Tots a l'atur....Here come's ChatGTP

 La setmana passada vaig parlar amb uns artistes digitals: joves a la trentena, preparats, amb idees, viatjats...bons nanos que gestionaven amb una consultoria de NFT i art digital. Em van venir amb una idea de negoci basada en la seva angoixa personal: els drets de les imatges que utilitza la intel·ligència artificial alhora de crear-ne de noves. Això té sentit a nivell de business pagar pels dret de propietat intel·lectual alhora d’entrenar els algoritmes però això anava més enllà: el seu negoci com a creadors, s’ha acabat. Literalment. Era com veure en directe una treballadora tèxtil l’any 1983.

Bofetades al Sillicon Valley

En els últims 15 anys ningú ha disputat seriosament el lideratge de Google, fa 25 anys quan es va escriure el business plan a la Universitat de Standford. S’han cremat milions de dòlars i també s’han guanyat però el que s’ensuma ara és una nova revolució tecnològica i no ve de Google precisament.

Hi ha forces científics que es miren això de la AI com una cosa per  freaks. Ara  mateix, s’ha utilitzat l’AI de forma desendreçada i per fer inferències “simples” tipus detectar el càncer de pell, esquerdes en una turbina, controlar plagues a través d’imatges captades per drons però incapaç de fer quelcom més humà....L’irrupció de DALL-E i el Chat GPT representen un canvi fonamental.

Chat GPT no té personalitat, no pensa sinó que dona resposta en funció de la informació que té. De fet, és un mestre en creació de cadenes d’associacions: després d’un substantiu busca quin és el predicat més comú que segueix. Els erros que genera són per Open AI per uns són malalties infantils, mentre altres diuen que es un errors fonamentals del sistema.  Les persones també generen errors.

Tot això ha provocat que les estratègies empresarials  de Google o Microsoft s’hagin de refer a marxes forçades. Ambdós empreses es repten als mitjans de comunicació: el CEO de Microsoft diu Google és un gorilla de 800 lliures de pes i anuncia una inversió milionària a Open AI. Google ha desenvolupat Bard i LaMA per passar del buscador simple a un que doni respostes a preguntes complexes.  Google està innovant amb les ulleres, que a través d’Android permet amb el reconeixement edicificis o productes.  El google maps serà immersiu ja que transforma imatges en 2D en 3D. Les ciutats les podrem veure en 3D. El live View et guiarà fins lavabo més proper. Però el Chat GPT l’interpel·la directament.

Hi ha una guerra muntada al Sillicon Valley. Google està en estat d’alarma: des del 2019 Larry Page i Sergey Birn estan fora de la direcció de l’empresa i ara se’ls torna a reclamar. El CEO exigeix als seus enginyers 4 hores més de treball a la setmana per millorar el ChatBot intern Bard. L’acció de Google va caure un 9% abans de la presentació del seu nou ChatBot.  Però hi ha altres actors en aquesta pel·lícula com Amazon que permet utilitzar la seva intel·ligència artificial per que es pugin fer més aplicacions i sigui utilitzada per tercers. Zuckerberg presenta Llama que el seu model de llenguatge, que serà el més llest i el més intel·ligent de tots...només l’anunci, ja ha generat una gran expectació.

 

Geopolitica de la AI: dades contra persones

Els ex-CEO de Google fa una conferència on parla del “ask for forgiveness, not permission” davant d’un auditori no precisament de joves programadors sinó de militars. El impacte geopolític d’aquesta tecnologia es aterrador. El ex-CEO de Google, Eric Schmidt, assessora al Pentagon en temes d’AI i en parlar com si fons una arma química: creure que les democràcies occidentals utilitzaran l’AI per fer el bé és més que naiv. Pot haver terroristes que entrin en bancs de dades biològics i identifiquin virus mortals, el llenguatge natural pot manipular més que twitter i polaritzar encara més l’opinió pública o que es puguin caçar uigurs a la Xina amb el reconeixement d’imatges.

Mentre occident es posa regular, per Peking és raó d’Estat. El 2016 és el moment Sputnik pels  Xinesos: Google va guanyar al campió de Go – el jocs d’escacs asiàtic – sense cap mena d’esforç. Qui ens guanya en Go, és un perill, es va dir Xi Jinping. A partir de març del 2017 es quan apareix la paraula AI en el Congrés del PCCh seguit d’un fotimer de zeros. Es van proposar dominar la tecnologia  al 2030...actualment hi posen uns 13.000M$ en intel·ligència artificial, pujant i amb el suport del partit. Les camares de seguretat a qualsevol ciutat xinesa permeten identificar la gent amb mascareta i tot...i això que els xinesos s’assemblen molt. A Xangai et multen de forma automàtica, si l’algoritme detecta que has fet alguna infracció.  De moment una gran majoria d’algoritmes d’AI venen dels USA però ben bé no se sap el que s’està coent la Xina, per que de fet té el banc de dades més nombrós alhora de reconèixer cares i les veus encara que tinguin accent de les províncies més remotes.

En el discurs de nadal de Xi Jinping del 2018 tenia tres obres a la lleixa del darrera: el Capital, les obres escollides de Mao i el Master of Algorithm de Pedro Domingos. El portuguès ensenya a la Universitat de Seattle i veu els americans més avançat que els xinesos però no massa més, mentre afirma que la intel·ligència artificial provocarà greus desordres. La protecció de dades és una obsessió a occident però no pas a la Xina: per un dictador la AI és el paradigma del control social.

 

Brusel·les, el que millor fan: legislar

Ningú vol ser una segona Xina i per això es posa a legislar seguint el mateix procediment de sempre...Des d’Abril de 2021 el parlament va encarregar la creació de la llei de AI que valora els riscos en mínims, restringits, alts i inacceptables. El sistema de scoring social de la Xina en funció de la conducta dels individus és inacceptable igual que el reconeixement facial enmig del carrer. En fi, els treballs encara estan a la comissió d’estudi, però no us preocupeu....un diplomàtic m’ha dit que no hi ha controvèrsies entre països en aquesta materia. Europa no desenvolupa res que li pugui interessar al món en aquests moments diu un diputat de la CDU mentre alerta dels riscos de que Europa es converteixi en una massa de consumidors per empreses americanes i xineses mentre es perd la llibertat a mans de les grans empreses tecnològiques.

Els pròxims mesos hi ha una marató de reunions per veure quines empreses s’han de registrar, quines pràctiques estan prohibides....tot mentre Chat GPT explota. Segons un estudi de Stanford entre 2013 i 2021, els inversors americans han fotut 150.000M$ en AI, la Xina 62.000M$ i Gran Bretanya 11.000M$. Aquest últim més que la inversió Alemanya i França juntes. Ningú fot pasta en un sector que ningú sap com es regularà.

Al maig s’aprova l’esborrany de la llei, fins l’aprovació encara ens queden 18 mesos. En el millor dels casos fins al 2025 no tindrem llei...encara algú es pregunta per que Europa no és competitiva.

 

Berlin estratègia contra el fracàs.

FDP té la cartera de Digitalització i el ministre aposta per la AI mentre els desenvolupaments es fan a l’altra punta del món. Fa un mes va anar de viatge al Bàltic i el va rebre el ministre del ram d’Estònia amb un Chatbot anoemant Burokratt: fotografies un gos i ve la gossera, l’aturat rep les ofertes d’ocupació, evitar maltractament...Té clar que més val demanar perdó en les fases inicials que demanar permís, fer més madura la tecnologia sense crear comissions que regulin.

Alemanya té alguna startup bona d’AI com Deep L de traducció, Daimler desenvolupa amb Waymo un sistema de cotxe autònom per camions, mentre en un jutjat de München fan servir AI per escriure documents de forma automàtica. La pregunta és quina d’aquestes aplicacions ha promogut l’Estat....dels 5.000M€ que Merkel va aprovar al 2018 només s’han gastat 2.700M€. El pla va arribar en un bon moment 2018, però els objectius poc ambiciosos i l’execució defectuosa.

Hi ha esperança, un antic treballador d’Apple que treballava en el departament de Siri ha creat un nou ChatGPT alemany a Heidelberg, Aleph Alpha que ha desenvolupat el seu ChatBot que sembla que pot competir amb els grans. El govern alemany hi ha posat 15M€ i hi participen diversos equips d’investigació....El tema és que la xifra és ridícula entre Google, Microsoft o Baidu.  Ànims Europa.

