Armin Laschet per Bundeskanzler

 

El rotllo dels dos últims articles és degut a que estic pintant un quadre - polític - sobre el moment actual que viu la CDU-CSU i el final de l’era Merkel: primer els escàndols de corrupció i després la pèssima gestió de la crisis del COVID. Amb aquest últim capítol, explico els equilibris interns per designar Armin Laschet com a candidat a Bundeskanzler, un acte de maduresa política de la CDU, per que les tensions entre baronies territorials, grup parlamentari i bases del partit han estat fortes. Demostra que la CDU és un partit seriós i fiable a 6 mesos de les eleccions i que no s’ha deixat endur per les enquestes o la última declaració. Santiago Carrillo deia que els partits han de menstruar de tant en tant i la situació creada tenia tots els elements per acabar amb una bona jaquetada d’òsties però no ha estat així i crec que la decisió de designar a Armin Laschet com a candidat és correcte. A més, sospito que a en Schäuble li interessa un Bundeskanzler  més manegable i/o integrador que Markus Söder 😉.

 

Diumenge 11 d'Abril

Markus Söder, Ministerpräsidentde la CSU a Bayer i líder de la gestió de la pandèmia a Alemanya es presenta a la roda de premsa, donant tot el suport a la candidatura de Laschet però posant-se al servei de la CDU ja que un 72% dels votants de la CDU el prefereix amb ell en comptes de Laschet.

 

Dilluns Executiva de la CDU

I comença la reunió: Laschet seu al costat de Merkel i els altres 20 membres de l’executiva. Obre la ronda d'intervencions dient que no és possible que una colla de descamisats com Die Grüne escullin abans el seu candidat que la CDU, les enquestes poden canviar i es postula com a candidat fiable pels valors de la Unió i per Europa(!). Després de 10 minuts de discurs pregunta: Què penseu vosaltres?

Al senat romà, el més vell és l’últim en parlar, però és Schäuble qui pren la paraula i es mostra d’acord amb els arguments de Laschet. També carrega contra la CSU, el Bundeskanzler ha de ser la CDU: això no va de qui pot guanyar les eleccions sinó de qui és el Bundeskanzler que necessita alemanya.

Les intervencions restants són de suport a Laschet, inclús d’algun enemic confés com Norbert Röttgen, ja que ningú vol fer esclatar la bomba posant en qüestió a un secretari general escollit fa un parell de mesos. Tampoc ningú vol posar en risc la seva carrera.  Röttgen senyala que si perdem les eleccions, el mapa de partits pot quedar trasbalsat amb un alça de l’Alternative für Deutschland. Schäuble respon: per això necessitem lideratge i no populisme.

Fins i tot, els tebis es posicionen a favor de Laschet - malgrat la pressió del Grup parlamentari -  de les bases del partit i les enquestes. A les 10h del matí apareix el primer Twitt de suport a Söder per tal forçar un decisió de l’executiva: la militància de la CDU de Berlin s’ha mostrat obertament a favor de Söder. La ministra de cultura pren la paraula per mostrar-se a favor de Laschet però afirma que s’ha d’escoltar a les bases.  Molts es troben en aquesta posició, els militants estan favor de Söder però no s’atreveixen, a la reunió de l’executiva, a contradir obertament la candidatura de Laschet. Només el Ministerpräsident de Holstein es mostra obertament a favor de Söder.  

Un membre de l'executiva interpel·la a Merkel: seré estrictament neutral.

A la roda de premsa posterior, Laschet surt clarament reforçat, l’executiva de la CDU s’ha mostrat obertament a favor de Laschet i aquest parla ja com a candidat.

 

Per la tarda, l’executiva de la CSU

A les 15hores es reuneix l’executiva de la CSU. Söder esta furiós contra aquells que minimitzen la importància de les enquestes. No coneix ningú que hagi passat del fang a tocar el cel. La base electoral de la CDU-CSU és el 20%, a partir d’aquí el candidat ha de mobilitzar l’electorat.

El cap de les joventuts de la CSU agafa la paraula: no hi ha cap garantia que el terra de la CDU-CSU sigui el 25% i rep aplaudiments de tothom. A la ronda de paraules, ningú posa en dubte la ideonitat del nostre candidat. Söder se sent fort i així apareix a la premsa. Demà toca reunió al grup parlamentari, allí es veuran les cares.

 

Dimarts, grup parlamentari

Molts diputats de la CDU estan emprenyats per com ha anat la seva executiva, creuen que qui ha de decidir la candidatura és el grup parlamentari i  comencen a aparèixer llistes: Baden 14 per Söder, 6 per Laschet, Niedersachsen 9 per Söder i 7 per Laschet... Els partidaris de Laschet no fan gaire cas, donen a Laschet com a candidat a Bundeskanzler. Alguna cosa s’està coent al grup parlamentari - són els més interessats a un canvi de candidat per mantenir el càrrec -.

La reunió clau es produeix al Reichstag, tres llocs buits separen en Laschet de Söder. Tot recorda a 1980, quan Albrecht de la CDU i Franz Joseph Strauss de la CSU no es van posar d’acord i el grup parlamentari va decantar-se per Strauss. Error per que va sortir escollit Helmut Schmidt. Comença Laschet. Afirma que la CDU-CSU no necessita un One-Man-Show, després critica a Söder per arribar a un acord amb Die Grüne sobre el tema ecològic, més enllà dels postulats de la CDU.

Söder contrataca, li retreu les enquestes negatives i, afirma que el diputats han d’assegurar-se la reelecció amb el millor candidat. Traducció: potser no m’estimeu però jo us garantitzo la cadira.

Després comença la ronda d’intervencions. En un tres i no res 8 diputats de la CDU es posicionen a favor de Söder, sense sentir cap suport a Laschet. Tots argumenten, com a la seva circumscripció, tothom dona suport a Söder.  Fins que arriba una diputada i demana que el grup parlamentari voti el futur candidat, ningú aplaudeix, però la proposta està sobre la taula. Hi ha moltes intervencions i algunes molt dures. Laschet aguanta el tipus. Apareixen 6 intervencions a favor de Laschet però el debat és profundament humiliant per un President de la CDU acabat d’escollir i perfectament legitimat, mentre que Söder apareix com un trepa i no com l’amic dels esquirols que vol projectar.

 

Entreacte setmanal

Frederich Merz, competidor a la Presidència de la CDU i delfí de Schäuble, dona suport explícit a Laschet. És la única declaració de suport, la resta silenci. Es mouen els fils per darrera via telefonades per calibrar el suport a cada candidat. Per Söder, la pilota està a la teulada de la CDU, el missatge ha quedat claríssim a la reunió del grup parlamentari i espera que hi hagi una reacció en cadena a favor seu. La gent de Laschet per contra, no fa gaire, creuen que Söder menysté el procés d’elecció i els òrgans de govern de la  CDU. Un populista vaja. Söder contempla els partits com una antigualla dels anys 50 mentre governa a base d’enquestes, mentre Laschet representa l’establishment del partit. Tothom té al cap a Macron.  En fi, no sabria definir que és pitjor....segurament el primer i el seu concepte de democràcia moderna, clamant per la participació de les bases del partit i les enquestes de popularitat.

Aquí salta la declaració del cap de les joventuts de la CDU a favor de Söder malgrat que durant l’executiva del partit s’havia mostrat lleial a Laschet. El paio s’ha dedicat a buscar suports per Söder dintre de la CDU, es diu que compta amb 12 landesverband. El Ministerpräsident de Holstein dient que la CDU ja s’ha pronunciat i que Söder s’havia compromès a acceptar Laschet com a candidat i que havia de mantenir la seva paraula.

 

Reunió “secreta” al Reichstag diumenge a la nit

El secretari general de la CDU demana a Schäuble que faci de mediador i s’organitza un reunió de 7 homes al Bundestag diumenge per la tarda. Söder, el Secretari General de CSU i el cap del grup parlamentari de la CSU i per la banda de la CDU, Schäuble, Laschet, Bouffier – Ministerpräsident de Hesse -  i els secretari general de la CDU. La reunió comença a les 23hores de diumenge. Schäuble comença la reunió amb una nota d’humor: com a home d’edat avançada  a les 23hores, hauria d’estar dormint però, per aquesta reunió, he fet una excepció. No tothom comparteix el seu sentit del humor, ni la seva intermediació. Segueix, diu que l’elecció de Söder suposaria un dany immens per la CDU i això no ajudaria a guanyar eleccions futures. Laschet li diu directament a Söder que amb ell de candidat perdem  les eleccions, polaritzaria la campanya, es necessita política europea i convenciment per afrontar reptes futurs – traducció: ets trepa-. Laschet sap que el dintre de grup parlamentari s’estan recollint signatures contra ell però que això danya la democràcia representativa. En alguns mitjans es comenta que Schäuble hauria advertit – amenaçat?- a Laschet, sense candidatura esta liquidat com a President de la CDU. Això no se sap però és força probable. 

Söder diu que si surt Laschet, ell estarà al seu costat. Laschet calla però després sosté no donarà suport a una candidatura que es passa pel forro a la cupula de la CDU. El cap del grup parlamentari de la CSU diu que l’elecció de candidat ha de passar pel grup parlamentari si o si. Ni Schäuble ni Laschet poden permetre això, saben que Söder té majoria i destruiria internament la CDU.

A l’executiva de dilluns de la CDU es dona suport a Laschet. Söder ho deixa. Merkel durant la votació de la CDU, s’absté.

 

NOTA1: Si quan van escollir la candidata de Die Grüne, Annalena Baerbock, Die Grüne va superar la CDU per primera vegada a les enquestes ara mateix, la CDU ha tornat a avantatjar-los aquesta setmana.

NOTA2 El grup parlamentari té força. Al 2017 va ser el grup parlamentari que va forçar la cúpula del SPD a pactar la gran coalició en contra de la direcció.

NOTA3: En fi, com menys militants major desconnexió entre societat i partit, més divergents poden ser els gustos d’un i altre...Només cal mirar el SPD on els dos secretaris generals acabats d’escollir han deixat pas a Olaf Scholz com a candidat reconeixent les seves limitacions. En fi, la dinàmica de la CDU no ha acabat per dinamitar el sistema de partits com a França.  

NOTA4: El perfil d’ Armin Laschet

Laschet per contra es veu més escolanet però va guanyar les eleccions a un feu històric del SPD i el Land més poblat d’Alemanya, això si gràcies als errors garrafals del SPD – política d’educació de Hannelore Kraft. El màxim actiu de Laschet és no cagar-la gaire. De fet, en la seva història hi ha forces derrotes, al 1998 va perdre la seva acta diputat de la seva circumscripció i va haver de marxar a Europa, al 2005 entra com a Conseller de Transport per 5 anys després està a l’oposició. Aquí va voler esdevenir cap del grup parlamentari i va perdre, després va voler se candidat al Land per la CDU i va perdre i finalment per eliminació va arribar a MinisterPräsident. No és el més llest ni el més fort per que és el que més aguanta les derrotes. El Rocky Balboa de la política alemanya. És un Rajoy, ha desenvolupat una corassa on tant se li enfot el que pensin els altres, especialment la premsa, es tracta de resistir: va passar amb la política d’immigració de Merkel  i també amb la pandèmia.

Laschet viu en una casa adossada a Aquisgrà, a la frontera amb Holanda i Bèlgica, pare miner i després mestre amb tres fills. De jove Laschet es va implicar en els cercles catòlics. A la cor de l’església va conèixer la seva dona. A part dels seus estudis a Bonn i München en prou feines s’ha mogut uns quilometres del seu centre de residència. Abans de la irrupció de la pandèmia, Laschet representava la continuació de Merkel amb un estil molt similar. La pandèmia era una oportunitat com a líder del Bundes més poblat de brillar i no ho ha fet pas. A part de la crisis del refugiats i de la Pandèmia, l’estil de govern de Merkel i Laschet és similar, evitar temes incomodes, i només posicionar-se fins que no hi hagi una clara tendència dintre de l’opinió pública. No és un paio d’acció, no polaritza però tampoc actua.

Tots els sondejos li anaven en contra durant l’elecció de President de la CDU, tothom li deia que no es presentés i a la segona ronda va treure 521 contre els 466 de Merz. El tercer en disputa Röttgen va treure 224 vots i li ha fotut la plaça a Frederich Merz.

Després de les votacions els tres candidats es van posar a pactar. Merz “ofereix” la cartera d’Economia a Laschet, sabent que Merkel no volia fer reforma de gabinet en els 8 mesos que resten fins a les eleccions.  El que ha perdut li marca l’agenda al guanyador. A Merz no li passava pel cap perdre les eleccions internes dintre de la Unió. La victòria de Laschet  a llarg termini es basa en la seva capacitat per agregar a Merz dintre del partit i evitar que monti una rebel·lió. Merz no té res a perdre. Per això Merz, li diu a Laschet que entri en el govern de Merkel, sinó no li garanteix el suport intern. Laschet ha aconseguit el suport de Schäubel i Merz....Merkel crec que es decantava per Söder.

 

Els pringats: Autònoms i Startup's

 

En Bricall definia el concepte de ciutadania com la proximitat de l’Estat amb el seus ciutadans....Aquest país on tothom es tira els plats pel cap és difícil que hom tingui algun afecte per l’Estat i més amb la política de titulars de premsa i telèfon mòbil que es porta a terme durant la crisis. Aquí és on es veu el mal que han fet sèries de televisió tipus House of Cards, Joc de Trons i coses així....En comptes de construir cap amunt es passen el dia portant totxos d’una banda a l’altra. Menys mal que estem prop de França, i això que sóc germanòfil.

 

Els pringats número 1: Autònoms.

Els autònoms són els que més penjats s’han quedat. En moltes ocasions els seus ingressos s’han evaporat.  Els polítics de seguida van aparèixer per la tele afirmant amb vehemència que no deixarien a ningú penjat i van atorgar 50.000M€ de subsidis per  treballadors autònoms. Però tal com entra els calers a les butxaques dels autònoms, només es pot utilitzar si va destinada a cobrir els costos de l’empresa i no a despeses corrents l’autònom com per exemple menjar. Una part significativa d’autònoms no ha rascat i això que el Bund té ganes de gastar, però els problemes són els de sempre: dret administratiu i la jungla burocràtica, ineficiència dels Länder i buits legals.  I El que és pitjor, l’administració se’n adona que els diners no arriben on han d’arribar....i no canvien els procediments. Només 13.800M€ dels 50.000M€ dels autònoms s’ha alliberat. A sobre, una part important s’ha de retornar però ningú sap molt bé com.

El confinament ha afectat el 59% dels autònoms a nivell d’ingressos mentre que els treballadors assalariats només un 15%. I un 50% dels autònoms afectats només té tresoreria pels pròxims tres mesos – veritat estadística-. O sigui que durant els pròxims mesos, molts negocis faran fallida, per si no ho sabíeu. A Alemanya hi ha 1,7M de petites empreses sense treballadors amb vendes totals de 287.000M€ i per tant si desapareixen moltes d’aquestes empreses, l’economia alemanya per dinamisme futur.

