El TTIP no és només per esquerranosos.....

La llibertat de comerç incrementa la riquesa dels països que intercanvien mercaderies lliurement. En Economia aquest tipus de proposicions són arriscades, per que si alguna cosa aprens de l'economia és que no hi ha veritats absolutes, en aquest sentit és una ciència gallega: DEPÈN ON, EN QUIN MOMENT I EL  COM S'APLIQUI ( i ni entro en judicis de valor).

Actualment s'està negociant la Comissió Europea i el govern dels EEUU el TTIP (Transatlantic Trade Investment Partnertship ) per reduir aranzels, estandaritzar normes i  regular comerç  per tal de crear un espai econòmic únic  entre UE i EEUU de 800 milions de persones. Ningú no sap ben bé com quedarà configurat però a Alemanya cada cop hi ha més resistència. Segons una enquesta és el país on menys suport té el TTIP amb un 39% de la població.

El punts compromesos.

Queda clar que és relativament fàcil posar-se d'acord sobre quin color han de portar les llums els cotxes o bé els endolls a utilitzar, però hi ha punts compromesos:

1/ Alimentació: Als EEUU estan permesos els  transgènics, hi ha animals hormonats o carn de pollastre desinfectats amb clor. Els Verds alemanys están com una moto. Per contra els EEUU no accepten els ous Kinder ( per que conté objectes no comestibles)  ni la llet fermentada (formatge Gouda) o algun tipus de saltxitxa alemanya.

2/ Tribunals d'arbitratge: el plets entre multinacionals i estats es resoldrà en tribunals d'arbitratge i no en tribunals ordinaris del país en qüestió. Està per veure quina legitimitat tenen els tribunals d'arbitratge. Actualment Alemanya té més de 130 plets oberts amb multinacionals com Philip Morris per normatives de prohibició de consum de tabac o bé amb l'empresa sueca Vatenfall per la desconexió de centrals Atòmiques després de Fukushima. 

3/ Reconeixement de estàndards comuns en sectors com l'Automoció, la Farma (medicaments) o bé la Química. Per exemple, els costos d'homologació en l'indústria cosmética es redueixen en un 35%, en l'automoció un 26% i en l'alimentació un 57%.

4/ Energia: aixecament de les restriccions a l'exportació de petroli i gas dels EEUU, tema que permetria diversificar les fonts d'energies europees - IMPORTANT ja que és un dels principals importadors d'energia - . Indirectament també des d'Europa es dona suport al fracking ( amb tot el què comporta a nivell ecològic)

5/ Cultura: unificació dels drets d'autor, supressió de les subvencions a la cultura a la UE o bé la fixació dels preus dels llibres que des de 1888 està establert a Alemanya.

En definitiva, el TTIP pot aigualir bona part de la normativa establerta dintre de la UE especialment en referència a la salut i medi ambient.

 

 

La discussió dels economistes.

La teoria és la següent: després de 7 anys de crisis, el TTIP pot ajudar a impulsar el creixement i la creació d'ocupació a Europa. A partir d'aquí es comencen a crear estudis com per exemple els del Center for Economic and Policy Research bé el del IFO Institut. El CEPR pronostica que l'economia de la UE amb el TTIP incrementarà un 0,48% addicional del PIB fins al 2027 mentre que l'economia dels EEUU només un 0,39%. Els estudis del IFO institut auguren un increment del PIB del 0,3% addicional en 15 anys i una creació d'ocupació entre 45.000 i 180.000 llocs de treball en funció del grau de liberalització. Les critiques plouen per que es fan servir supòsits "optimistes" o bé per exemple a l'estudi del IFO Institut no surt cap deflactor del PIB amb la qual cosa sobrevalora els efectes del TTIP sobre l'economia europea. ELS EFECTES SOBRE L'ECONOMIA EUROPEA PROBABLEMENT SIGUIN "WINZIG" MINÚSCULS.

Tampoc queden gens clars els efectes que pugui tenir en el comerç internacional degut a la desviació de comerç (VINER). Bangladesh reduiria les seves exportacions tèxtils a EEUU degut a la millora de la competitivitat a través del TTIP de les indústries tèxtils de l'Europa de l'Est o per exemple els productors de vins espanyols serien més barats i podrien competir amb els xilens dintre dels EEUU. Aquests efecte negatius als països emergents  podria veure compensat gràcies a l'increment de la renda d'EEUU i la UE per la millora d'eficiència i que produiria un increment induït de les importacions. Ja en parlarem....

Geopolítica

El TTIP no només és un ronda més de lliure comerç si no que posiciona les relacions entre EEUU i la UE per aquests segle i pot revertir la tesis del Weakened West - debilitat d'occident- . Un mercat des de California a Búlgaria.  Amb això el Alemanys haurien d'entendre que els seus standards no es poden mantenir en una competencia global a llarg termini sense els EEUU, ja que sinó será la Xina  qui imposarà les regles.

El TTIP representa posar més pressió sobre Xina en un moviment de llarg recorregut ja que obligaria als xinos a seguir els estandards proposats per occident afectant salaris, medi ambient o fins i tot drets humans. Xina hauria de seguir els parametres occidentals si vol seguir obrint l'economia.

 

 Nota1:Els estudis del CEPR i del IFO Institut:

http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150737.pdf

http://www.cesifo-group.de/de/ifoHome/research/Projects/Archive/Projects_AH/2014/proj_AH_ttip-entwicklungslaender.html

 

 

Nota2: la foto de tota la industria automobilistica alemanya: des de Daimler fins BMW passant per Audi....tots juntets.