El països del Golf: del gas i petroli al Hidrògen i les startups

Pla deia que els castellans eren capaços de fondre’s un Potossí, aquest del Golf els hi passa una cosa similar, no és la plata de les mines del Perú però tots els calers que es fan sense esforç es fonen entre les mans. Ja veurem si aquestes ciutats acabaran engolides pel desert però el gran afany d’aquesta gent es situar-se al mapa superant un model de negoci basat en  petroli i el gas com a font de riquesa. Els saudís estan construint un ciutat de zero, NEOM, al bell mig del desert, CO2 neutral amb trens d’alta velocitat o taxis voladors, parcs tecnològics i industrials. La gran contradicció que han d'afrontar aquests països és que com a màxims promotors del canvi climàtic són els que més ràpid patiran les conseqüències de cremar tant petroli i gas. L'avantatge que tenen és la quantitat il·limitada de calers  de que disposen per donar-li la volta al model econòmic exportador de matèries primes a una nació tecnològica.

 

Crisis???....what crisis???

35.000.000.000.000$ han guanyat els estats del golf gràcies a Vladimir Putin ja que Europa necessita el petroli d’Arabia Saudí i el gas de Qatar. Mentre tothom tothom mira el sector de la construcció xinesa, la inflació als USA i el gas rus, aquests estan on fire... Hi ha un gran moviment a Riad, Abu Dhabi o Doha... La renda als Emirats Arabs Units és la mateixa que Alemanya, mentre que Arabia Saudí serà el país que creixerà més del G20 amb un 7,6% i els sis països del golf tenen quasi 40.000.000.000.000$ diposats a invertir per tot el món....Les empreses alemanyes fan cua per rascar projectes ja que és el racó del món on més calers es mouen ara mateix. El contrast amb Europa és notable i més veient que el 70% de la seva població té menys de 30 anys.

La dependència energètica d’Occident respecte aquesta colla és més que notable. No cal dir que tant Macron com Boris Johnson i tota la resta de presidents europeus es posen en fila per demanar audiència. Un darrera l’altre, inclòs el sleepy Joe. La relació de forces està canviant: malgrat la visita de Robert Habeck a Qatar, no s’ha fet cap contracte de gas liquat o bé la demanda de Biden per que Arabia Saudí produís més petroli i reduir els preus va ser corresposta amb la política contraria.

Les dues vegades que va venir l’Emir de Qatar a veure Schröder i Merkel a Berlin i provar vendre’ls el seu gas, aquests li van que era massa car i ell els va advertir que posar els ous al mateix cistell no era recomanable. Ara somriuen per que faran contractes de 15 anys com a mínim - a un bon preu - mentre els alemanys malden per que els contractes es rescindeixin abans abans del 2030. Els alemanys estan enganxats.

 

Del gas al hidrògen

Aquest octubre s’ha celebrat la Fira de l’Energia Abu Dahbi. Klaus Dieter Maubach, CEO de Uniper, el principal distribuïdor de gas alemany rescatat per l’Estat després de 40.000M€ de pèrdues. Explica sobre podi que al novembre s’inaugura la primera central de gas liquat a Alemanya mentre els xeics se’l miren escèptic. No té masses opcions mentre els principals compradors de gas Qatarí són a la Xina, Corea del Sud o bé Japó. Tant els de Uniper com RWE ja poden espavilar a crear xarxa a Qatar ja que un dels seus principals quefers a partir d’ara, serà comprar gas a la regió. Qatar te 4 vegades més reserves que noruega ( 5.900.000.000m3 de gas) però no només vol tapar els forats europeus, sinó que vol contractes a llarg termini.

L’estratègia dels països del golf és vendre petroli i gas tant com puguin per després posicionar-se dintre de les energies renovables. L’Emir ha fixat que una quarta part del hidrogen que es produeixi a 2030 provingui del seu país de 10 milions d’habitants. El cost de l’energia solar al desert és entre 1-1,34€ per Kilowatt.  Això és clau per que alemanya sigui neutral C02 al 2045 ja que sinó han de posar mig Bayern i tot Niedersachsen coberts de plaques solars per cobrir la demanda d’energia ho tenen clar....per tant, l’han d’importar.

Gràcies Siemens, els Emirats Units tenen la major camp solar del món i és la prova que les renovables són sostenibles a gran escala. Siemens té 3.000 treballadors al golf, on encara hi ha 50 milions de persones sense accés a l’electricitat. Bàsicament el business és el següent, Siemens projecta horts solars immensos enmig del desert per produir electricitat per produir hidrogen verd rebent un fotimer de calers amb els encàrrecs i turbines per fabricar hidrogen. Els estats del golf estan contents amb aquesta nova onada d’interès europeu, fins ara s’havien fixat més amb la Xina i els USA.

A Arabia Saudí també creuen que jugaran un rol important en les renovables, hi ha vent i un fotimer de sol i calers a punta pala per fer projectes ambiciosos. De moment, les renovables només son 1% però volen arribar al 50%. NEOM és l’exponent d’aquest arrencada, és la construcció més gran des de les piràmides, el projecte personal de Mohammed Bin Salman amb més de 30.000 treballadors però en poc temps seran 300.000 i crearan un ciutat per 4.000 enginyers. També allotjarà el principal centre d’investigació de l’hidrogen i una central d’hidrògen per produir 2.000Megawatts i que s’acabarà al 2025. Fins i tot tenen un pipeline per conectar Europa al cap i volen atraure siderúrgiques com Thyssen Krupp al costat del lloc és generarà l’electricitat provinent de les renovables.

 

Amb quin ens estem jugant els calers

A l’Arabia Saudí només en un dia van ajusticiar 81 persones per no parlar dels treballadors del mundial. Bin Salman no és l’hereu legítim del tron però s’ha carregat a tots els competidors directes a base de punyalades: el paio va muntar un sucursal del Forum de Davos al desert al 2017. Va reunir a una bona colla de gent influent financers de Wall Street i primers ministres. Després de les conferències va tancar als assistents saudís – la cream de la cream  – al Hotel Ritz-Carlton i els va forçar a deixar bona part del seu patrimoni a l’Estat- o sigui, ell -. Alguns saudís han desaparegut del mapa durant anys. Escapçada l’oposició, Bin Salman es va posar al capdavant del fons d’inversió estatal i liderar la guerra amb el Iemen. Quasi s’hi posa amb Qatar... i davant les crítiques occidentals, va saludar al G20 a Vladimir Putin com si fossin jugadors de bàsquet.

Com el poder és fort, es permeten concerts de música o bé Tinder, les dones poden treballar, viatjar soles i no estan obligades al portar el vel. Alguns milers de diners van destinats a construir hospitals i tot. Des de 2019 hi ha visa de turista. S’ha acabat de construir universitat politècnica on estudien els futurs enginyers i enginyeres. El canvi en els últims anys és espectacular a nivell d’idees, startups i moviment però ningú parla de política ni vol donar els noms.

A Qatar passa quelcom similar per a petit escala. El mundial ha servit per presentar-se Qatar al món i als seus veïns com un softpower: nou museu d’art islàmic, biblioteca nacional, nova universitat (també hi ha filials de la George Washington i la HEC de París), estadi....S’estan preparant a fons per quan s’acabi el gas i el petroli. Respecte els drets dels treballadors, s’ha abolit la Kafala un espècie de servitud, s’ha introduït el salari mínim i no es treballa a les hores amb més sol. Tot això sobre el paper, la Kafala no està abolida del tot, a 34.000 treballadors els hi han retingut el salari, mentre han mort 50 treballadors i han quedat 500 ferits de consideració. Les dones van a la universitat més que els homes però encara això no s’ha traduït al mercat de treball ( 37% dones) mentre que la homosexualitat està penada amb la presó. Hi ha contrastos però està, els drets humans depenen de la voluntat del Emir.

Qatar és un país molt petit de 3M d’habitants, amb un renda per càpita superior a la d’Alemanya. Al ser un país petit té molta por dels seus veïns que varies vegades s’han intentat cruspir-lo (la última al 2017) però que ha tingut una voluntat de sobreviure espectacular apostant pel Gas Liquat quan tampoc era tant evident molt per sobre del petroli.

La seva estratègia per sobreviure, tal com han fet amb Al Jazeera, és posar-se per sobre dels conflictes i esdevenir la figura clau a banda i banda. Vaja, volen fer de Santi Vila del món àrab.

 

 

 

 

NOTA1: Mireu l’evolució trimestral dels beneficis de Saudi Armco i compareu amb Shell i British Petroleum.

NOTA2: En el mateix Hotel Ritz Carlton on va treure el poder als seus contrapesos, s’hi celebra la gran conferència amb experts energètics, banquers d’inversió del més alt nivell i polítics d’arreu del món. Enguany va parlar el gestor de fons estatals saudís, fidel de Bin Salman tota la sala va callar quan va dir que es poden construir un nou ordre mundial basat en el treball conjunt, el problema són els països que actuen basant-se en els valors i no en el pragmatisme – un tret a occident, vaja. Que mani la pasta.

NOTA3: Qatar i Al-jazzera. Com tenien clar el tema de la comunicació era clau, van crear Al Jazeera al 1996, al 2006 ja ocupava un gratacels, feien la versió anglesa i creuaven totes les línies vermelles: per una banda criticaven Israel mentre feien entrevistes a polítics isrealian...tot molt equilibrat, allà cabien dissidents saudís, Hamas i israelians tots barrejats.  Van fer un canal 24h via satèl·lit d’informació on tot el món arab s’informava amb la preocupació que comportava per les dictadures. Una revolució informativa amb límits: la família reial no es pot tocar.

Van promoure els alçaments de Siria, Egipte, Libia o el Iemen i la dictadura saudí se’ls va posar de cul. Al 2017 van bloquejar Qatar per terra mar i aire. El tancament d’Al Jazeera està ben amunt. D’aquest enfrontament Qatar va sortir reforçat.