Rics i pobres: la lliuta redistributiva

Porto una parell de setmanes barrinant sobre l'estudi de la Riquesa a Alemanya del Bundesbank, per que no lliga. Com pot ser que ens rescatin els alemanys si tenen menys patrimoni que nosaltres, si són pobrets: mentre que la mitja del patrimoni alemany està en 195.200€, els espanyols tenen 285.800€ i França 229.300€ de mitja. La diferència està en com es compten els immobles tant dels  espanyols, enmig d'una crisis immobiliària, com els dels alemanys, molts cops en mans públiques o cooperatives d'habitatges.

El que més sobte de l'estudi és que la mediana de la Riquesa dels alemanys sigui de 51.400€ (els espanyols 178.300€). Com pot ser que la mediana sigui 51.400€ i la mitjana 195.200€ ?????  És un indicador sobre les creixents desigualtats ( i aquí encara no hi havia refugiats).

El Llac: La Riquesa

S'acaba de publicar Verteilungskampf, Lluita redistributiva, de Marcel Fratzcher, cap del Deutsches Institut für Wirtschaftsforschung DIW, el mirall socialdemòcrata del IFO Institut. La tesis és que l'economia social de mercat ha passat a la història: les diferències entre rics i probres a Alemanya entre 1990 i 2010 s'han exiamplat i el que és pitjor: en comparació amb la resta de països europeus està al capdavant en desigualtat de patrimoni privat - Privatvermögen -.

Segons el Passauer Neuen Presse, en un estudi que li han filtrat des del ministeri d'afer socials, el 10% dels alemanys més rics ostenten el 51% del total del patrimoni net. Això el 2013, al 1998 la xifra era del 45%.  Per quasi el 50% de les llars alemanyes tenen el 1% del patrimoni net, mentre que al 1998 era del 2,9%. Tres matitzacions: com a Privatvermögen compte la Riquesa d'empreses familiars alemanyes, que per cert, generen ocupació. L'altra és que els alemanys viuen de lloguer i la última matització sobre l'estudi, la riquesa que hi surt, és la declarada.

Segons Fratzcher: el problema no són els rics, sinó els pobres: un 40% dels alemanys arriba a la jubilació sense estalvis rellevants....tot fiat a la pensió.


El riu que desenvoca al llac: els Salaris

Només hi ha tres maneres de fer patrimoni/riquesa: herència, donació i estalvi ( i al Regne d'Espanya la loteria). A Alemanya des de 1945 no hi hagut shocks destacats amb la qual cosa el sistema d'herències i donacions ha funcionat. El problema rau en els salaris, com més petits, menor estalvi i  menor riquesa.

Respecte als salaris es considera pobre aquella persona que té uns ingressos inferiors al 60% de la renda mediana disponible. A Alemanya això són 12,5 milions de persones de les quals 3,4M són pensionistes. Estem parlant de gent que cobra per sota de 892€/mes o per una familia amb dos nens 1872€/mes. Aquí hi un debat fort amb les dades: si puja la renda disponible de la mediana, també augmenta el risc de pobresa encara que no hi hagi variacions de renda, els estudiants els compten com pobres, diferencies regionals i preus: no és el mateix ser pobre a Dresden que a München...shifting sands.

Malgrat  que el 2015 han pujat el salaris reals un 2,5% ( la caiguda del preu del petroli ha afectat molt positivament), la participació del Salaris en la renda nacional s'han estancat i inclús ha disminuït des del 2004. Segons alguns estudis hi ha uns 7 milions de llocs de treball precaris, dels quals 3,1 no arriben a fi de mes malgrat treballar. La xifra que ha  augmentat des del 2004: ha augmentat l'ocupació però no la participació dels salaris en la renda nacional, ergo menor salari - depenent del creixement de la renda - i /o major dispersió salarial.

Això ho confirma un altre estudi del DIW estudia la renda diponible de les llars alemanyes entre 2000 i 2012: la diferència entre rics i pobres augmenta: mentre el 10% més ric ha augmentat un 15% , els del mig no es mouen, el 40% per sota ha perdut - real - un 4%.

La qüestió aquí és que qui entra en els treballs precaris, és difícil que surti i no estem parlant del nano que treballar al Starbucks per pagar-se la carrera. Aquests 3,1M serà difícil que escapin de la precarietat i poguin construir uns estalvis per la vellesa o la següent generació. La mobilitat social se'n ressent: cada cop és més difícil escapar de la trampa de la pobresa a no sé, com diu Fratzcher, s'inverteixi, de debó, en educació i formació.

Hans-Werner, we love youuuuuu

L'amic Hans-Werner està per la funció redistributiva de l'Estat, però no ens passem...el mindestlohn - salari mínim - generarà atur i provocarà una pèrdua de competitivitat per les empreses alemanyes. El Trade off eficiencia i equitat.... Mireu França!!!!!! Senyala amb el dit Hans-Werner, quan es pressionen els rics, es redueix el creixement: el tram més alt de l'impost de la renda és del 58% mentre que Alemanya és del 44%.

La globalització ha permès reduïr el nombre de pobres ja que s'ha invertit en països amb salaris baixos, s'ha generat creixement i al seu torn s'han incrementat salaris. Aquest raonament serveix també per Alemanya:  l'Agenda 2010 va permetre reduir les rigideses del sistema salarial, això va representar baixar salaris per tal de generar ocupació. L'economia de mercat genera desigualtats, és el preu a pagar per la seva eficiència. Fratzcher sostè la tesis contrària en el seu llibre, l'increment de la desigualtat genera ineficiències en la mesura que allunyen l'economia del seu màxim potencial.

L'augment de la dispersió del salaris bruts no ha de ser contemplat com un increment de la desigualtat a Alemanya, ja que la distribució neta, mesurada amb coeficient Gini no és més desigual que abans de l'Agenda 2010, i això és degut a que molta gent té feina en comptes d'estar a l'atur i al manteniment de les prestacions socials.

 

L'Esperança de vida

 

El Robert Koch Insitut ha publicat un estudi que ha posat els pèls de punta a Alemanya. Han dividit en cinc grups per renda i han estudiat l'esperança de vida: hi ha una diferència de 11 anys entre els homes del grup més ric i del més pobre, per tant, com més pobre ets més possiblitats tens de palmar abans d'hora. Les causes, el pobres  tenen comportaments pocs saludables: beuen cervesa i fumen, en comptes d'anar a córrer els diumenges al matí, pocs estudis, poques prespectives de futur i una tema que personalment m'incumbeix, estan sobreendeutats....i a sobre gasten poc. En definitiva, és una merda ser pobre i com diu el meu amic Cinto: la vida és quantitativa.

Nota 1: El Schäuble està content amb el Schwarze Null, el superàvit que surt al seu pressupost. Té diners per gastar i de fet, Merkel està fent força política social, jubilació als 63, augment de les pensions, la ajut per maternitat, la KITA per que els nens vagin a l'escola, Betreuungsgeld per mares solteres, el fre en els preus del lloguer i at last but not least, la introducció del salari mínim  - 8,5€/h - a gener del 2015, que ha millorat la situació d'aquells que tenien feines precàries i intenta corretgir els pitjors efectes de l'Agenda 2010.  De moment, desmentint a Hans Werner, la mesura no ha generat més atur.

Nota 2: Els impostos sobre els grans patrimonis va ser derogat al 1996 degut a una sentencia del tribunal constitucional que sostenia que l'Estat a través d'impostos sobre la renda, el patrimoni i especials no podía recaptar -se més del 50% dels ingressos d'un alemany. Els impostos sobre rendiments del capital, el gravamen dels trams més alts de la renda i així com impost de societats s'han reduït des dels anys 90.

Nota3: Estudi sobre desigultat

http://blog.zeit.de/herdentrieb/files/2015/10/wirtschaftsdienst_10-2015_Peichl_et_al_Einkommensverteilung.pdf

http://www.diw.de/de/diw_01.c.508553.de/themen_nachrichten/nach_deutlichem_anstieg_bis_2005_einkommensungleichheit_seitdem_nahezu_unveraendert.html

Nota4: Els sectors més vulnerables amb risc de pobres: families monoparentals, inmigrants i avis amb pensions reduïdes. Al Sud d'Alemanya es divorcïen menys per això potser són més rics ;).