Business Class: Frederich Merz

Frederich Merz es posiciona com el candidat favorit a Bundeskanzler amb un intenció de vot al voltant del 30%. La polarització del AfD el beneficia i té forces opcions per pactar: els Verds, el SPD i si els liberals del FDP superen el 5%, també. El nas em diu que pactarà amb Die Grüne. Advocat de 69 anys i quasi dos metres d’altura,  no té complexes per mostrar que manega calers: queda amb periodistes al privat restaurant de l’aeroport després d’aparcar el seu avió privat. Der Spiegel li ha dedicat un article de la seva etapa com a  businessman que genera forces dubtes. De fet, Der Spiegel fa campanya soterrada contra de Merz i mobilitzar el vot contra l’AfD en altres direccions. He fet quasi una transcripció de l’article per que és molt sucós alhora de retratar el personatge: una espècie de “conseguidor” entremig de la política i els negocis. La micro és la clau 😉.

 

Un de bussiness per sortir de la crisis

Mola Friederich Merz, quan parla d’economia se sap totes les xifres i sembla estar en el seu element. Va explicar durant la reunió de la CDU al monestir de Seeon, a Bayern, que mirant els números veia la situació alemanya de forma més crítica del que sembla i que amb ell la cosa milloraria. A Davos va afirmar: Cada dia, cada decisió del meu futur govern es dedicarà exclusivament a la pregunta: És bò per la nostra indústria?

La seva biografia sembla un home que domina com funcionen les grans corporacions i serveix de nexe entre la política i l’economia però quan mires més d’aprop el currículum no queda clar quin paper ha jugat a les empreses on ha participat ni si ha tingut un paper tant gloriós. Tota la informació del CV es pot trobar al seu lloc web del Bundestag. «Apart d’això, no farem comentaris. Això li van dir al Spiegel quan va començar a rebuscar.

Després de perdre la batalla amb Merkel per grup parlamentari al 2002 es va deidicar al business com advocat de Fusions i Adquisions per un despatx americà, Mayers Brown, mentre acumulava càrrecs en diversos consells d’administració. Al 2009 va deixar la lluita política per concentrar-se al business. A les empreses els anava bé tenir un paio amb linea directa amb la política (Schäuble) mentre que per part dels polítics passava com expert en finances i negoci cosa que l’apuntalva políticament dintre de la CDU - als polítics sempre els intimiden els capitans d’indústria- .

Un bon recorregut

Paral·lelament a Mayer Brown, Merz va acumular diversos càrrecs en consells d’administració, supervisió i assessoria, en institucions com la Borsa Alemanya, la immobiliària IVG, l’auditoria Ernst & Young, i fins i tot al club de futbol Borussia Dortmund de la Bundesliga. El 2009, Merz no es va presentar a les eleccions generals, consolidant així el seu gir cap a l’àmbit empresarial.

La posició recorda a Deutschland Aktien Gesellschaft dels anys noranta on polítics, empresaris i banquers estaven més que connectats a través dels consells d’administració.  Segons la llei alemanya per estar en un Consell d’Administració d’una empresa t’has d’ocupar 30 dies l’any i Merz estava al límit de la legalitat.

Per exemple, quan va assessorar el conglomerat RAG al 2006 en els seus plans per a una sortida a borsa al mateix temps que era diputat. Quan el president de RAG, Werner Müller, va presentar els seus plans davant del grup regional de la CDU al Bundestag i va cedir després la paraula a Merz, aquest va sorprendre els seus companys de fracció dient que no parlava com a diputat, sinó com a advocat de RAG. 

Merz també va encertar poc amb una previsió sobre el fons de rescat bancari Soffin (Fons especials per la estabilització financera) durant la crisi financera. Va afirmar que era "més que probable" que a finals de 2009 el fons tingués més ingressos que despeses. No obstant això, a finals de 2023, el fons seguia amb un dèficit de gairebé 22.000 milions d'euros.