 

 

NOTA1: Generalment quan apareix un tecnologia nova és més valora l’impacte a curt termini i menys a llarg termini. ChatGPT passarà de màgic a normal ràpidament, en quatre anys serà una rutina. En aquest estadi de desenvolupament és un error regular encara que apareguin “mals usos” i encara que generi atur, no es pot aturar el canvi tecnològic. A vegades, la  regulació el que provoca és que els grans players tipus Google o FB siguin encara més grans ja que els legitima i restringeix la competència. Hi ha també un part de raó amb l’afirmació FB o Google es van fer supergrans degut a que no es van regular. Depèn de com es reguli...potser no en el desenvolupament de la tecnologia però si en afavorir la competència.

NOTA2: La innovació és difícil de planificar des de l’Estat, apareix en garatges...això si, després hi ha un ecosistema als USA d’universitats, inversors i complexe militar industrial que genera dinàmiques pròpies d’innovació. Els Xinesos suposo que voldran copia el seu propi sistema institucional d’innovació, per que idiotes no són. La cursa és entre USA i la Xina mentre que Europa malgrat tenir, calers, universitat i ecosistema no és capaç de generar innovació disruptiva (Això ho poso entre cometes per que innovació disruptiva hi ha però al potencial europeu li fa falta arribar al mercat i els gestors de capital risc ho saben....la ROI europea és baixa en comparació amb altres llocs).

 

NOTA3: Com construir una bona AI:

Sous

Els enginyers no són tants i costen un fotimer de calers – sous de 6 xifres el de DeepMind a Londres - amb la qual cosa ( a un enginyer expert en AI li pagaven 1,9M$ anuals). Google i companyia pesquen a les universitats els enginyers freakis però els que els fa més por fa a les grans empreses tecnològiques és la investigació bàsica i el codi obert. Aquesta barreja d’Universitats i grans empreses tecnològiques pot provocar un alentiment de la recerca bàsica.

Els que posen contingut cobren 2 dollars com el Kenià que va sortir al Times fent descripcions pel ChatGPT per evitar respostes desagrables. Amazon Mechanical Turk (Mireu MTURK al Google) són treballs mals pagats en cadena per donar de menjar als algoritmes.

 

Dades

Les dades es poden agafar de Common Crowl que des de 2008 compilar totes les http que hi ha hagut. 3.150.000.000 milions de websites fins ara obertes a tothom...D’aquí es mira la descripció de la imatge i la imatge.  Amb tres o quatre enginyers i en 6 mesos pots tenir alguna cosa per ensenyar. Laion és una associació fundada per una alemany amb voluntaris per entrenar els algoritmes i democratitzar la AI. De moment porten més de 5.000M d’imatges i text. Sense el Centre de Supercomputació de la comunitat Helmholtz, el superordinador JUWELS i una comunitat de supporters, no ho haurien pogut fer.

 Super computer i Cloud.

Meta està construint l’ordinador més potent del món ara mateix connectant 16.000 processadors d’alt rendiment del constructor de microxips Nvidia. Microsoft també té un super ordinador per ajudar a entrenar Open AI i diversos models d’AI. Google ha desenvolupat els seus propis processadors.... no es venen però els lloga 😉. Les petites startup no tenen suficient pulmó per tirar endavant un projecte tant intensiu en capital i amb una incertesa tecnològica tant gran....Només amb Supercomputadores es pot fer un model d’AI que sigui robust. Els Centres de Supercomputació més un coll d’ampolla són uns possibilitadors per les startups i la comunitat científica.

 Xips d’AI

Aquest xips sorgits de la indústria del videojoc permet crear vídeo seqüències no basat en píxels necessiten un nou sistema de càlcul. Nvidia va crear un nou processador GPU a finals del noranta convertint-se amb aquesta arriscada aposta en un dels grans fabricants de microxips. Els nous xips de Nvidia tenen capacitat per fer càlculs de Machine Learning amb tros del mercat superior al 80% i on cada xip surt per 10.000€. Un business per que sense els xips de Nvidia no hi ha AI. Les dues úniques empreses que segueixen són Samsung i la taiwanesa TSMC que són les líders del sector del Microxip. Ni posant tota la pasta del món la UE ni els americans poden fer ombra de moment a  TSMC.

Energia

L’altre factor necessari per la AI és l’energia, entrenar algoritmes consumeix energia, un únic entrenament per un algoritme tipu GPT-3 suprt per 126 cases durant un any. La necessitat energètica creix de forma exponencial. Estan apareixent empreses que intentent fer el mínims càlculs per la AI i minimitzar la despesa energètica.