Cada matí quan surto de la dutxa encara mullat, miro els llibres que tinc a l'estanteria. Entre ells destaca el "Treatise on money" de Maynard Keynes, esperant-me per que l'obri. El temps és un recurs escás i la seva falta m'obliga a mirar el bloc del Frankfurter Allgemaine sobre les inversions de Mr. Keynes.
Maynard Keynes, col·leccionista d'Art
Al 1918, quan encara hi havia guerra de trinxeres, Keynes va viatjar amb el director de la National Gallery a París per anar a una subasta de Degas, mort al 1917. Com que els francesos eren reacis a vendre obres d'art als britànics - jeje -, el director es va deixar un moustasche i va començar a parlar amb accent francès. Durant la subhasta, els alemanys van bombardejar París, fent que molts dels competidors fotessin el camp deixant via lliure per adquirir autèntiques joies de l'impressionisme francès a preu de saldo. Ohlalala!
Keynes va adquiri 135 quadres entre 1917 i 1945 gastant-se 13.000 lliures. L'estudi actual valora la col·lecció a preu de mercat en 70 M £. Això suposa una rendibilitat del 9,8% descomptada al inflación, un 4,7%. Si anem a la micro: només dues obres de les 135 valen la meitat dels 70 M £., i van ser adquirides via xarxa de contactes, res d'audicions....L'Inside Trading en mercats de poca liquidesa, poden generar importants rendibilitats.
Maynard Keynes, Especulador
Keynes comença a invertir a partir de 1919 amb 36 anys, aconsegueix reunir 5.000£ (uns 300k actuals) de Friends, Fools and Family i fixa el focus al mercat de divises - que com tothom sap és poc volátil - i el que és pitjor, inverteix al descobert, és a dir, posa les 5.000£ com a garantia per fer compres apalancades de divises per valor de 50.000£. - 3M€(!) A la cistella de divises hi havia dòlars, corona noruega i sueca i fins i tot rúpies índies, a canvi venia francs francesos, lires, marcs i florins holandesos. No consta que invertís en pessetes, sino s'hagués forrat.
Com la cosa va bé - té un guanys de 6.154£ a gener de 1920, una rendiblitat superior al 100% - aconsegueix collir més fons, fins a 30.000 £- aproximadament 1,8M€- seguint el mateix sistema de compres apalancades( inverteix per valor 300.000 £- 18M€ -). A finals de febrer de 1920 ja tenia uns beneficis realitzats de 8.643 i 18.525£ en llibres així que decideix fer un viatge a Italia amb la butxaca plena i on es va fotre una "shopping orgie" segons li va explicar a la seva mare. Havia encertat a llarg però a curt hi havia forces turbulències: el Mark alemany va semblar revaloritzar-se (és el que té un mercat volátil). La casa amb la que operava li va demanar que ampliés el sindicat, però com que no hi havia diner adicional, el fons es va liquidar amb pèrdues de 22.573 £. El mercat es pot comportar de forma irracional més temps que el teva capacitat financera.
Però no, ell va continuar embolicant familiars i amics per crear un nou sindicat aquest cop dedicat a materies primes, com sucre, cotó, metalls que va anar millor. Al 1924 ja tenia uns beneficis de 57.797 £. Not bad. Això si, es va enganxar els dits amb el crack del 29 on tenir unes pèrdues del 80% del total invertit especialment quan el preu del cautxú va caure en picat per la derogació de les limitacions d'exportació fora de les colònies. Un parell d'anys abans havia assegurat que no viuriem cap més crash bursátil. En resum els resultats a principis dels trenta no era especialment brillants com inversor: entre 1924 i 1932 va aconseguir una rendibilitat del 7%, no molt superior al mercat.
(NOTA1: La frivolitat amb que guanya i perd només pot ser pròpia de la burgesia educada
NOTA2: La veritat és que la seva trajectoria, m'anima com a inversor)
Maynard Keynes, Inversor
La forma en la que invertia durant els anys vint es basava en análisis de variables macroeconòmiques "Global Macro" seguint la mateixa estratègia - però en menys capital - que els Hedge Fonds del Soros o bé Paul Samuelson que tampoc es quedava curt per posar un altre acadèmic. Amb aquesta estratègia quedava exposat a les pujades i baixades del mercat així que passa d'especulador a inversor, seguint una estrategia de recovery play: inversió a llarg termini en accions d'empreses que consideraba que tenien potencial de creixement i amb un bon management. No inverteix en index d'accions, tampoc va comprar accions de ferrocarril, els grans valors negociats a la London Stock Exchange i considera que és un error considerar que es el risc es redueix ampliant la cartera d'accions: s'inverteix en el que hom coneix.
Els anys trenta és l'època daurda de Keynes com a inversor: compra accions de mines sudafricanes per que històricament les seves accions havien tingut un comportament invers a la industria (entenc que és un valor refugi com l'increment del preu de l'or en la crisis de 2008), empreses automobilístiques (Austin i Leyland), aviació i utilities. Va despreciar les accions del Telefon que considerava un destorb però això si, després d'estudiar cada dia com a mínim mitja hora la Borsa, trucava al seus brokers a Londres i Nova York.
A finals del 1936 ja tenia un patrimoni d'uns 30M€ i ademés tenia paper comprat al descobert per valor de 15M€ (300.000 £). Aquest va ser el sue zènit com a inversor per que un altra caiguda a la Borsa quasi el torna a arruinar (també especulava a curt amb accions i comodities: va mesurar la capella del King's College per si li arribava un carregament de blat). Al 1937 va tenir un infart.
Maynard Keynes, tresorer del King's College
1921 comença l'activitat de tresorer del King College a la Universitat de Cambridge i comença a innovar. Deixa d'invertir en terres, inmobles i hipoteques, cada cop menys rendibles i es concentra en el mercat de renda variable, materies primes i divises.
En el Discretionary portafolio de Keynes durant els anys vint el percentatge d'accions representava el 75%, als anys trenta baixa al 57% i finalment entre 1940 i 1945 puja al 73%. La resta a terres i béns inmobles. Aquestes són les rendibilitats entre 1921 i 1946 aconseguides per Keynes:
Discretionary Portfolio: 16,0 Prozent
Index d'Accions Britànics: 10,4 Prozent
Deute Pública britànica: 7,1 Prozent
Restricted Portfolio: 6,8 Prozent
Com la cosa va bé - té un guanys de 6.154£ a gener de 1920, una rendiblitat superior al 100% - aconsegueix collir més fons, fins a 30.000 £- aproximadament 1,8M€- seguint el mateix sistema de compres apalancades( inverteix per valor 300.000 £- 18M€ -). A finals de febrer de 1920 ja tenia uns beneficis realitzats de 8.643 i 18.525£ en llibres així que decideix fer un viatge a Italia amb la butxaca plena i on es va fotre una "shopping orgie" segons li va explicar a la seva mare. Havia encertat a llarg però a curt hi havia forces turbulències: el Mark alemany va semblar revaloritzar-se (és el que té un mercat volátil). La casa amb la que operava li va demanar que ampliés el sindicat, però com que no hi havia diner adicional, el fons es va liquidar amb pèrdues de 22.573 £. El mercat es pot comportar de forma irracional més temps que el teva capacitat financera.
Però no, ell va continuar embolicant familiars i amics per crear un nou sindicat aquest cop dedicat a materies primes, com sucre, cotó, metalls que va anar millor. Al 1924 ja tenia uns beneficis de 57.797 £. Not bad. Això si, es va enganxar els dits amb el crack del 29 on tenir unes pèrdues del 80% del total invertit especialment quan el preu del cautxú va caure en picat per la derogació de les limitacions d'exportació fora de les colònies. Un parell d'anys abans havia assegurat que no viuriem cap més crash bursátil. En resum els resultats a principis dels trenta no era especialment brillants com inversor: entre 1924 i 1932 va aconseguir una rendibilitat del 7%, no molt superior al mercat.
(NOTA1: La frivolitat amb que guanya i perd només pot ser pròpia de la burgesia educada
NOTA2: La veritat és que la seva trajectoria, m'anima com a inversor)
Maynard Keynes, Inversor
La forma en la que invertia durant els anys vint es basava en análisis de variables macroeconòmiques "Global Macro" seguint la mateixa estratègia - però en menys capital - que els Hedge Fonds del Soros o bé Paul Samuelson que tampoc es quedava curt per posar un altre acadèmic. Amb aquesta estratègia quedava exposat a les pujades i baixades del mercat així que passa d'especulador a inversor, seguint una estrategia de recovery play: inversió a llarg termini en accions d'empreses que consideraba que tenien potencial de creixement i amb un bon management. No inverteix en index d'accions, tampoc va comprar accions de ferrocarril, els grans valors negociats a la London Stock Exchange i considera que és un error considerar que es el risc es redueix ampliant la cartera d'accions: s'inverteix en el que hom coneix.
Els anys trenta és l'època daurda de Keynes com a inversor: compra accions de mines sudafricanes per que històricament les seves accions havien tingut un comportament invers a la industria (entenc que és un valor refugi com l'increment del preu de l'or en la crisis de 2008), empreses automobilístiques (Austin i Leyland), aviació i utilities. Va despreciar les accions del Telefon que considerava un destorb però això si, després d'estudiar cada dia com a mínim mitja hora la Borsa, trucava al seus brokers a Londres i Nova York.
A finals del 1936 ja tenia un patrimoni d'uns 30M€ i ademés tenia paper comprat al descobert per valor de 15M€ (300.000 £). Aquest va ser el sue zènit com a inversor per que un altra caiguda a la Borsa quasi el torna a arruinar (també especulava a curt amb accions i comodities: va mesurar la capella del King's College per si li arribava un carregament de blat). Al 1937 va tenir un infart.
Al final de la seva vida tenia un patrimoni de 411.238 £, uns 22M€. Not bad.
Maynard Keynes, tresorer del King's College
1921 comença l'activitat de tresorer del King College a la Universitat de Cambridge i comença a innovar. Deixa d'invertir en terres, inmobles i hipoteques, cada cop menys rendibles i es concentra en el mercat de renda variable, materies primes i divises.
En el Discretionary portafolio de Keynes durant els anys vint el percentatge d'accions representava el 75%, als anys trenta baixa al 57% i finalment entre 1940 i 1945 puja al 73%. La resta a terres i béns inmobles. Aquestes són les rendibilitats entre 1921 i 1946 aconseguides per Keynes:
Discretionary Portfolio: 16,0 Prozent
Index d'Accions Britànics: 10,4 Prozent
Deute Pública britànica: 7,1 Prozent
Restricted Portfolio: 6,8 Prozent
1/ El post li dec Gerald Braunberger el cap de redacció de finances del FAZ. Té un llibre sobre Keynes
http://www.amazon.de/Keynes-f%C3%BCr-jedermann-Renaissance-Krisen%C3%B6konomen/dp/3899812034/ref=sr_1_2?s=books&ie=UTF8&qid=1333621908&sr=1-2
2/ El detalls de Keynes com a inversor esta la volum 12 dels Collected Writings, a la Biografia de Robert Skidelsky iDonald E. Moggridge, i al llibre de Justyn Walsh de 2008 „Keynes and the Markets"
3/ El paper com a gestor del King's College
http://www.nber.org/papers/w20421
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada