Austràlia, el lucky country.

Aquest Nadal hem tingut la oportunitat de gaudir-lo a la costa oest australiana – i una passejada per Sydney -. Com a fill de pintor et fixes en coses com la llum que és el que més crida l’atenció amb un paisatge d’horitzons infinits sense muntanyes i amb mínima presència humana. Llocs realment isolats. Vam aconseguir arribar fins a Exmouth, un llogarret fundat als anys seixanta com a base de comunicacions de l’excercicit americà. La natura en la seva màxima expressió.

 

Perth i una mica de Sydney

Perth és una ciutat completament nova - els gratacels en prou feines tenien 10-15 anys -  situada a la riba de la desembocadura del riu Swan seguint el mateix esquema que Sydney. És la quarta ciutat  d’Australia amb poc més de 2M d’habitants que s’exten horitzontalment com una taca d’oli. No hi ha pisos i tothom viu en cases unifamiliars -de mala qualitat- on pots aparcar el cotxe davant i tenir un jardinet. Res de ciutat compacte, per qualsevol cosa has d’agafar el cotxa mitja hora - l’extensió de Sydney és tota l’area metropolitana i Perth si no fa, no fa -. Un desastre urbanístic vaja.

El port, el ferrocarril i l’aeroport està ben connectats i no he vist cap embassament però les grans ciutats estan ubicades en rius  més grans que el Llobregat. Existeix fin i tot hi ha una Australian Water School per que és un recurs escàs. A Sydney els trens de mercaderies passaven per la mateixa via que els de rodalies – interoperabilitat, el somni del meu amic Santiago -.

A Perth, els gratacels portaven nom de bancs, National Bank of Australia – NAB -  Bank fo construction China, Bank of Queensland – BOC-   , empreses mineres (BHP mineral de ferro, coure, niquel... amb 1.000Km de ferrocarril per connectar 5 mines fundada al 1851) , Chevron Australia – petroli i gas - amb pretencions de greenwashing- que si entres a la pàgina web posa en lletres gegants que ha pagat 5.900M$ australians en impostos i royalties a 2023. Rio Tinto que porta 120 anys a Australia extraient minerals (ferro per la construcció, sal per fer vidre i tèxtils o bé alumini o liti per fer panells solars i cotxes elèctrics). I finalment una constructora BGC i firmes d’auditoria i advocats (Lavan, EY Deloite).

La connexió al món de Perth és Singapur. Fins i tot, hi ha un pla per llençar un cable que transporti energia renovable australiana a Singapur. Després de que els anglesos perdessin Singapur enfront dels japonesos, Perth va quedar aïllada de suministraments i la costa va ser atacats per submarins Japonesos. A cada poble per petit que sigui, hi ha els monuments dels australians morts a la IWW i IIWW. Australia no va decidir entrar a la guerra...no tenia entitat política, era una colònia anglesa directament.

 

Habitatge, preus al consum i immigració

Amb els australians les converses sobre el país sonen igual a les que he fet a Pontevedra o a Corea aquest estiu: preus elevats de la cistella de la compra, falta de mà d’obra qualificada i increment del preu del habitatge. Són fenomens econòmics globals que tothom observa.

La població de Western Australia ha augmentat singificativament atreta pel boom de les matèries primes dels últims 10-15 anys i ha estirat la demanda interna i els preus de la vivenda. La vivenda és una de les grans problemes, els preus han pujat un 20% a 2024 i es preveu que puguin entre un 14-19% al 2025 amb un valor mitjà per vivenda de 800.00$AUD malgrat que el terreny és barat, la construcció  és de mala qualitat mentre es paga una espècie de IBI en un funció del nivell de renda d’uns 2.000-3000$AUS anuals. Aquesta demanada de vivenda ve tant de l’augment de la població així com del turisme i de la inversió estrangera: un fotimer de rics asiàtics compren cases a Australia com a inversió. A Sydney el preus no creixen amb aquesta força però pots trobar una ganga per sota del 1M$AUD. El govern australià vol construir 1.2M de pisos els propers 5 anys. El gran debat econòmic públic és si el Banc Central Australià -RBA -baixarà els tipus d’interès, ara mateix al 4,35% per animar el mercat immobiliari – encara més 😉 -.

El nivell de preus era una mica més car que Barcelona, però no molt més. La gent es queixava dels preus de l’alimentació i el consum -malgrat la inflació es va moderant havia arribat a desembre de 2022 al 8,4%. És una reducció del salari real en tota regla: malgrat que la taxa d’atur està al 3,9% els salaris no han recuperatl poder adquisitiu previ a la pandèmia. El govern federal del socialdemocrata Albanese repartirà 300$AUD a cada familia per reduir l’impacte de la pujada de preus de l’energia.

Hem trobat un fotimer de joves europeus treballant en sectors de poc valor afegit com turisme amb vises temporals de generalment tres anys. Tothom té algun conegut treballant a Australia. Malgrat les polítiques restrictives necessiten immigrants per funcionar l’economia i al 2030 es preveu que arribin a 30M d’habitants. Les principals minories són indies i xineses, estimo que cadascuna amb 1,5M d’efectius amb la meitat com a immigrants. En algun punt de Sydney semblava més Corea que no pas Australia, la influència asiàtica es nota moltíssim. He vist certa integració però no puc assegurar sigui el  vector principal i no societats paral·leles. Respecte els aborigens, m’ha costat veure algun sobri. Fins als anys setanta hi havia lleis de segregació racial.

 

D’on vindrà el futur creixement

Amb els calers de les mines, els comptes regionals de Wester Australia surten amb superàvit mentre el creixement de Perth és el doble que Australia arribant quasi al 5,7% a 2023. El govern federal també ha aconesguit un superàvit de 15,8B$AUD, un 0,9% del PIB malgrat que el creixement PIB Australià ha crescut al voltant d’un 3% al 2023 però la previsió és  del 1,75% a 2024. El creixement del PIB està basat en la immigració – ho diuen obertament - així com amb la despesa pública (tant consum com inversió de l’Estat)...el sector privat no aixeca el cap des de la pandèmia i la productivitat – ai! la productivitat!!!- es manté plana des de fa un parell d’any igual que el Regne d’Espanya o bé Alemanya. De fet, tenen un Comissió de Productivitat que assessora el govern.

Australia ha viscut molt bé les últimes dècades, el lucky country li diuen per que no va patir la recessió de 2008-2010 gràcies a la demanda xinesa de matèries primes, però això s’ha acabat: els xinesos no estan tant bé i el món s’està tancat. Aquest reducció de la demanda xinesa impacte directament en el creixement. L’economia australiana és força simple en aquest aspecte i malden per per diversificar-la amb startups, renovables o amb el lema del govern laborista de Anthony Albanese A Future Made in Australia que vol incrementar la producció indústrial australiana - actualment el PIB indústrial és només un 5% del PIB-. El superàvit al pressupost i la baixada de tipus és la carta que jugarà Albanese aquest 2025 però s’han de posar d’acord en quins sectors volen apostar i tenir possiblitats de ser competitius.

Aquest estiu he estat a Corea -i com Alemanya-, els mercats exteriors d’on venia el seu creixement trontollen. La resposta és similar a tot arreu, inversió estatal, innovació i renovables amb un polsim de reformes estructurals per millorar la competitivitat. LA PREGUNTA ÉS....TOT AIXÒ SERVIRÀ PER SUBSTITUIR LES FONTS DE CREIXEMENT DE LES QUE HEM GAUDIT FINS ARA???????? LA RESPOSTA PROPERAMENT 

 

 

NOTA1: Energia, el govern australià ha fet una aposta per les renovables, alguns estats arriben al 70% de producció d’energia amb renovables i volen exporta a Alemanya hidrogen en forma d’amoniac.  Australia pot ser pioner en renovables. Han llençat programes de política econòmica: Hidrogen Headstart, Small Scale Renewal Energy System o el National Reconstrucion Fund amb 15B$ i focalitzat en 7 arees (recursos – mineria i derivats -, defensa, salut, agricultura, renovables i tecnològies avançades) . 5% del PIB és indústria a Australia...el govern ha de decidir en que Australia és competitiva i en què no.

 

Nota2: Innovació. Han aconesguit un ecosistema amb VC, Acceleradores, events, co-workings, centres de recerca, coporates i Universitats, xarxes de suport, inversors early stage....L’Estat dona suport activament ja que és l’unica manera de diversificar l’economia – les plusvalues de les inversions pre seed no tributen -. Els sectors Defensa i espai, cyberseguretat, agrotech i biotech són els sectors més destacats – no hi ha indústria si us fixeu-. Hi ha més de 100 startups amb valoracións de més de 100M$ i més d’una vintena són unicorns ( afterpay, Airwallex, Canva, Atlassia...).Google ha invertit un 1B$AUD en un hub de quàntica. La quàntica és un dels punts forts del sector tech, té un 3,8% de les startups del sector quàntic. El sistema de recerca basat en universitat i agències ha tingut cert èxit CSIRO (Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation) va inventar el Wi-Fi però tenen el mateixos problemes per monetitzar el coneixement científic.  També hi ha centres de recerca – CRC - conjunts amb l’empresa  ( mineria, salut i clima).

Nota3:El 2025 serà l’any dels pisos i no de les cases. Els pisos són més baratets i poden fer front a la demanda.

Nota4: Australia és el lucky country per que en prou feines mai ha estat en recessió des del 1991. Al 2008-2011 no hi ha un creixement negatiu del PIB gràcies a les exportacions de primeres matèries a la Xina, en canvi durant la pandèmia va caure el PIB un 6%. El model de creixement ha anat lligat al creixement dels tigres asiàtics i l’exportació de minerals i matèries primes....Han patit el Dutch Disease on l’exportació de materies primeres fa apreciar el tipus de canvi perjudicant a altres sectors exportadors indústrials. No tenen fons soverans com Noruega però el sistema polític ha estat estable i amb inclinacions reedistributives, cosa que ha permès mantenir l’economia a través del consum intern. És el 5è país del món amb wealth -patrimoni- per càpita.

Nota5: Als mercats i havia força verdures i fruita a un preu raonable. Els pagesos australians treballen. Es veien trossos de terra immensons amb vaques, cabres i ovelles.

Nota6: La informació econòmica que vaig trobar als diaris era prou bona. És un país despreocupat: els titulars de premsa  - a part del show business polític - eren sobre si apareixia un cocodril en una platja o si un pagès havia anat a la presó per maltractar les vaques....