Immigració, mercat laboral i creixement econòmic

 Als turcs del segle XVI els hi faltaven persones així que eren força liberals acceptant cristians, conversos i jueus als seus territoris. Hi va haver un flux significatiu de cristians que van anar a raure a l’imperi otomà. La tendència s’ha invertit i de quina manera: una setmana abans del confinament estava en una conferència d’un gestor de fons que explicava que quan siguem vells, veurem Catalunya plena d’africans. A Nigèria cada dona té 7 criatures. Per cert, al catalanisme també li falten homes i dones.

La demanda: Fam al mercat de treball

El 15% dels contribuents a la seguretat social no tenen Deutsch Pass i són 5,3 de 35M de treballadors alemanys cotitzants – de 45,9M població ocupada- . Sense immigrants no es podrien cobrir molts llocs de treball, la immigració és un bon negoci per Alemanya – malgrat alguns estudis -.

Fins el 2035 faltaran 7,2M de llocs de treball per cobrir. Durant el 2023 ha incrementat l’ocupació en 264.000 persones i només són immigrants, el nombre d’alemanys  treballant  s’ha reduït en 77.000. La creació d’ocupació doncs, és exclusiva de la immigració. Si descomptem  refugiats ucraïnesos, sirians o afgans, venen gent de la Índia o Turquia. Aquests són els que s’estan ocupant en el mercat de treball.

Alemanya necessita 400.000 immigrants anuals per mantenir la població ocupada constant. L’impacte de la digitalització i la intel·ligència artificial afectarà al mercat de treball impulsant una millor qualificació de la mà d’obra però en qualsevol cas es necessiten immigrants.

Si la mà d’obrar qualificada es jubila, es redueixen les inversions en sectors innovadors. Menys mà d’obra no només significa menys força productiva, sinó que afecta a la divisió del treball: si falta mà d’obra qualificada es redueixen les inversions en els sectors més dinàmics. Si falten cuidadors de gent gran, s’han d’ocupar familiars que podrien està fent altres coses. Això impacta directament en la productivitat. S’anomena l’empobriment silenciós.

Segons els experts falten 1,5M de llocs de treball. Malgrat la crisis del sector de l’automoció es necessita un 30% més de personal. Es calcula que el cost de la falta de personal és de 49.000M€. La falta de personal limita el creixement, és a dir, si l’economia utilitza tota la força laboral, el creixement que pugui sortir d’aquí és més aviat escàs - el zero coma - mentre el PIB potencial està per sobre del 2%.  Això no va a millor, aquest any es jubilen 450.000 persones que no tenen substitut entre els joves.  Fins i tot estan nerviosos els sindicats per que la falta de mà d’obra en sectors crítics. Es poden posar en perill indústries senceres.

Per evitar s’han de buscar les reserves de treball al mercat laboral. Reduir treball a temps parcial: dels 45 milions d’ocupats alemanys, 16M treballen a temps parcial – és a dir 18-20 hores la setmana – i el seu valor és constant independent de si falten treballadors o no al mercat de treball.  No cal dir que s’ha d’allargar  l’edat de jubilació i/o la jornada laboral, però per això cal crear incentius incrementant salaris, reduint contribucions a la SS o bé desgravacions al IRPF....

La nova cultura de benvinguda

Les grans empreses alemanyes no busquen entre els demandants d’asil la força de treball especialitzada.  Es creuen que hi ha un indi molt espavilat esperant la seva oferta de treball per venir a Europa. Però no funciona així a la pràctica, primer s’obren filials occidentals instal·lades a la Índia que capten el talent i al cap d’un temps l’envien als USA, Europa o on faci falta. Aconseguir el NIE alemany és un malson: mails no llegits, telèfons que no s’aixequen...Les autoritats se centren en el flux migratori sense fer diferències entre mà d’obra qualificada i els que tenen baixa formació.  S’ha de distingir entre ambdós per que realment hi ha una competència internacional pel talent. Els immigrants als USA paguen 10.000$ per una Visa de treball mentre que alemanya 75€ i 110€ per l’estada. A més a més, als 16 Länder hi ha 540 administracions públiques amb els seus sistemes informàtics propis que tenen competències en immigració. A nivell estatal també hi ha embolic de competències entre Ministeris: Exteriors, Interior, Treball....Fins i tot, Scholz ha nomenat un Comissionat del Bund per reduir burocràcies... va per llarg.

Al 2021 només van poder atraure 40.000 persones qualificades...en definitiva a Alemanya només hi arriben els pobres de solemnitat. Les oficines d’ocupació només intermedien un 5% dels contractes de treball  qualificats mentre que al Canadà o Australia són 40% dels contractes. El Ministre de Treball va fent tours  per un munt de països per atraure mà d’obra però sense èxit...Alemanya és incapaç d’atraure mà d’obra qualificat: idioma, preus de la vivenda- variable crítica - , burocràcia i por a la discriminació són les principals barreres. Una enquesta del Spiegel explica que tres quartes parts dels enquestats creuen que els immigrants qualificats o no, rebran algun tracte discriminatori. Necessiten immigrants però no els volen. Scholz parla d’una nova cultura de benvinguda per que realment hi ha quelcom que falla.

El refugiats

Durant la última dècada demanat asil 2,5M de persones: Afganesos, Sirians o bé iraquians. A més, han entrat 1,1M ucraïnesos ben preparats. I no són només feines precàries, falten 40.000 operaris en el sector industrial. Hi ha un fotimer d’històries d’èxit, però també de gent poc motivada i poc formada que deixa la feina al cap d’un parell de dies. Els ucraïnesos reben calers de l’Estat pel simple fet de ser refugiats sense tenir cap obligació de treballar. De fet, només treballen un 20% mentre que a Dinamarca Polonia o Txèquia treballen més del 50%. Molts volen treballar però no poden per les barreres burocràtiques. El govern, pressionat per les empreses, vol accelerar el procés d’integració al mercat laboral.

Les oficines de treball aconsellen aprendre una mica d’Alemany després directe al mercat de treball. De cursos d’alemany n’hi ha un fotimer així com per aprendre oficis però una bona part dels refugiats no s’hi posa. Un 67% després de 5 anys no ha millorat la seva qualificació. Un 35% dels que van sol·licitar asil en prou feines tenen la formació primària. A més a més, bona part de les dones segueix el rol de no treballar tal com feien els seus països d’origen ( 2 terços). I a més, no hi ha suficients guarderies per ajudar a les dones a integrar-se al mercat laboral. Els ucraïnesos per contra tenen un bon nivell d’estudis però només un 8% dels parla un bon alemany. A Suïssa van fotre fora 100 taxistes per no superar l’examen d’Alemany.

Les oficines d’ocupació fan una funció entre psicòlegs, control dels subsidis i headhunters.  Aquí t’has d’enfrontar  amb casuístiques dures de gent que escapa de la guerra però també amb diversos backgrounds culturals. A l’Afganistan està permesa la poligàmia. Els joves són més fàcils de motivar alhora de trobar feina, però com no parlen alemany les feines són molt bàsiques. La clau és parlar alemany i poder tenir un plaça de formació especialitzada.

Les estadístiques diuen que un 50% dels demandants d’asil  troben feina al cap de 6 anys, la majoria en feines amb el salari mínim. L’èxit de la integració passa pel mercat de treball.

En fi, la primera conclusió és que els alemanys no volen treballar massa mentre es mostren incapaços d’atraure talent internacional simplement poder mantenir uns nivell de creixement econòmic acceptable. Importar mà d’obra de països en desenvolupament no és una solució a curt ni mig termini però segurament aquí està el repte......

 

NOTA1: La política actual sembla que hi ha costum de creure que problemes econòmics o socials complexos són solubles, que es poden revertir tendències o bé dirigir-les. En el millor dels casos amb mesures simples. El tema migratori és un d’aquests: creure que es pot tallar el flux d’immigrants expulsant-los o posar un mur fins al cel és il·lusori. I això afecta la credibilitat de la política, per què és una tendència més enllà de la voluntat política.

La reducció d’immigrants va ser un dels motius del Brèxit. En molts països apareix el lema Take back the control en contra de la cessió de sobirania a la UE. Els anglesos han multiplicat per tres el nombre d’immigrants després del Brexit, força de treball i estudiants, no pas refugiats. Indis i xinesos mentre que els polonesos van a la baixa. La majoria de previsions oficials han subestimat l’arribada d’immigrants encara que el ex-primer ministre britànic enviï ruandesos de tornada amb avió. El mur de Donald Trump tampoc ha aturat la dinàmica migratòria.  Ja no arriben mexicans sinó d’altres països llatinoamericans. Fins i tot, a la restrictiva Austràlia puja el nombre d’immigrants.

NOTA3:Falten persones per ocupar llocs de treball en multitud de sectors. Els empresaris ho proven tot: xarxes socials, primes pels treballadors que portin amics, pugen salaris, serveis en espècies ( vivenda, transport, assegurances...).  Els immigrants són una de les solucions per cobrir llocs de treball, és igual d’on vinguin però falta gent en sectors com IT, restauració, sector salut...Segons la Cambra de comerç una de cada dos empreses té problemes per cobrir els llocs de treball

NOTA4: Els immigrants arriben alemanya i marxen tant ràpid com poden. En una reunió per demanar cuidadors per la tercera edat a Manila, 90 persones aixequen la mà disposades a anar a l’estranger, quan diuen que el país és alemanya només queden unes poques mans aixecades. La companyia d’autobusos de München busca africans com a conductors mentre el ministre de treball es passeja per India o Brasil per buscar mà d’obra qualificada. L’èxit és força penós només 665 persones ha pogut intermediar el ministeri de treball per que s’incorporin com a cuidadors.

NOTA5: Al Canadà hi ha una ministeri d’immigració. Els canadencs saben que necessiten immigrants i fan el següent càlcul: quants emigrants qualificats necessitem per finançar un refugiat. Es fan tres preguntes, què necessitem, qui encaixa i a qui podem ajudar.

Scholz sota mínims, el SPD enfonsat i el govern salvat pel pèls

La impressió dels últims mesos és que el govern alemany va a la deriva. Scholz està lluitant per la supervivència política però no ha pogut articular un projecte solvent. Les circumstàncies se l'han menjat i la coalició no ha acabat de reiixir. Te 66 anys i una llarga experiència política però els temps demanden lideratges clars: al final un polític ha d’arriscar i si t’equivoques, t’equivoques.  

El SPD destrossat

Han tret un 13,9% dels vots a les eleccions Europees. Aquests resultats eren propis de Länder com Bayern o bé Sachsen on el SPD pot ser considerat com un club d’amics però ara aquesta dinàmica s’ha traslladat a tota Alemanya. Scholz la nit electoral no va comentar els resultats i l’endemà en prou feines va llençar quatre frases buides de contingut. El fracàs europeu no farà moure Olaf Scholz: ni noves eleccions ni qüestions de confiança ni dimissions. Aguantem la paradeta.

Els politòlegs s’afanyen a donar per morta la socialdemocràcia des de fa temps però  increïblement el SPD va ressuscitant. La victòria de 2021 semblava que encetava un cicle llarg de domini del SPD, però sembla que no serà així....A cada derrota, hi havia un aixecament de les bases demanant un canvi de rumb però aquesta vegada no. Cap responsable del SPD ha demanat la dimissió de Scholz, ni acabar amb la coalició....Absolut silenci –uns professionals–.

Trenta intervencions de diputats la majoria crítiques però sense fer sang – a diferència de fa 4 anys – mentre Scholz li entra per una orella i li surt per l’altra, mentre es mostra empàtic i dona temps als diputats per xerrar, que s’esbravin. Scholz els esperona amb vocabulari militar: hem de lluitar.....Però davant l’opinió pública no xerra d’aquesta manera.

El realisme màgic s’ha apoderat del SPD després d’una tendència secular a la baixa i amb unes enquestes del 15% per Scholz.El prodigiós  Scholz, és la única explicació a un SPD derrotat a les urnes, amb unes enquestes miserables i amb un govern de coalició amb bronques continues. La continuïtat i l’èxit de Scholz es fonamenta en la incompetència dels seus oponents: Merz és massa visceral i els Verds han demostrat incapacitat manifesta a nivell de gestió.

El partit de les ajudes o dels treballadors

Un dels múltiples errors del SPD ha estat el Bürgergeld, la renda ciutadana. La gent no entén per que una persona ha de rebre un ajut per passar-se el dia al sofà mentre uns s’han de llevar ben d’hora per anar a treballar. Aquesta no és la declaració d’un xenòfob del AfD sinó d’un diputat del SPD de l’Est d’Alemanya. Va aconseguir un 31% dels vots batallant contra l’AfD i la CDU i ara els votants li diuen que el SPD tolera la ganduleria en un moment que es necessita mà d’obra.

Una de les causes de la davallada del SPD a Europa ha estat la renda ciutadana. La idea del Bürgergeld surt d’un grup de treball del SPD al 2018 per revertir el Hartz IV a base de donar més calers als aturats de llarga durada i exigir-los menys. Com era l’època de l’empoderament, van buscar un nom potent: renda ciutadana, Bürgergeld,  que ajudés a les persones a ser més lliures i no dependre d’un treball poc qualificat. Una nova renda bàsica, que no estigués estigmatitzada pels subsidis. I sense traves burocràtiques...i la gent va pensar: ostres jo sóc ciutadà... quan m’ingressaran els calers. Es presenta al Congrés del Partit, el nou concepte de “Estat social” que substituirà el Hartz IV, tothom aplaudint però darrera hi ha fortes discussions entre el cap de les joventuts i el ministre de Treball  d’aleshores.

Arribem al maig de 2022. S’aprova un moratòria per aplicar les sancions als aturats per declinar una oferta laboral o deixar una formació a mitges, i a partir de gener de 2023, se substitueix el Hartz IV per la renda ciutadana, el Bürgergeld. A més a més, apareixen milers d’ucranians a les oficines d’ocupació col·lapsant el sistema. En fi, la renda ciutadana va camí de ser una ajuda sense contrapartida - no hi ha cap mena de sanció pels que treballen en negre i cobren les ajudes socials- . Jo entenc que les ajudes socials han d'estar subjectes a un frau potencial, però als Alemanys els hi costa de pair. Aquest juliol la coalició ha reforçat les sancions. S’han equivocat i ho estan corretgint, el SPD és el partit dels treballadors, no el dels serveis social i el primer que ha de fer un govern d'esquerres és mirar per la sostenibilitat de l'Estat del Benestar.

Scholz salva la legislatura a costa del pressupost

23 trobades entre Lindner, Scholz i Habeck, 80 hores de negociació per preparar els pressupostos. Es presenten tres homes exhaust i sense dormir davant la premsa  un dia juliol intentant mostrar una certa unitat i que la coalició viu. El trencament no està exclòs però han presentat els pressupostos per 2025 aquest juliol.

Saltar-se el Schuldenbremse és l’objectiu del SPD però no pot saltar-se el llindar del deute, sense dinamitar la coalició. Han pogut salva 11.300M€ de pressupost extra degut a marge que dona els mals resultats econòmics. També han aconseguit estalvis per cada departament de 16.000M€. A més tenen 15.000 dipositats al ICO alemany reservat pel topall dels preus del gas que permetrà al govern tenir liquiditat.  Paral·lelament la Deutsche Bahn i les autopistes s’hauran d’endeutar encara més sense esperar calers del govern central. Les despeses socials es retallaran però els Verds i el SPD han venut que no: s’incentiva que la gent no es jubili i que hi hagi una major ocupació amb la qual cosa les despeses socials baixaran. Els condicionants per rebre el Bürgergeld, la famosa renda ciutadana que substituïa al Hartz IV s’ha endurit. El missatge és que el Bürgerngeld no és un renda bàsica i amb això ens estalviem 3.000M€ del pressupost. La mínima renda a partir de la qual es poden rebre ajudes socials es redueix a 15.000€ anuals.

Scholz sembla content a la reunió del grup parlamentari però no aporta dades ni es fan públiques quines partides es retallaran amb la qual cosa el grup parlamentari somriu, però no estan tant contents. Tots els parlamentaris s’ha hagut de llevar a les 7hores per estar informats de l’acord. Els Verds somriuen més i els seus 5 ministres també: rasquen ajuda humanitària per la Ministra d’Exteriors, fons per la descarbonització però perden una subvenció per la canalla (ampliació del Kindergeld), que era un dels cavalls de batalla dels verds. Not bad.

El gran èxit dels liberals és mantenir el Schuldenbremse – el llindar del deute – davant dels intents del SPD d’aixoplugar-se sota el dèficit. El cap de grup parlamentari del SPD surt derrotat i Scholz es queda amb menys marge de maniobra.... A canvi de Schuldenbremse, Scholz salva la legislatura però deixa el partit tocat.

 

NOTA1: Si comparem les eleccions generals amb les europees, el SPD ha perdut 2,49M de vots que han anat a l’abstenció, 1,45 a la Unió. 580.000 a la Sarah Wagenknecht i 570.000 a l’AfD i en prou feines 80.000 vots als Verds.

NOTA2: Scholz va fotre la pota enviant armes una setmana abans de les eleccions europees mentre el lema del SPD era Frieden – pau-  i a sobre no va tenir cap impacte. Aquest setembre hi ha tres eleccions a Länder de l’Oest i fa pinta que el SPD perdi el Land de Brandenburg i quedi com a marginal a Thuringen i Sachsen. Es proposa un suplement a les pensions dels alemany orientals que bàsicament reben el mínim legal la majoria: 1.100 euros. Scholz no afronta la papereta de l’Alemanya de l’Oest ni les seves angoixes.

NOTA3 : És un procés pel qual l’economia està dèbil i en el govern regna el caos cosa que mostra certa debilitat Alemanya. un exemple són els aranzels als cotxes elèctrics xinesos, Scholz està en contra i Habeck a favor d’endurir-los. Molts representats d’empreses i associacions empresarials es queixen (Deutsche Boerse, Quandt BMW, Trumpf diu que  sent compassió per Scholz). El representat de BDI -associació indústria alemanya - diu que són dos anys perduts mentre Scholz intenta fer gestos i declaracions: ha presentat un Wachstum Paket un document de 49 punts dinamitzar l’economia. Amb això esperen impulsar el creixement del PIB un 0,5% en un moment que les previsions de creixement per 2025 són de 0,3%  La part de desburocratitzar l’administració s’ha traslladat a després de l’estiu.

El programa econòmic per Europa

Von der Leyen ha canviat el seu rol en temes econòmics: de participar en els Fridays for Future i la creació del Green Deal  a ser la representant de la patronal. En un acte aquest abril a Baden va presentar el seu programa econòmic: més confiança a les empreses i menys prescripcions. Promet  més mà d’obra, preus de l’energia més baixos i major accés a capital. Simple, ràpid i menys burocràtic.

Europa es despenja respecte indicadors de renda per càpita, productivitat o bé creixement amb els USA. La majoria de països europeus estan de mitja un 25% per sota en aquest indicadors. Les empreses americanes inverteixen un 60% més que els seus competidors europeus i el doble de R+D. Tard o d’hora afectarà als estàndards de vida europeus.

El mercat energètic: com abaratir l’Energia

La fàbrica de la seu històrica de BASF a Ludwigshafen genera 3M de Tn anuals de CO2 a base de consumir gas car. A partir d’aquest abril, es proven dos nous forns amb energies renovables estalviant i gas i emissions però no se sap a on es farà la inversió. Europa  només cobreix amb energia europea el 37,5% del seu consum, la resta s’importa. Al 1990 produïa la meitat de la seva energia primària. La substitució del gas rus per gas liquat té un petit handicap: el seu cost és el doble que als USA.

La única opció per mantenir activitats intensives amb energia és desenvolupar energies renovables el més ràpid que es pugui: l’energia solar és un 60% més barata al Estat Espanyol que Alemanya mentre que els aerogeneradors del Mar del Nord costen la meitat que els de la costa d’Itàlia. No hi ha projecte Europeu: França ha torpedinat qualsevol connexió d’energia solar entre Espanya i Alemanya. Els països europeus es construeixen les seves centrals elèctriques independents els uns dels altres es creen sistemes de reserva nacionals per quan no bufi el vent amb carbó, gas o bé petroli. Cada cop hi ha més instruments nacionals en comptes d’europeus en el mercat del gas. Es calcula que ens podríem estalviar un 20% de les reserves, si el mercat energètic estigués coordinat amb connexions transnacionals. No hi ha una Agència Europea de l’Energia que hi posi remei.

Mercat de Capitals

Entre les 100 primeres empreses del món, no hi ha cap d’alemanya. Al sector Biotech, els USA inverteixen 5 vegades en capital risc que Europa. El mercat de crèdits titulitzat és d’un 1% del PIB europeu als USA és el 18%. Hi ha 130 fons de capital risc americans que gestionen més de 1.000M$ mentre que a Europa són 10-15. I això en un marc en que l’accés a capital cada cop és més crític: els canvis tecnològics s’acceleren, les empreses pugen i baixen més ràpidament i el mercat de capitals s’ha d'emmotllar a aquesta situació. Ha de ser més àgil.

El mercat europeu de capitals és dèbil i aquí hi ha plena unanimitat entre economistes i polítics: és un problema reconegut des de fa 30 anys que es va posar en marxa el mercat interior. S’intenta que hi hagi el mateix règim de supervisió així com l’aplicació de les mateixes regles en els productes financers.  Les diferències legals limiten la inversió entre països.

Fa 2 anys es va posar en marxa un pla de pensions panaeuropeu PEPP sense cap èxit per que no ofereix cap avantatge als inversors. Després del Brèxit es volia traslladar el mercat de derivats a Frankfurt però els francesos no van voler i així continua a Londres. Tots els països lluiten entre ells per exemple per reforçar la ESMA Autoritat Europea de Mercats i Valors a París implica el rebuig de Luxemburg, Àustria o Irlanda països que no tenen cap interès en regular res ja que bona part de la seva economia es deu a regles fiscals laxes per fons d’inversió, multinacionals .... L’última reunió de Finanzministers europea ningú volia centralitzar res, així coordinació la que vulgueu. La legislació de bancarrotes, fusions i impostos s’ha d’harmonitzar a curt termini per que és un impediment a la inversió.

Quan tornarà aparèixer tecnologia punta a Europa?

VW ja admet públicament és el seu retard a nivell de producte així com de costos i necessita dos anys per posar-se a to amb els competidors xinesos. La indústria automobilística és l’exemple clar com Europa en una sector en el que és líder perd pistonada enfront la Xina i les seves empreses d’alta tecnologia.  Fins i tot, Xiaomi que es dedica  a fer assecadors de mà ha llençat el seu model de cotxe elèctric SU7. A més a més el govern xinès porta 15 anys potenciant el cotxe elèctric amb subvencions , electricitat barata, deduccions fiscals i 2,7M de punts de recàrrega mentre Europa dubta encara: que si els E-fuels, que si retarden la sortida del motor d’explosió més enllà del 2035, els punts de recàrrega....Les associacions empresarials automobilístiques semblen més part del problema que de la solució és a dir, volen retardar al màxim el canvi tecnològic, especialment BMW. A més a més, els alemanys estan atrapats en la trampa xinesa: costarà molt que es posin a fixar aranzels malgrat Macron es favorable.

Per que Europa amb el seu I+D, el capital humà i tradició enginyera no és capaç d’innovar mentre els xinesos no paren?  El Comissari Europeu Thierry Breton, ex-CEO de la consultora tecnològica Atos respon que hi ha un mercat gran global i unit cosa que no passa a Europa malgrat els esforços de la Comissió que ha potenciat la llei de la AI, llei sobre mercat digital,  la Data Act per poder canviar la tendència creant un marc estable per fomentar startups i inversió. No semblen arguments molt potents i a més la realitat supera la ficció: SAP es queixa que hi ha una regulació de dades per Land. Hi ha excés de legislació - o sent més retorçat es legisla malament per deixar forats  - la famosa Teoria del Barullo -.

Un altre cacau és el mercat de les Telecomunicacions amb milers d’oferents. Mentre que als USA la principal empresa de telecomunicacions té 107M de clients aquí tenen 5M. Les inversions europees amb High tech s’estanquen mentre es concentren en sectors tradicionals com l’automòbil. És la trampa Mid Tech, s’inverteix en sectors tradicionals i menor capacitat de creixement – Mid Tech – però no en sectors d’alta tecnologia deixant cada cop Europa al marge. A Brussel·les s’ha presentat un estudi amb economistes italians (Daniel Gros), francesos (el novel Jean Tirole) i Alemanys (Clemens Fuest del IFO institut) que donen suport a una major innovació. A baix teniu la nota.

 Qui ho paga tot això?

Mario Draghi està treballant en un pla estratègic de 10 sectors per rellançar l’economia europea davant el repte xinès i americà. En una trobada amb Finanzministers de la UE va dir que hi ha diverses opcions però s’ha d’actuar ràpid. Les seves idees fonamentals: creació d’un mercat únic, col·laboració de diverses empreses dintre d’un mateix sector com l’automobilístic, protegir el mercat de la Xina i més calers per la UE. Sinó la UE serà una servicial aliança de països, proposa un suport profund entre empreses i Estat – la nova política industrial -. Tothom aplaudeix però quan es tractar de transferir competències i renunciar a rebaixes fiscals....s’acaba l’entusiasme. Els europeistes no estan de moda a Europa, Verds i liberals cauran força.

Per fer que l’Energia, Transports i Comunicacions siguin plenament europees calen  calers concretament 120.000M€ anuals segons el Think Tank Bruegel i passar d’un pressupost Europeu del 1,2% del PIB al 2%. Serà difícil que hi hagi transferències d’impostos. Bruegel proposa un camí alternatiu: coordinació per una major competència. Els calers surten d’Europa i dels Estats tal com s’ha finançat la guerra d’Ucraïna i així superar les resistències a la integració.

 

En qualsevol cas es necessita més creixement per pagar l’exèrcit, l’estat del benestar i la lluita contra el canvi climàtic. La cosa és crítica per que Europa pot caure com un castell de cartes.

  

NOTA0: INFORME SOBRE INNOVACIÓ A EUROPA

https://iep.unibocconi.eu/sites/default/files/media/attach/Report_EU%20Innovation%20Policy.pdf?VersionId=MsKNtaKhnJ2OQ0m2Vq8bs0BOHx8e1CwJ

NOTA1: Mario Draghi està presentant el programa econòmic que probablement s’aplicarà a la propera legislatura. La tesis fonamental és que els USA s’estan escapant a nivell inversions, despesa en I+D, senyalant un forat de 600M€ en inversions anuals. Més capital privat i major despesa pública i no només per la necessitat de digitalització o bé el clima sinó per que l’economia mundial no només pot ser manegada amb política monetària sinó que necessita la fiscal i això significa dèficits sostinguts.

Draghi es va mostrar a favor del deute conjunt i dels fons de Reconstrucció i Resilència que acaben el 2026.  Un discurs de reforç del mercat interior a través de la política fiscal i a més afegeix que s’han de fer grans inversions en relatiu poc temps. Molts economistes estan d’acord amb incrementar la inversió en infraestructures. La CDU de Merz veu els fons de Reconstrució com una excepcionalitat i vol tornar al topall de deute. Draghi vol presentar el seu informe després de les eleccions quan Von der Leyen hagi de buscar el suport del centre i socialdemòcrates. Com les polítiques de Draghi acabin amb el Toolkit digital anem arreglats.

NOTA2: Paolo Gentiloni: parla de reforma fiscal per mantenir l’estabilitat financera però també creixement, competitivitat i inversions públiques. Tant els USA com la Xina s’estan endeutant per donar suport a la seva indústria. Europa no pot anar amb el lliri a la mà i els fons de Reconstrucció del COVID  són un primer instrument per impulsar les inversions en digitalització i transformació. És força probable que això generi més deute i impulsi els balanç del BCE més amunt. No es parla de transferències entre rics i pobres sinó de projectes d’infraestructures.

Aquest octubre es van reunir el ministre de finances Francès i Alemany per tal d’acostar posicions sobre el finançament europeu. Lindner, el Finanzminister, espera que sigui Europa per elevació qui li resolgui el Sudoku pressupostari després de que el Tribunal Constitucional Alemany hagi declarat els pressupostos inconstitucionals.

El tractat de Maastricht va ser la precondició per introduir l’Euro però amb la crisis de 2008-2010 va quedar clar els defectes del seu disseny quan les restriccions d’endeutament van aprofundir en la crisis. Durant la presidència espanyola de la UE espanyola s’ha buscat una sol·lució a mida: la Comissió treballa amb cada Estat específicament pel control del deute. Això permetrà unes regles més laxes i a la vegada un control per objectius del pressupost durant un període de temps de 4-7 anys. També inclou excepcions com la despesa militar que Polònia fa front a causa de la guerra. Està per veure com funcionarà el sistema en temps de crisis amb els objectius de dèficit. S’ha de lligar la reducció del dèficit al creixement per no actuar de forma procíclica.

Nota3: La indústria intensiva en energia es localitzarà on es produeixi l’energia més barata i Ludwigshafen no és el lloc òptim per això cada estat europeu està subvencionant l’energia de la industrial. BASF ha rebut 15M€ del govern.

NOTA4: El seu Green Deal ha funcionat de forma moderada: Europa està en termes de descarbonització clarament per sota de USA i Xina. Fer d’Europa l’exponent de les energies verdes no acabat de reeixir: Xina produeix un fotimer més d’aerogeneradors, plaques solars i bateries, hidrogen o bé cotxes elèctrics que Europa. I tot això durant el mandat. Els USA amb l’IRA atrauen les empreses europees ( ACS 😉) relacionades amb el medi ambient mentre van construint el seu domini digital.

 

Von der Leyen, la futura Presidenta de la Comissió

Vicenç Vives ha estat un dels meus puntals de jove: Industrials i Polítics, Notícia de Catalunya, els llibres sobre Ferran el Catòlic i  Joan II d’Aragó i fins i tot, em vaig llegir la seva biografia amb  testimoni inclòs sobre l’enterrament de Durruti a Barcelona. Industrials i Polítics acaba amb allò que el catalanisme és l’estat d’esperit que ens connecta amb Europa. Veient la classe dirigent que tenim costa molt de trobar l’estat d’esperit  europeu. Les cartes de Vicenç Vives sempre portaven la locució llatina Super Adversa Augeri, creixes davant de l'adversitat. Esperem que el seu exemple ens inspiri.

La batalla Alemanya

La CDU/CSU van aconseguir el 29% del vots a les eleccions de 2019 amb Manfred Weber com a cap de cartell, un resultat difícil de aconseguir tot i les enquestes favorables. La baixa participació afavoreix a partits euroescèptics tipus AfD o el Bündnis de Sarah Wagenknecht. La candidata del  SPD és la vicepresidenta del parlament europeu però en prou feines la coneix massa gent sembla que les eleccions europees no siguin importants per Scholz – li interessen més les regionals-. Les enquestes li donen un miserable 15% i en prou feines poden somiar un resultat com el que va treure Martin Schulz deu anys abans, un 27,5%. Sembla que els socialdemòcrates no vulguin competir amb Ursula Von der Leyen.

Hi ha gran unanimitat en l’elecció de Von der Leyen dintre de la CDU i la CSU: Manfred Weber accepta el seu paper de coronador dintre del Popular Europeu i deixa a Markus Söder  - el seu competidor a Bayern - el camí lliure a la CSU. Weber  també segueix ordres del cap de CDU, Friederick Merck de marcar diferències amb el AfD però a nivell europeu les fronteres amb altres formacions d’extrema dreta es difuminen.  De fet, a la majoria de votacions relacionades amb el canvi climàtic, el PPE ha votat conjuntament amb l’ultradreta.

Malgrat tot, forces eurodiputats de la CDU no parlen positivament sobre Von der Leyen ja que va impulsar personalment el Green Deal. Semblava que estigués més pels Verds que per la indústria automobilística alemanya i a més a més, oberta a nous programes d’endeutament amb Roma o París. La cosa s’està redreçant: Green Deal  ara mateix representa la defensa dels interessos de la pagesia.

 

 La batalla Europea

Von der Leyen necessita una majoria qualificada en el Consell Europeu - negoci dels Caps d’Estat - i on ha de tenir un suport del 55% dels estats membres i que representin un 65% de la població europea – d’aquí  el flirteig amb Meloni - i una majoria al Parlament Europeu que fins ara ha construït amb els socialdemòcrates i els liberals. Si es trenca aquesta majoria, haurà de buscar suports entre els Verds o bé els Conservadors Reformistes Europeus. Les enquestes donen una majoria ajustada a Conservadors, Liberals i Socialdemòcrates i per tant Von der Leyen ha de jugar la carta dels Conservadors Reformistes, l’extrema dreta, vaja.

Malgrat que Weber era el cap de cartell i va guanyar va ser Von der Leyen que se’n va endur la presidència gràcies al suport de Merkel i Macron al 2019. Von der Leyen va obtenir 383 vots al parlament, 9 més dels necessaris i gràcies als vots de Hongria i Polònia. Aquest cop serà més fàcil aconseguir els vots dels Verds que de la extrema dreta polonesa i hongaresa. Von der Leyen no ha polaritzat amb ningú i ha marcat un perfil poc controvertit. Si els pagesos es queixen ella parla del regular els pesticides o reduir la burocràcia. És flexible. Segons Ramus Andresen, cap de Die Grüne a Europa afirma que quan venen nuvolades, Von der Leyen es desvia generalment de les decisions. Malgrat tot, és possible que obtingui el suport dels Verds probablement. No hi ha un comissari amb major sensibilitat pels temes mediambientals.

Va ser al Congrés a Bucarest on el Partit Popular Europeu va escollir a Von der Leyen com candidata amb una baixa participació – del 50% - amb 400 Vots a favor i 89 en contra sense generar una gran oposició.  Bona part dels assistents no es va quedar a escoltar el discurs de Von der Leyen ni el de Weber  que va fer un discurs de la mateixa durada  que la Presidenta de la Comissió amb una sorprenent crítica a Macron, que li va barrar el pas la Presidència de la Comissió: fa conya sobre el gran moviment francès  pro Europa  que va impulsar Macron i crítica que durant el seu mandat, l’extrema dreta ha pujat. Manfred Weber:  Ni oblit ni perdó però no té marge de maniobra contra Von der Leyen.

 

La Italia de Meloni

Durant l’últim debat dels sobre la UE, els periodistes van preguntar a Von der Leyen si pactaria amb el grup d’extrema dreta on hi ha Meloni i altres....mesos abans ho hagués negat categòricament però la resposta que va donar és més que gallega. Les enquestes van prou justes pel Partit Popular Europeu i Von der Leyen i Manfred Weber vol fixar majories, aproximant-se a Meloni i així barrar el pas a Mario Draghi.

La ultra dreta està dividida en dos grups. El primer,  Identitat i Democràcia on estan AfD, Reagrupament Nacional o bé la Lega. El segon grup s’anomena Europa Conservadora Reformista on hi  ha Meloni (i VOX). La diferència fonamental es basa en la política exterior: pro OTAN versus pro Russos. El radicals es rumoreja que estan dividits, Marine Lepen vol deixar el grup ID per passar a l’Europa Conservadora Reformista un pèl més moderada i farta dels embolics de les SS de l’Alternative für Deutschland. Meloni no està per discursos anti OTAN.

Roma ha rebut 200.000M€ dels 726.000M€ dels fons de Recuperació i Resilència, de fet només a Roma s’ha fent 4878 actuacions. Mentre Meloni rebi aquest suma, no dirà res contra la intervenció d’Ucraïna. L’Estat italià no té capacitat per executar els fons i a més tothom ha rascat, des dels petits ajuntament cap amunt. No cal dir que la al·locació del capital no és que sigui la òptima – es fan infraestructures tipus hospitals que després s’han d’omplir de metges que no hi ha o bé crear pulmons verds a les ciutats europees on no hi ha espai per poder executar els projectes. Per no parlar de corrupció. El seu antecessor Draghi sabia perfectament que amb un burocràcia lenta i una justícia paralitzada no es podrien executar els 200M€. Però mentre Von der Leyen necessiti Meloni, els controls dels fons de Recuperació seran més aviat laxos.

La Europa Geopolítica: Ucranïa i els Balcans

Els últims discursos de la Unió, Von der Leyen intenta acontentar a tothom, països i grups parlamentaris. A 2019 es va presentar amb un programa: Europa Verda, Digital i Geopolítica. I tot això abans del Covid i la guerra d’Ucraïna. Segons Von der Leyen la Europa Geopolítica ha nascut: Rússia i la Xina ocupen el seu temps. Al principi del seu mandat va voler crear una comissió geopolítica en la que molts van somriure però que ha acabat  de dotar de contingut.

I és aquí on ha brillat Von der Leyen. El dia abans de l’esclat de la Guerra von der Leyen va acorda el primer paquet de sancions contra Rússia. Està ben connectada dintre del seu gabinet amb la Casa Blanca i tenia informació de primera mà. L’aplicació de les sancions a Rússia ha estat un èxit, va prohibir el Russia Today i s’ha convertit amb la cara de la UE  però no ha pogut confegir una política exterior europea. Ha visitat 7 vegades Ucrania i passat per sobre de la inanitat d’Olaf Scholz. S’ha guanyat el suport de Macron. 

Al 2022 von der Leyen va donar suport a l’entrada d’Ucrania a la UE i ha posat a debat l’ampliació d’Ucranïa i els Balcans. Fa 20 anys es van ampliar la UE als països del Bàltic o Txèquia i malgrat només un 25% dels alemanys donava suport (competència fiscal, dumping, salaris baixos)... L’èxit actual fa que aquests arguments ja no es donin amb l’ampliació dels Balcans. La suposada ampliació pel 2030 amb Ucraïna, Sèrbia, Albània o bé Bòsnia potser també un èxit malgrat la crítica dels pagesos . La UE ha de suficientment flexible per incorporar paulatinament aquest països en base a la seguretat europea. Davant del Divide et impera rus cal que la UE maniobri: posant calers i adaptar les regles especialment agràries ( es calcula que la incorporació d’ Ucrania costi 200.000M€ els 7 anys següents), això si Europa guanya 50M de consumidors, una immensa superfície agrària gegant amb gran capacitat de producció d’energies verdes. Aquesta és la posició del President del Consell Europeu, el belga Charles Michel.

 

 La propera setmana el programa econòmic per Europa amb Mario Draghi de protagonista

 

 

NOTA1: El nomenament de Markus Pieper  com a responsable de la Comissió per les PIMES, també ha desfermat queixes entre els seus competidors sobre els processos de selecció interns. Alguns insiders diuen que el tal Pieper va quedar tercer a les proves i que Von der Leyen li va fer el favor per guanyar el seu suport dintre de la CDU per  les properes eleccions europees.  Quatre comissaris ( Thierry Breton, Josep Borrell, Paolo Gentiloni, Nicolas Schmid) van enviar una carta de queixa pel nomenament de Markus Pieper. Al final Pieper no ha pogut assolir el càrrec.

L’altre punt negre per Von der Leyen són les informacions del NewYorkTimes sobre suposats deals milionaris amb el CEO de Pfizer durant la pandèmia i partir d’aquí s’ha fet el més absolut silencia a les demandes dels periodistes sobre les notes de la reunió, xats i SMS.  La Ombusman de la UE ha ficat cullerada per que molta regles de transparència però el whatsapp no entren. L’ús del Von der Leyen amb els SMS ve de llarg, ja que el Bundestag li va requerir mentre era Ministre de Defensa i els....va esborrar.

 NOTA2: Amb Itàlia, Von der Leyen ha seguit la mateixa política que Hongria i Polònia. La Comissió va reprovada per falta d’activitat alhora penalitzar la Hongria de Viktor Orban amb paralitzar transferències de fons europeus a causa de la baixa qualitat democràtica del país....vol evitar la confrontació amb els Estats per evitar el bloqueig i al mateix temps no arriscar la seva posició de poder. De fet va aprovar el pla polonès dels fons de Reconstrucció i Resiliència sense el suport de dos Comissaris o bé el gripau acceptar l’energia atòmica francesa com a energia neta.

NOTA3: European Green Deal, la resposta europea al canvi climàtic, està quedant en paper mullat i és una idea que ha impulsat la pròpia von der Leyen amb objectius d’emissions de CO2 però que ha quedat diluïda. El seu pitjor enemic és la seva tendència a cobrir els problemes.

NOTA4: Acord amb Tunisia entre Italia i Holanda amb benedicció de Ursula Von der Leyen per repatriar immigrants a tercers estats. En molts casos la protecció dels drets humans en tercer no és compleixen ( van deixar un grup d’immigrants enmig del desert).  Així i tot paguem 105M€ a Tunisia per que els immigrants no arribin a Europa i malgrat tot, arribaran més i més ( malgrat les lleis, com passa als USA o a Australia) . El company de partit de Manfred Weber fins i tot parla de contingents humans, és a dir, que Alemanya accepti 200.000 immigrants anualment però això és difícil d’aplicar.

La batalla pel cotxe electric: un bany de sang

Cap productor alemany té un cotxe elèctric inferior a 25.000€ a la venda i la majoria està per sobre de 30.000€, l’electricitat s’ha encarit amb oscil·lacions de preus més bèsties. A més a més, el govern ha retirat el prima de 4.500€ per la compra d’un cotxe elèctric un divendres per aplicar-ho el dilluns  i el pressupost de punts de recàrrega i associats s’ha reduït substancialment. La patronal automobilista preveu una caiguda del 14% de les vendes de cotxes elèctrics aquest 2024 fent que l’objectiu del Bund de tenir 15M de cotxes elèctrics pel 2030 sona a utopia. De moment només hi ha 1,5M pels carrers alemanys.

A primers d’any s’ha produït una guerra de preus entre els fabricants del 15%-20% deixant el valor residual dels propietaris de cotxes elèctrics pels terres. A més a més, el Leasing no mola pels elevats tipus d’interès i la ràpida pèrdua de valor del cotxe elèctric. Sixt  ja ha reduït la seva flota d’elèctrics.

Malgrat tot, els cotxe elèctric arriba i ràpid, el tema és si els alemanys agafaran el carro o aniran a recer de xinesos i americans. Els temps i la tecnologia el determinen uns altres mentre alguns flirtegen amb els e-fuels o ampliar els terminis d’adaptació del motor d’explosió a l’elèctric per exprimir la mamella. Un membre del Consell d’Administració de VW sosté que és una estratègia suïcida mentre Brussel·les no està donant ara mateix cap prioritat al cotxe elèctric.

El càlcul dels managers és que la Comissió Europea moderi els objectius des descarbonització i puguin vendre cotxes de benzina un parell d’anys més i poder agafar a nivell de producte als xinesos. Però la mesura ajudarà o perjudicarà?

Els Xinesos

Els xinesos fins i tot estan invertint en vaixells 640M€ específics pel transport de cotxes. Al gener va sortir per primera vegada un vaixell carregat de 3.000 cotxes de BYD direcció Anvers. BYD ha aconseguit aquest 2023 superar com a líder VW, i enguany ja supera Tesla en la venda de cotxes elèctrics. Els xinesos controlen tota la cadena de producció a diferència dels alemanys: des les matèries primeres fins a la xarxa de venda. Obren flagship stores arreu començant per Stuttgart. Si vols conquerir Europa, el mercat més exigent és l’alemany i BYD vol presentar batalla. De moment només han venut 4.139 cotxes a 2023 però en un parell d’anys volen arribar a més de 100.000 cotxes. Alguns analistes de banca creuen que pot arribar a passar del 3% al  20% del mercat de cotxes elèctrics en poc temps.

Les marques xineses han fet unes fàbriques gegants amb les quals es calcula que amb una capacitat del 80%, els hi sobren 15M d’unitats que no pot assumir el mercat interior xinès i que per tant s’exportaran. El càlcul dels productors xinesos és produir un 30-40% més barats que la competència occidental i el que no pugui aguantar simplement se’l menjaran. La marca desapareixerà.

Aquestes xifres de producció superen la demanda europea de cotxe elèctric i de benzina anual. Aquesta sobreproducció és deguda a que moltes de les empreses automobilístiques són de titularitat pública: volen mantenir l’ocupació i mantenir un creixement del 5% PIB com a objectiu...El vent bufa cap una guerra de preus en tota regla.

Per acabar-ho d'adobar, el productors alemanys deixen espai als productors xinesos. Mercedes només farà limusines deixant el mercat de taxis per BYD que també estan pensant en fer ofertes a policies i altres col·lectius. Donen descomptes i igualen els preus amb el ID.3 de VW i clar, tenen més marge que VW.   Xina està oferint el que no poden els Alemanys, cotxes elèctrics en massa: entre 10.000 i 20.000€.  Fins i tot Musk està nerviós, va reconèixer que els cotxes xinesos són bons i que sense barreres aranzelàries arrasarien amb els competidors.  Des del 7 de Març, la importació de cotxes xinesos paga aranzels ja que segons Von der Leyen, els cotxes elèctrics estan subvencionats. Per evitar els aranzels, BYD està aixecant una fàbrica a Hungria per inundar el mercat alemany.

 Amb els pixats al ventre

A 2019 es va inaugurà la primera fàbrica de cotxes elèctrics a Europa a Zickwau, de VW, ara la plantilla tem perdre el lloc de treball. La fàbrica va passar de fer Golf i Audis a cotxes elèctrics amb una inversió de 1.200M€ i la plantilla de 2.800 treballadors a 10.500 amb l’objectiu de fabricar 6 models mentre apareixen tot tipus de proveïdors al voltant de la fàbrica.  Els objectius eren fabrica 360.000 unitats anuals i només arriben a 247.000. Els tres torns inicials s’han reduït a dos. VW volia caçar a Tesla però els als costos de l’energia els han agafat a peu canviat. Els problemes de VW han passat a nivell polític: la UE vol impulsar la electromobilitat però els que tenen els cotxes bons són els xinesos.

Els proveïdors que han fet els deures es troben ara que les marques alemanyes no són les que vendran més cotxes elèctrics amb el risc d’excés de capacitat: han realitzat inversions esperant que el motor elèctric es popularitzaria i de moment això no ha succeït.  Els proveïdors alemanys estan perdent quota de mercat, apareixen dos productors sud coreans de bateries mentre el xinesos CALT estan entre els 30 primers proveïdors automobilístics del món. L’èxit dels proveïdors alemanys dels últims 20 anys es pot veure truncat en poc temps. I el que és pitjor les empreses xineses portaran els seus proveïdors darrera amb la qual cosa veurem com aquests proveïdors xinesos desembarcaran a Europa. El proveïdors automobilístics alemanys estan diversificant sectors i s’estan reestructurant: ZF parla de 12.000 acomiadaments mentre Continental 7.000. S’estima que una quarta part dels treballadors vinculats a proveïdors automobilístic alemanys se’n vagin al carrer fins al 2030.

Els alemanys van tard amb la producció de bateries i poden perdre el lideratge passant a ser un més dintre de la competició. La producció es desplaça a Àsia: enguany Alemanya ha fabricat els mateixos cotxes que l’any 1994. No obstant la batalla pel cotxe elèctric no està perduda. La I+D  - bateries elèctriques, software de conducció- es queda a casa. De fet el sector Health està ocupant més persones que el sector automobilístic i les tecnologies cada cop es difuminen: un sensor quàntic de Bosch es pot utilitzar per la mobilitat així com pel sector Health. Siemens vol canviar la indústria amb AI mentre que l’especialista òptic Zeiss està invertint en làsers que s’utilitzaran a la indústria de microxips.

 

Els compradors de cotxe elèctric es mostren insegurs mentre les empreses basculen entre la sobrecapacitat i les vendes mediocres...és una oportunitat per les empreses alemanyes: el CEO de Renault, Luca de Meo aposta per una aliança europea de fabricants tipus Airbus.

 

NOTA0: De mitja costa un cotxe elèctric 50.000€ en comparació amb el de benzina que són 35.000€ i des de desembre que no hi ha cap subvenció, s’han produítr rebaixes de preu del cotxe elèctric ( un 13% de mitja). Un cotxe elèctric de gamma baixa de BYD costa 9.000€. Carrega el cotxe elèctric costa la meitat que un dipòsit de benzina si ho fas a casa amb tarifa reduïda mentre que si el carregues al carrer val més calers.

NOTA1: Stellantis amb seu a Amsterdam amb marques com Peugot, Citroen, Opel Fiat o Chrysler tenen bones rendibilitats i aquest any trauran un cotxe elèctric per sota de 25.000euros. Això ho ha han aconseguit a base de control de costos i pressionar proveïdors. Ara llençaran un Citroen C.3 totalment electric per 23.000 euros. Tecnologies barates però eficients però on destaquen és en la producció: 7 models tenen la mateixa arquitectura siguin elèctrics o amb motor d’explosió permeten incrementar la producció i reduir el cost unitari. Quan arribi la invasió de cotxes xinesos estaran preparats per competir: a igualtat de preus, Opel tindrà millor qualitat i seran més segurs. VW preveuen llençar el seu cotxe electric baratet a 2026.....tard.

NOTA2: Els americans també trontollen: Apple ha suspès el seu programa automobilístic perdent una carretada de milions,  Rivia partner d’Amazon ha acomiadat un 10% de la plantilla, Tesla és incapaç d’oferir  un cotxe elèctric per masses mentre els creixements anuals del 30, 40 o 50% són història mentre ja ha baixat el preu dues vegades aquest any.

Nota3. Política industrial. Les subvencions estatals són importants per que a VW li surt més a compte produir una fabrica de bateries a Canadà i importar-les que construir-la a Alemanya. Aquí algú està fent malament els deures.

L'extranya crisis: Cojuntura i Estructura

 Una de les coses més espinoses pels economistes és el tema de les previsions. Tens tots els números per fotre’t en un pantà i per tant la prudència invita a callar-se. Com deia Schumpeter les 5 últimes crisis han estat previstes 9 vegades. Que si puja l’or gràcies els xinesos, que el Bitcoin està a màxims, que si pugen els preus dels lloguers i la vivenda, que si falten mans a les empreses,  que si els tipus que baixen... Les amanides m’agraden sense masses ingredients.

Alemanya un país car, amb excés de regulació i poc digitalitzat

El govern alemany ha baixat la previsió de 2024 de 1,3% de creixement del PIB al +0,2% a 2024, mentre alguns Instituts d’Estudis preveuen una caiguda del PIB del -0,5%. Robert Habeck, el ministre d’Indústria, vol impulsar la inversió pública amb un impost especial  mentre que Lindner, el ministre de Finances,  vol reduir la burocràcia i promoure rebaixes d’impostos. No s’aclareixen, però tenen un problema alhora d’incentivar la inversió: els presidents de les associacions empresarials alemanyes, la industrial  - BDI - , les cambres de comerç – DIHK-, d’oficis – ZDH – i la més important, BDA, han enviat una carta oberta a Olaf Scholz per que espavili.  Segons ells, Alemanya és poc atractiva per atraure inversió i moltes empreses estan enviant la seva producció fora. Si cau la inversió no es pot fer cap transformació cap a una economia verda que és el gran afany Alemany ara mateix. Els riscos identificats són els alts costos de l’Energia, falta de personal, baixa demanda interna, costos laborals alts així com l'excés de regulació.

Les empreses estrangeres han invertit 22.000M€ a Alemanya, l’import més baix dels últims 10 anys. El saldo d’inversió net és  NEGATIU de 94.000M€, és a dir, surten calers però el que crida l'atenció és que la xifra és extremadament alta – el saldo de la balança c/c és molt positiu  i es compensa amb la de capital però igualment la xifra és molt alta -. Les empreses alemanyes no inverteixen a Alemanya, sinó majoritàriament a altres països de la UE ( dos terços de les inversions exteriors alemanyes). La inversió estrangera ha augmentat a Alemanya en un 5% en els últims 13 anys mentre que mundialment s’ha doblat el volum de la inversió directa estrangera. Alguns economistes parlen de desindustrialització. Així tal com ho sentiu. En vermell la inversió directa estrangera a Alemanya i en blau la inversió alemanya a l’Exterior

 

Clarobscurs: Indústria i Energia

Quan hi ha una crisis l’ús del transport baixa, les zones comercials tenen poca afluència així com restaurants. Els que estan ocupats temen perdre el seu lloc de treball i tothom conté les despeses. 2008/2009, el moviment de containers al port d’Hamburg es va reduir dràsticament mentre el PIB va caure un 5%.

No és el cas actual: hi ha economistes que atribueixen a que el 2023 es van treballar dos dies menys per sostenir que el -0,3% de caiguda del PIB és una fal·làcia mentre culpen a l'estadística de les pujades internanuals de preus de desembre de 2023  gràcies a què a desembre de 2022 van treure l’IVA de l’electricitat. Les subvencions del govern alemany fan que el preu de l’energia estigui el mateix nivell que la etapa pre-Covid i indicadors avançats – comandes – estan pujant, però les indústries intensives en energia com la  indústria química o  bé la producció d’acer estan produint un 25% menys que 2022.

 

Com pot ser que el DAX arribi a records i reparteixi màxims històrics de dividends (54.000M€) mentre que l’economia alemanya en prou feines creixi. La resposta és que les grans empreses del DAX estan deslligades del mercat alemany. Depenen més dels USA i la Xina que d’Alemanya.

Els diaris no paren d’anunciar reestructuracions: BASF ha anunciat que és rendible a tot al món menys a Alemanya així que reduirà llocs de treball amb programa d’estalvi de 1.000M€. Miele, empresa familiar amb 125 anys d’història, redueix la plantilla en 2.000 llocs de treball (d’una plantilla de 23.000) desplaçant la producció a l’estranger on passen 700 treballadors d’Alemanya a la fàbrica de Polònia. Bosch està igual, tenen excés de capacitat i la competència de les marques asiàtiques.  SAP acomiada 8.000 treballadors malgrat augmentar la facturació i els beneficis. Necessita major rendibilitat per concentrar esforços en el cloud i la intel·ligència artificial on han invertit 2.000M€.  ZF acomiada a 12.000 treballadors fins a 2030, el proveïdor automobilístic té dificultats per passar-se a la electromobilitat, on ha fet grans Inversiones sense obtenir gaire profit mentre acumula un deute de 10.000M€. Bayern està en procés també de reestructuració: han agafat un CEO de Texas per canviar “la cultura de la companyia”, masses càrrecs mitjos i una performance a borsa penosa després de perdre el judici als USA pel  Glyphosat.

 

Consum i Comerç Exterior.

Conjuntament amb les exportacions, el consum intern és un dels dos grans components de la demanda. No és només els calers que té la gent sinó com els gasta. Les estadístiques de comerç al detall, mostren que el consum no s’ha recuperat des de la guerra d’Ucraïna. 

 

 

Aquí teniu les reserves a restaruants internanual: poques ganes d’anar al restaurant.

Sembla però que la pujada preus minora i els salaris reals s’han pujat un 0,1% i per tant el consum es recuperarà els propers mesos amb la qual cosa les expectatives són positives. El component clau és el consum que representa el 50% del PIB.

Les exportacions alemanyes a 2023 van reduir-se un 2% mentre que les importacions van caure un 10%, especialment les xineses. Això es tradueix en un consum alemany dèbil. Aquest inici d’any les exportacions estan creixent per sobre les previsions. Les exportacions van dirigides sobretot als USA que dona força a l’economia Alemanya sobretot en el sector automobilístic, maquina eina i química, els tres grans sectors exportadors.  Mentre no hi hagi crisis als Estats Units, la cosa s’aguanta.

 

PIB potencial i mercat de treball.

Darrare de tot hi ha la pregunta si els problemes de l’economia alemanya són transitoris o estructurals i aquí entre en joc el PIB potencial, que cada cop es va reduint més. Es preveu que arribi per sota del 0,5% al 2030. Això significa que l’economia alemanya no té massa marge pel creixement  SINO IMPORTA MÀ D’OBRA – de qualitat -, estimular la INVERSIÓ i millora la PRODUCTIVITAT – innovació -. Per entendre’s, si Alemanya importés 500.000 ciutadans búlgars o espanyols, no estaria pas en recessió.

Aquesta debilitat en el creixement, ens porta al debat de la immigració: cada cop hi ha més que es jubilen que joves que entren al mercat laboral mentre que l’emigració que arriba cada cop és menys qualificada. Els pròxims 20 anys caurà el nombre d’ocupats a Alemanya en 3,35M de persones. De fet està calculat que la jubilació del babyboom costarà a Alemanya un 0,5% de creixement la pròxima dècada.  La fam de personal s’ha notat aquest 2023, malgrat l’alentiment econòmic, el nombre d’ocupats ha pujat en 337.000 persones. Els aturats han caigut al 3,1%. Repeat 3,1%.

 

Per no posar ingredients a l’amanida, m’he quedat a gust. La conclusió que extrec és que l’economia alemanya s’està recuperant i ajustant aquest 2024 dels shocks que ha patit. Ara bé, hi ha factors estructurals interns que limiten el seu creixement: el dèficit d’inversió i la falta de mà d’obra. Malgrat tot mentre els USA vagin bé, Alemanya va bé.

 

NOTA0: A Alemanya també estan acollonits amb l’informe PISA, cada any 50.000 alumnes surten de l’escola sense cap titulació i en una de cada quatre de Quart de primària dificultats de comprensió lectora. Com més calers es posa durant la primera infància, millors estudiants surten.

NOTA1: El DAX ha arribat a 18.000 punts, un record, les empreses alemanya que hi cotitzen s’han emancipat del mercat alemany, depenen especialment de la Xina i els USA. La seva predisposició a invertir a Alemanya ha disminuït. El DAX no és especialment important, la capitalització de les seves empreses representa un 2% del MSCI World index – que recull les principals empreses de 26 països desenvolupats. Es fascinant que encara hi hagi fons indexats al DAX – doncs a l’IBEX no vegis jajaja -. Hi ha un fort moviment d’inversió a l’estranger per part d’empreses alemanyes que no inverteixen a Alemanya.

L’única empresa tecnològica del DAX és SAP i en prou feines té una capitalització de 200.000M€. El DAX depèn de dos o tres valors com per exemple SAP que gràcies a l’increment del llindar d’inversió per per part dels fons del 10 al 15% ha crescut. Al DAX falten molts sectors que estan representats dintre del S&P 500, que és l’index de referència. En temes de AI estem despullats i és per això que no s’esperen grans canvis en les expectatives de rendibilitat del DAX.  Finalment, és desaconsellable invertir en immobles i o bé comptes a termini ja que les condicions poden canviar ràpidament.

NOTA 2: El sector de la vivenda s’enfonsa a Alemanya, els permisos de la construcció han baixat a nivells de 2012. Els indicadors de confiança del IFO en el sector de la construcció estan baixos i les comandes han baixat. Els preus dels materials ( ciments i cal encara que fusta i acer han baixat), els tipus d’interès als promotors i les normatives no ajuden. Moltes promotores s’han declarat en bancarrota Project Immobilien, Paulus, Euroboden, Gerchgroup oder Development Partner o la promotora més famosa d’Austria, René Benko. Durant el 2024 s’està veient una recuperació del sector.

Biontech: l'esperança biotech alemanya.

 

Tenia diversos temes sobre la taula, cada un menys optimista que el següent: la conjuntura econòmica alemanya, el penós de govern de coalició o bé la situació internacional. Després de llegir que el Banc Central de Finlàndia ha detectat un augment exponencials dels dipòsits bancaris a les províncies russes més pobres per que Putin paga 50.000€ per soldat mort, m’he decidit per un tema més optimista: els avenços en la lluita contra el càncer. Els última anys s’han produït petits avenços en les investigacions que sumats estan produint un canvi de paradigma: hi ha una clara tendència en la reducció de morts en aquestes malalties, més de la meitat dels diagnòstics de càncers es cura i en el cas del càncer infantil quatre de cada cinc es curen. Us recomano assistiu al foro d’inversió del Col·legi de Metges...sortireu amb una mica d’esperança.

 

ADC, mRNA, inhibidors i Car-T-Cells

El càncer no és una malaltia sinó moltes que tenen un origen genètic comú però es manifesta de diverses maneres i varia en funció del pacient. De fet, dintre del tumor hi ha cèl·lules tumorals diferents. Les teràpies generalistes depenent del tipus de càncer a la llarga no funcionen. Això fa temps que volta però ara hi ha les condicions per que hi hagi un canvi revolucionari abans que acabi la dècada.

Els Antibody - Drug- Conjugate  - ADC - contenen  anticossos format per proteïnes que formen part del sistema immunitari  i que reconeixen antígens – estructures dintre de les cèl·lules tumorals – enganxant-se i alliberant anticossos que destrueixen les cèl·lules tumorals. Tot administrat per via intravenosa.

Alguns ADC ja estan al mercat, hi ha més de 140 variants en assajos clínics. En sis anys, segons els estudis de mercat, reportaran uns ingressos de 15.000M$. La immunoteràpia creu que el sistema immunitari és la millor medicina contra el càncer i per tant tracten de desenvolupar fàrmacs o tècniques genètiques que estimulen el sistema defensiu del pacient.

Una altra derivada de les immunoteràpia són les vacunes basades amb la tècnica mRNA  que va ajudar a aturar el COVID. La mRNA transmet la informació genètica per produir proteïnes específiques per cada pacient que reforcen el sistema immunitari detectant i destruint les cèl·lules tumorals. Com més petita és la massa del tumor, major potencial té la teràpia immunitària. Biontech està provant una vacuna contra el càncer i que fins a 2030 tractarà a 10.000 pacients. Moderna segueix els seus passos: l’any que ve llença una vacuna contra el càncer de pell amb una autorització exprés de les autoritats sanitàries. Ara mateix estan construïnt una fàbrica als USA.

Un altre canvi radical ve del descobriment els inhibidors de punt de control inmunitari. A vegades, les cèl·lules tumorals enganyen al sistema immunitari enganxant-se a determinats receptors de les cèl·lules immunitàries, els anomenats checkpoints, fent una barrera per no ser detectades. Aquesta és una de línies que estan desenvolupant els investigadors, trencar aquesta barrera entre ambdues cèl·lules. Aquest tractament conjuntament amb el ADC permet allargar la vida dels pacients amb càncer de bufeta de 16 a 32 mesos. Un inhibidor tumoral pot costar 100.000€.

Una altra estratègia és la teràpia Car-T-Cell, on treuen cèl·lules immunitàries al pacient per modificar-les molecularment i se li tornen a inocular per atacar millor les tumorals. De moment funciona bé per determinats limfomes i leucèmies.

La combinació de mRNA i els inhibidors tumorals en un assaig clínic de Modena ha reduït un 50% la possibilitat de recaure en un càncer de pell. Biontech està per la feina amb una mRNA i Car-T-Cell per càncer d’ovaris i de testicles amb resultats esperançadors  però amb un llarg camí per davant. La revista Nature Medicine sosté que la teràpia és un altre nivell.

 

Intel·ligència Artificial

Els algoritmes que s’apliquen per  generar teràpies personalitzades són cada cop més complexos pel nombre de variables que tenen en compte. Els 28 centres genètics a Alemanya coordina 500 investigadors. Aquests centres reben els diagnòstic i donen les indicacions a seguir als metges per a cada pacient, per això és clau tenir un diagnòstic afinat per fer el tractament correcte. Les teràpies personalitzades permetran incrementar l’esperança de vida....estem a les beceroles.

En el càncer de mama, el Centre Oncològic de Dresde és pionera en les teràpies personalitzades amb equip pluridisciplinar per cada pacient. Les teràpies personalitzades permeten que el pacient visqui substancialment més enllà de la mitja...a Alemanya el 40% dels pacients no és tractat en centres oncològics específics.

La consciència que estem davant d’un canvi és gràcies a la AI que permetrà accelerar el processos terapèutics: permetran “llegir” amb exactitud la proteïna i fer una vacuna específica sense danys col·laterals. La comprensió de la proteïna i les seves característiques són el sant Graal de la lluita contra el càncer i fins fa relativament poc era extremadament penós el seu càlcul. La vacuna del covid es va poder desenvolupar tant ràpidament per que es va poder desentrellar com era la proteïna del  virus del covid.

Des de 2019 Biontech treballa amb la empresa britànica Instaeep amb 240 treballadors, especialista en AI i adquirida a 2023 per 410M€ i accions de la pròpia Biontech. Amb aquesta adquisició poden triar quina és la millor molècula -de centenars- per un tractament. No es pot desenvolupar una teràpia individualitzada sinó hi ha algoritmes: cada mostra tumoral genera 4 terabytes d’informarció i cap humà és capaç d’analitzar-la. Això és core-business de Biontech: els models matemàtics permetran calcular la biologia humana fins l’últim detall.

Biontech

Segons els fundadors de Biontech estem davant d’una revolució del coneixement: l’espiral d’avenços conjuntament  lligat a la AI i les dades de milers de pacients permetran aquest canvi.  La vacuna del covid és una gran fita, en comptes d’una dècada es va desenvolupar en un any seguint les tècniques de mRNA. Biontech no estava especialitzat en virus sinó en càncer i especialment  en teràpies immunitària.

Biontech ha facturat més de  35.000M€ amb el Covid amb uns marges superiors al 50%...feu números, els beneficis són de 20.000M€ entre 2021 i 2022. Era el moment de vendre fer un cash out i dedicar-se prendre el sol en una illa grega. No van seguir l’exemple de Seagen, start up venuda a  Pfizer per 43.000M$.

En aquest dos últims anys, Biontech ha pogut fer el que havia somiat amb els calers que guanyat del covid. Ha posat 2.000M$ per fer un parteneriat amb una empresa xinesa Duality Bio per desenvolupar un teràpia ADC, que ataca directament a les cèl·lules tumorals. Desenes de companyies treballen en 100 medicaments basats en aquesta tecnologia. En 5 o 6 anys es pot substituir la quimioteràpia.

L’ADC conjuntament amb la mRNA es pot evitar que les cèl·lules tumorals que queden imperceptibles després d’una extirpació es puguin reproduir i fer metàstasis.  Biontech està desenvolupant un fàrmac BNT122 cojuntament amb Genetech, una filial de Roche per eliminar cèl·lules tumorals després de la intervenció en el càncer intestinal i acabar amb el watchful waiting: si el tumor tornava a reproduir, no hi havia solució. Amb el fàrmac allarguen i retarden l’aparició de cèl·lules tumorals.

Amb l’ampliació de la capacitat de càlcul es pot saber quina proteïna té exactament les cèl·lules tumorals i com varien respecte les cèl·lules normals.  Fins a 20 trets identificats per cada cèl·lula tumoral, els Neoantigens, que permet fer una vacuna específica per cada pacient per que el sistema immunitari les ataqui. Biontech intenten aplicar aquest principis amb el càncer de pàncreas on les cèl·lules tumorals són molt efectives i a més és molt rendible ja que és l’únic tractament possible. Un estudi en 16 pacients operats de càncer de pàncreas van rebre la vacuna BNT122 conjuntament amb la quimioteràpia no han recaigut en 18 mesos i això que en 6 mesos tornava a sortir el tumor en un 90% dels casos.

Amb 40 estudis clínics en marxa, l’acció no ha parat de baixa des de la implosió de les vacunes contra el virus del covid, però a partir de 2026 s’esperen les primers autoritzacions. Malgrat tot, ja estan construint LITERALMENT les fàbriques per produir els fàrmacs en massa començant pel BNT122 amb 700 treballadors. El que han après per muntar fàbriques en temps record per produir la vacuna contra el covid ara ho apliquen pels fàrmacs contra el càncer, però personalitzat entre 4 i 6 setmanes tens la teva vacuna específica en funció dels 20 Neoantigens analitzats. Tenen capacitat per 10.000 vacunes anuals.

Els pacients de càncer de testicles tractats amb la BNT211 han reduït els seus tumors o s’han curat un 38% segons l’estudi presentat en un Congrés de Madrid. La EMA ha donat prioritat a BNT211 però dos terços dels estudis clínics fracassen a la tercera fase quan s’escala el nombre de pacients a centeners o milers de pacients i es compara amb les altres teràpies. Les causes són els errors en les dosis, efectes secundaris...No és tant senzill. Amics. i a més a més, cal una dimensió de calers que no hi ha masses players amb capacitat per desenvolupar un teràpia.

En fi, veneu accions de Grifols i compreu Biontech 😉.

 

NOTA 0: Els tractaments són cars i han de ser cars si es vol guanyar la guerra i no només una batalla contra el càncer.

 

NOTA1: Te lògica combinar la teràpia després d’una operació o amb la quimio. Els sistemes tradicionals com la operació o bé la radioteràpia han avançat gràcies a la AI, cada cop són més precises igual que la quimio. Cada cop s’està posant més èmfasis en reduir els temps de portar un tractament al mercat i això és gràcies a la unificació de la informació dels diversos centres oncològics alemanys.

 

Nota2 : Els dos investigadors de Biontech casats des de fa 22 anys es divideixen els papers entre business i ciència. La part científica només llegeix “papers” originals...fonts primàries. Quan entra en un tema, rasca, res de superficialitat: quan als noranta va començar la estadística a introduir-se en la biotecnologia es va posar a estudia matemàtiques. I ara mateix, amb la AI es posa a programa algoritmes en el seu temps lliure. El Cinto recordava que Luis Angel Rojo li havia dit que es necessita un cert grau d’obsessió per portar una investigació a bon port.

Al 2001 van crear la seva companyia amb una teràpia immunitària contra el càncer d'estómac , Gaymed, una spin off de la Universitat de Mainz amb el mateixos papers un a fer de científic i l’altra al business. Aquest equilibri és clau en una empresa. I van desenvolupar una teràpia jugant al tot o res, sense calers, treballadors ni algoritmes. Això si, el càncer d’estómac afectava un bon nombre de gent i la mortalitat era elevada condició necessària per ser rendible.

Amb els primers assajos clínics van cridar l’atenció del món acadèmic i de l’empresa japonesa Astellas que la va comprar per 500M$ amb una prima de 1.000M$ si el fàrmac superava la fase III. I van reduir el risc de mort en un 23% i es va autoritzar la seva comercialització aquest estiu ( Zolbetuximab).

Després d’això es van posar al despatx un gràfic amb els càncers i els índex de supervivència al cap de 5 anys. Després van començar a aparèixer noves teràpies i la línia es feia mes plana...Aquesta revolució de que parlen la veuen molts científics. Les cèl·lules Car-T o bé el mRNA tenen per objectiu enfortir el sistema immunitari però ha d’estar combinat amb altres teràpies ja que les cèl·lules cancerígenes són espavilades i muten molt de pressa.

NOTA3: Per Biontech major competència representen majors avenços per arribar a estandarditzar una teràpia. Els britànics han permès accelerar els assajos clínics amb la qual cosa Biontech ha tancat un acord per fer estudis de teràpies personalitzades amb 10.000 pacients britànics fins a 2030. Quan li pregunten per què no ho fan a Alemanya....calla.

Nota 4: Els inversors que fan posar els calers a Biontech van ser exclusivament dos empresaris del sector Hexa AG. S’espera que amb l’èxit de Biontech comenci a generar-se el cercle virtuós de la innovació per que els grans competidors de Biontech no són alemanys sinó la suïssa Roche o bé la britànica Meyers Squibb o bé Moderna que fa temps que treballa amb la tecnologia m RNA.