El 2010, Merz mateix va ser contractat pel Soffin sorprenentment: li van encarregar a Mayer Brown buscar un comprador per la Landesbank WestLB, que finalment va ser rescatat pel govern. Sembla que els qui el van contractar van sobreestimar les habilitats de l'ex-polític, no tenia ni fava del que representava aquella pel·licula “ canviava d’opinió constantment, en un moment donat, ningú parlava de temes sensibles quan ell estava la taula”. Va seguir les ordres de Schäuble que la liquidació del Landesbanken West LB per agradar a la Comissió Europea. Schäuble havia de sacrificar un banc per salvar Hypo Real Estate i aquest era el West LB. Era tot el contrari de la feina que li havien encarregat a Merz.  També va ser força controvertit que la banca privada de Düsseldorf HSBC,  on Merz particpava al Consell d’Administració va fer alguna oferta per alguna part del West LB. Per aquella operació  només va voler cobrar 5.000 eurets mentre que Mayer Brown va cobrar 11M€.

Merz podria tenir problemes per un altre càrrec. Des de finals del 2017, és el president del consell d’Administració de l’aeroport de Colònia-Bonn. Poc abans, el director general, havia caigut en desgràcia, acusat d’haver afavorit socis comercials i d’haver retribuït massa generosament determinats empleats.

Amb l’aprovació del consell d’Administració, Merz va acordar amb el CEO un contracte de rescissió pel qual l’aeroport renunciava a qualsevol reclamació futura. Aquest acord podria posar Merz en una situació perillosa si la fiscalia hagués presentat càrrecs. L’acusació possible: administració deslleial.

 

Black Rock

Al 2016 el van nomenar del consell d’administració a Alemanya de Black Rock, gestora nord americana amb més 11.000B$ i que té participacions a totes les empreses del DAX 40. Encara va mantenir un xerrada privada a Davos amb Larry Fink el seu CEO.

Segons un insider, Black Rock el va contractar per tenir contactes al món polític. Merz nega taxativament que fes de lobbista però l’insider«No volíem contractar ningú per al lloc que tingués una forta pudor a lobby, però, per descomptat, es volia que obri accés a la política federal per a nosaltres.»  Guanyava 500.000 euros anuals per anar a treballar dos dies a la setmana – això és aportar valor – però Black Rock es va adonar que s’havia equivocat, feia massa temps que estava fora de la política i odiava obertament a Merkel. No els va aconseguir cap contracte significatiu i això que van intentar, sense èxit, que Black Rock gestionés el fons de residus nuclears de 24.100M€  al 2017 que havia de gestionar els residus. El tenien com orador donant conferències econòmiques i criticant a Merkel....Li va costar molt entendre els fons ETF segons l’insider però les conferències li van sortir prou bé. A més a més l'insider diu «De fet, no recordo cap gran contracte que Merz hagi guanyat per a BlackRock.»

A partir de 2018 quan va intentar tornar a la política va passar a ser un lame duck  i una càrrega per Black Rock. Van inspeccionar la seu de München degut a la possiblitat de que Black Rock participés en l’afer EX-CUM d’evasió d’impostos . Els de Black Rock creien que era una trampa d’algun company de partit que intentava involucrar Merz en l’afer per que no seguís en la cursa a la Cancelleria.

Els advocats mesuren cada acció amb aquesta màxima: què passa si anem a judici? Els economistes van a la presò però  els advocats no, sempre jugen en el gris. En fi, ens ha tocat un Bundeskanzler codiciós i aficionat a putinejar.

NOTA1:

Consells d’administració on ha participat Frederick Merz Interseroh, IVG, AxaDeutschland, Borussia Dortmund, Deutsche Börse, HSBC Trinkaus & Burkhardt, Blackrock Deutschland*, Flughafen Köln/Bonn (Aeroports), Wepa(papera)

Ha participat en la direcció de BASF Antwerpen, Stadler Rail (material ferroviari)

Advisor al  Commerzbank, Robert Bosch, HSBC Trinkaus & Burkhardt ( comparteix cadira al consell d’administració de Wepa).

NOTA2: Així, després de l'esclat de la crisi del 2008, Merz va cantar les lloances del Private-Equity. Les pràctiques d'aquests inversors van ser comparades pel llavors líder del SPD, Franz Müntefering, amb les plagues de llagostes que atacaven les empreses, les depredaven i després se'n anaven. Un dels exemples que va esmentar va ser la compra de l'empresa sanitària alemanya Grohe pel grup d'inversió nord-americà Texas Pacific Group i una filial del banc suís Credit Suisse. Merz es va burlar dels crítics en el seu llibre de 2008 "Mehr Kapitalismus wagen" (arriscar més capitalisme). Després de la compra, Grohe va aconseguir els seus millors resultats econòmics fins a aquell moment, i els nous propietaris van invertir massivament. Merz afirmava: «És bo que ara també tinguem a Alemanya  plagues de llagostes!»

Els nous propietaris van carregar Grohe amb deutes superiors a mil milions d'euros, van tancar una fàbrica a Brandenburg, van acomiadar centenars de treballadors i van traslladar parts de la producció a Portugal i Tailàndia, abans de vendre l'empresa altament endeutada per uns tres mil milions d'euros. Avui en dia, Grohe és una de les centenars de filials d'un grup japonès de materials de construcció.

NOTA3: El tema fiscal tòxic també persegueix Merz en un altre dels seus destacats càrrecs financers. Es tracta del banc privat de Düsseldorf HSBC Trinkaus & Burkhardt, en el consell de supervisió del qual Merz seu des del 2010. Fa temps que té investigadors a les seves oficines que examinen operacions dubtoses amb accions entre els anys 2005 i 2011. Trinkaus nega haver participat, però no pot descartar actuacions individuals d’alguns dels seus agents. HSBC hauria evadit un màxim d’impostos d’una suma de desenes de milions d’euros en la franja baixa. Un possible reemborsament difícilment afectarà la banca. Però en el cas de Merz, queda tacat  per una institució que, possiblement, ha fet maniobres irregulars, i aquesta vegada, a diferència de BlackRock, en part durant el seu mandat.

Austràlia, el lucky country.

Aquest Nadal hem tingut la oportunitat de gaudir-lo a la costa oest australiana – i una passejada per Sydney -. Com a fill de pintor et fixes en coses com la llum que és el que més crida l’atenció amb un paisatge d’horitzons infinits sense muntanyes i amb mínima presència humana. Llocs realment isolats. Vam aconseguir arribar fins a Exmouth, un llogarret fundat als anys seixanta com a base de comunicacions de l’excercicit americà. La natura en la seva màxima expressió.

 

Perth i una mica de Sydney

Perth és una ciutat completament nova - els gratacels en prou feines tenien 10-15 anys -  situada a la riba de la desembocadura del riu Swan seguint el mateix esquema que Sydney. És la quarta ciutat  d’Australia amb poc més de 2M d’habitants que s’exten horitzontalment com una taca d’oli. No hi ha pisos i tothom viu en cases unifamiliars -de mala qualitat- on pots aparcar el cotxe davant i tenir un jardinet. Res de ciutat compacte, per qualsevol cosa has d’agafar el cotxa mitja hora - l’extensió de Sydney és tota l’area metropolitana i Perth si no fa, no fa -. Un desastre urbanístic vaja.

El port, el ferrocarril i l’aeroport està ben connectats i no he vist cap embassament però les grans ciutats estan ubicades en rius  més grans que el Llobregat. Existeix fin i tot hi ha una Australian Water School per que és un recurs escàs. A Sydney els trens de mercaderies passaven per la mateixa via que els de rodalies – interoperabilitat, el somni del meu amic Santiago -.

A Perth, els gratacels portaven nom de bancs, National Bank of Australia – NAB -  Bank fo construction China, Bank of Queensland – BOC-   , empreses mineres (BHP mineral de ferro, coure, niquel... amb 1.000Km de ferrocarril per connectar 5 mines fundada al 1851) , Chevron Australia – petroli i gas - amb pretencions de greenwashing- que si entres a la pàgina web posa en lletres gegants que ha pagat 5.900M$ australians en impostos i royalties a 2023. Rio Tinto que porta 120 anys a Australia extraient minerals (ferro per la construcció, sal per fer vidre i tèxtils o bé alumini o liti per fer panells solars i cotxes elèctrics). I finalment una constructora BGC i firmes d’auditoria i advocats (Lavan, EY Deloite).

La connexió al món de Perth és Singapur. Fins i tot, hi ha un pla per llençar un cable que transporti energia renovable australiana a Singapur. Després de que els anglesos perdessin Singapur enfront dels japonesos, Perth va quedar aïllada de suministraments i la costa va ser atacats per submarins Japonesos. A cada poble per petit que sigui, hi ha els monuments dels australians morts a la IWW i IIWW. Australia no va decidir entrar a la guerra...no tenia entitat política, era una colònia anglesa directament.

 

Habitatge, preus al consum i immigració

Amb els australians les converses sobre el país sonen igual a les que he fet a Pontevedra o a Corea aquest estiu: preus elevats de la cistella de la compra, falta de mà d’obra qualificada i increment del preu del habitatge. Són fenomens econòmics globals que tothom observa.

La població de Western Australia ha augmentat singificativament atreta pel boom de les matèries primes dels últims 10-15 anys i ha estirat la demanda interna i els preus de la vivenda. La vivenda és una de les grans problemes, els preus han pujat un 20% a 2024 i es preveu que puguin entre un 14-19% al 2025 amb un valor mitjà per vivenda de 800.00$AUD malgrat que el terreny és barat, la construcció  és de mala qualitat mentre es paga una espècie de IBI en un funció del nivell de renda d’uns 2.000-3000$AUS anuals. Aquesta demanada de vivenda ve tant de l’augment de la població així com del turisme i de la inversió estrangera: un fotimer de rics asiàtics compren cases a Australia com a inversió. A Sydney el preus no creixen amb aquesta força però pots trobar una ganga per sota del 1M$AUD. El govern australià vol construir 1.2M de pisos els propers 5 anys. El gran debat econòmic públic és si el Banc Central Australià -RBA -baixarà els tipus d’interès, ara mateix al 4,35% per animar el mercat immobiliari – encara més 😉 -.

El nivell de preus era una mica més car que Barcelona, però no molt més. La gent es queixava dels preus de l’alimentació i el consum -malgrat la inflació es va moderant havia arribat a desembre de 2022 al 8,4%. És una reducció del salari real en tota regla: malgrat que la taxa d’atur està al 3,9% els salaris no han recuperatl poder adquisitiu previ a la pandèmia. El govern federal del socialdemocrata Albanese repartirà 300$AUD a cada familia per reduir l’impacte de la pujada de preus de l’energia.

Hem trobat un fotimer de joves europeus treballant en sectors de poc valor afegit com turisme amb vises temporals de generalment tres anys. Tothom té algun conegut treballant a Australia. Malgrat les polítiques restrictives necessiten immigrants per funcionar l’economia i al 2030 es preveu que arribin a 30M d’habitants. Les principals minories són indies i xineses, estimo que cadascuna amb 1,5M d’efectius amb la meitat com a immigrants. En algun punt de Sydney semblava més Corea que no pas Australia, la influència asiàtica es nota moltíssim. He vist certa integració però no puc assegurar sigui el  vector principal i no societats paral·leles. Respecte els aborigens, m’ha costat veure algun sobri. Fins als anys setanta hi havia lleis de segregació racial.

 

D’on vindrà el futur creixement

Amb els calers de les mines, els comptes regionals de Wester Australia surten amb superàvit mentre el creixement de Perth és el doble que Australia arribant quasi al 5,7% a 2023. El govern federal també ha aconesguit un superàvit de 15,8B$AUD, un 0,9% del PIB malgrat que el creixement PIB Australià ha crescut al voltant d’un 3% al 2023 però la previsió és  del 1,75% a 2024. El creixement del PIB està basat en la immigració – ho diuen obertament - així com amb la despesa pública (tant consum com inversió de l’Estat)...el sector privat no aixeca el cap des de la pandèmia i la productivitat – ai! la productivitat!!!- es manté plana des de fa un parell d’any igual que el Regne d’Espanya o bé Alemanya. De fet, tenen un Comissió de Productivitat que assessora el govern.

