Business Class: Frederich Merz

Frederich Merz es posiciona com el candidat favorit a Bundeskanzler amb un intenció de vot al voltant del 30%. La polarització del AfD el beneficia i té forces opcions per pactar: els Verds, el SPD i si els liberals del FDP superen el 5%, també. El nas em diu que pactarà amb Die Grüne. Advocat de 69 anys i quasi dos metres d’altura,  no té complexes per mostrar que manega calers: queda amb periodistes al privat restaurant de l’aeroport després d’aparcar el seu avió privat. Der Spiegel li ha dedicat un article de la seva etapa com a  businessman que genera forces dubtes. De fet, Der Spiegel fa campanya soterrada contra de Merz i mobilitzar el vot contra l’AfD en altres direccions. He fet quasi una transcripció de l’article per que és molt sucós alhora de retratar el personatge: una espècie de “conseguidor” entremig de la política i els negocis. La micro és la clau 😉.

 

Un de bussiness per sortir de la crisis

Mola Friederich Merz, quan parla d’economia se sap totes les xifres i sembla estar en el seu element. Va explicar durant la reunió de la CDU al monestir de Seeon, a Bayern, que mirant els números veia la situació alemanya de forma més crítica del que sembla i que amb ell la cosa milloraria. A Davos va afirmar: Cada dia, cada decisió del meu futur govern es dedicarà exclusivament a la pregunta: És bò per la nostra indústria?

La seva biografia sembla un home que domina com funcionen les grans corporacions i serveix de nexe entre la política i l’economia però quan mires més d’aprop el currículum no queda clar quin paper ha jugat a les empreses on ha participat ni si ha tingut un paper tant gloriós. Tota la informació del CV es pot trobar al seu lloc web del Bundestag. «Apart d’això, no farem comentaris. Això li van dir al Spiegel quan va començar a rebuscar.

Després de perdre la batalla amb Merkel per grup parlamentari al 2002 es va deidicar al business com advocat de Fusions i Adquisions per un despatx americà, Mayers Brown, mentre acumulava càrrecs en diversos consells d’administració. Al 2009 va deixar la lluita política per concentrar-se al business. A les empreses els anava bé tenir un paio amb linea directa amb la política (Schäuble) mentre que per part dels polítics passava com expert en finances i negoci cosa que l’apuntalva políticament dintre de la CDU - als polítics sempre els intimiden els capitans d’indústria- .

Un bon recorregut

Paral·lelament a Mayer Brown, Merz va acumular diversos càrrecs en consells d’administració, supervisió i assessoria, en institucions com la Borsa Alemanya, la immobiliària IVG, l’auditoria Ernst & Young, i fins i tot al club de futbol Borussia Dortmund de la Bundesliga. El 2009, Merz no es va presentar a les eleccions generals, consolidant així el seu gir cap a l’àmbit empresarial.

La posició recorda a Deutschland Aktien Gesellschaft dels anys noranta on polítics, empresaris i banquers estaven més que connectats a través dels consells d’administració.  Segons la llei alemanya per estar en un Consell d’Administració d’una empresa t’has d’ocupar 30 dies l’any i Merz estava al límit de la legalitat.

Per exemple, quan va assessorar el conglomerat RAG al 2006 en els seus plans per a una sortida a borsa al mateix temps que era diputat. Quan el president de RAG, Werner Müller, va presentar els seus plans davant del grup regional de la CDU al Bundestag i va cedir després la paraula a Merz, aquest va sorprendre els seus companys de fracció dient que no parlava com a diputat, sinó com a advocat de RAG. 

Merz també va encertar poc amb una previsió sobre el fons de rescat bancari Soffin (Fons especials per la estabilització financera) durant la crisi financera. Va afirmar que era "més que probable" que a finals de 2009 el fons tingués més ingressos que despeses. No obstant això, a finals de 2023, el fons seguia amb un dèficit de gairebé 22.000 milions d'euros.

El 2010, Merz mateix va ser contractat pel Soffin sorprenentment: li van encarregar a Mayer Brown buscar un comprador per la Landesbank WestLB, que finalment va ser rescatat pel govern. Sembla que els qui el van contractar van sobreestimar les habilitats de l'ex-polític, no tenia ni fava del que representava aquella pel·licula “ canviava d’opinió constantment, en un moment donat, ningú parlava de temes sensibles quan ell estava la taula”. Va seguir les ordres de Schäuble que la liquidació del Landesbanken West LB per agradar a la Comissió Europea. Schäuble havia de sacrificar un banc per salvar Hypo Real Estate i aquest era el West LB. Era tot el contrari de la feina que li havien encarregat a Merz.  També va ser força controvertit que la banca privada de Düsseldorf HSBC,  on Merz particpava al Consell d’Administració va fer alguna oferta per alguna part del West LB. Per aquella operació  només va voler cobrar 5.000 eurets mentre que Mayer Brown va cobrar 11M€.

Merz podria tenir problemes per un altre càrrec. Des de finals del 2017, és el president del consell d’Administració de l’aeroport de Colònia-Bonn. Poc abans, el director general, havia caigut en desgràcia, acusat d’haver afavorit socis comercials i d’haver retribuït massa generosament determinats empleats.

Amb l’aprovació del consell d’Administració, Merz va acordar amb el CEO un contracte de rescissió pel qual l’aeroport renunciava a qualsevol reclamació futura. Aquest acord podria posar Merz en una situació perillosa si la fiscalia hagués presentat càrrecs. L’acusació possible: administració deslleial.

 

Black Rock

Al 2016 el van nomenar del consell d’administració a Alemanya de Black Rock, gestora nord americana amb més 11.000B$ i que té participacions a totes les empreses del DAX 40. Encara va mantenir un xerrada privada a Davos amb Larry Fink el seu CEO.

Segons un insider, Black Rock el va contractar per tenir contactes al món polític. Merz nega taxativament que fes de lobbista però l’insider«No volíem contractar ningú per al lloc que tingués una forta pudor a lobby, però, per descomptat, es volia que obri accés a la política federal per a nosaltres.»  Guanyava 500.000 euros anuals per anar a treballar dos dies a la setmana – això és aportar valor – però Black Rock es va adonar que s’havia equivocat, feia massa temps que estava fora de la política i odiava obertament a Merkel. No els va aconseguir cap contracte significatiu i això que van intentar, sense èxit, que Black Rock gestionés el fons de residus nuclears de 24.100M€  al 2017 que havia de gestionar els residus. El tenien com orador donant conferències econòmiques i criticant a Merkel....Li va costar molt entendre els fons ETF segons l’insider però les conferències li van sortir prou bé. A més a més l'insider diu «De fet, no recordo cap gran contracte que Merz hagi guanyat per a BlackRock.»

A partir de 2018 quan va intentar tornar a la política va passar a ser un lame duck  i una càrrega per Black Rock. Van inspeccionar la seu de München degut a la possiblitat de que Black Rock participés en l’afer EX-CUM d’evasió d’impostos . Els de Black Rock creien que era una trampa d’algun company de partit que intentava involucrar Merz en l’afer per que no seguís en la cursa a la Cancelleria.

Els advocats mesuren cada acció amb aquesta màxima: què passa si anem a judici? Els economistes van a la presò però  els advocats no, sempre jugen en el gris. En fi, ens ha tocat un Bundeskanzler codiciós i aficionat a putinejar.

NOTA1:

Consells d’administració on ha participat Frederick Merz Interseroh, IVG, AxaDeutschland, Borussia Dortmund, Deutsche Börse, HSBC Trinkaus & Burkhardt, Blackrock Deutschland*, Flughafen Köln/Bonn (Aeroports), Wepa(papera)

Ha participat en la direcció de BASF Antwerpen, Stadler Rail (material ferroviari)

Advisor al  Commerzbank, Robert Bosch, HSBC Trinkaus & Burkhardt ( comparteix cadira al consell d’administració de Wepa).

NOTA2: Així, després de l'esclat de la crisi del 2008, Merz va cantar les lloances del Private-Equity. Les pràctiques d'aquests inversors van ser comparades pel llavors líder del SPD, Franz Müntefering, amb les plagues de llagostes que atacaven les empreses, les depredaven i després se'n anaven. Un dels exemples que va esmentar va ser la compra de l'empresa sanitària alemanya Grohe pel grup d'inversió nord-americà Texas Pacific Group i una filial del banc suís Credit Suisse. Merz es va burlar dels crítics en el seu llibre de 2008 "Mehr Kapitalismus wagen" (arriscar més capitalisme). Després de la compra, Grohe va aconseguir els seus millors resultats econòmics fins a aquell moment, i els nous propietaris van invertir massivament. Merz afirmava: «És bo que ara també tinguem a Alemanya  plagues de llagostes!»

Els nous propietaris van carregar Grohe amb deutes superiors a mil milions d'euros, van tancar una fàbrica a Brandenburg, van acomiadar centenars de treballadors i van traslladar parts de la producció a Portugal i Tailàndia, abans de vendre l'empresa altament endeutada per uns tres mil milions d'euros. Avui en dia, Grohe és una de les centenars de filials d'un grup japonès de materials de construcció.

NOTA3: El tema fiscal tòxic també persegueix Merz en un altre dels seus destacats càrrecs financers. Es tracta del banc privat de Düsseldorf HSBC Trinkaus & Burkhardt, en el consell de supervisió del qual Merz seu des del 2010. Fa temps que té investigadors a les seves oficines que examinen operacions dubtoses amb accions entre els anys 2005 i 2011. Trinkaus nega haver participat, però no pot descartar actuacions individuals d’alguns dels seus agents. HSBC hauria evadit un màxim d’impostos d’una suma de desenes de milions d’euros en la franja baixa. Un possible reemborsament difícilment afectarà la banca. Però en el cas de Merz, queda tacat  per una institució que, possiblement, ha fet maniobres irregulars, i aquesta vegada, a diferència de BlackRock, en part durant el seu mandat.