La Reforma Sanitària Alemanya PART I

 

Quan vaig fer el dos posts sobre el perfil de Friederich Merz no donava la sensació que fos el Bundeskanzler que Alemanya necessitava per afrontar tot el que ve. Va guanyar les eleccions justet per la CDU, no és un Bundeskanzler estimat, cada cop que obra la boca sovint puja el pa, els Presidents dels Länder no li fan massa cas mentre la relació amb el SPD té més que daltabaixos malgrat els intents de confegir un programa comú. No hi ha perill de trencament del govern de la CDU-SPD-CSU ja que no cap dels actors té una alternativa millor, però el resultat de tot això és que el reguitzell de reformes previstes dintre de l’Estat del Benestar - Sanitat, Dependència ( Pflege) i Pensions – no són més xuts cap endavant sense un propòsit clar....això si, sense arribar a ser Rodalies.

 

La gestió política de la reforma sanitària

La Ministra Nina Warken (CDU)  experta en Dret Administratiu  i que no té massa idea de Sanitat ha presentat l’esborrany de la llei aquest mes d’Abril. La situació és aquesta: les cotitzacions dels treballadors a l’assegurança de salut ha anat pujant fins al 17,5% (GKV) del salari brut i es paguen apatxes amb l’empresari  - afectant a la competitivitat empresarial -. Segons estimen els economistes alemanys pot arribar al 18,2%. Els ingressos a 2025 per aquest concepte van ser 352.000M€ un 8% més que l’any anterior però malgrat pugen els costos sanitaris pugen encara més i s’espera un forat que de 15.300M€ a 2027 i si no es fa res, augmentarà a 40.400M€ al 2030.

Nina Warken porta 16 mesos al càrrec i no té cap experiència en Sanitat, ningú entén com Merz l’ha posat al capdavant del Ministeri i a sobre amb l’encàrrec de fer un reforma sanitària en profunditat. . Els insiders sostenen de que la Ministra és massa dèbil per porta a terme una reforma com aquesta. Les aportacions a les assegurances de salut han pujat un 5% els dos últims anys mentre els costos un 8%...a molts assegurats els hi han pujat la quota. Un 12% del PIB es gasta en Sanitat,  una de les xifres més altes de la UE i el sistema es mostra ineficient: llargues esperes per parlar amb un especialista i la sensació que el sistema està sobrepassat: els metges estressats, la indústria farmacèutica en revisió i  hospitals amb pèrdues. Tot cau al mateix temps.

La  Ministra ha presentat l’esborrany  de mesures d’estalvi i que s’espera que s’aprovi aquest juliol  al Budnestag i la pregunta és si no només serà capaç d’enfrontar-se als lobbies farmacèutics, les associacions de metges i els hospitals sinó també al seu propi partit i la coalició. El SPD i la CDU poden estar d’acord en rebaixar els preus dels medicaments. També es parlar d’augmentar la cotització dels minijobs  i eliminació de la cobertura pels conjugues dintre del sistema d’assegurances.  La CDU es va manifestar en contra d’un impost contra el sucre així com la assumpció dels costos d’assegurança per part dels beneficiaris del Bürgergeld – ajuda social- ...tot un procés tediós de negociació de mesura per mesura.

La Comissió de Salut

La comissió de salut va presentar al Març el seu informe de 483 pàgines i 66 mesures per augmentar els ingressos: pujar l’impost del tabac 1.200M€, un imposts sobre begudes ensucrades 100M€ i alcohol 600M€, o bé estalviar: reduint el preu dels de medicaments amb mecanismes de negociació més estrictes ( 1.900m€) i evitar operacions i procediments innecessaris com les operacions de genoll (14.000M€). Parlen també de reduir la homeopatia,  treure els ferros del dentista o fer cribats del càncer de pell amb 35 anys que no tenen massa sentit.

L’informe posa el punt de mira als metges que tenen pagament extres per consultes urgents derivats dels metges de capçalera, revisions preventives o bé elaboració d’informes. Tot això costa milers de milions i molts són despeses superflues. És a dir, s’han posat incentius (1.300M€) per atendre ràpidament però no les llistes d’espera no han variat. La comissió diu que s’han de reduir els variables mentre que els metges senten que rebran menys calers per fer el mateix servei. Per exemple, hi ha incentius per digitalitzar l’historial clínic del pacient però ara a 2026 ja no té sentit per que la majoria d’historials ja estan digitalitzats.

Els assegurats també reben. Els cònjuges i nens petits probablement no entrin automàticament a la cobertura sanitària. Per la canalla busquen  altres mecanismes d’atenció però el que posa de manifest l’informe és el potencial d’estalvi, que és molt més gran que les necessitats a curt termini. Moltes de les mesures que proposa l’informe són obvies, la pregunta és per que no s’ha aplicat abans.

L’esborrany de la reforma: focus en la cotització

L’esborrany presentat per la Ministra fa recaure el pes de la reforma amb els cotitzants saltant-se bona part de les mesures dels experts o pitjor aplicant-les parcialment. La mesura estrella es basa en augmentar la base màxima de cotització en 300 euros, això representa que els que tinguin salaris més alts pagaran més per la seva assegurança mèdica. Tot sembla molt equitatiu però la pujada de la base màxima de cotització de 300euros pot tenir un efecte en el comportament dels assegurats. Es calcula que amb aquest augment, 100.000 persones deixarien el sistema d’assegurances públiques (GKV) per les privades. El saldo de mobilitat d’assegurats de la sanitat pública cap a la privada ha estat, segons experts, d’entre 81.000 persones (2024) i 102.000 (2025). És a dir la nova proposta duplicaria aquestes xifres.

El cost net per al sistema —és a dir, la pèrdua de cotitzacions a la sanitat pública menys les despeses sanitàries que deixen de tenir pels qui canvien— es va calcular que, amb 100.000 persones passant a la privada, se situaria entre 830M€ a 1.000M€. Hi ha molts experts que s’han pronunciat en contra d’augmentar el límit de cotització.

Les altres mesures de l’esborrany es basen en que els cònjuges hauran de contribuir al sistema sanitari amb un 2,5% addicional de la parella si volen està cobertes per les assegurances públiques de salut. La prestació per incapacitat laboral no es redueix gràcies a la pressió del SPD. Les pròtesis dentals tampoc entren.

Per la part fiscal, l’Estat redueix les aportacions a les asseguradores però en canvi pagar els costos sanitaris dels més dèbils – receptors del Bürgergeld - directament i caurà sobre les esquenes dels assegurats. Malgrat tot, l’Estat no compensa sinó que  estalvia ja que la reducció de les aportacions a les asseguradores compensa les aportacions directes als costos sanitaris. També s’allarga el pagament de les asseguradores sanitàries a l’Estat a causa del Covid. I finalment, s’introdueix un impost sobre les begudes ensucrades i l’alcohol – no massa elevat -.

La reforma sanitària ha estat qualificada pels Verds com absurda, només arriba al 2029 i això de canviar les aportacions al sistema a compte dels que reben el Bürgergeld és fer trampes al solitari. Darrera d’això hi ha la voluntat de no tocar els lobby farmacèutic, alcohol i tabac i deixa el cost de la reforma en mans dels assegurats.  

 

QUE DIFÍCIL ÉS REFORMAR I SOBRETOT REFORMAR BÉ!!!!! PERÒ AQUESTA PSEUDOREFORMA ÉS UNA MOSTRA MÉS DE LA DEBILITAT DEL GOVERN I D’ALEMANYA EN GENERAL...UNA MÉS.

 

NOTA1:Una altra manera de reduir la despesa sanitària, fàcil i senzilla és reduir l’IVA del 19% al 7% amb la qual cosa es podria estalviar entre 6.000 i 7.000M€. Hi ha altres propostes que manega la comissió: rebaixes per llei de les farmacèutiques 3.000M€, igualació de preus a tota la UE (4,400M€) representarien, negociació directa amb els fabricants com fa França o bé Espanya ja que Alemanya deixa els 6 primers mesos de preu lliure als fabricants que incorporin un nou medicament. Això fa que Alemanya sigui un país fantàstic per llença nous medicaments, a més el preu que es paga és secret. S’ha de revisar per que pot haver avenços més aparents que reals.

NOTA2: Donat l’envelliment de la població, les mesures preventives són claus per no col·lapsar el sistema. Les teràpies representen el 95% i la prevenció el 5% de la despesa. És a dir, prohibir que es fumi, begudes ensucrades o menjar com déu mana ajudaria. Les principals causes de mort són càncer i malalties coronàries que poden ser reduïdes entre un 30-50% amb hàbits saludables. L’alcohol surt per 17.000M€ en costos mèdics a més de 40.000M€ en costos indirectes ( baixes...). Els imposts d’alcohol i tabac són baixos i a sobre fan poc esport els alemanys. Tot això afecta a l’esperança de vida que és la 17 a la UE....És a dir, es moren abans que els habitants dels països de l’antic bloc de l’Est.

NOTA3: La propera reforma: la Llei de Dependència. L’esborrany de reforma de la llei de dependència parla de pagar més tard ( de 12 a 18 mesos), a l’atenció a domicili s’hauran d’endurir els criteris de dependència i un augment de la cotització familiar ( sobretot dels cònjuges que no tinguis fills per exemple). Així el límit màxim de cotització també s’ampliarà per que les rendes més altes paguin més. Augmenten els costos inicials que han de suportar les famílies per que de fet quan entren a una residència els avis  plenament dependents el 65 % viu menys de 12 mesos amb la qual cosa l’ajuda no arriba quan ja estan morts, vaja.