Segons el Vicepresident del IWF,
les previsions econòmiques mundials estan cada cop més ennuvolades. Interpel·lava
als governs i Bancs Centrals de no fer tot el seguiment del tot acurat per
anticipar-se a una futura crisis econòmica. Això no passarà a Alemanya malgrat
els últims articles que apareixen a la premsa espanyola sobre el desgast de la
locomotora europea.
La incertesa i la Balança
de Pagaments
Tant la Borsa com les previsions
de creixement són pitjors que 2018. El DAX ha perdut un 20% durant el 2018 i el
Dow Jones també ha quedat en negatiu: la pujada dels tipus per part de la FED
durant el Nadal ha situat les economies emergents en alerta, estan fortament
endeutades i qualsevol variació en els tipus implica un pagament més alt
d’interessos i inestabilitat.
Brèxit, tou o dur, és un llast
pel creixement tant britànic com Europeu: toca empreses i processos productius,
calen mesures d’ajust i finalment el clima d’inseguretat afecta al consum. La
bomba per això la tenim a Italia i un govern no gaire fiable.
En un país fortament depenent de
les exportacions de mercaderies i menys de serveis, la incertesa afecta
negativament. Malgrat tot, el tancament de 2018 ha anat prou bé , Alemanya té
un superàvit de la Balança per Compte de Corrent de 294.000M$ - 7,4% del PIB molt per sobre del que marca
la UE com a perillós per l’estabilitat - i encapçala la llista per tercer any
consecutiu amb un xifra superior a la
suma del superàvit de Japó i Rússia junts i molt per davant del següent país.
Molt de rotllo amb el Trump, però Estats Units és el primer país d’on treuen
benefici les empreses alemanyes amb 445.000M$ (!). A la Xina per contra s’han reduït
les exportacions i han augmentat les importacions. Les transferències de
capital per compensar el superàvit van
que volen 😉.
Turbulències a la vista
La incertesa mundial va propiciar
la revisió de la previsió de creixement pel 2018 del 2,2% al 1,5% del PIB. Per
aquest any 2019 , l’IFO Institut situa el PIB en el 1,1% i el govern en el 1%.
A principis de 2017, les previsions també es van ennegrir però l’economia a
continuat la seva expansió, després de 9 anys de creixement, hom es pregunta si
ha arribat a la fi, encara que possiblement podrem aprofitar un bon estiuet de
Sant Martí durant el 2019. El tercer trimestre alemany mostrava un
caiguda significativa del 0,2% respecte el trimestre anterior, sobretot pels problemes de la indústria
automobilística alemanya buscant l’encaix dels seus estàndards després de l’escàndol
de les emissions, més els colls d’ampolla logístics pel baix nivell d’aigua al Rin durant aquest estiu - M’encanten
aquests tipus d’explicacions ex post per que si no e vero, e ben trovato - . El quart trimestre ha tancat un creixement 0% respecte el trimestre anterior. De moment no estem en recessió.
És difícil que alemanya entri en recessió, la demanda
interna tira, hi ha records d’ocupació i els salaris pugen, en conseqüència el
consum augmenta. Les empreses també estan invertint malgrat les turbulències i
ampliant la seva capacitat de producció. Cal afegir que l’Estat a contribuït a
una Demanda estable: ha descarregat 15.000M€ en impostos i ha augmentat les
transferències a Ajuntaments i Länder en una molt tímida política fiscal
expansiva.
L’evolució del Euro-Dòlar pot afavorir les exportacions
alemanyes... El gran problema de les previsions que mai hom sap quin
esdeveniment desencadenarà la crisis però de moment l’Economia alemanya no
genera incerteses en aquest aspecte. Alemanya tira. Els indicadors avançats de
l’economia ( cotxes, stocks....) mostren que la probabilitat de recessió augmenta
però estem lluny d’una recessió. En termes de mobilitat, estem en un semàfor verd-taronja.
La Política Econòmica
en el punt de mira
Els governs tenen menys marge de
maniobra en la mesura que han encara han de lluitar amb les conseqüències de la
última recessió: tant a França com als USA, el nivell d’endeutament és del 100%
del PIB i no parlem del Banc Central Europeu i els tipus baixos: una nova
crisis deixaria el BCE sense marge opcions, malgrat el final de la compra
de deute. Els tipus estan a zero i Draghi ha anunciat que a partir de la tardor
de 2019 els tipus d'interès poden pujar. Si
apareix una nova crisis només té marge de maniobra per comprar deute - però no per baixar el tipus - i això significaria
la guerra oberta amb el Bundesbank, que observa aquestes polítiques com inflacionàries
al igual que promou l’equilibri pressupostari per part dels governs europeus.
Les possibles mesures econòmiques
que contempla el Finanzministerium per
fer front a una possible crisis són la reducció d’impostos, especialment a les
empreses, amb amortitzacions accelerades per estimular la inversió. Aquesta
seria la mesura de política econòmica més a curt termini i amb un impacte
immediat. Per les famílies reducció de l’impost sobre la renda per millorar el
consum i mantenir la demanda...Es compta en 1% del PIB entre 17.000 i 35.000M€.
DE MOMENT LA COSA TIRA!!!!!
NOTA1: Aquí teniu el quadre macro de l'economia alemanya
