Es busquen emprenedors

El meu amic Cinto m'explica que el seu germà assessora emprenedors i li sorpren sempre que no tinguin ni idea de comptabilitat ni en vulguin tenir. És a dir, no volen saber si guanyen diners o no i l'explicació que hi dono és que bona part dels emprenedors no munten el negoci per guanyar diners sinó per fer quelcom amb la seva vida (i fer un jornalet per anar tirant). En èpoques de crisis augmenta l'impuls emprenedor com una sortida a l'atur.....a Alemanya passa tot el contrari.

 

Des del canvi de segle, HI HA POC ESPERIT EMPRENEDOR A ALEMANYA: al 2012 s'arriba al punt més baix de la sèrie amb un 1,50% de la població alemanya que es llença a muntar un empresa. El 2013 es tanca amb el 1,67% i representa  868.000 nous "autònoms" (mala traducció de SELBSTÄNDIG) dels quals només un 35% són a temps complet (sí, només uns 300.000). Els emprenedors reaccionan positivament al cicle econòmic (Pull-Factor) però en canvi un mercat de treball  com l'alemany  actua com a fre (Push Factor)....qui enceta un negoci si tens un contracte fix en una empresa que funciona?

Al 2014-2015  es preveu un increment del nombre d'emprenedors gràcies a la millora econòmica i l'estabilització del mercat de treball, és a dir, els emprenedors són qualitativament més forts ( major capital, idees clares, amb experiencia laboral prèvia....).

En busca del Apple alemany

Els nanos llestos del Silicon Valley somien en canviar el món, a Alemanya es dediquen al nínxol però els fot que en el camp de les Economía Digital siguin paisatge: no tenen cap empresa digital rellevant  global "made in Germany" (SAP es va crear al 1972). La capitalització bursátil de les Digital Big-5 (App, Google, Amazon, Facebook, Twitter) és equival a tot el DAX-30. I dintre de les 60 primeres Start-ups mundials només hi ha una d'alemanya.  De fet, els emprenedors digitals alemanys més famosos són Kim Dotcom, fundador de Megaupload tancada pel govern americà i el  Fabian Thylmann propietari de YouPorn i actualment empresonat.

Mentre als USA sorgeixen 200.000 startups digitals anuals a Alemanya només 5.000. Malgrat que això no sigui dramàtic ja que són models  molt diferents, el canvi tecnològic afectarà a la Mittelstand i a la gran empresa alemanya (automòbils d'Apple o Google entrant en sectors com Medicina, Energia...). L'estrategia a seguir´: la startups innoven, les Mittelstands inverteixien i la industria guanya mercat al món global....l'estratègia de les 3K ( Köpfe - caps- , Kapital, Kooperationen). Les Start Up's d'avui, les Mittlestands de demà.

Berlin

Berlin és el centre de les Start up's alemanyes encara que sembli increïble, els baixos lloguers (200-300 euros/habitació amb TOTS els suministres pagats) fa que tots el joves europeus - especialment del sud d'europa- vagin a passar-ho bé. Ningú parla alemany, tothom crea start ups encara que no facturin res ( fracassar fins i tot serveix per lligar) i s'ho passen de por als clubs de la ciutat - en diuen networking -. En definitiva....gent jove, pà tou.

Malgrat tot, Berlin és la seu de Rocket Internet (Zalando) que va sortir a Borsa durant el 2014, Soundcloud, Wooga, Delivery Hero, HelloFresh o Tirendo i segons un estudi d'Ernst&Young, Berlin se situa per darrera de Londres en deals tancats entre Start up's i inversors privats 145 ( Londres 187, París 66 i la quarta és Barcelona amb 39 per davant de München amb 32) a setembre de 2014. Anant a Goethe: de la quantitat també en surt qualitat encara que només sigui per precipitació estadística, encara que a Berlin faltin venture capitals d'alta volada. Si vols pasta de veritat, agafa un vol.
 

Altres pols

Encara que Google obri el seu campus a Berlin, a München té contractats 300 enginyers que treballen per ell. Les empreses de High-Tech alemanyes es funden a München on hi ha Venture Capitals amb trams d'inversió més alts que a Berlin i es focalitza en negocis B2B ja que és la  seu de 6 grans empreses del DAX. Malgrat els alts preus dels lloguers és ideal per fer créixer les empreses, mentre a Berlin les creen - o especulen -.

A Hamburg també s'han creat 300 Start up's l'últim any i l'existència de "diner vell" actua com a palanca per desenvolupar i fer créixer negocis que Berlin només llença. Nord-Rhein Westfalia - Köln -  també espabilen.

 

Venture Capital: no és el Silicon Valley pero la cosa tira

 

Peter Thiel, l'inversor de Facebook d'origen alemany afirma que a Alemanya domina la mentalitat socialdemócrata - no destacar- i què fan crèixer les  empreses fins a un cert punt: tenen més por de l'èxit més que del fracàs. Malgrat tot, els Venture Capital alemanys com a modalitat d'inversió avança: el 53% del total d'inversió privada a tot Europa ( inclòs UK) s'ha dirigit a Start up's alemanyes durant el tercer trimestre de 2014 ( i la tendència és extrapolable a tot 2014) amb un total de 1.200M€. Als USA durant el mateix periode s'ha invertit 10.000M$....Dues puntualitzacions: les rondes fins a 1 m€ el principal inversor privat és l'Estat (co-inversions KfW o via bancs regionals IBB) i per fer rondes de 2, 3  i 5M€ cap a dalt t'has de pagar un bitllet d'avió: als inversors americans els hi agrada invertir en empreses alemanyes.

 

 

  

 

NOTA1: Pel meu amic de Sort: els alemanys no fan gaires traspassos prefereixen començar l'empresa de zero amb tot el que comporta de malbaratament de capital acumulat. Et passo la web del reempresa alemany:

https://www.nexxt-change.org/Startseite/

NOTA2: Estadístiques empreneduria del servei d'estudis del KfW ( per cert, banc públic per la reconstrucció fundat en el marc del pla Marshall)

https://www.kfw.de/PDF/Download-Center/Konzernthemen/Research/PDF-Dokumente-Gründungsmonitor/KfW-Gründungsmonitor-2014.pdf

NOTA3: L'estudi d'Ernst&Young sobre capital risc:
http://www.ey.com/Publication/vwLUAssets/EY_Studie_-_Technologie-Start_ups_2014/$FILE/EY-Technologie-Start%20ups-2014-Praesentation.pdf

NOTA4: El que fan a UK....l'Enterprise Investment Scheme...per si algun "cerebro" en polítiques públiques vol apuntar-se un tanto:
https://www.gov.uk/government/publications/the-enterprise-investment-scheme-introduction/enterprise-investment-scheme

http://www.lseg.com/resources/media-centre/press-releases/london-stock-exchange-group-launches-pan-european-elite-programme

 

Helmut Kohl...precupat per Europa

Fa uns mesos vaig parlar del nou llibre del Helmut Kohl "Aus Sorge um Europa" - preocupat per Europa, doncs me l'he llegit. En ell desgrana la política exterior alemanya d'una forma clara des de 1945 i carrega durament contra els seus successos directes, Schröder i Fischer,  i més sibilinament contra Merkel.

La idea d'Europa

 

Bàsicament Europa és una qüestió de KRIEG UND FRIDEN - Guerra i Pau - i no d'Euros i Cèntims. La idea d'Europa sorgeix per evitar el desastre de la guerra. No entendre això és no saber res d'Història ni de quina era la situació d'Alemanya al 1945 - moral i material -. La pau i la llibertat que disfrutem no és evident per si mateixa tal com recorda la guerra a Ukrania, sinó que és fruit de l'acció dels governants europeus des de 1945. Només una Europa unida pot garantir Pau i Llibertat prolongada.

 

La Pau i la Llibertat són precondicions per la Democracia, els Drets Humans, L'Estat de Dret, l' Estabilitat Social i el Benestar. (Això ho repeteix 3 vegades explícitament al llibre). Qui no té present això està mentint i enganyant al poble alemany. L'actual generació política que no ha viscut la guerra i molts cops des de posicions còmodes, amb arrogancia i autocomplaènça no assumeixen la responsabilitat i l'obligació que tenen els alemanys amb Europa.
 

D'on venim

Konrad Adenauer va connectar Alemanya definitivament en el món occidental sense cap mena de reserves (OTAN - Integració Europea) acceptant tacitament la partició d'Alemanya en dos blocs -  això ho poso jo -.  Aquesta política representa un canvi radical en la política exterior fins aleshores seguida  per Alemanya de pont entre l'Est i l'Oest  dissenyada per Bismark (SCHAUKELPOLITIK) -. Aquesta connexió incondiconal i lleial a Occident, era la precondició  per tornar a ser membre de la comunitat internacional.

Sense Adenauer no hi ha l'Economia Social de Mercat de Erhard, sense Erhard no hi ha el "miracle alemany" i sense aquest fort anclatge a Occident no és posible la REUNIFICACIÓ A TOTA PASTILLA ja que Kohl, s'havia guanyat la confiança de la OTAN ( Double Tack 1982) i la CEE- França com a soci fiable. Com a exemple tenim les fortes discussions amb Gorbatschow per incloure la DDR a la OTAN, condició per Kohl indispensable per fer una reunificació fiable. D'altra banda per evitar la creació d'una Gran Alemanya a Europa central impulsa la unificació europea: "unitat Alemanya i la unitat europea són les dues cares de la mateixa medalla". ( Cal tenir en compte que Alemanya és el país més poblat, amb més superficie i fronteres i amb major potència económica de tot Europa Central).
 

 

 

 

 

Els errors Alemanys davant la crisis del deute
 

1/Acceptar Grècia com a estat membre: les reformes són també camí d'entrada a la UE. Malgrat la pressió dels països membres que volien estar a l'Euro al primer moment, no es podía acceptar països poc madurs. Ara cal assumir les conseqüències i seguir el principi de solidaritat " Hilfe zur selbsthilfe" Ajuda per autoajudar-se

 

2/ El trencament del Pacte d'Estabilitat per part d'Alemany al 2003 pel Govern Schröder-Fischer que s'havia establert al Tractat de Maastrich (1992) com a precondició per la introducció del Euro (1999) i finalment la implantació de la moneda única (2002).

 

El D-Mark introduït a la reforma monetària de 1948, símbol del "miracle alemany" i que va esdevenir sinònim de la reunificació ("Kommt die D-Mark, bleiben wir" Ve el D-Mark, nosaltres ens quedem dintre -deien els de la DDR). La renuncia al D-Mark i la introducció del  Euro va costar déu i ajuda tirar-ho endavant al Bundestag però va ser el senyal definitiu per que la nova Alemanya reunificada demostrés era un company de viatge fiable per la Unió Europea. DESMENTEIX categòricament que el preu de la unitat alemanya fos la renuncia al D-Mark a través d'un pressumpte pacte amb Mitterand.

 

El EURO no és només un mitjà de pagament i ni la Unió Europea una zona de lliure comerç (Thatcher). La introducció del EURO és la pre condició per la Unitat Política ja que no era possible fer-ho paral·lelament (certa resistència de Mitterand a la renúncia a la sobirania política, juntament amb qüestió oberta de l'ampliació europea a l'Est i Sud d'Europa).

Afirma que els Tractats es firmen per cumplir-los: els països membres no assumeixin cap responsabilitat per la vinculació amb els altres membres - DEUTE sense explicitar-ho -  ni transferències adicionals. El BCE es dissenya per mantenir  la seva independència dels Estats membres i procurar per l'estabilitat de la moneda comuna seguint el model del Bundesbank: per això la seu està a Frankfurt am Main - per si tenieu algun dubte -. Aquesta decisió no van ser facils d'acceptar per França ni la resta de països.

Amb l'EURO la unitat europea és irreversible. On estaria la unitat europea durant aquesta crisis si no hi hagués EURO?

Aposta per una política gradualista, solidaritat i ajuda a autoajudar-se (Hilfe für selbshilfe) davant la crisis del deute. És a dir, diners i temps a compte de reformes estructurals per crear un marc econòmic estable. Alerta també del sobreendeutament: una saludables finançes estatals són condició per una moneda estable, creixement i benestar.

La seva visió d'Europa

Quan Helmut Kohl va arribar al poder 1982-83 Europa es trobava en una situació d'" Euroesklerosis" i paràlisis com la situació actual. Durant els vuitant i noranta s'ha avançat notablement essent els reptes inclús majors dels que s'afronten avui dia. Europa es troba en una cruïlla i no es pot retornar a una situació d'Estats Nacionals fragmentats en un món multipolar,  no es pot retornar al xauvinisme del segle XIX, "nacionalisme és guerra" com va afirmar Mitterand.

Els principis que han de regir Europa es basen en l'unitat en la diversitat (Federal), en el principi  de subsidiarietat (descentralització - desburocratització) i el manteniment de la identitat nacional amb la tolerancia suficient per sol·lucionar els conflictes políticament dins del marc de la UE i en política exterior vinculació als USA.

Europa és un procés de passos petits, que ha estat construïda a base d'acció política que no era evident en ella mateixa i per tant fa una crida a reprendre el projecte europeu. "Això va del nostre futur i el nostre futur es diu EUROPA"
 

 

Nota1:Dispara contra Els Verds afirmant que el moviment pacifista a principi dels vuitanta va ser "estimulat" pel bloc de l'Est (1982) o bé contra el SPD per la seva aproximació al SED - el partit comunista de la DDR- amb el reconeixement del dret a existir de la DDR (1987)

 

Nota2: Relació amb EEUU: considera als americanspares fundadors d'Europa i creadors en certa manera de la nova Alemanya ( recorda el pla de l'intent de desindustrailització de Charles de Gaulle - Morgenthau Plan  i el Pla Marshall ). Critica durament a Schröder ( i Fischer)  per la seva posició a la guerra d'Iraq al 2002 ja que segons Kohl, es va comporta de forma deslleial votant en contra de la intervenció al Consell de Seguretat. No es refereix a la guerra en si, ni a l'enviament de soldats alemanys a Iraq sinó el comportament de vot al Consell de Seguretat.


 

 

Cojuntura: el sol brilla a Alemanya...

Quan vaig anar a parar a Madrid, vaig viure rodejat d'argentins - UN INFERN - però vaig aprendre una gran frase: "cheeee, hoy hace un dia peroniiiiista" sinònim de bon dia. Si hom va a la secció de cojuntura del Frankfurter Allgemaine, Alemanya està vivint una etapa peronista:

El creixement del PIB s'accelera

Gràcies a l'acceleració del creixement en l'últim trimestre de 2014 - 0,7% interanual - . En total l'any ha tancat amb un creixement del PIB del 1,6%. Els previsions del Bundesbank per aquest any són de 1,5% però molts dels instituts  d'estudis econòmics ho estimen més a l'alça. Es va tancant l'OUTPUT-LÜCKE.

Consum estira gràcies a l'increment de salaris reals

Variable que genera força controversia ja que generalment el seu creixement és més baix del que hom podria esperar mirant el quadre macroeconòmic en conjunt - els cabrons no gasten - . Aquest cop però creix amb força: la renda disponible que  ha incrementat un 4,3% des del tercer trimestre en termes nominals, si hi sumem 1% de caiguda de preus gràcies a la benzina, l'increment real és del 5,4%. També el consum privat ha augmentat un 3%.

Aquí ho teniu per INTERANUAL!

 

Hi ha 19 Milions de treballadors alemanys estan subjectes a conveni col·lectiu, l'increment salarial interanual és del 3,2% ( El sindicat de l'automoció - IG Metall - exigeix un increment del 3,4%, el de la Química - IG Chemie - UN 4,8% i el del sector públic - Ver.di- un 5,5%.). Aquest setmana s'ha fet públic que Volkswagen pagarà un 3,4% més als seus 115.000 treballadors alemanys. 

Cap a la plena ocupació

La taxa d'aturat aquest mes de Febrer, el millor més de febrer des de 1991! - gràcies també a un hivern més càlid -  s'hat quedat  en el 6,9% amb 3,017 Milions de persones.  Amb dades desestacionalitzades l'atur a caigut en 20.000 persones fins als 2,812M. Igualment es baten records d'ocupació amb 42,6 milions d'alemanys actius.

La variable més fluixa: la Inversió

La inversión en bens d'equip - Ausrüsutng - ha incrementat només un 1,6% -  anualitzat - per contra la que tira és la construcció -Bau -. Hi ha capacitat per produir més... però un baix nivel d'inversió condiciona la productivitat futura!

Devalució i el superávit exterior

Ideal per una economia amb una certa infrautilització de l'aparell productiu (OUTPUT-LÜCKE) és la devaluació del euro. Malgrat que el mes de gener no ha estat esplendorós, la balança comercial de 2014 es tanca amb un superávit de 217.000 M€ - 7,2% del PIB!!!!! -.  (X=1.133M€; M= 916M€)

....i tot això amb estabilitat de preus.

Malgrat la inflació importada ( ha pujat el preu del coure, cautxú, zinc, café, cacao...), la caigua del preu de l'energia fa que els preus de les importacions baixin en conjunt. Fins i tot, els preus van caure un 0,4% al gener - interanual - mentre que al febrer han pujat un tímid 0,1%.


At last but not least....Schäubel content

Al 2014 el conjunt de les AAPP alemanyes ( Bund - estat central -, els Länders, Municipis i Seguretat Social) han obtingut un superávit de 18.000M€ (0,6% PIB). El superávit està concentrat sobretot amb el Schäuble (Bund) que es frega les mans però els Länder ( 1.900M€), els Ajuntaments (1.300M€) i la seguretat social (3.400m€) també tenen superávit....I tot a un increment de la recaptació i la millora de l'ocupacíó. Només aquest superávit es va donar al 2000 per la venda de la telefónica alemanya (UMTS).

Al més de gener s'ha incrementat un 4,1% -interanual - els ingressos del Bund i els Länder.

Qui s'apunta el tanto?????

CORRELACIÓ NO ÉS EL MATEIX QUE CAUSALITAT: que dues variables estiguin correlacionades no implica que un expliqui l'altra..... potser la Política Econòmica estigui sobrevalorada en els seus efectes en l'Economia.....Examen tipus test, voteu l´explicació que més us agradi:

a) Schröder i l'Agenda 2010
b) Merkel i Schäuble que malgrat que no han introduït gaires reformes estructurals tampoc la van cagar el 2008 quan NO van seguir una política de contenció del déficit.
c) La demanda asiática ( i països emergents + USA).
d) Mario Draghi, els baixos tipus d'interès i la devaluació que de fet són un programa de cojuntura per l'economia Alemanya.


NOTA1: A la pregunta de si vostè està content amb la seva vida, els alemanys contesten majoritariament amb un 7 ( de 0 a 10). Des de 2010 roman estable.

NOTA 2: El DAX trenca records un rera l'altra......ha trencat la resistència dels 11.000 punts!

Der Spiegel i els nois llestos del Silicon Valley

André Malraux afirmava que el comunisme no era una ideologia sinó una voluntat. El meu pare sempre ha cregut amb l'acció política com a mitjà per transformar la societat en un país condemnat  a salaris baixos - ara tenim els mateixos salaris baixos però hem guanyat una Administració Pública acollonant -. Ara surten uns nanos a San Francisco que sostenen que la tecnología és motor per transformar el món en el què vivim. Tenen la pasta, la capacitat i el més important LA VOLUNTAT de fer-ho.

Aquesta és la tesis de l'interessant article de portada del Spiegel d'aquesta semana. Li posen una mica d'humor ja que apreixen freaks d' Stark Trek, el Senyor del anells, la contracultura hippie i una dosis de yuppisme llibertari (Nozick). Malgrat tot hi ha fons i encara que Warren Buffet no inverteixi majoritariament en empreses tecnològiques i prefereixi fulles d'afaitar val a dir que Apple té una posició neta de caixa de 155.000 milions de dòlars - PIB Portugal 2013, 219.000 milions dòlars -.

Les valoracions de les companyies són força exagerades per exemple UBER - el cotxes privats fent de taxis - s'apropar als 41.000 M$ ( capitalització bursàtil)  molt aprop que el Deutsche Bank, però aquí el que està en joc no és la capacitat de generar caixa sino la capacitat de transformar la societat (mercat potencial, nombre d'usuaris, creixement d'aquests....). L'objectiu no és el nínxol de mercat, sinó canviar el món i canviant-lo el dominen. Tornant a Braudel "qui irradia, dona i i qui dona, domina".

La galeria de personatges és inquietant:

Ray Kurzweile, un dels caps d'enginyers de Google, amb 19 doctorats d'honor, fundador d'una dotzena d'empreses amb èxit, creador de l'escaner, el sintetizador, reconeixement de veu..... La tesis del personatge és la següent la tecnologia ja no es desenvolupa de forma lineal sinó exponencialment. La llei de Mooresche (1965) preveu que el rendiment dels xips es dobla cada dos anys. El paio ha fundat amb ajuda de Google i la NASA la Universitat de la Singularitat per ajudar a pensar "exponencialment" i accelerar el canvi tecnològic.

El wonderboy dels escacs, Peter Thiel, tres vegades milionari ( Paypal, capital risc i finalment 10% de Facebook per 500.000$) i que financia amb 100.000$ a 20 nois per sota de 20 anys que vulguin desenvolupar una idea i deixin els estudis. Ressussita a Schumpeter afirmant que els monopolis "creatius" són els que fan avançar el món ja que creen nous mercats i mantenint beneficis extraordinaris tenen una major capacitat d'inversió (Google, Apple). Descriu la competència com un joc de suma zero. Anima als joves a no crear start ups sino a treballar a Google.

També apareixen un parell de arschloch - digue'm-ne gamarussos -. El fundador de UBER, Travis Kalanick i el de la ARBNB, Joe Gebbia. L'un es dedica a putejar taxistes - només per això mereix el meu respecte - ja que promou una aplicació on qualsevol vehicle privat es pugui convertir potencialment en un taxi i l'altra maltracta al sector hoteler ja que promou una web on qualsevol pugui llogar una habitació a un tercer. Aquí apareix la lluita profunda en al què estem inmersos, les lleis que fan els polítics són locals mentre que aquests negocis són globals, els polítics són poc flexibles alhora de canviar les lleis amb el que sempre es pot trobar subterfugis per evitar-la. En definitiva, aquells que s'oposen al canvi tecnològic o bé el retarden com governs o empreses adverses a la inversió en tecnologia són l'enemic: l'oferta tecnológica s'imposa a la demanda.

Isidruuuuu!!!!!! Ven-te les accions TELEFONICA (aka "el monopoli creatiu")

 

PD.1. Els nois del Sillycon Valley pronostiquen que en deu anys el 40% de les 500 principals empreses del món no jugaran cap paper en 10 anys.

 

PD2.  Us passo el link de la Singular University.....



http://singularityu.org/

El MIT contra el Bundesbank

I Draghi ho va fer.

El 22 de gener es va presentar davant la premsa per anunciar la compra de deute públic ( i altra paper p.ex. del BEI)  per valor de 60.000 M€/mes a partir d'aquest mes de març i fins al 2016 amb un montant total de 1,14B€. Només comprarà deute amb un determinat rating i el 80% d'aquest estarà recolzat pels respectius Bancs Centrals nacionals.

 

L'objectiu tracta de modificar les expectatives d'inflació, baixa els tipus d'interès reals per estimular la inversió i facilitar les condicions de crèdit pel sector privat. Draghi roman fidel a les lliçons del MIT de Stanley Fischer actual vice president de la FED, que va ser uns dels tutors de la seva tesis juntament amb Modigliani, Solow i altres. Més neokeynesianisme impossible.

 

Fischer propugna en un paper que en un món amb flexibilitat de salaris i preus limitada, i sota hipòtesis de expectatives racionals, un política monetària activa pot ajudar a superar una crisis econòmica. El seu col·lega alemany Dornbusch va demostrar en un món on els preus en els mercats financers varien més ràpidament que en el mercat de béns, les variacions en la política monetària poden afectar el tipus de canvi de forma notable.

 

Quan Draghi va ser escollit la premsa alemanya el lloava anomenant-lo "l'italià de prússia", ara es pugen per les parets. Draghi anomena el president del Bundesbank, Jens Wiedman el tres paraules: NEIN ZU ALLEM - NO A TOT. Draghi fins i tot es veu que juga amb el mòbil durant les sessions del consell, pren les decisions "sol" (aquesta última l'ha d'haver consultat amb la Merkel) i intenta escurçar les sessions el màxim possible....Les discussions del BCE no són una reunió de veïns.

La gran marxa al socialisme monetari

La crítica - fluixeta - de Wiedman a la compra de deute es basa en la pregunta " qui respon quan un Estat membre no pot fer front als seus pagaments?". La resposta no està clara ja que si el BCE declara pèrdues aquestes "probablement" seran assumides pels contribuents...però aquí hi ha molts passos intermitjos perque un Banc Central no pot declarar-se en fallida. Juergen Stark, ex economista en cap del BCE, va preveure que la compra de deute públic convertiría el BCE en de facto un Bad Bank, perdia independencia respecte la classe política i seria una mesura inflacionista.

 

La inflació.

En cap article del Tractat de Maastricht apareix que la inflació ha de ser del 2% sinó que el BCE ha de procurar per l'estabilitat de preus.

 

Zinsfälle: la trampa dels interessos.

 

El mercat de capitals als països anglosaxons la rebaixa de tipus té un efecte diferent al europeu - on al igual que a Japó - afecta directament als bancs però no necessàriament a les empreses, ni ho fa en els temps adequats. Ergo la mesura, com a estímul de la inversión, pot quedar en entredit. Els que si estimula és la creació de bombolles tant immobiliaries (Gran Bretanya) com  a la borsa (EEUU).  Per la banda de l'estalvi, l'amic Hans-Werner Sinn xifra en 300.000M€ les pèrdues ocasionades pels baixos tipus a l'estalviador alemany (efecte renda negatiu), per no parlar dels representats l'associació de banca, assegurances i demés....

 

La QE impacta al marge d'interessos

 

L'evolució a borsa dels principals bancs europeus - Eurostoxx banken - no ha destacat pel seu èxit durant el 2014  i més si comparem amb altres sectors . La reducció dels tipus pressiona cada cop més els marges i accelera el procesos de fusions i adquisicions bancàries. El dia que Draghi enceti una política monetària restrictiva els pot acabar de rematar amb un marge d'interessos negatiu.

 

( Nota: ja veurem com ho manegen els bancs mitjans espanyols per que els agafarà a peu canviat)

 

Währungskrieg: la guerra de divises

L'euro ja no serà una moneda forta. Al 1969 un dólar equivalía a quatre marks, al 1980 s'havia reduït a 2DM. Malgrat aquesta apreciació del Mark, l'indústria exportadora ha sobreviscut amb èxit, incentivava la inversió tecnológica, evitava la inflació -clau els anys80 i 90-  i les bombolles financeres. La senyora Maria Alemanya, l'anomenada "Schwäbische Hausfrau", tenia clar els preus de la compra quan va el mercat, l'estalvi que tenia al banc i com deia Jacques Delors " No tots els alemanys creuen en Déu, però tots creuen en el Bundesbank" i ara arriba un italià espabilat i comença amb joc del sud d'europa: inflació-devaluació. A sobre a les primeres de canvi els suïssos s'han desacoplat del euro i llarg termini ja veurem els efectes sobre la productivitat ( un article de la redactora del Frankfurter Allgemaine parlava de faulichkeit - vagància )....sense la pressió d'una moneda forta, no hi ha inversió.

FINS A ON DEIXARÀ MANEGAR LA MERKEL??????

Nota1: Draghi acaba d'estrenar la Eurotower a Frankfurt  (amb gimnàs inclòs) on hi fotrà els 2.500 treballadors més els 1.000 que contractarà per fer la supervisió bancaria europea. Un txollo....cobren més del doble que els del Bundesbank.

Nota2: Thacther "si fos alemanya no renunciaria mai al D-Mark ni al Bundesbank"

La tesis de Mario Draghi....són tres capitols
http://dspace.mit.edu/bitstream/handle/1721.1/54263/04184143.pdf?sequence=1

El paper de Stanley Fischer
http://web.uconn.edu/ahking/Fischer77.pdf

El paper de Dornbusch
http://www.unich.it/~vitale/Dornbusch_overshooting.pdf

Merkel, la socialdemòcrata I......el Mindestlohn.

Aquest desembre es va celebrar l'últim congrés de la CDU a Köln , Merkel va sortir rescollida amb el 96,7% dels vots dels 919 delegats. Des de setembre de 2013 governa amb el SPD malgrat tenir més del 40% dels vots. Control polític absolut.

 

És difícil per entendre a la pròpia parroquia de la CDU/CSU que el govern apliqui iniciatives plenament socialdemòcrates com el Mindestlohn - el salari mínim -, la jubilació als 63 o bé les quotes femenines, mentre deixa el flanc obert pels euroescèptics del Alternative für Deutschland (AfD). Darrera hi ha la voluntat de guanyar el centre polític, ampliar l'espectre de possibles aliances (Verds) i evitar que un front d'esquerres guanyin les pròximes eleccions de 2017.

 

L'1 de gener de 2015 ha entrat en vigor el MINDESTLOHN, un salari mínim de 8,50 euros l'hora (10 bruts) i que afectarà a 3,7 milions de persones en sectors tant diversos com el transport - taxis - , la construcció, hostelería - restaurants , hotels -, comerç minorista -perruqueres-, serveis - cuidadors avis -. agricultura - treballadors temporals -. ÉS UN REFORMA PROFUNDA I TRANSVERSAL que tindrà un periode transitori de dos anys (fins 2017). Fins aleshores Alemanya era un dels 7 països de 28 de la Unió Europea que no tenia establert un salari mínim.

Els Pedros Schwartz de turno

Bona part de la dreta liberal - en sentit alemany-  que va donar suport al Schröder i l'Agenda 2010 es posen els pèls de punta per la introducció del salari mínim. Crítiques: increment  de la burocràcia, pèrdua de competitivitat de l'economia alemanya a llarg termini (com si els sectors exportadors estiguessin afectats directament  pel Mindestlohn), increment de preus, increment de l'economia submergida, reducció del temps de treball, ajust de costos, reducció de la inversió i at last but not least retalladles de personal - o sigui increment de l'atur.

En determinades branques l'increment de salaris repercutirà amb un increment de preus com per exemple la Hosteleria ja que són sectors intensius en mà d'obra i difícilment substuïbles per maquinària. En altres sectors,  com el comerç minorista,  predominarà la reducció de personal ja que els marges en els costos són més ajustats. Aquí es veurà qui té poder per manegar preus (INFLACIÓ) i qui no (ATUR).

El IFO institut xifra entre 200.000 i 900.000 la reducció de llocs de treball. El IZA (Forschungsintitut zur Zukunft der Arbeit) en 600.000 mentre altres com el Institut für Arbeit und Berufsforschung (IAB) no és mullen, el que si diuen és que la massa salarial creixerà entre el 1,5% i el 2% i que per tant els preus tampoc poden pujar gaire i inclús aquest pot ser absorvit per un increment de la productivitat.

Est - Oest

El nombre d'empreses afectades a l'Alemanya de l'Est és del 43% mentre que a l'Oest és el 24%. Igualment un 20% dels Ossis guanya regularment un salari inferior a 8,5 euros/hora mentre que només un 8,3% de Wessis. Resulta evident doncs que qui està competint amb Polònia no és München sinó Dresden i per tant un pujada de salaris provocarà probablement un increment de l'atur - encara més - a l'Oest. A l'Oest en canvi, l'increment salarial impulsarà la inflació - i el consum- ja que manega sectors menys sensibles al Mindestlohn.

 

El cost d'oportunitat: L'Economia submergida

 

Aquest funciona de la següent manera, en les èpoques d'expansió es redueix mentre que en les crisi augmenta. El Mindestlohn afectarà negativament  a l'economia oficial incrementant el treball en negre, cosa que cabreja al Schäuble (que ja ha contractat 1.600 nous inspectors d'Hisenda). Segons un estudi de l'Institut Angewandte Wirtschaftsforschung (IAW) de Tübingen seran 1.500 milions d'euros més que aniran a parar a l'economia submergida aturant la reducció - que no incrementant -  dels últims anys ( S'estima que el 12,2% del PIB alemany - Espanya un 18,2% - és economía submergida).
 

Els més desgraciadets: els minijobbers

Els més pringats del sistema social alemany són els minijobbers que tenen un treball pel qual no cotitzen i poden cobrar com a màxim 450 euros al mes per treballar 15 hores setmanals. Aquests els afecta la mesura del Mindestlohn directament ja que és el col·lectiu amb salaris més baixos.

Per ells un  increment de salari implica automàticament una reducció del temps de treball. i per tant hi ha molts incentius per passar a treballar en negre.

Hi ha 1,3 milions d'Alemanys que treballen en un minijob i que reben prestacions adicionals de l'Estat (Hartz IV). L'increment salarial farà reduir en 60.000 persones aquesta xifra.... No gaire, oi? El Mindestlohn no és el sant greal per reduir la pobresa.

 

I per últim les dades:

Les dades d'Ocupació del mes de gener, netes (desestacionalitzades) mostraven una caiguda de l'atur de 9.000 persones...s'esperava que fossin 10.000. Actualment hi ha alemanya més de 43M de persones ocupades i l'últim trimestre de 2014 ha augmentat un 1%  -412.000- bàsicament en serveis públics (educació, sanitat), seguit de transport, comerç i hostelería. La Industria només ha incrementat en 38.000 els llocs de treball. Els estudis pel 2015 marquen un increment de l'ocupació encara que amb creixements més moderats....degut al Mindestlohn ?? Ho seguirem atentament.


 

Nota1:Per cert, és curiós que els tricks que fan servir els alemanys per pagar menys impostos o treballar en negre són exactment iguals que els d'aquí: falsos autònoms, falses jornades parcials, manipulació de la jornada de treball....

Nota2: Estudis sobre els efectes del Mindestlohn.
https://www.diw.de/documents/publikationen/73/diw_01.c.428112.de/13-39.pdf

 http://www.iaw.edu/index.php/aktuelles-detail/511 

Nota 3. Evolució dels salaris reals a Alemanya....la inflació té molt a veure...també podeu veure l'efecte de l'agenda 2010 del Schröder  ( Tariflöhne són els salaris vinculats a conveni col·lectiu, els altres inclou els sectors amb salaris baixos i sense conveni).

El TTIP no és només per esquerranosos.....

La llibertat de comerç incrementa la riquesa dels països que intercanvien mercaderies lliurement. En Economia aquest tipus de proposicions són arriscades, per que si alguna cosa aprens de l'economia és que no hi ha veritats absolutes, en aquest sentit és una ciència gallega: DEPÈN ON, EN QUIN MOMENT I EL  COM S'APLIQUI ( i ni entro en judicis de valor).

Actualment s'està negociant la Comissió Europea i el govern dels EEUU el TTIP (Transatlantic Trade Investment Partnertship ) per reduir aranzels, estandaritzar normes i  regular comerç  per tal de crear un espai econòmic únic  entre UE i EEUU de 800 milions de persones. Ningú no sap ben bé com quedarà configurat però a Alemanya cada cop hi ha més resistència. Segons una enquesta és el país on menys suport té el TTIP amb un 39% de la població.

El punts compromesos.

Queda clar que és relativament fàcil posar-se d'acord sobre quin color han de portar les llums els cotxes o bé els endolls a utilitzar, però hi ha punts compromesos:

1/ Alimentació: Als EEUU estan permesos els  transgènics, hi ha animals hormonats o carn de pollastre desinfectats amb clor. Els Verds alemanys están com una moto. Per contra els EEUU no accepten els ous Kinder ( per que conté objectes no comestibles)  ni la llet fermentada (formatge Gouda) o algun tipus de saltxitxa alemanya.

2/ Tribunals d'arbitratge: el plets entre multinacionals i estats es resoldrà en tribunals d'arbitratge i no en tribunals ordinaris del país en qüestió. Està per veure quina legitimitat tenen els tribunals d'arbitratge. Actualment Alemanya té més de 130 plets oberts amb multinacionals com Philip Morris per normatives de prohibició de consum de tabac o bé amb l'empresa sueca Vatenfall per la desconexió de centrals Atòmiques després de Fukushima. 

3/ Reconeixement de estàndards comuns en sectors com l'Automoció, la Farma (medicaments) o bé la Química. Per exemple, els costos d'homologació en l'indústria cosmética es redueixen en un 35%, en l'automoció un 26% i en l'alimentació un 57%.

4/ Energia: aixecament de les restriccions a l'exportació de petroli i gas dels EEUU, tema que permetria diversificar les fonts d'energies europees - IMPORTANT ja que és un dels principals importadors d'energia - . Indirectament també des d'Europa es dona suport al fracking ( amb tot el què comporta a nivell ecològic)

5/ Cultura: unificació dels drets d'autor, supressió de les subvencions a la cultura a la UE o bé la fixació dels preus dels llibres que des de 1888 està establert a Alemanya.

En definitiva, el TTIP pot aigualir bona part de la normativa establerta dintre de la UE especialment en referència a la salut i medi ambient.

 

 

La discussió dels economistes.

La teoria és la següent: després de 7 anys de crisis, el TTIP pot ajudar a impulsar el creixement i la creació d'ocupació a Europa. A partir d'aquí es comencen a crear estudis com per exemple els del Center for Economic and Policy Research bé el del IFO Institut. El CEPR pronostica que l'economia de la UE amb el TTIP incrementarà un 0,48% addicional del PIB fins al 2027 mentre que l'economia dels EEUU només un 0,39%. Els estudis del IFO institut auguren un increment del PIB del 0,3% addicional en 15 anys i una creació d'ocupació entre 45.000 i 180.000 llocs de treball en funció del grau de liberalització. Les critiques plouen per que es fan servir supòsits "optimistes" o bé per exemple a l'estudi del IFO Institut no surt cap deflactor del PIB amb la qual cosa sobrevalora els efectes del TTIP sobre l'economia europea. ELS EFECTES SOBRE L'ECONOMIA EUROPEA PROBABLEMENT SIGUIN "WINZIG" MINÚSCULS.

Tampoc queden gens clars els efectes que pugui tenir en el comerç internacional degut a la desviació de comerç (VINER). Bangladesh reduiria les seves exportacions tèxtils a EEUU degut a la millora de la competitivitat a través del TTIP de les indústries tèxtils de l'Europa de l'Est o per exemple els productors de vins espanyols serien més barats i podrien competir amb els xilens dintre dels EEUU. Aquests efecte negatius als països emergents  podria veure compensat gràcies a l'increment de la renda d'EEUU i la UE per la millora d'eficiència i que produiria un increment induït de les importacions. Ja en parlarem....

Geopolítica

El TTIP no només és un ronda més de lliure comerç si no que posiciona les relacions entre EEUU i la UE per aquests segle i pot revertir la tesis del Weakened West - debilitat d'occident- . Un mercat des de California a Búlgaria.  Amb això el Alemanys haurien d'entendre que els seus standards no es poden mantenir en una competencia global a llarg termini sense els EEUU, ja que sinó será la Xina  qui imposarà les regles.

El TTIP representa posar més pressió sobre Xina en un moviment de llarg recorregut ja que obligaria als xinos a seguir els estandards proposats per occident afectant salaris, medi ambient o fins i tot drets humans. Xina hauria de seguir els parametres occidentals si vol seguir obrint l'economia.

 

 Nota1:Els estudis del CEPR i del IFO Institut:

http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150737.pdf

http://www.cesifo-group.de/de/ifoHome/research/Projects/Archive/Projects_AH/2014/proj_AH_ttip-entwicklungslaender.html

 

 

Nota2: la foto de tota la industria automobilistica alemanya: des de Daimler fins BMW passant per Audi....tots juntets.