La política econòmica americana ara mateix està subordinada a la política de seguretat i entre la política de blocs és difícil que Europa tingui el seu lloc: Washington ha anunciat la seva nova Chips Act i sense dret a replica que conjuntament amb la Inflation Reaction Act (IRA) més que lluitar contra el canvi climàtic vol atraure inversions, fotre a les empreses europees i aïllar tecnològicament a la Xina. El govern alemany està dividit, Scholz no vol quedar presoner dels USA mentre que el ministre d’indústria i vice president del govern Robert Habeck, de Die Grüne, és el millor aliat dels americans. De fet, Habeck vol que les empreses alemanyes facin un informe sobre les seves activitats a la Xina i ha aturat la inversió xinesa a Elmos, empresa de xips per la automoció. Magrat l'amabilitat de Habeck, Washington ha tornat a deixar com un drap brut la Comissió Europea, i Europa en general, amb una falta total de respecte pels interessos de les empreses europees (dit per Macron). I Europa no té gaire marge de maniobra – i els americans ho saben -. Si fos per l’exèrcit alemany, Putin ja estaria a les portes de París.
Win-Win is for pussies, Donald Biden
La Inflation Reaction Act
(IRA) aprovada aquest agost pel Congrés sembla que no vol combatre la inflació sinó
les importacions i sobretot les que venen d’Europa. No és només que hi hagi un
pluja de subvencions –370.000M$ - per produir als USA bateries, aerogeneradors
o bé plaques solars, sinó que també afecta a tota la cadena de valor: des de les primeres
matèries fins el recycling. No sabem si solucionarà la crisis climàtica
però el que si que infringeix totes les lleis de la competència: els compradors
americans de cotxes elèctrics tenen una rebaixa si el cotxe està fabricat als
USA i una deducció impositiva si la bateria del cotxe està també fabricada als
USA. O sigui que el comprador té dues rebaixes fiscals per comprar un cotxe
elèctric Made in America.
Això canvia el marc per les inversions
en el sector de l’automoció: per exemple la inversió de 4.500M€ per fer
bateries elèctriques al nord d’Alemanya liderada per un ex-Tesla (NorthVolt) perilla. Si vols fer un fàbrica de bateries als USA,
Biden te’n dona quasi un parell gratis.
Les renovables: Siemens planeja al
2030 instal·lar 30Gigawatts a base de turbines eòliques i un milió de quilometres
de xarxa elèctrica als USA. L’administració americana dona tots els incentius
per invertir mentre el marc europeu és més rígid i mai s’acaben d’aclarir entre
Alemanya i França. Solució invertim als USA.
Respecte l’Hidrògen verd passa
quelcom similar. La filial de Thyssen Krupp per fer l’electròlisi pateix per
que Biden promulgui deduccions de tres dòlars per quilo Hidrògen verd en un
mercat que properament el mesurarà en tones. De fet, l’equip de Biden ha
analitzat els errors dels Europeus alhora d’impulsar el canvi tecnològic i
energètic: l’obsessió en el detalls i l’excés de legislació – .
La subvenció encara és més grossa
si tenim en compte els diferencials del cost de l’energia entre un i l’altre
continent. Si realment vol lluitar Biden contra el canvi climàtic estaria bé
que agafés els millors panells solars o bé aerogeneradors i no només els dels
USA. Biden vol aturar l’arrencada tecnològica i econòmica xinesa i la IRA és
una escalada més en aquest conflicte.
Europa caçant mosques
Macron parlava de concessions després
de la recent trobada amb en Joe Biden a Washington. La Inflation Reduction Act
(IRA) afecta al core de la indústria europea. Hi haurà punts de fuga per
que els europeus puguin vendre els seus cotxes elèctrics o la seva tecnologia
verda. Entre els diplomàtics el to no era tan optimista, els canvis a la llei
aprovada pel Congrés estan exclosos però poden haver alguns petits canvis en la
norma però en cap cas vencen els obstacles per l’exportació de cotxes elèctrics
europeus.
Les esperances de la Comissió Europea
es basen en un fer una central de compres de matèries primes amb els USA: la
prescripció que els materials per fabricar pels aerogeneradors i bateries han
d’estar produïts als USA, s’amplia a Europa, UK, Australia i Japó i es poden
aprofitar de les subvencions. Amb això la Comissió espera neutralitzar les
barreres d’entrada en el cas de les bateries.
Paral·lelament, Ursula von der
Leyen ja s’està pensant com ha de canviar la legislació de minimis -d’ajuda pública a les empreses – per fer de
contrapès al pla Biden. Aquestes ajudes
són els IPCEI Projectes Importants d’Interès Comú Europeu per fer
infraestructures transnacionals i que van força lents així com el Repower UE
per fer la UE independent del gas rus i que s’han d’adequar Inflation Reduction
Act.
Mentrestant von der Leyen preveu
un nou tipus de fons sobirans per finançar les renovables i tecnologia verda i
desisteix de denunciar als USA davant la WTO per les subvencions ja que seria
un guerra comercial oberta amb els USA i això no interessa a ningú. Macron vol una llei “Buy Europeen” mentre el
comissari de comerç valora si que vol portar els USA a la WTO. Els fons sobirans
tampoc és que tinguin el suport del nord d’Europa amb l’argument que primer
s’han de gastar el fons de Recuperació i Resilència. En fi, estem com sempre.
L’últim capítol: la guerra
dels xips
ASML fabrica una maquina de 180Tn
per fer els acabats dels semiconductors amb la dimensió d’un nanòmetre – únic al
món - que porten els cotxes o bé els Smartphones.
Els xinesos només fan de 90 nanòmetres i per exemple l’Iphone 14 porta xips de
5 nanòmetres. La seu de ASML està a Holanda i el govern holandès no para de
tenir pressions per que ASML no vengui als xinesos els últims models i gràcies
a Biden ja no els hi pot vendre ni els antiquats. El principal client de ASML
és un la taiwanesa TSMC que fabrica el 90% dels semiconductors que necessiten
les principals empreses tech americanes.
Si Xi Jinping es posa a envair Taiwan ens quedem sense iphones i això
és pitjor que el gas rus.
Aquest estiu, el Congrés ha
aprovat al Chip Act amb un pressupost de 50.000M$ per potenciar la producció de
xips americana. Al Octubre Washington ha prohibit l’exportació de semiconductors
d’última generació a la xina tant per empreses americanes com per empreses
europees. L’administració americana va prohibir la setmana passada la venda
material de comunicació i vigilància a tot un seguit d’empreses xineses.
L’objectiu és clar, mantenir el xinesos
lluny de l’alta tecnologia i tornar la producció de semi conductors als USA. A
partir d’aquí com ha de reaccionar la comissió europea davant d’una violació tant
clara dels acords comercials i la sobirania.
Això de Trump i la seva Entity
List és un broma comparat en les 140 pàgines de Biden amb el catàleg de
productes subjectes a control. Amb això
eviten que Xina els avanci en Biotech, ordinadors quàntics, intel·ligència
artificial o bé renovables. Amb aquesta subvenció volen que tota la cadena de producció de xips torni als USA, des de les
matèries primes i les fàbriques fins al reciclatge. Tot.
L’impacte d’aquesta mesura és
ambivalent...les empreses que venen microxips específics com la farmacèutica
Merck perden el mercat xinès Per contra Infineon es frega les mans, al novembre
van anunciar una inversió de 5.000M€ per ampliar la fàbrica a Dresden i espera rascar les subvencions per reindustrialitzar europea i
fer-la tecnològicament independent en un sector tant sensible. No només la
producció sinó tota la cadena de valor. Com fan els americans.
NOTA3: L’objectiu dels USA és aïllar
tecnològicament la Xina així com parar el seu creixement. La estratègia europea passa per diversificar
mercats. S’ha tancat el acords comercials amb Nova Zelanda així com amb Mèxic,
Xile i Austràlia pel pròxim semestre. Amb al Índia, Indonesia i Tailàndia les
negociacions estan força avançades. El Mercosur és un gran repte per Europa i
de fet després de Bolsanaro hi ha forces possibilitats que hi hagi avenços
substancials. Hi ha un nou foro de discussió entre els USA i Europa: el Trade
and Tecnology Council .
NOTA4: El cotxe elèctric s’imposarà
als USA en breu mentre que les empreses europees no rasquen cap deducció (Taycan,
Porsche, Mercedes EQE). Audi i VW potser rasquen alguna cosa per que planeja
fer inversions potents als USA de 7.000M€ . De moment VW té la seva planta de Tennesse
entretinguda amb el seu cotxe elèctric ID4 del que rasca subvenció si el Níquel,
Coure o bé Cobalt provenen dels USA.
NOTA5: La cursa de les
subvencions, deduccions o cessió d’equipaments anima també a Japonesos i
Coreans...Intel, Samsung o la japonesa Rohm s’estan fregant les mans mentre es
treuen del mig la competència xinesa de Huawei. De fet Huawei no s’ha recuperat
de l’exclusió dels seus semiconductors en els mòbils. Al 2019 lluitava amb
Apple i Samsung però ara ja no està entre els 5 primers i de fet les seves vendes
han caigut un 25% durant el primer semestre d’enguany. Huawei les està passant
putes. Un altre perdedor és el consumidor que haurà de pagar més calers pels
xips i pels mòbils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada