L'extranya crisis: Cojuntura i Estructura

 Una de les coses més espinoses pels economistes és el tema de les previsions. Tens tots els números per fotre’t en un pantà i per tant la prudència invita a callar-se. Com deia Schumpeter les 5 últimes crisis han estat previstes 9 vegades. Que si puja l’or gràcies els xinesos, que el Bitcoin està a màxims, que si pugen els preus dels lloguers i la vivenda, que si falten mans a les empreses,  que si els tipus que baixen... Les amanides m’agraden sense masses ingredients.

Alemanya un país car, amb excés de regulació i poc digitalitzat

El govern alemany ha baixat la previsió de 2024 de 1,3% de creixement del PIB al +0,2% a 2024, mentre alguns Instituts d’Estudis preveuen una caiguda del PIB del -0,5%. Robert Habeck, el ministre d’Indústria, vol impulsar la inversió pública amb un impost especial  mentre que Lindner, el ministre de Finances,  vol reduir la burocràcia i promoure rebaixes d’impostos. No s’aclareixen, però tenen un problema alhora d’incentivar la inversió: els presidents de les associacions empresarials alemanyes, la industrial  - BDI - , les cambres de comerç – DIHK-, d’oficis – ZDH – i la més important, BDA, han enviat una carta oberta a Olaf Scholz per que espavili.  Segons ells, Alemanya és poc atractiva per atraure inversió i moltes empreses estan enviant la seva producció fora. Si cau la inversió no es pot fer cap transformació cap a una economia verda que és el gran afany Alemany ara mateix. Els riscos identificats són els alts costos de l’Energia, falta de personal, baixa demanda interna, costos laborals alts així com l'excés de regulació.

Les empreses estrangeres han invertit 22.000M€ a Alemanya, l’import més baix dels últims 10 anys. El saldo d’inversió net és  NEGATIU de 94.000M€, és a dir, surten calers però el que crida l'atenció és que la xifra és extremadament alta – el saldo de la balança c/c és molt positiu  i es compensa amb la de capital però igualment la xifra és molt alta -. Les empreses alemanyes no inverteixen a Alemanya, sinó majoritàriament a altres països de la UE ( dos terços de les inversions exteriors alemanyes). La inversió estrangera ha augmentat a Alemanya en un 5% en els últims 13 anys mentre que mundialment s’ha doblat el volum de la inversió directa estrangera. Alguns economistes parlen de desindustrialització. Així tal com ho sentiu. En vermell la inversió directa estrangera a Alemanya i en blau la inversió alemanya a l’Exterior

 

Clarobscurs: Indústria i Energia

Quan hi ha una crisis l’ús del transport baixa, les zones comercials tenen poca afluència així com restaurants. Els que estan ocupats temen perdre el seu lloc de treball i tothom conté les despeses. 2008/2009, el moviment de containers al port d’Hamburg es va reduir dràsticament mentre el PIB va caure un 5%.

No és el cas actual: hi ha economistes que atribueixen a que el 2023 es van treballar dos dies menys per sostenir que el -0,3% de caiguda del PIB és una fal·làcia mentre culpen a l'estadística de les pujades internanuals de preus de desembre de 2023  gràcies a què a desembre de 2022 van treure l’IVA de l’electricitat. Les subvencions del govern alemany fan que el preu de l’energia estigui el mateix nivell que la etapa pre-Covid i indicadors avançats – comandes – estan pujant, però les indústries intensives en energia com la  indústria química o  bé la producció d’acer estan produint un 25% menys que 2022.

 

Com pot ser que el DAX arribi a records i reparteixi màxims històrics de dividends (54.000M€) mentre que l’economia alemanya en prou feines creixi. La resposta és que les grans empreses del DAX estan deslligades del mercat alemany. Depenen més dels USA i la Xina que d’Alemanya.

Els diaris no paren d’anunciar reestructuracions: BASF ha anunciat que és rendible a tot al món menys a Alemanya així que reduirà llocs de treball amb programa d’estalvi de 1.000M€. Miele, empresa familiar amb 125 anys d’història, redueix la plantilla en 2.000 llocs de treball (d’una plantilla de 23.000) desplaçant la producció a l’estranger on passen 700 treballadors d’Alemanya a la fàbrica de Polònia. Bosch està igual, tenen excés de capacitat i la competència de les marques asiàtiques.  SAP acomiada 8.000 treballadors malgrat augmentar la facturació i els beneficis. Necessita major rendibilitat per concentrar esforços en el cloud i la intel·ligència artificial on han invertit 2.000M€.  ZF acomiada a 12.000 treballadors fins a 2030, el proveïdor automobilístic té dificultats per passar-se a la electromobilitat, on ha fet grans Inversiones sense obtenir gaire profit mentre acumula un deute de 10.000M€. Bayern està en procés també de reestructuració: han agafat un CEO de Texas per canviar “la cultura de la companyia”, masses càrrecs mitjos i una performance a borsa penosa després de perdre el judici als USA pel  Glyphosat.

 

Consum i Comerç Exterior.

Conjuntament amb les exportacions, el consum intern és un dels dos grans components de la demanda. No és només els calers que té la gent sinó com els gasta. Les estadístiques de comerç al detall, mostren que el consum no s’ha recuperat des de la guerra d’Ucraïna. 

 

 

Aquí teniu les reserves a restaruants internanual: poques ganes d’anar al restaurant.

Sembla però que la pujada preus minora i els salaris reals s’han pujat un 0,1% i per tant el consum es recuperarà els propers mesos amb la qual cosa les expectatives són positives. El component clau és el consum que representa el 50% del PIB.

Les exportacions alemanyes a 2023 van reduir-se un 2% mentre que les importacions van caure un 10%, especialment les xineses. Això es tradueix en un consum alemany dèbil. Aquest inici d’any les exportacions estan creixent per sobre les previsions. Les exportacions van dirigides sobretot als USA que dona força a l’economia Alemanya sobretot en el sector automobilístic, maquina eina i química, els tres grans sectors exportadors.  Mentre no hi hagi crisis als Estats Units, la cosa s’aguanta.

 

PIB potencial i mercat de treball.

Darrare de tot hi ha la pregunta si els problemes de l’economia alemanya són transitoris o estructurals i aquí entre en joc el PIB potencial, que cada cop es va reduint més. Es preveu que arribi per sota del 0,5% al 2030. Això significa que l’economia alemanya no té massa marge pel creixement  SINO IMPORTA MÀ D’OBRA – de qualitat -, estimular la INVERSIÓ i millora la PRODUCTIVITAT – innovació -. Per entendre’s, si Alemanya importés 500.000 ciutadans búlgars o espanyols, no estaria pas en recessió.

Aquesta debilitat en el creixement, ens porta al debat de la immigració: cada cop hi ha més que es jubilen que joves que entren al mercat laboral mentre que l’emigració que arriba cada cop és menys qualificada. Els pròxims 20 anys caurà el nombre d’ocupats a Alemanya en 3,35M de persones. De fet està calculat que la jubilació del babyboom costarà a Alemanya un 0,5% de creixement la pròxima dècada.  La fam de personal s’ha notat aquest 2023, malgrat l’alentiment econòmic, el nombre d’ocupats ha pujat en 337.000 persones. Els aturats han caigut al 3,1%. Repeat 3,1%.

 

Per no posar ingredients a l’amanida, m’he quedat a gust. La conclusió que extrec és que l’economia alemanya s’està recuperant i ajustant aquest 2024 dels shocks que ha patit. Ara bé, hi ha factors estructurals interns que limiten el seu creixement: el dèficit d’inversió i la falta de mà d’obra. Malgrat tot mentre els USA vagin bé, Alemanya va bé.

 

NOTA0: A Alemanya també estan acollonits amb l’informe PISA, cada any 50.000 alumnes surten de l’escola sense cap titulació i en una de cada quatre de Quart de primària dificultats de comprensió lectora. Com més calers es posa durant la primera infància, millors estudiants surten.

NOTA1: El DAX ha arribat a 18.000 punts, un record, les empreses alemanya que hi cotitzen s’han emancipat del mercat alemany, depenen especialment de la Xina i els USA. La seva predisposició a invertir a Alemanya ha disminuït. El DAX no és especialment important, la capitalització de les seves empreses representa un 2% del MSCI World index – que recull les principals empreses de 26 països desenvolupats. Es fascinant que encara hi hagi fons indexats al DAX – doncs a l’IBEX no vegis jajaja -. Hi ha un fort moviment d’inversió a l’estranger per part d’empreses alemanyes que no inverteixen a Alemanya.

L’única empresa tecnològica del DAX és SAP i en prou feines té una capitalització de 200.000M€. El DAX depèn de dos o tres valors com per exemple SAP que gràcies a l’increment del llindar d’inversió per per part dels fons del 10 al 15% ha crescut. Al DAX falten molts sectors que estan representats dintre del S&P 500, que és l’index de referència. En temes de AI estem despullats i és per això que no s’esperen grans canvis en les expectatives de rendibilitat del DAX.  Finalment, és desaconsellable invertir en immobles i o bé comptes a termini ja que les condicions poden canviar ràpidament.

NOTA 2: El sector de la vivenda s’enfonsa a Alemanya, els permisos de la construcció han baixat a nivells de 2012. Els indicadors de confiança del IFO en el sector de la construcció estan baixos i les comandes han baixat. Els preus dels materials ( ciments i cal encara que fusta i acer han baixat), els tipus d’interès als promotors i les normatives no ajuden. Moltes promotores s’han declarat en bancarrota Project Immobilien, Paulus, Euroboden, Gerchgroup oder Development Partner o la promotora més famosa d’Austria, René Benko. Durant el 2024 s’està veient una recuperació del sector.