Biontech: l'esperança biotech alemanya.

 

Tenia diversos temes sobre la taula, cada un menys optimista que el següent: la conjuntura econòmica alemanya, el penós de govern de coalició o bé la situació internacional. Després de llegir que el Banc Central de Finlàndia ha detectat un augment exponencials dels dipòsits bancaris a les províncies russes més pobres per que Putin paga 50.000€ per soldat mort, m’he decidit per un tema més optimista: els avenços en la lluita contra el càncer. Els última anys s’han produït petits avenços en les investigacions que sumats estan produint un canvi de paradigma: hi ha una clara tendència en la reducció de morts en aquestes malalties, més de la meitat dels diagnòstics de càncers es cura i en el cas del càncer infantil quatre de cada cinc es curen. Us recomano assistiu al foro d’inversió del Col·legi de Metges...sortireu amb una mica d’esperança.

 

ADC, mRNA, inhibidors i Car-T-Cells

El càncer no és una malaltia sinó moltes que tenen un origen genètic comú però es manifesta de diverses maneres i varia en funció del pacient. De fet, dintre del tumor hi ha cèl·lules tumorals diferents. Les teràpies generalistes depenent del tipus de càncer a la llarga no funcionen. Això fa temps que volta però ara hi ha les condicions per que hi hagi un canvi revolucionari abans que acabi la dècada.

Els Antibody - Drug- Conjugate  - ADC - contenen  anticossos format per proteïnes que formen part del sistema immunitari  i que reconeixen antígens – estructures dintre de les cèl·lules tumorals – enganxant-se i alliberant anticossos que destrueixen les cèl·lules tumorals. Tot administrat per via intravenosa.

Alguns ADC ja estan al mercat, hi ha més de 140 variants en assajos clínics. En sis anys, segons els estudis de mercat, reportaran uns ingressos de 15.000M$. La immunoteràpia creu que el sistema immunitari és la millor medicina contra el càncer i per tant tracten de desenvolupar fàrmacs o tècniques genètiques que estimulen el sistema defensiu del pacient.

Una altra derivada de les immunoteràpia són les vacunes basades amb la tècnica mRNA  que va ajudar a aturar el COVID. La mRNA transmet la informació genètica per produir proteïnes específiques per cada pacient que reforcen el sistema immunitari detectant i destruint les cèl·lules tumorals. Com més petita és la massa del tumor, major potencial té la teràpia immunitària. Biontech està provant una vacuna contra el càncer i que fins a 2030 tractarà a 10.000 pacients. Moderna segueix els seus passos: l’any que ve llença una vacuna contra el càncer de pell amb una autorització exprés de les autoritats sanitàries. Ara mateix estan construïnt una fàbrica als USA.

Un altre canvi radical ve del descobriment els inhibidors de punt de control inmunitari. A vegades, les cèl·lules tumorals enganyen al sistema immunitari enganxant-se a determinats receptors de les cèl·lules immunitàries, els anomenats checkpoints, fent una barrera per no ser detectades. Aquesta és una de línies que estan desenvolupant els investigadors, trencar aquesta barrera entre ambdues cèl·lules. Aquest tractament conjuntament amb el ADC permet allargar la vida dels pacients amb càncer de bufeta de 16 a 32 mesos. Un inhibidor tumoral pot costar 100.000€.

Una altra estratègia és la teràpia Car-T-Cell, on treuen cèl·lules immunitàries al pacient per modificar-les molecularment i se li tornen a inocular per atacar millor les tumorals. De moment funciona bé per determinats limfomes i leucèmies.

La combinació de mRNA i els inhibidors tumorals en un assaig clínic de Modena ha reduït un 50% la possibilitat de recaure en un càncer de pell. Biontech està per la feina amb una mRNA i Car-T-Cell per càncer d’ovaris i de testicles amb resultats esperançadors  però amb un llarg camí per davant. La revista Nature Medicine sosté que la teràpia és un altre nivell.

 

Intel·ligència Artificial

Els algoritmes que s’apliquen per  generar teràpies personalitzades són cada cop més complexos pel nombre de variables que tenen en compte. Els 28 centres genètics a Alemanya coordina 500 investigadors. Aquests centres reben els diagnòstic i donen les indicacions a seguir als metges per a cada pacient, per això és clau tenir un diagnòstic afinat per fer el tractament correcte. Les teràpies personalitzades permetran incrementar l’esperança de vida....estem a les beceroles.

En el càncer de mama, el Centre Oncològic de Dresde és pionera en les teràpies personalitzades amb equip pluridisciplinar per cada pacient. Les teràpies personalitzades permeten que el pacient visqui substancialment més enllà de la mitja...a Alemanya el 40% dels pacients no és tractat en centres oncològics específics.

La consciència que estem davant d’un canvi és gràcies a la AI que permetrà accelerar el processos terapèutics: permetran “llegir” amb exactitud la proteïna i fer una vacuna específica sense danys col·laterals. La comprensió de la proteïna i les seves característiques són el sant Graal de la lluita contra el càncer i fins fa relativament poc era extremadament penós el seu càlcul. La vacuna del covid es va poder desenvolupar tant ràpidament per que es va poder desentrellar com era la proteïna del  virus del covid.

Des de 2019 Biontech treballa amb la empresa britànica Instaeep amb 240 treballadors, especialista en AI i adquirida a 2023 per 410M€ i accions de la pròpia Biontech. Amb aquesta adquisició poden triar quina és la millor molècula -de centenars- per un tractament. No es pot desenvolupar una teràpia individualitzada sinó hi ha algoritmes: cada mostra tumoral genera 4 terabytes d’informarció i cap humà és capaç d’analitzar-la. Això és core-business de Biontech: els models matemàtics permetran calcular la biologia humana fins l’últim detall.

Biontech

Segons els fundadors de Biontech estem davant d’una revolució del coneixement: l’espiral d’avenços conjuntament  lligat a la AI i les dades de milers de pacients permetran aquest canvi.  La vacuna del covid és una gran fita, en comptes d’una dècada es va desenvolupar en un any seguint les tècniques de mRNA. Biontech no estava especialitzat en virus sinó en càncer i especialment  en teràpies immunitària.

Biontech ha facturat més de  35.000M€ amb el Covid amb uns marges superiors al 50%...feu números, els beneficis són de 20.000M€ entre 2021 i 2022. Era el moment de vendre fer un cash out i dedicar-se prendre el sol en una illa grega. No van seguir l’exemple de Seagen, start up venuda a  Pfizer per 43.000M$.

En aquest dos últims anys, Biontech ha pogut fer el que havia somiat amb els calers que guanyat del covid. Ha posat 2.000M$ per fer un parteneriat amb una empresa xinesa Duality Bio per desenvolupar un teràpia ADC, que ataca directament a les cèl·lules tumorals. Desenes de companyies treballen en 100 medicaments basats en aquesta tecnologia. En 5 o 6 anys es pot substituir la quimioteràpia.

L’ADC conjuntament amb la mRNA es pot evitar que les cèl·lules tumorals que queden imperceptibles després d’una extirpació es puguin reproduir i fer metàstasis.  Biontech està desenvolupant un fàrmac BNT122 cojuntament amb Genetech, una filial de Roche per eliminar cèl·lules tumorals després de la intervenció en el càncer intestinal i acabar amb el watchful waiting: si el tumor tornava a reproduir, no hi havia solució. Amb el fàrmac allarguen i retarden l’aparició de cèl·lules tumorals.

Amb l’ampliació de la capacitat de càlcul es pot saber quina proteïna té exactament les cèl·lules tumorals i com varien respecte les cèl·lules normals.  Fins a 20 trets identificats per cada cèl·lula tumoral, els Neoantigens, que permet fer una vacuna específica per cada pacient per que el sistema immunitari les ataqui. Biontech intenten aplicar aquest principis amb el càncer de pàncreas on les cèl·lules tumorals són molt efectives i a més és molt rendible ja que és l’únic tractament possible. Un estudi en 16 pacients operats de càncer de pàncreas van rebre la vacuna BNT122 conjuntament amb la quimioteràpia no han recaigut en 18 mesos i això que en 6 mesos tornava a sortir el tumor en un 90% dels casos.

Amb 40 estudis clínics en marxa, l’acció no ha parat de baixa des de la implosió de les vacunes contra el virus del covid, però a partir de 2026 s’esperen les primers autoritzacions. Malgrat tot, ja estan construint LITERALMENT les fàbriques per produir els fàrmacs en massa començant pel BNT122 amb 700 treballadors. El que han après per muntar fàbriques en temps record per produir la vacuna contra el covid ara ho apliquen pels fàrmacs contra el càncer, però personalitzat entre 4 i 6 setmanes tens la teva vacuna específica en funció dels 20 Neoantigens analitzats. Tenen capacitat per 10.000 vacunes anuals.

Els pacients de càncer de testicles tractats amb la BNT211 han reduït els seus tumors o s’han curat un 38% segons l’estudi presentat en un Congrés de Madrid. La EMA ha donat prioritat a BNT211 però dos terços dels estudis clínics fracassen a la tercera fase quan s’escala el nombre de pacients a centeners o milers de pacients i es compara amb les altres teràpies. Les causes són els errors en les dosis, efectes secundaris...No és tant senzill. Amics. i a més a més, cal una dimensió de calers que no hi ha masses players amb capacitat per desenvolupar un teràpia.

En fi, veneu accions de Grifols i compreu Biontech 😉.

 

NOTA 0: Els tractaments són cars i han de ser cars si es vol guanyar la guerra i no només una batalla contra el càncer.

 

NOTA1: Te lògica combinar la teràpia després d’una operació o amb la quimio. Els sistemes tradicionals com la operació o bé la radioteràpia han avançat gràcies a la AI, cada cop són més precises igual que la quimio. Cada cop s’està posant més èmfasis en reduir els temps de portar un tractament al mercat i això és gràcies a la unificació de la informació dels diversos centres oncològics alemanys.

 

Nota2 : Els dos investigadors de Biontech casats des de fa 22 anys es divideixen els papers entre business i ciència. La part científica només llegeix “papers” originals...fonts primàries. Quan entra en un tema, rasca, res de superficialitat: quan als noranta va començar la estadística a introduir-se en la biotecnologia es va posar a estudia matemàtiques. I ara mateix, amb la AI es posa a programa algoritmes en el seu temps lliure. El Cinto recordava que Luis Angel Rojo li havia dit que es necessita un cert grau d’obsessió per portar una investigació a bon port.

Al 2001 van crear la seva companyia amb una teràpia immunitària contra el càncer d'estómac , Gaymed, una spin off de la Universitat de Mainz amb el mateixos papers un a fer de científic i l’altra al business. Aquest equilibri és clau en una empresa. I van desenvolupar una teràpia jugant al tot o res, sense calers, treballadors ni algoritmes. Això si, el càncer d’estómac afectava un bon nombre de gent i la mortalitat era elevada condició necessària per ser rendible.

Amb els primers assajos clínics van cridar l’atenció del món acadèmic i de l’empresa japonesa Astellas que la va comprar per 500M$ amb una prima de 1.000M$ si el fàrmac superava la fase III. I van reduir el risc de mort en un 23% i es va autoritzar la seva comercialització aquest estiu ( Zolbetuximab).

Després d’això es van posar al despatx un gràfic amb els càncers i els índex de supervivència al cap de 5 anys. Després van començar a aparèixer noves teràpies i la línia es feia mes plana...Aquesta revolució de que parlen la veuen molts científics. Les cèl·lules Car-T o bé el mRNA tenen per objectiu enfortir el sistema immunitari però ha d’estar combinat amb altres teràpies ja que les cèl·lules cancerígenes són espavilades i muten molt de pressa.

NOTA3: Per Biontech major competència representen majors avenços per arribar a estandarditzar una teràpia. Els britànics han permès accelerar els assajos clínics amb la qual cosa Biontech ha tancat un acord per fer estudis de teràpies personalitzades amb 10.000 pacients britànics fins a 2030. Quan li pregunten per què no ho fan a Alemanya....calla.

Nota 4: Els inversors que fan posar els calers a Biontech van ser exclusivament dos empresaris del sector Hexa AG. S’espera que amb l’èxit de Biontech comenci a generar-se el cercle virtuós de la innovació per que els grans competidors de Biontech no són alemanys sinó la suïssa Roche o bé la britànica Meyers Squibb o bé Moderna que fa temps que treballa amb la tecnologia m RNA.