Durant el ball de fusions i adquisions de la banca espanyola, em
van explicar que un President de banc davant la nova caixa que acabava
d'adquirir deia als directors d'oficina que aquí no es treballava per la obra
social sinó per l'accionista. La pressió per obtenir rendibilitat
passant per sobre treballadors, clients o qualsevol criteri de risc. La
"shareholder value " és un dels factors que més a pesat en la crisi
de 2008 juntament amb els errors del regulador, ja sigui per debilitat - manca
de recursos i legislació inadequada - ja sigui per negligencia o
conmivència política. Aquí ha llepat tant el Banc d'Espanya com la
BaFin Alemanya. La globalització necessita desregulació.
Els stresstest d'aquest estiu han estat un alleujament per la
banca alemanya especialment pel DB que malgrat està per sota de la mitja, ha
tret un resultat millor de l'esperat. Cryan, Weidmann i tot el sector financer
alemany han tret pit: aquí no passa res...hem de millorar una miqueta
el core capital i a córrer. La obvietat. Com un país amb un
superàvit exportador tant bèstia té un bancs tant "cutres"? En
comptes d'apostar pel made in germany, la banca online o bé la
banca privada, es van dedicar al Investment banking i ara
resulta que aquest és arriscat, no genera beneficis i les autoritats s'ho miran
amb lupa. Els tipus d'interès negatius han deixat al descobert la gran
debilitat bancària: ningú sap ben bé d'on sortiran els ingressos del
futur.
Les decadències també poden ser divertides.
Napoleó abans de nomenar els generals preguntava si tenien sort o
no. No és el cas. John Cryan no té molta sort: un informe del IMF
subratlla que el DB és crític per l'estabilitat
del sistema financer, la filial americana no ha aprovat per dues vegades
els test de la FED, els sistemes informàtics li van fallar provocant el
caos a mes de 2,9 milions de comptes, l'escandol de rentat de diner
rus entre 2011 i 2015 saltant-se els mecanismes de control del banc (10.000M$) i
finalment el Brèxit: l'acció va caure el 15% un cops coneguts els
resultats del referèndum. A Londres hi treballen 8.000 paios pel Deutsche
Bank. Resulta obvi, que a partir d'ara, serà difícil que es
negociïn títols de deute italania a Londres.
Cryan per això no es deixa intimidar i segueix amb el
manual del "persianero": reduir oficines, invertir en
IT, renunciant als bonus i encara té temps per escriure cartes als treballadors
arengant-los ha tenir iniciativa pròpia - mmmm....marramiau per que això
vol dir que l'organització no funciona. De fet les enquestes de satisfacció que
es fan entre el treballadors no es fan públiques - al Commerzbank, si -.
El pitjor és que vol tancar la carpeta dels escàndols
i judicis però no pot, només cal mirar la multa de 14M$ del passat
cap de setmana o el que és pitjor, la multa ADICIONAL de 100M de lliures que
les autoritats britàniques - FCA- li han col·locat al banc per la falta
de cooperació per l'escàndol de manipulació del Libor. Aquest afecta directament
al President del Consell d'Administració, Paul Achleitner i mostra un
"pugna" oberta entre el Consell d'Administració i el Consell directiu.
Un altre capítol plasma la tensió entre control i negoci: Georg
Thoma, advocat de 71 anys ha renunciat al comité d'integritat liderat pel seu
ex-amic Paul Achleiter que l'havia anat a buscar un jurista de prestigi per
rentar la cara del banc. Aquesta comissió havia d'estudiar diversos escàndols i
havia provocat enfrontaments públics al Frankfurter Allgemaine (!) amb els
managers que havien de ser controlats. Tot això a tres setmanes de la
l'Assamble General. Fins que no salti Achleitner, no compreu accions ;).
o Banca Comercial o....
Una de les avantatges del Deutsche Bank és que té dues torres a
Frankfurt. El Deutsche Bank va adquirir un debilitat Postbank durant la crisis
de 2008. En aquell moment Ackerman sostenia que era un retorn als orígens i
reforçava les bases del DB com a banca comercial, ja que adquiria 14 milions de
clients amb els seus estalvis i llibretetes. Fins i tot van tirar endavant el
projecte IT d'integració de paltaformes Magellan. A principis de
2015, l'indio Anshu Jain proposava desfer-se del Postbank per reduir pes
al balanç i sobretot els requisits de capital, tot i que els dipòsits Postbank li permetia
refinançar els seus negocis de risky. Fins ara no s'ha trobat
comprador que vulgui pagar un preu adequat (ISIDRUUUU !!!!!!) i la sortida a
borsa no és viable a curt. El nou CEO, John Cryan no té tant clar que el
Postbank s'hagi de vendre, sosté que el DB és un banc per empreses des de la
seva fundació, però de vegades somia en que apareix un inversor xinès i li
compra el banc. En el Postbank es
dirimeix el futur del Deutsche Bank.
L'estratègia de Cryan es concentrar-se en aquells segments de
negoci que puguin ser més rentables a llarg termini pel banc: les empreses. Vol
potenciar els segments de Transaccions, Mitjans de pagament, Finançament de
comerç i el Cash Management de les empreses. A partir d'aquest nucli sorgeixen
altres derivades com el trading de diveses o assegurançes, però l'empresa és el
centre. El investment banking sembla que es queda enrera, però en cap de
les branques anteriors el Deutsche Bank ostenta una posició de lideratge.
El gran problema és la falta rendibilitat dels bancs alemanys -
sobretot si comparem amb els europeus - i no és problema de només reduir
els costos un 10-15%. Durant aquest estiu s'han trobat les cúpules del
Commerzbank i el Deutsche Bank, els rumors de fusió entre ambdós bancs
augmenten encara que es veu poc probable per que senzillament, falta capital
per part del Deutsche Bank. Les accions d'ambdós van pujar i sobre
el paper és una bona operación ja que el Commerzbank és bò en particulars, les Mittelstands alemanyes
i no està per moure tant paper. Ja en parlarem, però la creació d'un superbanken fa
trempar.
...o Banca d'Inversions.
BNP, amb una seu discreta entre el Louvre i la Opera ha presentat
un segon trimestre amb un benefici de 2.600M€ contra els 20M€ del Deutsche
Bank. Sense extraordinaris per la venda d'accions de VISA, arribarien als
2.200M€ i amb un capitalització bursátil de 53.000M€ és el primer banc
europeu. Pel BNP el negoci a UK és el 2,5% del total i se centre en
banca privada i mentre que el investment banking representa només un 25%
dels beneficis, pel Deutsche Bank és el 60%. El BNP tampoc està immaculat: té
riscos a Italia amb la Banca Nazionale del Lavoro i van pagar 9.000M$ als USA
per negocis amb Iran, Cuba i Sudan al 2014. Tot està tallat a temps -sembla -.
No són els baixos tipus només. Els francesos no van gosar
trepitjar Wall Street, només van voler entrar els suïssos d'UBS i Credite
Suisse i van sortir força escaldalts, el UBS intervingut i el Credit Suisse ple
d'escàndols al igual que Deutsche Bank. Malgrat tot, UBS s'ha sabut reconvertir
i treu millors xifres que el Deutsche Bank, especialment en la gestió de
patrimoni.
El mític CEO del Deutsche Bank, Alfred Herrhausen, assessinat pels cervells de la RAF l'any 1989 sostenia que
"als alemanys ens fascina, però no tenim, la cultura anglosaxona del
negoci bancari". Si el Deutsche Bank vol seguir l'estela del Investment Banking probablement quedi a l'orbita de
suïssos o francesos.
CALDRÀ VEURE QUE ES
VEN PRIMER EL DEUTSCHE BANK: LA GESTIÓ DE PATRIMONI O BÉ EL POSTBANK.
NOTA0: El millor del BNP, és el cognom del seu President, ..........Bonnafè ;)
NOTA 1: George Soros s'aprofita de la caiguda a Borsa de l'acció
del Deutsche Bank, el Soros Fund Management va posar 100M€ el mateix divendres
del Brexit ;). Peanuts.
NOTA2 : Commerzbank, és el segon banc alemany, més enganxat al
país. El Schäuble té una participació del 15% degut al rescat bancari de 2008 i
que no pensa vendre per que les pèrdues serien milionaries. L'error del
Commerzbank va ser adquirir el Dresdner Bank al 2007. Martin Blessing, el pobre
president del que han fet força conya, acaba de deixar la presidència repartint
un divident minso. El nou CEO, Martin Zielke ja prepara un pla per fotre fora
entre 5.000 i 10.000 treballadors dels 50.000 que té per guanyar rendibilitat.
Cotitza molt per sota del seu valor en llibres així que és un bon candidat per
una adquisició. Potser podriem comprar accions.
NOTA3: Una de les possiblitats de creixement del Deutsche Bank en
el camp de l'Investment banking és la revolució que hi haurà al mercat de
capitals europeu on la banquerització de les empreses quedarà enrera i cada cop
s'assemblarà més a l'anglosaxó.
NOTA4: L'impacte dels tipus d'interès negatius: dos terços dels
dipòsits del Deutsche Bank són en euros i a part tenen 500M€ en negocis amb
derivats amb actius de baix risc, com bons alemanys, que donen ara
rendibilitats negatives.