En els últims mesos, els requisits per accedir a l’ajuda fins i tot s’ha endurit. Fins a 9.000 euros poden rebre els autònoms pels pròxims tres mesos ràpid i sense burocràcia va dir el ministre i les sol·licituds  les gestionen els Länder  - i no el govern central 😉. Els Länder van rebre 1M de sol·licituds i les van fer front juntament amb les queixes per no poder utilitzar les ajudes per  despeses privades com lloguers, menjar o el que sigui. Els consellers de finances dels  Länder envien una carta a Olaf Scholz i Peter Altmaier per permetre obrir les ajudes a les despeses personals i aquest s’hi neguen: qui vulgui subvencionar les despeses personals que ho faci del seu pressupost.

Nordrhein-Westfalia permet 2.000 euros, Hamburg 2.500 i Baden Württemberg 1180€ al mes, però en la majoria de Länder no es permet la despesa personal en les ajudes a autònoms. A partir de juny, el Bund va endurir les sol·licituds de subsidi: només autònoms que tinguessin pèrdues superiors al 60% de la seva renda i la sol·licitud la presenta el gestor per demostrar-ho – això si, cobrant una pasta -. En fi, dels 25.000M previstos només han arribat 41M€ per aquesta via.

El govern alemany, el Bund, té lobbistes per tot arreu: sindicats, grans corporacions... però els autònoms en prou feines poden fer sentir la seva veu.  En fi, ni els entenen ni els volen entendre i des del Bund sostenen que tingui problemes.....als serveis socials, el Hartz IV.

El Ministeri de Benestar Social (SPD) durant el més de març va aturar les comprovacions de patrimoni per les sol·licituds del Hartz IV per que  ningú es mengés els estalvis de la jubilació i el patrimoni per causa de la pandèmia... Fins i tot, s’ha renunciat a recuperar els diners encara que pugi la renda, però quan els autònoms s’enfronten a la burocràcia es troben de tot i en molts casos amb un patrimoni superior a 60.000€ et neguen l’ajuda. Val a dir que els 60.000 euros no compten els fons de pensions. Les pròximes setmanes aquest 60.000 s’ampliaran amb 8.000 per cada any com autònom.

Fins i tot els anglesos s’ho han muntat millor, el govern britànic paga mensual el 80% del que hagin declarat els últims tres anys amb un màxim de 2.800 euros i sempre que el IRPF sigui inferior a 55.000 euros al IRPF de 2019. Així no es discrimina els autònoms dels assalariats.

 

Els altres pringats: les startups

En fi, uns altres que estan subrepresentats, empreses de videjocs, marketplaces i apps....i tots necessiten capital.

Les inversions en startup’s representen el 0,048% del producte interior brut, molt per darrera de França, Gran Bretanya o Suïssa. Els representats polítics també van dir que no deixarien a ningú penjat i invertirien 2.000M€ a través del Corona Matching Fazilität (CMF), un fons gestionat per un filial del KfW, el ICO alemany. Aquesta mesura es fonamentava en que l’Estat no decidia on anaven els calers, sinó on els inversors, ja que només aquest podien sol·licitar els fons.

La mortalitat de startups tant esperada durant aquest mesos no s’ha produït però no gràcies a les polítiques públiques, si no per que ja anaven amb una sabata i una espardenya i continuen igual. Macron i la seva Start-up Nation rep cada any als representants de l’economia digital i impulsa l’ecosistema fotent calers als fons i permetent vises per atraure talent i tot sense gravar la vinculació de treballadors clau a l’empresa, les stock options. Els nous estudis sobre digitalització mostren que Alemanya perd competitivitat a favor de França.

En el fons d’inversió de més de 50M€ en prou feines hi ha alemanys, la majoria són asiàtics o bé americans, per això s’impulsa que els inversor institucionals puguin invertir en startups i la feina de l’Estat era de crear les condicions per que això succeís a través de la creació d’un fons de fons de 10.000M€ a aportar en 10 anys. Els diners estatals entren en deute subordinat i els privats en accions. Aquest era el programa que hi havia per startups a novembre de 2019.

La pandèmia s’ha endut per davant tots aquest plans i s’ha articulat des del KfW, el ICO alemany la injecció de diners de 1.200M€ en els fons de capital risc alemanys. Va una mica lent....fins ara s’hi han acollit 11 firmes de capital risc. Teòricament 375M€ per repartir en 200 startups però ara mateix els fons que han passat pel notari només són tres i la maquinaria es va engegar al Agost, quatre mesos després del anunci.

A part de la  lentitud i la falta d’incentius dels fons de capital risc a acollir-se al diner públic, les reticències es basen en que el reporting, comissions reduïdes i la responsabilitat recauen sobre el fons...Alguns fons experimentats han passat del KfW.

L’altre instrument al que es poden acollir els unicornis alemanys és el fons d’Estabilitat Econòmica tal com ha fet Lufthansa. El tema és que de moment cap startups a rascat res, ja que l’Estat demana una valoració PricewaterHouseCoopers i aquest ha penjat un formulari ple d’errors per sol·licitar la valoració. Els del Bundeswirtschaftministerium ja busquen un altre auditor.  En fi, ningú vol ser l’últim idiota per que una startup equival a risc i ningú vol tenir sorra a les mans..

UN POST DEDICAT AL CECORE!

 

NOTA1: 5 dels 12 unicorns alemanys, amb valoracions de més de 1.000M€ han sorgit durant el 2019. La llista global d’Unicornis 😉.

https://www.cbinsights.com/research-unicorn-companies

 

NOTA2: Aquesta setmana el Spiegel porta una entrevista a una experta en Administració Pública sobre el sistema federal Alemany. Hi ha hagut estires i arronses, prohibicions en llocs i permissivitat en altres, tensió entre el Bund i els Länder. Per exemple, l’obligació de portar mascareta és una cosa dels Länder i la Merkel no s’hi ha ficat. Defensa que des de un comandament centralitzat es poden prendre decisions equivocades nefastes per tothom. El Federalisme és una espècie de prova i error i una mostra de lentitud que evita errors de precipitació. I una mica de competència els fa espavilar.

 

 

 

 

How to pay for the war....no no Coronacrisis

El govern alemany està preparant les mesures Post-Covid, una bona oportunitat per engegar reformes profundes. Bàsicament a l’espera de l’anunci oficial, les mesures de política econòmica es basen en quatre punts.

1/ Empreses i treballadors: mesures destinades a millorar la liquidesa de les empreses, la clau de volta de les empreses ja que és la raó última del seu decés: es pot ser insolvent, tenir liquiditat i funcionar – només cal veure la quantitat d’empreses zombies. La proposició a la inversa no funciona: si ets solvent i no tens liquiditat....estàs mort-. La mesura estrella és allargar els pagaments pel treball parcial a les empreses d’un any a dos anys. De fet és pagar part de la nòmina als treballadors sense que desconnectin de l’empresa. És la mesura més quantiosa a nivell de pressupost.

Després venen les mesures per petites empreses i autònoms, especialment pels sectors més afectades, turisme, restauració, fires, events...50.000M€. La cultura té també el seu trosset amb un impuls per la digitalització d’actes culturals i formes alternatives per fer viral la cultura en temps del COVID. 

2/ Suport a la demanda: 300 euros com a un bonus per cada fill com a pagament extra pel Coronavirus. Així, per cada nen. També es buscar alleugerir les llars del pagament dels impostos sobre energia renovable inclosos dintre de la factura de llum. NOVETAT: El IVA passa del 19% al 16% a partir de juliol fins a 31 de desembre de 2020. A consumir, que el món s'acaba!

3 / Estímuls a la inversió: aplicació de mètode de regressiu d’amortització que estava prohibit des de 2010 per reduir el pagament de l’impost de societats de les empreses. És a dir, les empreses poden amortitzar més per la inversió realitzada i desgravar a l’impost. Igualment, el llindar de l’amortització directe de 800euros per la comprar de béns d’inversió passa a ser de 1.000 euros.  També permet als autònoms tributar com S.L. ja que el gravamen és més baix per S.L. que per autònoms. També es busquen mesures per fer més flexibles els concursos de creditors.

4/ Aprofintant l’avinentesa, aprofitar per impulsar la  digitalització, mobilitat sostenible amb l’ampliació dels punts de recàrrega i el inversions a la xarxa ferroviària (han fet una ampliació de capital a la Deutsche Bahn de 5.000M€). Impulsar el canvi energètic i la digitalització amb deduccions fiscals generoses. Es vol construir la nova xarxa de telefonia mòbil.  També impuls a l’economia del hidrogen via inversions ens plantes electrosis com subvencions a vehicles impulsats amb hidrogen. I una mica, per les empreses biotech a veure si treuen la vacuna contra el COVID.

Què falta i  el que s’ha de decidir: prima per la compra de cotxes ecofriendly on tant Bayern (Audi), Niedersachsen ( VW) o bé Baden ( Daimler) pressionen a favor. Això si, la subvenció per cotxes electrics s'ha doblat...6.000€ per l'adquisició d'un cotxe de 40.000€. També s’han de posar bases per ajudar als municipis, molt tocats sobretot per l’augment de la  despesa social. El BundesFinanzministerium mostra la resistència a baixar impostos de forma generalitzada, no fa res per baixar la pressió fiscal a les rendes mitjanes un dels efectes malsans del sistema tributari alemany ( la panxa del mig que li diuen), ni la desaparició del SOLI, el pagament a la renda de l’impost de solidaritat per la reunificació. La CDU li estirarà les orelles a la pròxima cimera de la Gran Coalició.

I qui paga la festa?

De moment, a Alemanya porten 350.000M€ gastats i 800.000M€ en garanties i el nou paquet del Finanzminister són 150.000M€ i tot amb una caiguda de la recaptació d’aquest 2020 en 100.000M€. Una pasta.

Tots els economistes alemanys, inclòs Hans Werner Sinn, estàn a favor d’endeutar-se  en proporcions estratosfèriques alhora de parar el cop. Ara bé, a la resposta de què fotem amb aquest deute, la falla torna a aparèixer. Per uns – Peter Bofinger – els diners són del monopoly i endavant les atxes. Si hi ha dificultats ja vindrà el BCE a fotre un cop demà. Pels altres,  domina el plantejament senyora Maria, no es pot gastar més del que s’ingressa i que per tant, els deutes s’han de tornar el més ràpid possible. S’oblida molts cops que la senyora Maria no té capacitat de crear diners i mentre que el BCE si. 

El volum del deute només és important en relació amb el creixement i la previsió per aquest any és que el PIB alemany caigui un 6-7% mentre que el següent pugi un altre 6-7% i per tant és possible que el pes del deute en relació al PIB variÏ dràsticament passant del 60 al 80 o 90%. Molts economistes alemanys sospiten que el creixement dels propers anys no serà al mateix que la dècada passada i que per tant, la cosa costarà de tornar: cada euro en la despesa pública s’analitzarà i s’acabaran les deduccions i txiringuitos financers. Bofinger insisteix, que el nivell de deute respecte al PIB estigui al 90% o al 110% és una discussió absurda en la mesura  que només és sostenible si els creditors creuen que es podran tornar els diners, els tipus segueixen baixos i finalment, el BCE apareix de “lender of the last resort” per apagar tots els focs. 

De fet el programa Pandemic Emergency Purchase Programme del BCE arriba als 750.000M€, resulta obvi que es fan trampes al solitari. Estem tots d’acord que s’ha d’intervenir però la portada del Economist de fa un parell de setmanes és inquietant.... Hi ha massa diners en circulació...avui arriba el DAX a 12.000 punts.