De la última visita de Philipe Aghion vaig tenir el plaer de veure com presentava la seva visió de l’economia mitja horeta per que la cap de protocol el va tallar quan es disposava a parlar d’AI. Llàstima que no em convidin al Cercle d’Economia 😉 que suposo que es va explaiar més. De la presentació em va impressionar el quadre comparatiu de les productivitats de la URSS i USA durant els anys 70’s. Semblaven calcades a les de Europa i els USA ara mateix. Us faig una amanida amb diversos indicadors a curt i llarg termini de l’economia alemanya, la més gran d’Europa.
Comportament italià
Quan a un li arriben les notícies de conjuntura macro, la
gent es queda molts cops igual: unes dècimes aquí, unes dècimes allà però no
afecta directament a la nostra vida....en cinc o deu anys...les diferències
comencen a notar-se. Aquest és l’evolucio del PIB Alemany.
Clements Fuest, President del IFO
institut senyala que Alemanya córrer el risc d’acabar tenir un comportament
italià. "Menys inversió
privada significa, a mitjà termini, menys creixement, menys ingressos fiscals
i, per tant, també menys diners disponibles per a les prestacions públiques".
El PIB alemany del primer tr imestre de 2026 va ser inferior al del darrer
trimestre abans de la Covid, a finals de 2019
L’ informe fènix alemany
La productivitat —mesurada com el valor afegit generat per
treballador ocupat— està en flat rate. L’any 2025, la producció d’un
treballador mitjà va créixer un 2 % als Estats Units, mentre que a Alemanya
només ho va fer un 0,25 %, després que la productivitat hagués disminuït al
país durant els dos anys anteriors (!). La zona euro en conjunt registra
increments de productivitat més del doble d’elevats que la República Federal
d’Alemanya. Molts economistes alemanys clamen per que es posi la productivitat
al centre del debat polític...
L’estancament de la productivitat coincideix amb la contracció
progressiva de la indústria. El valor afegit del sector manufacturer (exclosa
la construcció) va assolir el seu punt màxim l’any 2018. Des d’aleshores, la
tendència ha estat clarament a la baixa.
Darrerament, la producció s’ha
estabilitzat una mica. Però no hi ha cap rastre de l’antiga dinàmica de la
indústria alemanya. Els fabricants d’automòbils estan lluitant per mantenir-se,
i encara més els seus proveïdors. La indústria química pateix especialment els elevats
preus de l’energia. Si bé és cert que la producció d’armament està creixent –
mireu Helsing - , aquest sector és massa petit per poder revertir la tendència
general.
Indústria sota mínims
Les comandes industrials
continuen situant-se en nivells propis de recessió. Les noves comandes – gràfic
d’abaix, excloent les grans comandes puntuals - van tornar a caure a l’abril,
després que durant dos mesos la situació hagués semblat lleugerament millor. La
tendència a llarg termini cap avall és clara, un 15% per sota del 2017.
La producció del sector
manufacturer, és a dir, la producció de la indústria i de la construcció, va
disminuir un 1,2% entre el quart trimestre de 2025 i el primer trimestre
d'aquest any. L’índex de producció del sector manufacturer ha baixat de 92,2
(la base és l’any 2021 = 100) el primer trimestre de 2025 a 91,6 (el segon
trimestre de 2025) i 91,0 (el tercer trimestre de 2025). L’única reactivació es
va produir el quart trimestre de 2025, amb un augment fins a 92,1. Ara ha
tornat a baixar a 91,0. Això significa que no només no hi ha cap reactivació,
sinó que amenaça immediatament un nou retrocés cap a la recessió. Des de
l’any 2023, la producció d’aquest sector —que és crucial per al conjunt de
l’economia— ha disminuït de manera gairebé constant i continuada, després
d’haver-se estancat durant diversos anys.
Tenint en compte aquesta
evolució, l’estimació del PIB del primer trimestre d’aquest any elaborada per
l’Oficina Federal d’Estadística —amb un augment del 0,3 %— no té cap relació
amb la realitat. Ànims!
Mercat de Treball: falten immigrants qualificats i retorn
a la office.
En el sector industrial s’han
perdut més de 14.000 llocs de treball cada mes, amb una pèrdua acumulada d’uns
480.000 des de la tardor del 2019. Volkswagen, per vol eliminar en els pròxims
anys 50.000 llocs de treball a Alemanya. Bosch preveu reduir fins a 22.000
llocs de treball només en l’àrea de proveïdors de l’automoció. BASF també està
eliminant milers de llocs de treball; només a la seva planta de Ludwigshafen ja
s’han perdut 2.800 llocs de treball, i se’n preveuen molts més. O l’empresa Ritter
Sport: per primera vegada en els seus més de 110 anys d’història, el fabricant
de xocolata està reduint massivament la plantilla; a l’àrea d’administració
s’elimina un de cada deu llocs de treball.
Si fins ara, el consum era motor
del creixement econòmic finançat a base de salaris, ara la cosa comença a
trontollar. L’evolució de l’atur, l’ocupació i les vacants de llocs de treball
comencen a ressentir-se: el nombre de persones ocupades ha passat en un any de
46,017M a 45,869M de persones.
El mercat laboral sembla congelat
en els millor des casos. Gairebé ningú canvia de feina i gairebé ningú
contracta personal. A més, tampoc ajuda que la població activa estigui
disminuint des d’aquest any, mentre que la dinàmica migratòria continua sent
feble. El nombre de persones que formen part de la població activa està
disminuint; això no havia passat mai en la història de la República Federal
d’Alemanya. Les generacions del baby boom s’estan retirant progressivament cap
a la jubilació. Al darrere, però, no hi ha prou joves ni tampoc prou immigrants
qualificats per substituir-les. Els efectes de la IA encara no es fan notar en
la seva plenitud però començarà a haver un reducció de càrrecs mitjos a les
empreses. La relació de força entre capital i treball ha canviat a favor del
capital: menys absentisme, menys bonus i menys teletreball.
Estalvi, Inversió i el tipus d’interès.
Les llars alemanyes han estalviat
més de 9B€, gairebé quatre vegades el total del deute públic. Tanmateix, els
ciutadans alemanys prefereixen posar els seus diners en comptes corrents sense
interessos o en llibretes d’estalvi amb una remuneració molt baixa. Segons el
Boston Consulting Group (BCG), les llars europees estalvien de mitjana el 15%
dels seus ingressos nets i mantenen aproximadament 12 bilions d'euros (12
trillion en escala llarga europea) en forma de dipòsits bancaris i efectiu. És
una taxa d’estalvi significativament més elevada que als Estats Units que està
al 5%.
Per als mercats de les nacions
industrialitzades occidentals, no hi ha cap alternativa als bons de l’Estat. Si
no es vol prestar diners a l’Estat, es poden amagar els diners sota el matalàs
però no hi ha una tercera opció, ja que la inversió empresarial és molt dèbil –
fins i tot han estalviat en termes nets durant més de 20 anys-. L’Estat és
l’únic actor capaç de proporcionar un rendiment sobre els centenars de milers
de milions d’euros en estalvis que entren novament al mercat cada any.
Fa dos anys que
Mario Draghi va presentar el seu pla. Sembla que l’hagin posat en un calaix.
Cada cop Europa sembla més a la Castella del Siglo de Oro, incapaç de reformar-se
i plenament conscient de la seva decadència. Merz no té la capacitat ni la
valentia per fer el que s’ha de fer.
NOTA0: Previsó UE sobre l’economia
Alemanya
NOTA1:Com que les dades de producció sempre es publiquen amb
un cert retard (per exemple, a principis de maig es publiquen les dades
corresponents al mes de març), és només a partir de maig/juny que es pot veure
amb claredat què ha passat durant el primer trimestre en aquells sectors que
estan realment ben documentats.
NOTA2: «Stupid German money», és
el concepte fa pixar de riure als
centres financers de Nova York i Londres des que, fa 25 anys, inversors privats
i professionals alemanys van abocar milers de milions d’euros a la indústria
cinematogràfica anglosaxona i en van perdre gran part. En conjunt, el seu
rendiment de les inversions a l’estranger és tan deficient que, només entre
2008 i 2018, haurien pogut acumular aproximadament entre dos i tres bilions
d’euros més de patrimoni si haguessin obtingut rendibilitats similars a les del
Canadà o Noruega.
NOTA3: El error del BCE....El
focus en la inflació i la pujada de tipus. La intervenció del banc central es
justifica habitualment pel risc dels anomenats efectes de segona ronda: fins i
tot en el cas d’un xoc breu, la inflació podria augmentar més del que
s’esperava perquè les empreses i els treballadors actuen de manera irracional.
Volen evitar pèrdues de poder adquisitiu i, per tant, exigeixen preus més
elevats o salaris més alts. Això podria provocar que la inflació es mantingués
permanentment per sobre del nivell objectiu, fins i tot quan el xoc energètic
inicial ja s’hagi dissipat.Per evitar-ho, segons una conclusió del Consell del
Banc Central, el banc central ha d’intervenir de manera primerenca i
contundent. Aquesta tesis és un error.
NOTA4: CONSUM. Segons l’enquesta
de conjuntura de l’Institut Ifo, un de cada sis comerciants minoristes a
Alemanya tem actualment per la seva supervivència, la proporció més elevada
registrada fins ara. Segons dades de l’asseguradora de crèdit Allianz Trade, el
nombre d’insolvències es troba en el nivell més alt dels darrers deu anys (distribuïdor
de decoració Depot i la cadena de bricolatge Hellweg mentre que lacadena especialitzada Hammer ha tancat tots
els seus establiments). El comportament dels consumidors desconcerta de vegades
els experts ja que molts continuen comprant a Temu i Shein (2.500M€ de
facturació anual Alemanya) malgrat els dubtes sobre la qualitat dels seus
productes. L’índex de clima de consum elaborat per l’Institut de Nuremberg per
a Decisions de Mercat continua reflectint una elevada cautela dels ciutadans: a
finals de 2025 se situava al voltant de −26,9 punts, molt per sota dels nivells
previs a la crisi inflacionària. La propensió a estalviar ha augmentat fins als
18,7 punts, el nivell més alt des de la crisi financera de 2008, un indicador
que mostra que moltes llars prefereixen reservar liquiditat davant la incertesa
econòmica.
