En la meva vida professional em trobo cada vegada amb més dificultats per finançar petites empreses i emprenedors a través dels bancs i caixes. Emprenedors sense històric ni tracció, empreses amb ingressos volàtils no aconsegueixen finançament bancari. Els directors d’oficina amb els que parlo em diuen que no tenen cap mena d’autonomia a no sé que enganyin l’algortime de riscos. Es troben en una situació força penosa. Especialment els del Sabadell, que han vist convertit el seu banc en un producte financer.
De la Banca al ApplePay
Abans quan una
empresa sol·licitava un préstec bancari hi havia informació asimètrica a favor
del sol·licitant, el banc demanava els comptes anuals, IVA, IRPF i conjuntament
amb el departament de riscos, calibraven quin risc assumien amb aquell client. Amb
la digitalització dels mitjans de pagament, els bancs i caixes tenen accés
instantani a tots els moviments bancaris, saben si gastem en excés, si
estalviem, quin patró de consum tenim....pràcticament tot. Amb la qual cosa, el poder de la informació
s’ha girat a favor dels bancs i caixes.
Qui controla la dada, té el poder. I ara mateix aquest poder està passant dels bancs i caixes a les plataformes de mitjans de pagament: Amazon, Alibaba, ApplePay o els Paypals de torn... Els bancs tenien la paella pel mànec amb la gestió de dipòsitis i préstecs però ara mateix s’està tornant cap als mitjans de pagament: la generació d’informació de data es crea amb el pagament. Les plataformes de pagament agafen més rellevància que els bancs per que senzillament tenen més informació del client que no pas els bancs i per tant poden conèixer millor el risc. Els bancs van desestima els mitjans de pagament per que no veien marge però han perdut el control del negoci. S’estan creants nous centres financers a Atlanta (Georgia) on es processen els 70% dels pagaments en targeta dels USA. El futur dels bancs tampoc és molt esperançador, de fet a nivell mundial el nombre bancs i oficines bancàries cau – excepte a la Índia per raons obvies –.
El cop de gràcia
a la banca i el sector assegurador
La dialèctica
actual s’enmarca entre les plataformes de mitjans de pagament - i el lobby de les
monedes digitals - i la banca tradicional. La tecnologia del block chain i les
stablescoins, la criptomoneda vinculada al dòlar poden ser l’element més
disruptor de la sector bancari des de que fa 400 anys el Bank d’ Amsterdam va
crear un sistema de clearing al 1609: dipòsits centralitzats sense
necessitat de moure or o plata en una marc de confiança institucional que
reduïa el risc de la contrapart.
Les stablecoins
poden ser el primer salt d’escala comparable en quatre segles perquè
introdueixen un nou rail de diners global, obert i programable, que no depèn
d’una infraestructura bancària nacional, ni de fronteres. Representa demanar
una hipotèca a Perpinya o una millorar
la retribució de l’estalvi – molt castigat al nostre país- o bé el món de les
assegurances....Els bancs i assegurances no han pogut aturar aquesta tecnologia
i per tant s’han d’unir, ara amb Trump
no tenen aturador “Fiat money is moving to digital, at exponential speed. No
close your eyes to reality” la directora gerent del IMF, Kristalina
Georgieva.
Aquestes
plataformes de pagament tipus Apple o empreses com Walmart estan a un pas
d’oferir diner digital o tokenintzat i a més a més té unes implicacions brutals
pels bancs centrals alhora de confegir una política monetària. És la plataforma
qui decideix a qui podrà decidir el ritme creixement de l’oferta monetària (literalment
desapreix el lender of last resort). La competència entre les plataformes
portarà a la digitalització de la moneda dissociant la funció d’unitat de
compte i el mitjà de canvi.
En Ramon Trias, em senyalava, darrera d’una bombolla sempre hi ha fundamentals. De moment, els actius digitals representen 7% dels actius als USA amb un volum 4B$ - tot això des de 2008-. Les Stablecoins representen 300B$ però amb un velòcitat d’expansió trepidant: 2B$ en transaccions per mes de USDC.
El catalitzador:
el govern Trump
Poques setmanes
després de l’entrada de Trump al càrrec, el procediment contra l’inversor xinès
Sun va ser suspès sense justificació. També es van tancar les investigacions
contra les borses de criptomonedes Binance i Coinbase així com contra el
fundador de la borsa Kraken: tots havien donat milions a Trump. I això no és
tot: l’administració Trump va reestructurar la secció especial de la SEC per a
investigacions de criptomonedes, i la unitat de criptomonedes del Departament
de Justícia va ser completament eliminada.
Al març va ordenar
una “reserva estratègica” de Bitcoin i altres criptoactius. A més, el seu
govern i el Congrés van impulsar durant la “Crypto-Week” de mitjans juliol la Genius
Act, la Clarity Act i l’Anti-CBDC Surveillance State Act.
Tres lleis que tenen l’objectiu de convertir els EUA en la potència
criptogràfica líder mundial, simulant regulació i supervisió, concedint una
gran llibertat a la indústria i limitant el poder de la Reserva Federal (Fed).
El govern dels EUA
prefereix que proveïdors privats emetin stablecoins recolzats en dòlar a
diferència d’Europa on a partir de 2029 podrem anar a comprar al super amb euros
digitals emesos pel BCE. Als EUA, fins
i tot és legalment prohibit que la Reserva Federal desenvolupés un dòlar
digital. El que realment us preocupa és protegir la sobirania dels bancs
centrals davant dels proveïdors privats. Al paper “Projecte
2025” del Think Tank proper a Trump, la Heritage Foundation, ja proposa la
eliminació de la FED. No hauria d’intervenir en crisis financeres ni
estabilitzar el sistema, un sistema financer lliure d’ingerències i regulacions.
El més inquietant
però és stablecoin USD1 emesa per la Wold Liberty Finance, vinculat a la
familia Trump i del qual diversos actors internacionals han comprat grans
quantitats: un fons estatal dels Emirats Àrabs Units per 2.000 milions de
dòlars, acords amb Pakistan i una
inversió de 75 milions de dòlars del controvertit inversor xinès Justin Sun,
investigat prèviament per frau. Tot i que el valor d’un stablecoin és
fix (1$), Trump pot invertir els fons mentre no es retirin, generant ingressos
d’interessos estimats en
uns 100 milions de dòlars
anuals, contravenint la normativa nord-americana que prohibeix suport financer
de ciutadans estrangers, presidents o partits polítics. A més a més, els negocis amb els Emirats
Àrabs Units, el tracte també semblava inversions en criptomonedes a canvi de
favors. Paral·lelament a la inversió dels 2.000 milions de dòlars en el
stablecoin WLF, es van dur a terme negociacions sobre el subministrament de
xips d’IA americans d’última generació a l’emirat.
HE
ACONSEGUIT NO PARLAR DE AI EN TOT ELS POST😉
NOTA0: I pel que fa a les stablecoins recolzades amb bons del tresor
nord-americans: què passaria si, per una crisi, els inversors comencessin a
vendre les stablecoins? Llavors els emissors privats haurien de vendre bons del
tresor de manera precipitada, creant un risc addicional per als mercats
financers. A més, molts dels emissors de stablecoins tenen seu, parcialment, en
països no regulats.
NOTA1: El boom dels
fons de crèdit privat (private
credit funds), que ja superen els 2,1 bilions de dòlars ( Bilions
europeus) a escala mundial. Aquests vehicles capten deute de fons de pensions,
asseguradores, fundacions o family offices i el presten
directament a empreses, sortint del circuit de la banca tradicional. El
problema és que molts operen des de jurisdiccions opaces, estan escassament
regulats i ofereixen molt poca transparència. Aquest creixement accelerat del shadow banking
incrementa els riscos sistèmics, especialment perquè aquests fons acostumen a
apalancar-se i, malgrat operar fora del sistema bancari, mantenen connexions
importants amb institucions financeres regulades. A Alemanya aquest sector és
petit però a Europa està creixent i cal seguir-lo amb atenció.
NOTA2:Els
supervisors americans....Això no pot acabar bé de cap manera. El nucli
encarregat de la supervisió de la criptomonedes nomenat per Trump és força
inquietant, Paul Atkins nou director de la Comissió de Borsa i Valors (SEC)
havia estat lobbista de criptomenes quan els mitjans de pagament digitals quan
encara semblaven ciència ficció. Hester Peirce, coneguda en el sector com a
“Krypto-Mama”, dirigirà la nova Task Force sobre criptomonedes en comptes de Brian
Quintenz, lobbyista de criptomonedes de la firma de capital risc Andreessen
Horowitz, havia de convertir-se en cap de supervisió de derivats de la CFTC.
Precisament la resistència dels magnats de les criptomonedes Tyler i Cameron
Winklevoss va fer que Trump retirés la nominació; segons el «Financial Times»,
els bessons tenien un antic compte pendent amb Quintenz. Per que veieu com van
les coses.
NOTA3: Al final és
la pasta...Les monedes digitals ja representaven al juny prop del 60 per cent
del patrimoni total del president, que en aquell moment ascendia aproximadament
a 5.500 milions de dòlars. La criptomoneda de Trump anomenada $TRUMP,
flanquejada per una de pròpia per a la Primera Dama Melania, va aconseguir una
atenció enorme. Una filial de l’organització Trump controla el 80 per cent de
les monedes virtuals, que poc després de la seva emissió el gener passat van
pujar fins a un valor de mercat de 27 mil milions de dòlars. Poc després del
llançament, les organitzacions Trump van vendre monedes per un valor de 350
milions de dòlars. Recentment, amb American Bitcoin, una altra empresa
vinculada a la família Trump va celebrar el seu debut al parquet. L'empresa, de
la qual Eric Trump i Donald Trump Jr. posseeixen aproximadament un 20 per cent,
va pujar en picat a la borsa. Temporalment, la participació dels dos fills del
president dels EUA va assolir un valor de 2,6 mil milions de dòlars.
