Política Exterior: la carpeta russa....II

Fa un parell d'anys Der Spiegel va treure un especial sobre els papers del Snowden sobre la política exterior americana - fins i tot sortia el Zapatero...però lluïa gaire -. Rússia tenia un parell de capítols ben bons....en un explicaven que els serveis exteriors italians estaven molt preocupats per la gran amistat entre Silvio Berlusconi i Putin, el primer li deixava les villes italianes a la familia Putin i l'altra el convidava a les seves festes ;). Putin resulta a totes llums inquietant ara bé,  existeix la identitat Rússia - Putin ? Qualsevol cap d'estat rus hagués actuat de la mateixa manera que ha actuat Putin davant la crisis d'Ucranïa ?

El Amigo Americano: Joschka Fischer

Quan un polític es munta a sobre el tigre del nacionalisme té molts números per ser devorat per ell mateix. Putin està aterrat amb la revolta de la plaça Maidan, tem que les exigències de democràcia i reforma es traslladin a la Plaça Roja i es llença a revertir la caiguda de la Unió Soviètica amb l'annexió del Crimea, que trenca quatre tractats internacionals i especialment toca un tema delicat per la comunitat internacional, les fronteres a Europa. Fischer aposta per una Ucranïa fortament vinculada la UE i no per raons econòmiques sinó per raons de seguretat. ja que un viratge  cap a Rússia comprometria la seguretat de tot el continent.

La posició americana davant Putin és de dubte ja que veuen Rússia com una potència regional i no com un rival. Obama vol retirar-se dels conflictes exteriors però no sap fins a quin punt es veurà obligat a intervindre a Ucranïa. McCain no dubta: suport militar a Ucranïa, considera que la posició del govern Alemany és INACCEPTABLE i que l'allargament de les negociacions potser una estrategia per  guanyar temps i ampliar territori a l'Oest d'Ucrania per part de Putin.

A la conferència de Steinmeier, ministre d'exteriors,  a Washington durant la seva visita al març d'aquest any va afirmar "no es poden portar estratègies diferents al mateix temps".

Els Russland Verstehen, els que comprenen a Rússia.

Rússia es veu amenaçada objectivament per la OTAN i USA: la doctrina militar russa es basa en que la OTAN i la seva ampliació a l'Est -  per exemple Polònia i Hongria al 1999 i no diguem Ucranïa - és una amenaça per la seva seguretat nacional. Aquesta és la percepció russa: l'amenaça percebuda com a agressió. És relativament senzill que determinats accions per part de USA o la UE per donar suport als ucraïnesos pugin ser comporti una escalada militar sense precedents a Europa.

Helmut Schmidt criticava el posicionament dels comissaris de la UE afirmant que no tenien ni idea de política internacional, buscant la connexió d'Ucranïa a la UE ja que "funcionaris i burocràtes posen a Ucranïa en una falsa dicotomia alhora d'escollir entre Occident i Rússia". En definitiva quan s'acabi tot aquest show continuaran tenint les fronteres russes al tocar.

A finals de l'any passat es va presentar el manifest Wieder Krieg in Europa? Nicht in unserem Namen! - Altre vegada Guerra a Europa? No en el nostre nom  - firmat per gent tant diversa com Wim Wenders o bé Antje Vollmer ( Verds) i com no, Gerhard Schröder per evitar la escalada militar a Europa i la millora de les relacions amb Rússia. 

Bona part dels  històrics de la  Ost - Politik  del SPD està dins d'aquesta posició des de Egon Bahr a Hans-Jochen Vogel o bé Schmidt passant pel no tant històric representat del sector esquerrà del SPD, Ralf Stegner.

La nova Ost Politik: pressió, negociació i paciència.

Un dels pilars de la política exterior Alemanya, és que Alemanya no fa política exterior, la fa EUROPA. Els altres pilars de la política exterior de Steinmeier - basat amb Willy Brandt - són la realpolítik i el manteniment de la pau i l'ordre internacional: s'accepta però NO es comparteix l'Annexió de Crimea - i per això s'aboga per la imposició de sancions - i paral·lelament s'impulsa els Acords de Minsk juntament amb França per aconseguir la pau.

Merkel exclou qualsevol intervenció militar a Ucrania i aposta per la via diplomàtica: els acords de Minsk, malgrat semblin paper mullat, han reduït el nombre de morts, han aturat l'escalada militar i garanteixen en certa mesura la integritat territorial i la sobirania d' Ucranïa. No hi ha alternativa fora dels Acords de Minsk.

L'estratègia del govern Alemany davant Rússia està PROFUNDAMENT CONSENSUADA dintre de la Gran Coalició. No es mostra la més mínima fisura entre cap dels actors implicats. L'estratègia a seguir és mantenir una certa pressió via sancions sobre Rússia esperant que a llarg termini l'obligui a sentar-se a negociar. Per una altra banda evita qualsevol tipus de mesura que irriti a Rússia: aprovisionament d'armament al govern ucraïnès o bé aprofundir en les relacions amb la OTAN o la UE (alguns acords comercials poden ser permesos).  I finalment, es marquen les línies vermelles per a Putin: la presa de Mariupol per part dels pro rusos o bé la creació de un pont entre Crimea i les províncies pro russes.

El govern alemany és conscient  que per la sostenibilitat de la seguretat a Europa no es pot fer contra  sinó amb Rússia i a la inversa, no pot haver seguretat a Rússia sense Europa, per això es multipliquen els contactes entre ambdós governs davant la crisis d'Ucranïa......Sembla que s'imposa la sol·lució Finlandesa.

 

NOTA1. Zapatero era mostrat com un exemple del problema exterior europeu: tots els caps d'estat europeus es volien fer una foto amb Obama i per fer una amistat íntima es feien "amics per confessió" : ZP i la resta primers ministres xerraven tot el que passava a la UE als americans.

NOTA2. La visió russa és que Helmut Kohl i Hans Dietrich Genscher els van traïr quan van assegurar a Gorbatxov i Schewardnadse que no hi hauria ampliació de la OTAN més enllà d'Alemanya ( això és un punt fort de controvèrsia histórica ja que evidentment Polònia té sobirania plena per decidir si vol entrar a la OTAN).