Geopolítica de la Intel·ligència Artificial

Inversions milionàries segons els estudis de Goldman Sachs: un 1B US$ en AI i una xifra similar s’invertirà en centres de càlcul per tot el món. Fins ara la AI simplificava processos, fa les empreses més eficients, les màquines més manegables, arxius accessibles així com un codi més segur però ara comença l’era de la Physical AI, on el que marca és el context i la capacitat de prendre decisions idealment sobre algun tipus de suport tipus fisic robot o el cotxe. Els pronòstics més optimistes sostenen que a final de la dècada es pot crear un AI general, AGI, un programa cognitivament igual que un ésser humà i que pugui aprendre, decidir o analitzar i fins i tot, ser creatiu per ell mateix. Els pronòstics pessimistes ja els coneixem: atur, recursos naturals exprimits, Estats arruinats, riscos socials i militars i finalment, bombolles especulatives...les estafes només es ponden fer en anglès, per que qualsevol altre idioma grinyolen.

USA: internet és el futur

Trump ha anunciat una inversió milionaria de 500.000 M$US de Open AI, Oracle, Softbank per fer una mega granges de data centers en un poblet de Texas. El projecte STARGATE construirà 20 mega servidors. Xips americans en data centers americans, no només es tracta de business sinó també de soberania tecnològica. L’economia del futur és digital però la guerra també i malgrat Europa no és cap amenaça, la Xina, si.

En “tres a cinc anys” la tecnologia estarà llesta per al mercat, segons Demis Hassabis, cap IA a Google. En pocs mesos, “tindrem un gran nombre de sistemes d’intel·ligència artificial que seran millors i més intel·ligents que els humans en gairebé tot” sosté el CEO d’Anthropic. Ben Buchanan, el comssionat en AI del govern Biden: el primer que arribi a tenir una super AI tindrà una avantatge significativa en ciència, economia i en defensa. Amb Trump ja no tenen cap restricció.

Estats Units té més 5.000 data Centers, es triguen entre tres i 6 anys en construir-ne un...no és tant fàcil, ni genera tants llocs de treball com sosté l’administració Trump però a més a més, hi ha problemes financers amb Softbank que financia a crèdit el Stargate. El consum d’energia també és bestial: el Stargate necessita 11 centrals nuclears per funcionar. Les renovables estan en una situació complicada als USA i  a més necessitarien triplicar l’energia nuclear fins a 2050...cosa que  és difícil. Meta està fent un central de cicle combinat a Louisana, Microsoft a Wisconsin i Musk a Tennesse amb emissió de gasos tòxics inclosa. I tot gràcies al fracking i els problemes que comporta. Com diu el CEO d’Nvidia, “això és un sector amb fàbriques de debò i les fàbriques necessiten energia”.  Amb tota aquesta necessitat d’energia s’està desenvolupant solucions basades amb l’Energia Atòmica com els SMR d’Amazon, petits reactors nuclears portatils o Google amb Kairos Power.

La Xina: Make China Great Again

El 20 de gener, la Xina va presentar tres AI capaços de competir amb ChatGTP. Programats en un temps extraordinàriament curt i, suposadament, sense tants calers. El millor d’aquests tres cervells porta el nom de DeepSeek R1. Trump ho va qualificar de wakeup call, un amenaça a la primacia tecnològica americana i animava a invertir més recursos.

DeepSeek fa servir un sistema de Mixture-of-Experts (MoE): quan el model d’IA rep una consulta d’un usuari, no s’activa tot el model, sinó només les parts que són necessàries per respondre aquella pregunta. Per tant és més eficient en recursos. DeepSeek també utilitza el reasoning  on a través d’una cadena de pensament per afrontar problemes més complexos mentre aprèn d’errors tal com fa ChatGTP.  El seu entrenament ha costat 5,5M€ mentre que el de ChatGTP 100M€, però no queda clar que inclou  la xifra, com tot el que ve de la Xina.

Corren rumors que malgrat la prohibició de venda de microxips a la Xina, s’aconsegueixen de contraban via Singapur, sobretot el model H100 de Nvidia clau per desenvolupar AI. Segons estimacions americanes han utilitzat 50.000 H100 per desenvolupar la AI. Segons DeepSeek ha utilitzat 2040 microxips model H800 i gràcies a les seves limitacions ha pogut desenvolupar una AI més eficient. Open Ai i Nvidia s’ha mostrat tranquils, tenen models potents a la cartera malgrat les turbolències borsàries.

En unes de les poques entrevistes al CEO de DeepSeek sosté:  diuen que la intel·ligència artificial xinesa va un o dos anys per darrere dels Estats Units. Però la veritable diferència rau entre l’originalitat i la imitació. Si això no canvia, la Xina sempre anirà a remolc.

Europa: qui vol treballar en un call center?

Von der Leyen va presentar a la cimera de París el seu pla per movilitzar 200.000M€ en AI, apostant per un partaneriat públic i privat per desenvolupar la tecnològia. Busquen un model similar  l’accelerador de partícules de Ginebra, CERN, on científics de tot Europa es posin a investigar. Macron també ha presentat el seu pla particular d’AI per donar resposta a Trump amb presència del primer ministre de la Índia que tem que el seu païs quedi com un simple proveïdor de xinesos i americans. Sam Altman compara l’era de l’AI amb l’electrificació o bé l’invenció del PC mentre escriu a Le Monde qui vol creixement i progrés ha de permetre la innovació una crítica clara a la regulació de la AI. Macron però té una avantatge en tot això: l’energia de les centrals nuclears per donar-hi suport, esperen posar-hi 250Gigawatts  per la AI (segons el Wall Street Journal el projecte no està assegurat ni tècnicament i financerament).

Els últims 8 anys el 70% dels models d’AI han sortit dels USA un 15% de la Xina i la resta, ja us ho podeu pensar. En cloud computing el 70% del mercat està representat per Amazon, Microsoft i Google. El competidor europeu té el 2% del quota de mercat. Malgrat tot apareixen iniciatives d’AI arreu del continent com Aleph Alpha o bé la francesa Mistral, moltes acaben o emigrant als USA o comprades per fons americans.

Dels 200.000M€ anunciats, tres quartes parts haurien de provenir del sector privat, d’empreses com Siemens, Airbus, Infineon o Spotify, a les quals von der Leyen ha proclamat ràpidament com a 'campions europeus de la IA'. El capital restant l’hauran d’aportar els estats membres. Brussel·les, per la seva banda, probablement es limitarà a 'reorientar i reassignar' fons antics.

Segons el CEO de Perplexity, els calers de la Von der Leyen estan mal gastat si es dediquen a fer centre de dades...Els USA sempre aniran per davant i més quan la  capacitat de càlcul esdevendrà  comodity en un futur pròxim com el petroli, l’aigua o el gas. Alemanya, França i Italia han de lligar la seva indústria – hardware-  amb el software, retenint talent i una legislació que protegeixi a la ciutadania i doni seguretat, això últim segons el CEO de Perplexity serà un gran avantatge.

No es tracta d’atraure empreses de microxips americanes a base de subvencions o bé fer centre de dades. No guanya el més ràpid sinó el més llest.

 

 

 

NOTA1: Les causes del retard ja les sabeu: energia massa cara per als centres de dades, mercats de capital i digitals de la UE poc integrats, i una burocràcia desmesurada: els desenvolupadors d’AI es troben que ha de complir protocols de riscos sinó de gestió de dades i servidors.  A la UE hi ha 100 lleis digital i 240 agències de control per empreses digitals.

NOTA2: La tecnològia ha permès a Ucrania resistir l’embat rus amb un fotimer més de soldats i els drons ucraïnesos han provocat que Rússia també hi aposti, la guerra s’ha convertit en una cursa per adoptar sistemes més intel·ligents.  AI, quàntica, drons i ciberseguretat són els quatre pilars de la defensa actualment. Els panzers i fragates perden sentit mentre que la sensòrica, les dades i la seva conexió amb els aparells militars és crítica. Software Defined Defense es titula. Les inversions privades en startups militars en els últims 4 anys s’ha multiplicat per 4  segons Mckinsey.

El sistema militar americà és massa lent en la producció i aprovisionament. Anduril vol canviar això amb drons kamikaze, submarins, tecnologies de vigilància així com sistemes defensa (tenen un base de dades amb tot tipus d’armament, crear amb 3D i temps real el camp de batalla, identificar amb metadata els objectes i recomanacions d’acció via AI.) . Capitalitzaicó de 28.000M€ i  en col·laboració amb Peter Thiel.

NOTA3: Aquest Nadal m’he llegit Poder y Progreso dels premis nobels d’economia d’enguany. M’ha passat una mica com La prosperidad inaudita de l’Edmund Phelps, no m’ha convençut malgrat que el llibre paga la pena llegir-lo. No tenen res a veure però tenen un punt en comú en el diagnòstic: com pot ser que enmig d’una revolució tecnològica de primer ordre com la què vivim, la productivitat és baixa. Per  Daron Açemoglu i Simon Johnson el problema  rau en el marc institucional on s’apliquen els avenços tecnològics: unes poques corporacions dominen, decideixen com s’aplica la tecnologia i com es distribueixen els beneficis d’aquestes tecnologies. La innovació tecnològica fa incrementar la producció per treballador, i generalment incrementa la demanda de treballadors  com per exmple la electrificació a principis de segle. Depenent, però, com s’apliqui la innovació tecnològica – automatització - pot ser que la Productivitat Marginal sigui zero, és a dir, una aportació adicional de treball no faci augmentar més la producció....Per exemple, la robòtica provoca un increment de producció per treballador però no incrementa la demanda de treballadors ni fa augmentar la productivitat marginal (el magatzem d’Amazon és un bon exemple ja que no crea nous llocs de treball) . Això si, fa incrementar els beneficis empresarials en detriment dels salaris. Una mica com un capitalisme manchesterià renovat.

Poder y Progreso és un bon programa electoral per l’esquerra i resulta evident que cal introduir competència en el sector tecnològic, el subscric en bona part però el llibre oblida una cosa i és que la tecnològia en si té un impacte per ella mateixa. És clar que el marc institucional afecta, però la tecnologia també. Recorda una mica les teòries econòmiques en les quals la dotació de recursos no importa....home, millor tenir carbó o petroli, que no tenir-ne. Si podeu llegiu el llibre de Lynn White sobre tecnologia medieval i canvi social. Em quedo més amb en Douglass North.