La primera vegada que vaig anar al Japó ara farà 4 anys, vaig sortir de l'aeroport de Narita disposat a xuclar tot el que pogués....quan vam agafar (jo i la meva dona) el metro fins a Tokio, la gent no es comunicava només mirava el seu mòbil...vaig pensar quina colla de freaks! aquests japs. Ara agafa el metro a Barcelona...tothom mira el mòbil!!!!! El Japó és un indicador avançat per Europa.
L'estancament en el creixement, la substitució de mà d'obra per la tecnologia i l'envelliment de la població són factors que per l'economista Kiyohiko Nishimura, degà de la Facultat d'Econòmiques de Tokio, determinen la debilitat de la demanda. Enfront això la política monetària només és un pedaç per guanyar temps. Per què?
a) Durant la recessió han patit els sectors més sensibles als tipus d'interès.
b) La sensibilitat de la PM davant les decisions de consumir i estalvia s'ha reduït per les expectatives de canvi tecnològic.
c) L'expansió monetària (QE) impacta més al mercat actius - p.e. accions- i al mercat de divises que no afecta al creixement econòmic i la inflació.
d) El canvi tecnològic i l'envelliment de la població lastren l'eficiència i flexibilitat de l'economia: al Japó la regulació laboral dificulta l'entrada dels més joves al mercat laboral dificultant el canvi tecnològic.
e) El clima d'inseguretat en el què vivim.
Nishimura, creu que l'envelliment de la població és el factor més crític de tots a la conferència que ha fet a la Universitat de Frankfurt.
Alemanya 2030: venen anys difícils
Els demògrafs que es dediquen això al Max-Planck Institut pinten un quadre complexe: un terç de la població estarà per sobre dels 65 anys: de cada 100 persones en edat de treballar ( de 20 a 64 anys) hi haurà 50 major de 65 anys. L'augment de l'esperança de vida fa que la població no baixi extremadament però si la composició: hi haurà 7,9M menys persones en edat de treballar ( de 20 a 64 anys) i 6,4M més de majors de 65 anys. Si els pitjos pronòstics donen una caigua de 82M/hab a 77M/hab el 2030 i 62M/hab el 2060.
L'index de fertilitat és de 1,4 al 2013 amb un total de 675.000 i malgrat hagi millorat gràcies el boom ecònomic no planteja canvis substancials: les associacions en defensa dels animals tenen deu vegades més membres que les de defensa de la infància.
Entre 1950 i 2013 han arribat alemanya 43M d'Immigrants dels quals s'han quedat uns 11M a viure-hi. El saldo migratori durant el 2014 ha estat positiu amb 428.607 Immigrants. Si es manté un ritme d'entrada superior als 350.000 immigrants la població quedaría estable en 82 Milions d'habitants, ara bé només que això es reduís a 200.000 la població es podria reduïr en 10M/hab en cinquanta anys (2060). Seran capaços els alemanys de suportar aquest flux migratori???? Doncs la resposta és que sí, per que no tenen més remei.
Conseqüències econòmiques
Això té efectes econòmics profunds per una banda faltarà mà d'obra amb la qual cosa o s'importa (immigració) o bé s'exporten fàbriques com van fer al Japó o bé s'allarga l'edat de jubilació (les prejubiliacions s'han acabat). Aquest envelliment de la plantilla frena la innovació: el grup més important de población que crea empreses o bé els que registren patents està entre els 30-39-45 anys. Segons un estudi de A.T. Kearney els Hidden Champions alemanys van ser fundats als anys cinquanta, el pes en la economía digital en el PIB alemany és relativament baix.
Resulta evident que la Seguretat Social alemanya patirà en un futur no molt llunyà. La jubilació als 63 anys després de 45 anys treballats és una il·lusió en paraules de Franz Müntefering ex-cap del SPD en relació a la mesura aprovada per la Gran Coalició. Al 2000 els treballadors es jubilaven als 62,3 anys de mitja mentre que actualment la mitja és de 64,1 anys. En definitiva, treballar més temps i amb pensions més baixes.
La inseguretat laboral i la precarització del mercat de treball durant la vida laobral comportarà un increment de la pobresa a la vellesa amb la qual cosa podrem veure jubilats, al igual que al Japó, vigilant les sales de Museu del Palau Imperial. No fa falta de dir que l'envelliment de la població reduïrà el consum i augmentarà l'estalvi.
Finalment la richesse, dels 7 Bilions d'euros de Riquesa que té Alemanya 4,8B són en Béns Immobles que poden tenir un preu força variable en funció de la zona on se situïn i per tant l'envelliment de la població reduïria el patrimoni no només en zones de l'Est sinó inclús a pobles de Nordreihn-Westfalia.
No ens acollonim: Hans-Werner està de part nostra.
Hans-Werner Sinn, president del IFO Institut descriu Alemanya com el país sense nens "Land ohne Kindern", aboga per allargà l'edat de jubilació per qui ho vulgui i té preparada una bona batería de mesures - aquí es nota que mai l'han explotat, ja que sino agafaria la jubilació a la primera de canvi -. Creu per això, que la capacitat d'engegar les reformes necessàries s'aturaran ja que els vells voldran manar.....La dictadura dels jubilats!
EL PITJOR DE TOT, ÉS QUE AL FINAL EUROPA ESTARÀ DOMINADA PELS FRANCESOS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada