Les
asseguradores públiques
La llei no toca les
93 asseguradores mèdiques que hi ha Alemanya ni les pressiona per fusionar-se malgrat els
costos de gestió siguin el 4% del seu compte de resultats en comparació amb les
asseguradores privades que és un 2%. A Àustria van fusionar 9 asseguradores
sense que apareguessin les famoses sinèrgies i a més les 20 primeres
asseguradores tenen el 84% del tots els assegurats. Menys asseguradores no implica automàticament
més reducció de costos. On si que hi ha sinèrgies és en el procés de
digitalització i ús de AI: es calcula 20-40% d’estalvi potencial.
Segons l’esborrany
de llei de Warken, les despeses publicitàries de les caixes d’assegurança
haurien de reduir-se, i a més, les obligaria a aplicar a la seva pròpia
administració el mateix mecanisme d’estalvi que ja afecta hospitals, metges i
altres proveïdors de serveis: la denominada taxa de salaris base. Això
significa que els seus costos només podrien augmentar tant com ho facin els
ingressos mitjans per assegurat. Els Consells d’administració seguint aquest
criteri tampoc poden apujar-se el sou...És una de les poques mesures d’estalvi
que afecten a les asseguradores.
Els hospitals, incentius
La única institució
jueva que va sobreviure el nacional socialisme a Alemanya és l’Hospital Jueu de
Wedding. El que no superar segurament és el concurs d’insolvència per què té
pèrdues i ningú se’n vol fer càrrec. El 66% dels hospitals va tenir pèrdues al
2024 i s’espera que el 2025 la xifra augmenti.
Els costos de
personal de les clíniques han explotat. Els sous arriben al 60% del compte de
resultats d’un hospital. I és personal
que no es pot substituir amb la qual cosa els costos laborals pugen més que la
inflació. Això té un nom en teoria econòmica: la Baumol's
cost disease, que explica per què els sectors amb un baix creixement
de la productivitat laboral veuen augmentar els seus costos més ràpidament que
altres sectors.
Els responsables
sanitaris tenen una altra teoria: els hospitals podrien estar fent un mal ús
d’una normativa legal, l’anomenat “pressupost per a cures”. Des del 2020, els
hospitals no reben una quantitat fixa per operació, sinó que els costos
d’infermeria s’inclouen en el cost del pacient, amb l’objectiu que una bona
atenció sigui recompensada per l’asseguradora. Això ha fet disparar el
pressupost destinat a cures, que ha passat de 19.400 milions d’euros el 2020 a
26.100 milions el 2024. Un problema d’incentius: pels hospitals les cures són
“gratis” i feines que abans feien auxiliars ara les fan infermeres qualificades.
També es proposa
canviar el sistema d’atenció: primer metge de capçalera, després l’especialista,
i finalment a l’Hospital. El funnel és el següent: de 1000 problemes de salut,
900 se’l pot gestionar el propi pacient. Dels 100 restants 90 els resolt el
metge de capçalera o bé una infermera preparada i els 9 restants cap a
l’especialista. Només 1 de cada 1.000 acaba al hospital. Alemanya ha focalitzat
el funnel a la inversa fent focus sobre l’Hospital, el més costós. Es proposa
Centres d’Atenció Primària, PVZ, que des de 2015 es planifiquen a Àustria o bé
Suècia. També la DDR funcionava així. Això comporta una contradicció com la que
han patit els austríacs: qui vol reduir costos sanitaris a llarg termini ha
d’incórrer amb costos més alts a curt termini.
Els medicaments,
la clau de volta
El Keytruda és un
medicament que reforça el sistema unmunitari per lluitar contra el càncer i
s’anomena la medicina del president per que va permetre que Jimmy Carter
arribés als 100 anys després de superar un càncer de pell. Desenvolupat per
l’americana MSD és el medicament que genera més ingressos del món: cada dosis
de 200 mg 5.395,14€ i un tractament complert arriba als 91.000€ aprox. les
asseguradores alemanyes paguen a 2025, 2.000M€ per només el Kreytuda alemanya.
La Comissió d’Experts
creada pel Ministeri de Sanitat posava el punt de mira en els preus de
medicaments, la segona partida més gran de despesa sanitària alemanya amb 58.500M€
per davant de les dels 120.000 metges alemanys amb consulta pròpia (!).En 10
anys la despesa en medicaments ha augmentat un 74% mentre que les prescripcions
de medicaments han augmentat un 13%....El que ha pujat doncs són els preus dels
medicaments: el tiquet mig per pacient era al 2014 de 47,60€ i al 2023 de
73,18€. La pregunta és si els pacients realment s’aprofiten dels millors
medicaments. El potencial d’estalvi és important.
La llei preveu un
mecanisme de fixació de preus: si la farmacèutica presenta un nou medicament
amb patents i tota la pesca pot fixar el preu lliurement durant els 6 primers
mesos a costa de les butxaques de les asseguradores mèdiques. Perquè el
principi de “primer vendre i després negociar” funciona sobretot a favor dels
fabricants: fins ara s’han avaluat 456 medicaments des de la introducció del
procediment, i 179 no han demostrat cap benefici addicional. Les asseguradores paguen
per aquests medicaments un 80 % més que per l’alternativa més econòmica.
Aquest sistema ha fet
explotar els preus: si fa 15 anys un
medicament nou costava 1.000€ ara són 50.000€, els costos mèdics per curar un
càncer han passat de 30.000 a 120.000 i en 10 anys s’ha doblat la despesa per
medicaments de 32.000M€ a 2015 a 59.000M€ a 2024.
La pregunta és impulsem
la innovació de les Pharmes assumint un sobrecost o bé el que estem fent és
estimular la cobdícia de les Pharmes alhora de fixar uns preus en un bé amb demanda inelàstica. Un canvi de legislació
afectaria a la innovació a llarg termini com sosté Deutschland Pharma, el lobby
farmacèutic? Tots a Boston???
Keytruda de MSD ha
costat 4.800M€ i ha generat des del 2014 quan es va llençar 163.000M€
globalment. A més a més, la gran part del desenvolupmanet de la I+D es fa en
centres de recerca públics i universitat. Segons la Fundació del Soros un 70%
dels estudis clínics als USA estan dirigits
per centres públics. Només el 16% dels estudis són finançats per MSD. Si en
lloc d’això es té en compte el nombre de pacients, el 78 % ha participat en
estudis finançats per la indústria. Les grans Pharmes realitzen la funció purament
financera alhora de desenvolupar de les últimes fases d’Estudis Clínics mentre
que les assegurances mèdiques alemanyes paguen una bona factura mentre la
indústria Farmacèutica alemanya en prou feines arriba a un 0,8-1,2% del PIB.
Les 66 propostes Els
experts proposen augmentar el descompte que han de fer els fabricants, una mena
de rebaixa de preu obligatòria fixada per normativa. També plantegen que els
preus baixin progressivament a mesura que es venen més unitats d’un medicament,
especialment en casos de grans èxits comercials com Keytruda. A més, es volen
introduir descomptes per a medicaments que tinguin efectes similars als fàrmacs
patentats. Només aquestes tres mesures ja permetrien estalviar gairebé set mil
milions d’euros.
Els marges de la
indústria Pharma oscil·len entre el 20-30%, una de les indústries més rendibles
del món comparat amb indústria o béns de consum 3-10%. Només Google o Apple
tenen aquests marges. Holanda o Bèlgica han desenvolupat un model de fixació de
preus on es té en compte la investigació, Marketing, permisos i estudis clínics
més un prima de 8% de bonus d’innovació. En comptes de 5.395,14€ per 200mg, Keytruda
costaria 80€.
NOTA1: A finals
d’Octubre de 2023 es va presentar al parlament Europeu ( STOA) un estudi de
dues professores d’economia italianes (Gamba,Magazzini) sobre abaratir els
medicaments a la UE. No cal ser Einstein per arribar a la mateix conclusió: un
poder de compra de tota la UE podria abaratir el cost dels medicaments alhora
que es reduirien els temps d’exclusivitat per nous medicaments fent públic els
estudis clínics i afavorint l’entrada de genèrics. Un divendres es va penjar
online i el dilluns el van despenjar. Cascada de preguntes metodològiques,
tàctiques dilatòries.... en fi....lobbistes. No és només el preu sinó també apareixen
altres factors com els usos dels medicaments, patents o bé dosis....no és pas
trivial: ningú sap en quin punt es pot deixar de prendre el Keytruda sense
provocar que el càncer progressis...una reducció de la dosis podria estalviar
200M€.
NOTA2: Si afinem el
anàlisis hi ha medicaments genèrics amb la patent caducada com Ibuprofè,
pastilles de la pressió...que representen el 80% de la quantitat i només el 7%
del cost. Els medicaments més moderns protegits per patents han caigut en
quantitat del 11,4% al 6,7% però se’n duu la meitat el pressupost en
medicaments i un 10,8% del total de despesa sanitària... des de l’òptica de la
innovació és fantàstic ja que és un incentiu per “curar” malalties que abans no
es podien curar. Alemanya al costat dles USA és dels països on es trasllada més
ràpidament els nous medicaments als pacients. Un exemple, el Revlimid un medicament contra el càncer
d’ossos al 2021 va generar 800M€ en vendes mentre que al 2022 quan es va
comercialitzar el genèric les vendes van caure a 4M€.
NOTA3: Distribució de despeses sanitàries 2024.
Tractament hospitalari → 32,7 %
- Medicaments → 17,7 %
- Tractament mèdic (metges) → 16,1 %
- Subsidis per baixa mèdica (diners
durant la malaltia) → 6,6 %
- Tractament dental (sense pròtesis
dentals) → 4,5 %
- Teràpies (fisioteràpia, etc.) → 4,3 %
- Ajuts tècnics (pròtesis, crosses,
etc.) → 3,8 %
- Cures mèdiques d’infermeria → 3,4 %
- Despeses de transport → 3,1 %
- Altres →
8,0 %
