Fa uns mesos vaig llegir al bloc del Josep Prats que s'havia tret de la cartera d'accions RWE i com que sóc un tio raro, m'he decidit a mirar-me la segona empresa elèctrica d'Alemanya radicada al Ruhr. També ha ajudat un article al Spiegel sobre l'intent de la RWE d'apropar-se al món de les start ups i que m'ha recordat molt a quan Telefònica - la del Isidru - va obrir una incubadora d'empreses al costat del Fórum: el missatge és no tenim ni punyetera idea de què fer amb el negoci, ergo mirem a veure si trobem alguna start up que ens sol·lucioni la papereta.
Hugo Stinnes
El més interessant de RWE ja ha passat i és que el 1898 es va trobar de front Hugo Stinnes. Aquest és un personatge que requereix una entrada a part però provaré de fer la síntesis: era avar i cobdiciós -. Des d'un petit negoci de transport de carbó que conectava la conca del Ruhr amb el sud d'alemanya i Suïssa, va arribar a tenir 4.554 participades entra elles, empreses de transport, mines, fusta, bancs i assegurances i un parell de diaris - jeje - ocupant 600.000 treballadors. El secret és que havia aconseguit integrar tota la cadena de valor del carbó aconseguint importants sinèrgies.
Al 1898 entra al consell d'administració de la Rheinish-Westfälischen Elektrizitätswerks i aconsegueix convèncer l'alcalde d'Essen per crear un central eléctrica davant d'una de les mines de carbó. El seu soci en la compra de mines, August Thyssen li diu: "Sie bewegen sich in Fantasien"- Vostè es mou en la fantasia - i a causa de la RWE s'enemisten. No cal dir que l'electrificació, com la digitalització avui, va revolucionar la indústria moderna - apart de ser un big business -.
Al 1898 entra al consell d'administració de la Rheinish-Westfälischen Elektrizitätswerks i aconsegueix convèncer l'alcalde d'Essen per crear un central eléctrica davant d'una de les mines de carbó. El seu soci en la compra de mines, August Thyssen li diu: "Sie bewegen sich in Fantasien"- Vostè es mou en la fantasia - i a causa de la RWE s'enemisten. No cal dir que l'electrificació, com la digitalització avui, va revolucionar la indústria moderna - apart de ser un big business -.
Això és com Montserrat....però amb alemanys
El President del Consell d'Adminsitració, Manfred Schneider, és ex-director general de la farmacèutica Bayern, i també està al consell d'administració de Daimler i assessora Allianz. Al consell d'Administració de RWE hi ha representants de Thyssen, Hochtief, Daimler, SAP i en el 2011 estava també l'actual President del Consell d'Administració del Deutsche Bank i ex-director financer de Allianz....La resta del Consell d'Administració són un parell de representants sindicals i els Ajuntament de Nord Rhein Westfalia, com Essen o Dortmund que ostenten el 20%. Aquest el que volen són EBITDAs regulars sense masses canvis i una política de dividends generosa per tal de finançar seveis municipals.
El 2011 hi ha va haver una lluita per la successió de Jürgen Grossman entre els Ajuntaments i Sindicats i la resta del Consell que estaba fins i tot disposada a dimitir, si no s'acceptava a Peter Terium com a Conseller Delegat. Aquest holandès és l'encarregat d'esmenar la desastrossa seguida pel seu antecesor.
Jürgen Grossman era conegut com el "Atom Rambo" ja que va fer un aposta estratègica pel carbó i l'energia nuclear amb unes inversions amb periodes de maduració llarguíssim finançades a base de deute a Alemanya, Holanda i Gran Bretanya. El 2010 va ser nomenat el "Dinosauri de l'any" per les associacions de defensa de la natura i no podia pujar-se a cap escenari sense seguretat.....Era un personatge odiat que va ser incapaç de preveure el canvis amb uns preus a la baixa de l'electricitat, la competència de les renovables i la política d'inversions totalment desenfocada. La sortida de l'energia nuclear després de Fukushima per Merkel, que ell evidentment va considerar un error, va precipitar la seva caiguda: Gazprom li va tancar la porta com a partner estratègic per la construcció de centrals de gas combinat.
L'economia social de mercat se'n va a norris.El 2011 hi ha va haver una lluita per la successió de Jürgen Grossman entre els Ajuntaments i Sindicats i la resta del Consell que estaba fins i tot disposada a dimitir, si no s'acceptava a Peter Terium com a Conseller Delegat. Aquest holandès és l'encarregat d'esmenar la desastrossa seguida pel seu antecesor.
Jürgen Grossman era conegut com el "Atom Rambo" ja que va fer un aposta estratègica pel carbó i l'energia nuclear amb unes inversions amb periodes de maduració llarguíssim finançades a base de deute a Alemanya, Holanda i Gran Bretanya. El 2010 va ser nomenat el "Dinosauri de l'any" per les associacions de defensa de la natura i no podia pujar-se a cap escenari sense seguretat.....Era un personatge odiat que va ser incapaç de preveure el canvis amb uns preus a la baixa de l'electricitat, la competència de les renovables i la política d'inversions totalment desenfocada. La sortida de l'energia nuclear després de Fukushima per Merkel, que ell evidentment va considerar un error, va precipitar la seva caiguda: Gazprom li va tancar la porta com a partner estratègic per la construcció de centrals de gas combinat.
Peter Terium va agafar el relleu de Grossman per esmenar l'empresa, ha fet tot allò que podia fer: vendre actius no estratègic, filials com la subministardora d'electricitat al nord d'Africa i Europa RWE DEA, sortir de països exòtics i tot per reduir el deute de 28.000M€ a curt que té al balanç. També va fer una ampliació de capital de 2.000M€ sense arribar a l'objectiu dels 2.500M€ i finalment, el tancament parcial de centrals elèctriques com la de Lingen ja que els ingresos no cobreixen ni els costos fixes.... Hi ha un excés de capacitat i un terç de les centrals electriques convencionals no són rendibles. La plantilla de RWE ha passat de 70.000 a 60.000 treballadors en un parell d'anys, els sindicats es posen nerviosos.
Una de les opcions preferides per la direcció ha estat guanyar temps per retardar el canvi energètic acudint al poder polític: aquest hivern s'han manifestat 10.000 treballadors a Berlin per demanar que no es penalitzi el carbó ja que el secretari d'Estat Rainer Baake, que va ser fitxat per Sigmar Gabriel(SPD) i que provenia dels Verds, vol posar una taxa al carbó que faria no rendible un bon grapat de centrals elèctriques. La presidenta de Nord Rhein Westfalia, Hanalore Kraft (SPD) i els alcaldes han aixecat al telefon per presionar a Gabriel i contenir la reforma energética.
So.... what????
Els beneficis extraordinaris per una empresa són extremadament perillosos i més si és una utility. Entre 2002-2007 les big 4 utilities alemanyes van multiplicar per 3 els seus beneficis nets!!!!! - és a dir, la línea final que no poden amagar!!!!. Es van forrar per que entre 2000 i 2008 el preu de l'electricitat va pujar un 51%. Ara bé si el 2010, el Megawatt/hora estava a 60€ ara està a 33€ i tot gràcies a les energies renovables de les quals RWE només produeix un 5,5% de tot el seu mix energètic. Les renovables no els interessaven gens: RWE va constituir la seva primera empresa d'energies renovables al 2007. El fons estatal noruec que tenen com a inversor institucional els ha enviat una carta exigint que sortin del carbó d'una vegada ( 2015).
Peter Terium, cau simpàtic: fa ioga, és vegetarià i li agraden les renovables però el seu afany és buscar desesperadament formes per reformular el negoci: només proveïm electricitat sinó que oferim altres serveis a la llar....té una Smarthouse muntada a la conca de Ruhr. Les línies elèctriques també poden transportar dades i això té forces aplicacions que poden obrir nous mercats per RWE. Per això intenta posar-se en contacte Start up arreu del món. També s'ha posat en mans de consultores de coaching per manegar directius....un horror....fan passejos en silenci per reflexionar com millorar la companyia i motivar-se.
EN DEFINITIVA.....NO INVERTIU EN RWE
NOTA1: No cal dir que a Hugo Stinnes no el va enganxar la inflación del 23. És més, va demanar tants préstecs com va poder al Reichsbank.....Es va forrar. Llàstima que la salut no el va acompanyar i va morir al 1924. Un any després queia el seu imperi. Els hi va dir als seus fills: Was für mich Kredit ist, sind für euch Schulden"- el que per mi és crèdit, són deutes per vosaltres.
NOTA2: 2013 Ha estat el pitjor any des de 1949! Ha anotat quasi 3.000 milions de pèrdues...El 2014 ha tingut beneficis de 1.700 milions però els beneficis operatius s'han reduït un 25%....La memòria de l'empresa pel 2014
http://www.rwe.com/app/wartung/hv2014/bpk_doks/RWE-Geschaeftsbericht-2014.pdf
NOTA 3: Greenpeace va fer un estudi sobre la crisis de les elèctriques.....elles mateixes s'han col·locat en una posició complicada .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada