L'article 16 de la Constitució - Grundgesetz- obliga a Alemanya a donar asil als perseguits per motius polítics i és l'únic dret que disfruten els estrangers a la Constitució. Aquells afectats per guerres civils, pobresa o catàstrofes naturals no estan inclosos a la constitució sinó a lleis subsidiàries. Aquesta és l'entrada de la pàgina web del govern alemany per immigració i refugiats - amb dret a reagrupament familiar-. Aquest any 2015 han rebut 362 sol·licituds d'asil, de les quals 153 s'han aprovat, un 40% s'ha desestimat i el 20% restant cauen a l'Acord de Dublin on els refugiats pertanyen al país de la UE on primer s'han registrat - i que per el cas sirià s'ha deixat en suspens -.
Aquells que no estan inclosos en l'article 16 de la Grundgesetzes, poden demanar alternativament un estatus de Protecció ( Schutzstatus) regulat a la Convenció de Ginebra. Fins ara els refugiats sirians han estat reconeguts en aquest estatus amb el qual tenen dret a 3 anys de permanència i a regrupament familiar. El 40% de les sol·licituds d'asil van en aquesta direcció.
Finalment, els que no estan inclosos en els dos epígrafs, poden demanar la Protecció subsidiària que permet a aquells que venen de països on es tortura o existeix la pena de mort poder residir un any a Alemanya - període que pot ser allargat-. La gran coalició no ha permès el reagrupament familiar a aquest grup.
Aquells que no estan inclosos en l'article 16 de la Grundgesetzes, poden demanar alternativament un estatus de Protecció ( Schutzstatus) regulat a la Convenció de Ginebra. Fins ara els refugiats sirians han estat reconeguts en aquest estatus amb el qual tenen dret a 3 anys de permanència i a regrupament familiar. El 40% de les sol·licituds d'asil van en aquesta direcció.
Finalment, els que no estan inclosos en els dos epígrafs, poden demanar la Protecció subsidiària que permet a aquells que venen de països on es tortura o existeix la pena de mort poder residir un any a Alemanya - període que pot ser allargat-. La gran coalició no ha permès el reagrupament familiar a aquest grup.
Merkel: 10 anys de Bundeskanzlerin
Merkel és un Machtpolitikerin - una política de poder - el seu únic i principal afany és ostentar i mantenir-se al poder i per això es deu als votants alemanys. La gestió de la crisis de l'Euro o de la desconnexió atòmica s'ha d'entendre en aquesta derivada. Mai xerra més del compte seguint una de les màximes del sargento Franco "uno es esclavo de sus palabras, dueño de sus silencios", és a dir, intenta posicionar-se el menys possible en qüestions que després poden demanar canvis. En definitiva, les seves entrevistes són col·leccions d'obvietats - i força avorrides -.
Té una legislatura força tranquil·la: record d'ocupació, el Schäuble amb superàvit i poca discussió interna ( va sortir escollida amb més del 90% dels vots en l'últim congrés de la CDU). Encara la reelecció del 2017 amb tots els trumfos a la mà...... Per que collons s'ha fotut en tema com la crisis dels refugiats sirian?
El 5 de setembre Merkel decidir obrir les fronteres amb Hungria per paliar el drama humà dels refugiats. La decisió és moralment correcta i hom encara pot està orgullos de ser ciutadà europeu però està generant forces tensions socials, polítiques i econòmiques: actualment hi ha més de 500.000 refugiats Alemanya i que probablement arribin a uns 800.000 a finals d'any.
Seehofer o els torracollons de Bayern: la CSU.
Joseph Strauβ, el competidor de Kohl a Bayern, va definir com a pigmeus polítics aquells polítics de la CDU que només tenien en compte la seva districte electoral. Aixó si després de guanyar les eleccions a Bayern per més del 60% al 1976 i que la CDU no aconseguís la majoria absoluta per desbancar Helmut Schmidt. Els de Bayern volien crear el seu propi grup parlamentari obligant a la CDU ha crear un nou partit al Länder. Helmut Kohl s'hi va haver d'arremangar.
El capitol dels refugiats renova la relació ambivalent que entre la CSU i la CDU. Per Seehofer, el actual president de la CSU, Alemanya ha sobrepassat la seva capacitat per acollir refugiats. A la frontera de Bayern amb Àustria els pobles estan desbordats...estem parlant de pobles petits on arriben 10.000 refugiats en un parell de setmanes. Seehofer aprofita la situació per posar en qüestió a la pròpia Merkel: denuncia la política del govern davant el Tribunal Constitucional Alemany i posar en joc la Gran Coalició on té col·locats tres ministres. Li ha posat últimatums a Merkel en públic, i Merkel ha fet petites concessions: és un tema en el que ambdós han de trobar un òptim, estan en el mateix vaixell.
Guerra soterrada a la CDU, Schäuble...amb el ganivet preparat.
Dintre de la CDU, l'aprovació a les polítiques de la Kanzlerin no millora. Estan nerviosos, les enquestes (marramiau) situen a la Unió el punt més baix d'aquesta legislatura amb el 38% dels vots ( SPD 25%, Verds 10% ,die Linke 9%, Liberals FDP 5% ) deixant un marge espectacular als euro-escèptics, ara convertits en el partit de al anti-inmigració ( Alternative für Deutschland) arribant al 7% dels vots ( a l'Oest arriben al 13% i a Bayern al 9%!). Aquest espai que deixen a la dreta és un perill tant per Merkel com per Seehofer.
Aquest nerviosisme s'ha traduït en una carta oberta dintre de la Unió contra la política de fronteres obertes. S'hi han adherit 34 polítics de la Unió bàsicament alcaldes, diputats dels Länders i algun diputat del Bundestag.
L'últim episidi de desencontres dintre de la CDU és la traïció del ministre de l'interior De Maziére a Merkel aquesta setmana passada sobre l'estatus dels refugiats sirians i el reagrupament familiar. Schäuble i diversos membres de la CDU donen suport a De Maziere. Aquest issue va quedar tancat la setmana passada amb l'acord de Gabriel (SPD), Merkel (CDU) i Seehofer (CSU) per la reagrupament en un estatus de Protecció subsidiària per dos anys per aquells que tinguin el títol de Protecció ( que de moment no són gaires). Fins ara Schäuble no s'ha posicionat gaire davant la crisis, el seu suport a la Bundeskanzlerin en aquest tema és tevi. Té 73 anys, però Adenauer va ser escollit Bundeskanzler quan va arribar als 73 i pot deixar que Seehofer sigui el Brutus per després recollir els fruïts.
La Unió Europea: fuck them all
En un món on les mercaderies i el capital flueixen lliurement resulta complicat restringir el tràfic de persones. Aquesta setmana Polònia ha dit que no acollirà refugiats, Slovènia construeix murs a la frontera, Suècia introdueix controls fronterers, la frontera entre Alemanya i Austria ha estat objecte de tensions entre ambdós països: els austriacs envien els refugiats dirección Alemanya, Hungria fins i tot va fer fora els refugiats amb gasos lacrimògens...i els països de la Unió miren cap una altra banda quan es tracta de repartir els 120.000 refugiats que havien acordat.
A nivel internacional Merkel ha de maniobrar amb el govern d'Erdogan (i de Tsipras (!)) que demana contraprestracions a la UE per mantenir els 2M de sirians acollits a les seves fronteres i impulsar la política de la pau al pròxim orient buscant aliats tant freaks com Putin. I el que faltava....els atentats de París...
En resum...
Al principi de la crisi dels refugiats el SPD feia broma davant la revolta de la Unió...Gabriel deia que donarien asil a Merkel al SPD. El Spiegel de fa dues setmanes signava una carta amb Steinmeier ( el ministre d'Exteriors) titulada: la xifra de refugiats ha de baixar...
....I aquesta és l'estratègia de Merkel, soportar la pressió fermament mentre intenta reduir el nombre de refugiats que apareixen per la frontera...una lliuta contra el temps.
NOTA0: Recordo que Alemanya necessita 500.000 inmigrants anuals per mantenir la població ( i pagar les pensions).
NOTA1: Com no, Hans-Werner Sinn i el IFO Institut comptabilitza el cost en 21.000Meuros l'acolliment de 1,1 milions de persones, fins ara s'estimava en 10.000M per 800.000 refugiats.
Aquest nerviosisme s'ha traduït en una carta oberta dintre de la Unió contra la política de fronteres obertes. S'hi han adherit 34 polítics de la Unió bàsicament alcaldes, diputats dels Länders i algun diputat del Bundestag.
L'últim episidi de desencontres dintre de la CDU és la traïció del ministre de l'interior De Maziére a Merkel aquesta setmana passada sobre l'estatus dels refugiats sirians i el reagrupament familiar. Schäuble i diversos membres de la CDU donen suport a De Maziere. Aquest issue va quedar tancat la setmana passada amb l'acord de Gabriel (SPD), Merkel (CDU) i Seehofer (CSU) per la reagrupament en un estatus de Protecció subsidiària per dos anys per aquells que tinguin el títol de Protecció ( que de moment no són gaires). Fins ara Schäuble no s'ha posicionat gaire davant la crisis, el seu suport a la Bundeskanzlerin en aquest tema és tevi. Té 73 anys, però Adenauer va ser escollit Bundeskanzler quan va arribar als 73 i pot deixar que Seehofer sigui el Brutus per després recollir els fruïts.
La Unió Europea: fuck them all
En un món on les mercaderies i el capital flueixen lliurement resulta complicat restringir el tràfic de persones. Aquesta setmana Polònia ha dit que no acollirà refugiats, Slovènia construeix murs a la frontera, Suècia introdueix controls fronterers, la frontera entre Alemanya i Austria ha estat objecte de tensions entre ambdós països: els austriacs envien els refugiats dirección Alemanya, Hungria fins i tot va fer fora els refugiats amb gasos lacrimògens...i els països de la Unió miren cap una altra banda quan es tracta de repartir els 120.000 refugiats que havien acordat.
A nivel internacional Merkel ha de maniobrar amb el govern d'Erdogan (i de Tsipras (!)) que demana contraprestracions a la UE per mantenir els 2M de sirians acollits a les seves fronteres i impulsar la política de la pau al pròxim orient buscant aliats tant freaks com Putin. I el que faltava....els atentats de París...
En resum...
Al principi de la crisi dels refugiats el SPD feia broma davant la revolta de la Unió...Gabriel deia que donarien asil a Merkel al SPD. El Spiegel de fa dues setmanes signava una carta amb Steinmeier ( el ministre d'Exteriors) titulada: la xifra de refugiats ha de baixar...
....I aquesta és l'estratègia de Merkel, soportar la pressió fermament mentre intenta reduir el nombre de refugiats que apareixen per la frontera...una lliuta contra el temps.
NOTA0: Recordo que Alemanya necessita 500.000 inmigrants anuals per mantenir la població ( i pagar les pensions).
NOTA1: Com no, Hans-Werner Sinn i el IFO Institut comptabilitza el cost en 21.000Meuros l'acolliment de 1,1 milions de persones, fins ara s'estimava en 10.000M per 800.000 refugiats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada