, haurà de buscar suports entre els Verds o bé els Conservadors Reformistes Europeus. Les enquestes donen una majoria ajustada a Conservadors, Liberals i Socialdemòcrates i per tant Von der Leyen ha de jugar la carta dels Conservadors Reformistes, l’extrema dreta, vaja.

Malgrat que Weber era el cap de cartell i va guanyar va ser Von der Leyen que se’n va endur la presidència gràcies al suport de Merkel i Macron al 2019. Von der Leyen va obtenir 383 vots al parlament, 9 més dels necessaris i gràcies als vots de Hongria i Polònia. Aquest cop serà més fàcil aconseguir els vots dels Verds que de la extrema dreta polonesa i hongaresa. Von der Leyen no ha polaritzat amb ningú i ha marcat un perfil poc controvertit. Si els pagesos es queixen ella parla del regular els pesticides o reduir la burocràcia. És flexible. Segons Ramus Andresen, cap de Die Grüne a Europa afirma que quan venen nuvolades, Von der Leyen es desvia generalment de les decisions. Malgrat tot, és possible que obtingui el suport dels Verds probablement. No hi ha un comissari amb major sensibilitat pels temes mediambientals.

Va ser al Congrés a Bucarest on el Partit Popular Europeu va escollir a Von der Leyen com candidata amb una baixa participació – del 50% - amb 400 Vots a favor i 89 en contra sense generar una gran oposició.  Bona part dels assistents no es va quedar a escoltar el discurs de Von der Leyen ni el de Weber  que va fer un discurs de la mateixa durada  que la Presidenta de la Comissió amb una sorprenent crítica a Macron, que li va barrar el pas la Presidència de la Comissió: fa conya sobre el gran moviment francès  pro Europa  que va impulsar Macron i crítica que durant el seu mandat, l’extrema dreta ha pujat. Manfred Weber:  Ni oblit ni perdó però no té marge de maniobra contra Von der Leyen.

 

La Italia de Meloni

Durant l’últim debat dels sobre la UE, els periodistes van preguntar a Von der Leyen si pactaria amb el grup d’extrema dreta on hi ha Meloni i altres....mesos abans ho hagués negat categòricament però la resposta que va donar és més que gallega. Les enquestes van prou justes pel Partit Popular Europeu i Von der Leyen i Manfred Weber vol fixar majories, aproximant-se a Meloni i així barrar el pas a Mario Draghi.

La ultra dreta està dividida en dos grups. El primer,  Identitat i Democràcia on estan AfD, Reagrupament Nacional o bé la Lega. El segon grup s’anomena Europa Conservadora Reformista on hi  ha Meloni (i VOX). La diferència fonamental es basa en la política exterior: pro OTAN versus pro Russos. El radicals es rumoreja que estan dividits, Marine Lepen vol deixar el grup ID per passar a l’Europa Conservadora Reformista un pèl més moderada i farta dels embolics de les SS de l’Alternative für Deutschland. Meloni no està per discursos anti OTAN.

Roma ha rebut 200.000M€ dels 726.000M€ dels fons de Recuperació i Resilència, de fet només a Roma s’ha fent 4878 actuacions. Mentre Meloni rebi aquest suma, no dirà res contra la intervenció d’Ucraïna. L’Estat italià no té capacitat per executar els fons i a més tothom ha rascat, des dels petits ajuntament cap amunt. No cal dir que la al·locació del capital no és que sigui la òptima – es fan infraestructures tipus hospitals que després s’han d’omplir de metges que no hi ha o bé crear pulmons verds a les ciutats europees on no hi ha espai per poder executar els projectes. Per no parlar de corrupció. El seu antecessor Draghi sabia perfectament que amb un burocràcia lenta i una justícia paralitzada no es podrien executar els 200M€. Però mentre Von der Leyen necessiti Meloni, els controls dels fons de Recuperació seran més aviat laxos.

La Europa Geopolítica: Ucranïa i els Balcans

Els últims discursos de la Unió, Von der Leyen intenta acontentar a tothom, països i grups parlamentaris. A 2019 es va presentar amb un programa: Europa Verda, Digital i Geopolítica. I tot això abans del Covid i la guerra d’Ucraïna. Segons Von der Leyen la Europa Geopolítica ha nascut: Rússia i la Xina ocupen el seu temps. Al principi del seu mandat va voler crear una comissió geopolítica en la que molts van somriure però que ha acabat  de dotar de contingut.

I és aquí on ha brillat Von der Leyen. El dia abans de l’esclat de la Guerra von der Leyen va acorda el primer paquet de sancions contra Rússia. Està ben connectada dintre del seu gabinet amb la Casa Blanca i tenia informació de primera mà. L’aplicació de les sancions a Rússia ha estat un èxit, va prohibir el Russia Today i s’ha convertit amb la cara de la UE  però no ha pogut confegir una política exterior europea. Ha visitat 7 vegades Ucrania i passat per sobre de la inanitat d’Olaf Scholz. S’ha guanyat el suport de Macron. 

Al 2022 von der Leyen va donar suport a l’entrada d’Ucrania a la UE i ha posat a debat l’ampliació d’Ucranïa i els Balcans. Fa 20 anys es van ampliar la UE als països del Bàltic o Txèquia i malgrat només un 25% dels alemanys donava suport (competència fiscal, dumping, salaris baixos)... L’èxit actual fa que aquests arguments ja no es donin amb l’ampliació dels Balcans. La suposada ampliació pel 2030 amb Ucraïna, Sèrbia, Albània o bé Bòsnia potser també un èxit malgrat la crítica dels pagesos . La UE ha de suficientment flexible per incorporar paulatinament aquest països en base a la seguretat europea. Davant del Divide et impera rus cal que la UE maniobri: posant calers i adaptar les regles especialment agràries ( es calcula que la incorporació d’ Ucrania costi 200.000M€ els 7 anys següents), això si Europa guanya 50M de consumidors, una immensa superfície agrària gegant amb gran capacitat de producció d’energies verdes. Aquesta és la posició del President del Consell Europeu, el belga Charles Michel.

 

 La propera setmana el programa econòmic per Europa amb Mario Draghi de protagonista

 

 

NOTA1: El nomenament de Markus Pieper  com a responsable de la Comissió per les PIMES, també ha desfermat queixes entre els seus competidors sobre els processos de selecció interns. Alguns insiders diuen que el tal Pieper va quedar tercer a les proves i que Von der Leyen li va fer el favor per guanyar el seu suport dintre de la CDU per  les properes eleccions europees.  Quatre comissaris ( Thierry Breton, Josep Borrell, Paolo Gentiloni, Nicolas Schmid) van enviar una carta de queixa pel nomenament de Markus Pieper. Al final Pieper no ha pogut assolir el càrrec.

L’altre punt negre per Von der Leyen són les informacions del NewYorkTimes sobre suposats deals milionaris amb el CEO de Pfizer durant la pandèmia i partir d’aquí s’ha fet el més absolut silencia a les demandes dels periodistes sobre les notes de la reunió, xats i SMS.  La Ombusman de la UE ha ficat cullerada per que molta regles de transparència però el whatsapp no entren. L’ús del Von der Leyen amb els SMS ve de llarg, ja que el Bundestag li va requerir mentre era Ministre de Defensa i els....va esborrar.

 NOTA2: Amb Itàlia, Von der Leyen ha seguit la mateixa política que Hongria i Polònia. La Comissió va reprovada per falta d’activitat alhora penalitzar la Hongria de Viktor Orban amb paralitzar transferències de fons europeus a causa de la baixa qualitat democràtica del país....vol evitar la confrontació amb els Estats per evitar el bloqueig i al mateix temps no arriscar la seva posició de poder. De fet va aprovar el pla polonès dels fons de Reconstrucció i Resiliència sense el suport de dos Comissaris o bé el gripau acceptar l’energia atòmica francesa com a energia neta.

NOTA3: European Green Deal, la resposta europea al canvi climàtic, està quedant en paper mullat i és una idea que ha impulsat la pròpia von der Leyen amb objectius d’emissions de CO2 però que ha quedat diluïda. El seu pitjor enemic és la seva tendència a cobrir els problemes.

NOTA4: Acord amb Tunisia entre Italia i Holanda amb benedicció de Ursula Von der Leyen per repatriar immigrants a tercers estats. En molts casos la protecció dels drets humans en tercer no és compleixen ( van deixar un grup d’immigrants enmig del desert).  Així i tot paguem 105M€ a Tunisia per que els immigrants no arribin a Europa i malgrat tot, arribaran més i més ( malgrat les lleis, com passa als USA o a Australia) . El company de partit de Manfred Weber fins i tot parla de contingents humans, és a dir, que Alemanya accepti 200.000 immigrants anualment però això és difícil d’aplicar.