Australia ha viscut molt bé les últimes dècades, el lucky country li diuen per que no va patir la recessió de 2008-2010 gràcies a la demanda xinesa de matèries primes, però això s’ha acabat: els xinesos no estan tant bé i el món s’està tancat. Aquest reducció de la demanda xinesa impacte directament en el creixement. L’economia australiana és força simple en aquest aspecte i malden per per diversificar-la amb startups, renovables o amb el lema del govern laborista de Anthony Albanese A Future Made in Australia que vol incrementar la producció indústrial australiana - actualment el PIB indústrial és només un 5% del PIB-. El superàvit al pressupost i la baixada de tipus és la carta que jugarà Albanese aquest 2025 però s’han de posar d’acord en quins sectors volen apostar i tenir possiblitats de ser competitius.

Aquest estiu he estat a Corea -i com Alemanya-, els mercats exteriors d’on venia el seu creixement trontollen. La resposta és similar a tot arreu, inversió estatal, innovació i renovables amb un polsim de reformes estructurals per millorar la competitivitat. LA PREGUNTA ÉS....TOT AIXÒ SERVIRÀ PER SUBSTITUIR LES FONTS DE CREIXEMENT DE LES QUE HEM GAUDIT FINS ARA???????? LA RESPOSTA PROPERAMENT 

 

 

NOTA1: Energia, el govern australià ha fet una aposta per les renovables, alguns estats arriben al 70% de producció d’energia amb renovables i volen exporta a Alemanya hidrogen en forma d’amoniac.  Australia pot ser pioner en renovables. Han llençat programes de política econòmica: Hidrogen Headstart, Small Scale Renewal Energy System o el National Reconstrucion Fund amb 15B$ i focalitzat en 7 arees (recursos – mineria i derivats -, defensa, salut, agricultura, renovables i tecnològies avançades) . 5% del PIB és indústria a Australia...el govern ha de decidir en que Australia és competitiva i en què no.

 

Nota2: Innovació. Han aconesguit un ecosistema amb VC, Acceleradores, events, co-workings, centres de recerca, coporates i Universitats, xarxes de suport, inversors early stage....L’Estat dona suport activament ja que és l’unica manera de diversificar l’economia – les plusvalues de les inversions pre seed no tributen -. Els sectors Defensa i espai, cyberseguretat, agrotech i biotech són els sectors més destacats – no hi ha indústria si us fixeu-. Hi ha més de 100 startups amb valoracións de més de 100M$ i més d’una vintena són unicorns ( afterpay, Airwallex, Canva, Atlassia...).Google ha invertit un 1B$AUD en un hub de quàntica. La quàntica és un dels punts forts del sector tech, té un 3,8% de les startups del sector quàntic. El sistema de recerca basat en universitat i agències ha tingut cert èxit CSIRO (Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation) va inventar el Wi-Fi però tenen el mateixos problemes per monetitzar el coneixement científic.  També hi ha centres de recerca – CRC - conjunts amb l’empresa  ( mineria, salut i clima).

Nota3:El 2025 serà l’any dels pisos i no de les cases. Els pisos són més baratets i poden fer front a la demanda.

Nota4: Australia és el lucky country per que en prou feines mai ha estat en recessió des del 1991. Al 2008-2011 no hi ha un creixement negatiu del PIB gràcies a les exportacions de primeres matèries a la Xina, en canvi durant la pandèmia va caure el PIB un 6%. El model de creixement ha anat lligat al creixement dels tigres asiàtics i l’exportació de minerals i matèries primes....Han patit el Dutch Disease on l’exportació de materies primeres fa apreciar el tipus de canvi perjudicant a altres sectors exportadors indústrials. No tenen fons soverans com Noruega però el sistema polític ha estat estable i amb inclinacions reedistributives, cosa que ha permès mantenir l’economia a través del consum intern. És el 5è país del món amb wealth -patrimoni- per càpita.

Nota5: Als mercats i havia força verdures i fruita a un preu raonable. Els pagesos australians treballen. Es veien trossos de terra immensons amb vaques, cabres i ovelles.

Nota6: La informació econòmica que vaig trobar als diaris era prou bona. És un país despreocupat: els titulars de premsa  - a part del show business polític - eren sobre si apareixia un cocodril en una platja o si un pagès havia anat a la presó per maltractar les vaques....